xbs
Jo també vull un Estat Propi - Xarxa de Blocs Sobiranistes
Ja som 912 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços   |
CatosferaSopar de la federació ebrenca d'ERC a CampredóAquesta nit el sopar de la federació regional d'ERC se celebra a Campredó. Concretament, a l'hotel-restaurant l'Ardiaca, situat al límit del nostre terme, ara convertit en entiat municipal descentralitzada. Primera setmana de setembre 2010Bufa el xaloc, temps de mareig, la mort té el llum verd Acabat... un llibre que cal assaborir sovint... South Wind, d’en Norman Douglas (1917) Mela se cultiva: de l'Istòria e de l'uniformizacion, las botigas a SalàsAmb la Marieta anèrem far un torn dins un vilatge pròche de la Pobla de Segur que se ditz Salàs de Pallars. Ara, es un vilatge pichon sens pas grand causa, mas autres còps e fins a l'arribada del tractor, Salàs èra un vilatge plan important en Catalonha e mai dins la Peninsula tota que i aviá una fièra plan importanta de muòlas e cabals.
S'ha mort el Pitus i, malgrat tot, alegria!És ben complicat parlar de la mort. De la mort dels altres, és clar. Avui s'ha mort el Pitus, fa uns dies mon tiet i la Rosario. La mort fa temps que ens ronda però fem com si no hi fos, ens pensem que som més ràpids. El Pitus. Avui, el cos del Pitus ha deixat de tenir vida i només ens resta el seu record. El meu país plaEstic acabant de llegir el llibre i ja no m'hi referiré més, perquè no em voldria fer pesat, però no em resisteixo a transcriure'n un trosset més perquè s'afegeix a la munió de paral·lelismes que, després de la sentència de mort del TC sobre l'Estatut, s'han fet entre el moment present i d'altres de la nostra història, amb un salt de molts anys, de dècades, que en algun cas han arribat fins al segle! Homenatge a la Nova CançóDoncs això, demà farem un beure, cantarem, ens emocionarem, ens comprometrem, xalarem, demanarem democràcia i llibertat, farem proclames, i només ho farem pel país, per la nostra dissortada pàtria, i estimada nació, pels nostres fills, perquè volem ser i viure en llibertat.
Fins demà. Cap a l'autodeterminació. Som (i acabarem sent)I val la pena ni que sigui per un moment parar i mirar i reflexionar sobre el molt que hem avançat com a país en tant pocs anys. Per casualitats de la vida ahir vaig assistir a un concert acústic que van organitzar amb els Obrint Pas a Porrera. Feia potser un parell o tres d’anys que no els veia en directe. Recordava gairebé totes les cançons, i l’acústic estava molt ben aconseguit. Em vaig sentir com quan van treure el disc de La Flama i tenia tot just 17 anys. Però francament, a part de la meva edat i des de llavors, ha canviat alguna cosa més que això. El Discurs ja no semblava fet des de la resistència, des de la trinxera, ni des de certa amargor d’una més que plausible derrota. Homenatge a la Nova CançóDoncs això, demà farem un beure, cantarem, ens emocionarem, ens comprometrem, xalarem, demanarem democràcia i llibertat, farem proclames, i només ho farem pel país, per la nostra dissortada pàtria, i estimada nació, pels nostres fills, perquè volem ser i viure en llibertat.
Fins demà. Cap a l'autodeterminació. 09-09-2010 OaxacaTothom ens havia parlat molt bé d'Oaxaca. I teníen raó.
L'escola, cinqué diaDijous 9 de setembre de 2010: abans de les nou han arribat els primers alumnes, els matiners, ho diu la paraula, ja fa estona que van pegant voltes pel menjador. Uns quants pares acompanyen els fills el primer dia, s'esperen que obrin les portes de les aules. 9.15: ara sí, obrim les aules, portes, finestres, balcons, i comença la benvinguda al nou curs, als alumnes nous, als que ja coneixen bé l'escola, comença el retrobament dels amics, dels companys, dels alumnes i els mestres, i tot de somriures, en la seua majoria, i d'algunes llàgrimes (tinc un pesar que rebente, que canta Paco Muñoz –serà animal!).
Ens fem grans... Cel.lebrem-ho?Veig que la veïna més calenta de l’escala fa anys. En aquests temps llegeixo altres natalicis. I això em fa pensar que demà serà l’onze de setembre. I què passa cada Onze de setembre? Tres coses: 1) alguns catalans tornaran a somiar en una nació més rica i plena; 2) els ianquis homenatjaran els morts del seu atemptat de les torres bessones; i3) el veidedalt fa anys. Fa anys blocaires, s’entén. Quatre exactament. Cada dia més gran i cada dia més guapo, tu! (Com que no tinc avia, m’ho dic jo mateix). FESTES de TAVERNES 2010
HUI FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA A LA PLAÇA + V.A. promou l'esport adaptat (19/09/2010, 19h, Tavernes) CONCERTS A LA ZONA LA CARPA programats per LA BOMBONERA Venècia 2010: divendres, 10 de setembreDivendres, 10 de setembre de 2010, a la Mostra de Venècia: ESTEM DIVIDITS... SÍ, I QUÈ? Per Òscar XofatÚltimament m’estic cansant d’escoltar una cantarella: “L’auge de l’independentisme i les pretensions sobiranistes poden dividir la societat catalana”. La veritat és que tinc una mala notícia per aquests polítics que tot el dia van repetint això, com si fossin lloros... Com que sembla que ningú no els hi diu, potser sóc jo qui ho haurà de fer... Però, abans de continuar llegint, millor que seguin, que sinó igual cauen a terra de l’ensurt. Bé, la veritat és que, la societat catalana... ja està dividida! Sí, Anuncis que em posen nerviós (24: el de Viakal)L'escena.
Una casa, un xic i dues xiques. Una trucada. Arriba, sense avís, la mare d'ell. Toca zafarrancho. Elles se'n van a netejar el lavabo, però no usen el producte adequat per treure les tacotes que deixa la calç. Sort que el noi, que està al dia de tot, els ensenya Viakal, que deixa tot lluent. La mare, satisfeta de com de polit és el seu nen. El missatge. Doncs això: Viakal neteja millor que altres productes, cosa que sap fins i tot el més tarambana dels joves que viuen "independents". Per què em posa nerviós? Anuncis que em posen nerviós (24: el de Viakal)L'escena.
Una casa, un xic i dues xiques. Una trucada. Arriba, sense avís, la mare d'ell. Toca zafarrancho. Elles se'n van a netejar el lavabo, però no usen el producte adequat per treure les tacotes que deixa la calç. Sort que el noi, que està al dia de tot, els ensenya Viakal, que deixa tot lluent. La mare, satisfeta de com de polit és el seu nen. El missatge. Doncs això: Viakal neteja millor que altres productes, cosa que sap fins i tot el més tarambana dels joves que viuen "independents". Per què em posa nerviós? 
|
