xbs

Casc antic

L’adjectiu complet -a significa ‘que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap’ o ‘que té tots els llocs ocupats’. Exemples:

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, que sí que dóna entrada al verb velar tant en el sentit literal (‘cobrir amb un vel’) com en el figurat (‘enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat, [d’alguna cosa]’), encara no en recull el derivat desvelar. Aquest és un verb de creació recent i alguns el qüestionen.

En realitat, totes dues fórmules de salutació són calcs sense tradició. La penetració del castellanisme tarda pareix que és antiga, i sens dubte es va veure afavorida per l’existència prèvia de l’expressió hora tarda, però la necessitat — sentida principalment en el món del periodisme — d’una fórmula de salutació per a reemplaçar el tradicional i catalaníssim bon dia! a partir de migdia només ha nascut molt recentment per influència de la llengua espanyola.

Sovint es troben apostrofacions com les següents: saltar-se l’stop, les purgues d’Stalin o la barra de l’stripper. Bé, això és perquè com més insòlita és una grafia més gràcia fa. En realitat, ni hi ha cap raó per a apostrofar l’article la i la preposició de en aquests casos ni ha estat mai permès; s’escriu:

les purgues de Stalin,
la barra de la stripper.

Pel que fa al tractament de l’article el, hi ha divisió d’opinions. Vegem que en diu la gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans:

És molt recomanable l’article d’Albert Rossich El nom de les lletres, on, amb exemples literaris de tota la història de la llengua, demostra que els noms de les lletres de l’abecedari que adopten els codificadors del català en el segle XX no són pas tots tradicionals, sinó que alguns s’han pres modernament de l’espanyol (per exemple, ema) o del francès (per exemple, ics).