Catosfera

Cas Pujol

paulus rex - dl, 28/07/2014 - 18:04
Alguns diuen que com que el President Pujol ha parlat sobre els seus diners a l'estranger, això afebleix el procés de Catalunya. Quin sentit té que això del Jordi Pujol afecti el procés?Pujol va ser president però ja no ho és. No forma part del govern. Això sí. Pujol té cárrecs a CDC i penso que els hauria de deixar per no embrutar la imatge de Convergència Democràtica de Catalunya que s'ha vist esquitxada per casos de corrupció.
Hi ha gent que pensa que això debilita el procés sobiranista. El president Mas va dir: "És un tema personal". Te raó. És un tema del Jordi Pujol i no de país. 

LEGALIDADES ILEGITIMAS

nabarra - dl, 28/07/2014 - 17:43
Quiero ser muy breve. Se trata de reflexionar sobre las acerbas críticas a Jordi Pujol por sus cuentas no declaradas en el “extranjero”. Este texto no es una defensa de Jordi Pujol; es, sencillamente, una reflexión sobre los parámetros lingüísticos e ideológicos a los que estamos sometidos. No pretendo justificar a Pujol por no declarar a la “hacienda pública” sus dineros en el “extranjero”. Me limito a comentar una parte de lo que se incluye en ambos conceptos.

A Ítaca s'hi va net

L'home del sac - dl, 28/07/2014 - 17:29
Realment m'ha provocat una gran decepció la confessió del MH President Pujol. Decepció, sí, per una persona de qui no m'esperava això, però sobretot llàstima. Ho tenia tot per passar amb lletres majúscules a la història d'aquest país i ara un petit error li impedirà acabar els seus dies tal i com es mereix. Perquè s'ho mereix. Un petit error no pot fer que deixem de veure la gran trajectòria d'aquest home. I llàstima perquè el tenen a la diana. Els fariseus i els mestres de la llei hipòcrites estan a punt per la seva crucifixió. I els hipòcrites s'esquincen les vestidures quan ells n'han fet de molt més grosses.

Vagin-se'n a la merda!

El bloc de Miquel Estruch - dl, 28/07/2014 - 14:07

No en volia parlar, de debò que no. Però al final no me n’he pogut estar.

Jo no sóc ni he estat mai convergent però si que és cert que en el meu entorn social, i fins i tot familiar, aquesta mena de religió no hi és aliena.  Tinc molts amics i alguns parents que la professen, alguns amb devoció militant.

Per respecte a ells i a la seva candidesa no vull fer llenya del seu Déu caigut. Poca broma quan mor un déu! Sobretot si cau dels altars per la pitjor i més cruel de les ignomínies: la hipocresia.

Un milió de signatures per l'autodeterminació

ENTRELLUM - dl, 28/07/2014 - 13:27
"Estic d'acord amb la iniciativa per tal que el Dret d'Autodeterminació dels Pobles sigui formalment expressat dins el marc de la Unió Europea com a Dret Humà fonamental i que les Institucions de la Unió donin suport a tots els ciutadans Europeus i les nacions que vulguin exercir-lo." 

SIGNA

De qui i de què podem estar orgullosos?

A PEU - dl, 28/07/2014 - 12:16

Per començar, ens podríem fer una pregunta: Podem estar totalment orgullosos d’algú o d’alguna cosa? La meva resposta seria: Sí i no. Si filem massa prim i ens posem massa puritans, segurament que no quedarem satisfets i no ens quedarà res ni ningú completament net, perfecte i polit. A tot arreu hi trobarem ben barrejats el jull i el blat (com ens recorda aquella paràbola de l’evangeli); en tota collita hi trobem gra, palla, pols i brutícia. La feina és saber-ho destriar bé. És com els diamants, que s’han de buscar entre el fang i quan surten, surten ben bruts. Però sota el fang hi ha el diamant.…

Sense novetats al front... Socialista

Finestra Oberta - dl, 28/07/2014 - 12:00
Cada cop els polítics prenen menys riscos. La cadira atrau i un cop li tenen la mida presa i la tenen ben agafada, aleshores temen perdre-la i per això quan fan discursos, els fan pels propis. Pels seguidors. Per la claca i deixen els equilibris que abans feien per sacsejar l'opinió i destacar dins del partit. Fa temps que no hi ha cap analista que parli de la valentia d'un discurs o altre, de tal polític o altre, i només s'analitzen les formes. El contingut és conegut i previsible i aleshores ens centrem amb tal gest o tal viatge. Intentem desxifrar situacions gestuals tot atribuint-li més significats dels que segurament tenen.

I vosaltres… què hauríeu fet?

L'esplai d'en Pep - dl, 28/07/2014 - 11:38

Passat un cap de setmana després de l’afer Jordi Pujol -el darrer- on va declarar tenir diners, no declarats, a Andorra fruit de l’herència del seu pare… amb el rebombori fet pels puristes, immaculats, enemics, contraris i/o oposats a tot el que és i no és el catalanisme, penso que cal fer una certa reflexió, no pas per defensar-ho -per que no l’hi cal pas que jo surti a defensar-lo- però sí perquè ‘la gent de bé’ no vulgui fer més sang de la que s’ha fet… és clar…

Reculem una mica en el temps i mirem amb certa perspectiva els esdeveniments.

Poesia mallorquina: publicat el poemari de Miquel López Crespí Presagis (I)

La poesia, i crec que tota obra d’art, no neix per a ser explicada. Més que res entenc el poema com un estri espiritual per a estimular la consciència, un estímul existencial que ajudi a obrir les portes envers noves percepcions. Aquestes primeres reflexions quant al poemari Presagis, publicat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en la seva prestigiosa col·lecció “Gabriel Ferrater” em vénen a la memòria a l’hora de presentar el llibre al lector. (Miquel López Crespí)


La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publica el poemari Presagis (I)


Per Miquel López Crespí, escriptor

GAT PER LLEBRE

Diari Gran del Sobiranisme - dl, 28/07/2014 - 10:33

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Agnès, què t’has begut l’enteniment? Que no veus que les represàl.lies poden ser terribles? Pitjor seria no dir-ne res. Ens volen vendre gat per llebre i això no pot ser. Ai, noi explica’t. Doncs allà vaig: el titular de portada de l’ABC d’avui inspira la meva publicació. I és que la confessió de Jordi Pujol no deslegitima el desafiament sobiranista català. 

Els catalans estem atrapats entre els impostos castellanistes i els seus tribunals: la necessitat de la independència.

Diari Gran del Sobiranisme - dl, 28/07/2014 - 10:28

LLUÍS Mª MANDADO i ROSSELL. Vers l’any 1980 el castellanisme que havia fet una passa enrera, per fer-se perdonar el franquisme, ja volia destruir el catalanisme i tot el que fes olor de defensar els drets dels catalans. Per això, si pensaven que els convenia, provocaven la caiguda de bancs catalans. Com podien fer una cosa així si no era pensant acabar el problema i evitant que aparegués gent no castellanista? Que es fiqués en política: Els catalans? A pagar a l’hisenda castellana i a callar i, pobre del que es mogui!

Flueix el riu

Col·lecció de moments - dl, 28/07/2014 - 08:30

Pensaments  i/o microcontes:
1.- Les persones (com el riu) només poden fluir en el seu propi sentit.  
2.- L'aigua canvia a cada instant,  el  seu reflex del món és més lent de canviar.
3.- Tenien objectius  totalment oposats, els  seus camins avançaven en sentit invers  l’un de l’altre.  Però es van trobar  en un punt  del camí  i es  van estimar intensament.


Desdefinicions (288)

Tens un racó dalt del món - dl, 28/07/2014 - 07:52
dismunició. Reducció del nombre de bales disponibles; o perquè s’han destruït, o perquè s’han utilitzat.

Eficàcia per la llengua

Malgrat la boira - dl, 28/07/2014 - 04:00



Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4
/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català
Francesc Marco PalauEditorial Base, 2014

Forat de la Grallera, Llimiana.

espeleobloc - dl, 28/07/2014 - 00:05
19.07.2014 
Sortim de S.Boi amb els amics Enrique i Quima del Centre Excursionista de S. Boi cap a Vilanova de Meià.
SituacióPassat el poble i just avanç de l’Hostal Roig agafem la pista direcció a la Portella Blanca. Cal assenyalar que es una pista amb bastantes dificultats, sols apta per 4x4. Sobre el km. 6, i en un revolt veiem a ma dreta una cabana de pastors amb un pal indicador del Forat del Gel i podem deixar el cotxe aquí.
Syndicate content