Catosfera

Un altre festival: Granada Noir

A l'ombra del crim - dg, 26/04/2015 - 12:54




Al llarg de trobades i trobades sobre el gènere negre,
els participants no hem deixat mai de comentar l'enveja
que sentim per la quantitat de festivals especialitzats que es fan a França. Ens emmirallem en ells i sempre desitgem esperançadament que aquí (tant a Catalunya com a l'Estat)

LLibertat

Blog-via cap a la independència - dg, 26/04/2015 - 11:21
Va oblidar el rellotge, les obligacions i les convencions, se'n va anar al Palau Sant Jordi el dia 24. 
Es va deixar convidar a pujar a Montjuïc en taxi per dos desconeguts. Va aconseguir una entrada que no tenia, va seure prop de la pista. Es va emocionar, va aplaudir, va plorar, va cridar i va cantar.  Amb la Dharma va saltar just davant de l'escenari. 
No tenia edat, de saltar tant, però tant li feia. Sentia la llibertat, la seva, la del seu país... ben a la vora.

Literatura catalana - Josep Massot i Muntaner i les novel·les de la guerra civil

"...la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les Grands Cimetières de Bernanos" (Josep Massot i Muntaner)



Josep Massot i Muntaner: les novel·les de la guerra civil.

CAT S’ESCRIU AMB A

Diari Gran del Sobiranisme - dg, 26/04/2015 - 10:14

XAVIER MAS i CASANOVA. Quin serà el ràting de risc sobirà de Catalunya quan esdevingui un estat?

Paisatge pintat de diumenge

Tens un racó dalt del món - dg, 26/04/2015 - 10:07
Paisatge pintat de diumenge. Matí amable, batalla de verds, aroma de flors que escalen el meu balcó. Siurana entre una tèbia calitja. Els núvols, embadalits, ni es mouen. Mon fill juga amb el castell que li van portar els Reis.

En marxa | Raül Romeva

NEVA DINS EL VIDRE - dg, 26/04/2015 - 07:30
Font: En marxa | Raül Romeva "La gent que veu en la independència una sortida, l’única que se’ns ha deixat, no para de créixer"

Clarobscur, d’Àngels Moreno

Tens un racó dalt del món - dg, 26/04/2015 - 07:26
Clarobscur, d’Àngels MorenoNeopàtria Edicions 2015  SinopsiEntre la llum i l’ombra, l’amor, el pler i el desamor prenen forma o s’esvaneixen, s’entrecreuen o es lleven la màscara en el despullament i la investigació de la paraula, del concepte o la sensació, en la nocturnitat d’aquell qui escriu o sota la verticalitat diürna del goig.Un poemari amb què es pretén arribar fins a la nuesa del concepte, endinsar-se en l’orografia, a voltes escarpada, de la poètica, en la sensació més pregona i l’experiència que cristal·litzen la imatge.En aquest calidoscopi, el lector assistirà a un exercici d’arqueologia vers les frontisses del pit o de la carn, i a la immersió en els avencs de l’extensa possi

Hable en cristiano

Cròniques colonials - dg, 26/04/2015 - 01:55


"Recordo que als anys 40, quan tenia 9 o 10 anys, no senties parlar català al carrer. Si ho feies et deien allò de "hable en cristiano". En aquella època el català es parlava només en la intimitat..."

D'una entrevista a Montserrat Carulla, publicada a Presència del 29.03-2015.

Veritablement van ser molt a prop d'aconseguir una destrucció massiva del català com a llengua social. Uns quants anys més de feixisme i ho haurien destrossat tot.

Més informació AQUI 

Brendan Marris, espeleofotògraf

espeleobloc - dg, 26/04/2015 - 00:05
Presentem una selecció de fotografies d'en Brendan Marris / Dudley Bug. Una mostra del seu abundant treball que ha publicat en diverses pàgines web, on podem valorar el seu mestratge en la il·luminació i enquadrament del paisatge subterrani.

Bestiari del procés: J. Coll, E. Cuatrecasas i E. Franquesa

Per a bons patricis - dg, 26/04/2015 - 00:00
Coll, Joaquim (vicepresident de Societat Civil Catalana).
Extraterrestres al seu propi país.

Les arrels

ENTRELLUM - ds, 25/04/2015 - 19:59
De vegades cal tornar a les arrels per a no malmetre els fruits, observar en silenci com ton pare cava l'hort, resseguir la sèquia, asseure's en aquell banc de fusta on tants cops et vas asseure quan no tenies res més que els mots, ensumar les primeres flors dels perers, escoltar el rossinyol que sempre torna al mateix lloc pels volts de Sant Jordi, allunyar-se uns dies de la mar, terra endins, caminant sense pressa, recordant que vas ser feliç entre els canyars, pujant a La Cerdera (ara que tens La Verdera), somiar que tot això, amb els anys, plàcidament, s'esvanirà com aquelles petites volves de neu que van caure el dia que vas fer deu anys, i deixar que irrompi la poesia, perquè no es pot viure sense poesia, perquè si no hi hagués poesia ni flors ni rossinyols la vida seria tan
Syndicate content