xbs

Catalunya és un país bastant friky en general, i normalment li donem voltes a tot, i de tot en fem política, per aquesta raó, depèn de la inclinació política que tingui la persona a la que li pregunteu, us respondrà la pregunta de quina és la muntanya més gran de Catalunya de forma diferent, la raó?

El Gran teatre del Liceu és el teatre més prestigiós de Barcelona, situat a les Rambles, molt a prop de la Boqueria, al barri del Raval, districte de Ciutat Vella.

Com cada any, a la zona d’Arc de Triomf de Barcelona es celebra amb motiu de la Diada, Festa Nacional de Catalunya, un concert. Aquests concerts són una gran idea, ja que al ser gratuïts i bastant multitudinaris són una gran idea per portar a gent que fins ara no ha escoltat música en català o que mai ha viscut una festa popular com la Diada. En una societat on cada vegada és més complicat que els joves surtin de casa o facin quelcom que trenqui amb la seva monotonia en l’oci, el concert de la diada és una bona opció musical, cultural i identitària.

A Badalona, la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, es celebra, any rere any, a la plaça de la Plana.

Aquest passeig és un dels llocs més impressionants de Camprodon ja sigui pels seus grandiosos arbres com per les mansions que es troben al voltant. Va ser urbanitzat als anys vint el segle passat seguint exactament les mateixes mides i característiques que el passeig de Gràcia de Barcelona. En la meva opinió, no crec que faci la mateixa llargada encara que sí que és probable que tingui la mateixa amplada.

L’ermita de Sant Dimes està situada, literalment parlant, a sobre del Monestir de Montserrat. És l’última edificació eremítica de la ruta de les ermites que es pot fer per la regió de Tebaida de Montserrat. S’hi pot accedir després de visitar l’ermita de la Santíssima Trinitat tot aturant-se a l’ermita de la Santa Creu (o Santa Helena).

La Campanya contra el Quart Cinturó aplega, actualment, 279 entitats. Si bé el projecte ja va despertar opinions en contra des de la seva planificació inicial, als anys 60, des del 1992 s’han desenvolupat diverses manifestacions i accions cíviques organitzades per manifestar el rebuig social a aquesta via. El 1994 trobem la primera gran marxa de protesta al bosc de Can Deu, a Sabadell

El carrer del Temple és, possiblement, el carrer amb la nomenclatura més adequada de tota Badalona.

La Plaça Catalunya és un dels punts de referència de Barcelona per ser considerada el centre de la ciutat, ubicada en la confluència de Passeig de Gràcia, les Rambles, la rambla Catalunya i el Portal de l’Àngel, al districte de Ciutat Vella.

Al llarg dels anys són molts els erudits que van sentir el crit de la natura i els que van caure retuts a l’atracció que aquesta exercia sobre ells. Hegel pujava muntanyes perquè estimulava la seva voluntat de poder, Nietzsche defenia que ens agrada tant la naturalesa perquè no té opinió sobre nosaltres i Goethe en la seva teoria sobre la naturalesa ens la presentava així: natura, per ella estem envoltats, incapaços de sortir d’ella, incapaços de penetrar més profundament en ella.

El Montcau és una d’aquelles muntanyes del repte dels 100 cims que sempre m’havia cridat l’atenció.

El final de l’estiu també coincideix amb l’arribada de moltes festes majors populars arreu del territori. Avui parlaré de la de Sant Adrià de Besòs. Potser, de les poques oportunitats durant l’any, en que la ciutadania fa activitats col·lectives de forma conjunta, i se sent part d’un tot i de la ciutat.

Des del segle XIX Camprodon ha estat un indret on diverses famílies de la burgesia catalana hi ha passat l’estiu. Un dels primers llocs que van escollir per establir-se i construir les reves residències va ser a la riba del riu Ritort, a la Vila de Dalt, prop del monestir de Sant Pere. Aquest lloc va ser remodelat fins a convertir-lo en un passeig que condueix a la Font Nova. Va ser el primer lloc de tota la vila que va tenir enllumenat públic.

Durant molts anys s’ha sentit parlar a Catalunya del Quart Cinturó. Alguns, encertadament, dirien que s’ha parlat durant dècades. I és que la primera referència a aquest projecte la trobem el “Plan Director Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, l’any 1966, com una de les nombroses anelles viàries previstes a la “Gran Barcelona” de Porcioles.

Amb el final de la dictadura comença una història plena d’entrebancs que encara avui no ha acabat.

Durant molts anys s’ha sentit parlar a Catalunya del Quart Cinturó. Alguns, encertadament, dirien que s’ha parlat durant dècades. I és que la primera referència a aquest projecte la trobem el “Plan Director Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, l’any 1966, com una de les nombroses anelles viàries previstes a la “Gran Barcelona” de Porcioles.

Amb el final de la dictadura comença una història plena d’entrebancs que encara avui no ha acabat.

L’ermita de la Santíssima Trinitat es troba, en el camí de Tebaida, després de l’ermita de Santa Anna i de l’ermita de Sant Benet. De fet, la majoria de guies consideren aquesta ermita la última del camí de Tebaida encara que, històricament, a aquest camí cal afegir les ermites de la Santa Creu (o Santa Helena) i de Sant Dimes. Es troba aproximadament a una hora i una mica més de camí des del Monestir de Montserrat.

Avui fa 25 anys que la primera expedició catalana va arribar a l’Everest, la muntanya més alta de la terra amb 8.848 m.

Sembla una tonteria, però no ho és pas. Avui a l’ascensor, una nena li preguntava a la mare perquè el cel era de color blau, la mare, li ha respòs que això eren coses de la ciència, i que quan sigués gran li explicarien al cole.

De fet, jo he pensat que simplement la meva bona veïna no tenia ni remota idea del perquè. Així que perquè no una entrada al blog sobre aquest tema transcendental.

A l’estiu augmenta el nombre de gent que va a la muntanya a gaudir-ne, caminar, veure paisatges espectaculars, fer esport, etc. Les muntanyes de Catalunya són molt accessibles amb cotxe propi i això fa que moltes persones s’animin a fer-hi una visita. Això fa que s’hi apropi gent que no està avesada a la practica del senderisme i que no coneix bé la zona. A més, la seva equipació pot ser minsa per no dir inexistent. Per això us mostro una llista de les coses que cal portar a la muntanya:

Altes palmeres, desenes de terrasses plenes, ja sigui per prendre el primer cafè, per fer-hi el vermut o per què s’ha quedat amb les amistats; l’escultura de Roca i Pi, l’escultura de dos nens saltant un sobre l’altre (que abans era part d’una font i ara resten dalt d’un pedestal), l’Escola del Mar, ball de sardanes els diumenges en la part del recorregut on s’eixampla, els bancs que et permeten descansar després d’una jornada de compres al Carrer del Mar, o simplement et serveixen per contemplar la magnífica vista de l’horitzó o (si t’has assegut en un banc d’esquenes a la mar) la process