xbs

Aquesta setmana ha començat a emetre una nova emissora, en període de proves Ràdio SOM. De moment emetrà des de les 6 del matí a les 10 del vespre, i els caps de setmana de les 10 del matí a les 4 de la tarde. És pot sintonitzar a la freqüència 94.2 mhz, de moment només per una part de l'àrea metropolitana de Barcelona. La intenció dels promotors és anar ampliant la seva cobertura.

Oficialment la ràdio serà inaugurada el proper 9 de setembre.

Avui portem a Jose Luis Martínez Gros, cantant espanyol, més conegut al món artístic amb el nom de José Luis y su Guitarra, va néixer a Jaén el dia 11 de Juny de l'any de 1936. Va cursar els seus estudis a Madrid, obtenint el títol d'Enginyer en Obres Públiques.

El Passat més de febrer parlàvem en aquest post, d'un possible competidor de l'Ipad d'Apple, desenvolupat per un grup de recerca de la Universitat de Còrdova (Espanya). Sembla ser que a la Índia apareixerà un rival d'alçada de l'últim giny de la marca de la poma.

Els accessoris de l'iPhone s'han convertit en una manera de facilitar la vida als usuaris d'aquest telèfon. Però no sempre acaben sent útils.
La revista Mashable ha elaborat una llista amb els deu accessoris per l'iPhone més ridículs que existeixen al mercat.

Visor de televisió
Amb aquesta singular gorra es poden veure pel·lícules a qualsevol lloc. Costa uns 20 dòlars.
La web de tecnologia Gizmodo ho ha qualificat com el millor accessori de la història de l'iPhone. Però també com el pitjor.

La federació espanyola de futbol a consumat la vergonya anunciada. El seleccionador d'aquesta federació, Vicente del Bosque, a convocat a set jugadors del Barça, per jugar una costellada a l'estadi Azteca de Mèxic DF (més de 2.000 metres d'alçada) aquest 11 d'agost.

El Museu Britànic ha atorgat a la Viquipèdia en català dos dels cinc premis oferts per a articles de qualitat sobre obres de la seva col·lecció.

Trololololo, és el nom amb el qual es va sobrenomenar al cantant rus Eduard Khil, la vocalització del qual (com definir-ho sinó?) del tema "Estic molt content, per fi me'n vaig a casa" s'ha convertir, els últims mesos, en un fenomen viral sorgit de Youtube.
El video mostra a Khil, un baríton oriünd de la ciutat russa de Smolensk, vestit amb trajo marró i expressió desencaixada recorrent un estudi i tarajant la cançó.
Gravada en 1976, la lletra parlava d'un cowboy, i en plena Guerra Freda, va ser omesa per evitar-se enemics en les hosts de Leonid Brezhnev, líder de la Unió Soviètica en aquells dies. Segons el mateix Khil, que avui té 75 anys, aquests versos "no podien publicar-se en aquella època".

De la manifestació del passat 10 de juny, La manifestació independentista més gran de la història, hi ha hagut diferents recomptes i punts de vista, la mateixa organització (Òmnium Cultural), donava una xifra d'assistents, la Guàrdia Urbana, també, fins hi tot l'empresa Lynce s'hi va atrevir (tothom és lliure de fer el ridícul).El millor que podem fer és agafar-ho tot amb una mica d'humor, tal com ha fet El Bixo, que ha editat aquest divertidíssim vídeo, partint d'un famós tall, d'una pel·licula  alemanya sobre la vida de Hitler.

Parlàvem en aquest post, del recent Mundial de Sudàfrica, de la barreja de política i esport que tothom ha fet en diferent grau.
Però avui no parlarem dels partits ni dels periodistes, sinó de de la principal herència d'aquest Mundial, la Vuvuzela.
Correm el perill que aquest instrument (?) s'instal·li per les nostre contrades. El Mundial de Mèxic va servir per exportar la famosa onada pels estadis de tot el món.
Correm el risc doncs, de que assistir a un partit de futbol, vagi acompanyat per un soroll semblant al de 1.000.000 de panals d'abelles, constant i interminable.

Intereconomia TV, últimament acapara tots els posts que fem sobre la Caverna.
Ja sigui parlant de l'us dels preservatius a l'Àfrica, o fent un recull de les mentides que diu a les seves tertúlies la tertuliana (no podem dir-li periodista) Isabel Duran.
Però és que són senzillament insuperables, ens ho posen molt fàcil, no cal escriure gaire, mireu sinó el resum que feien, el 10 de juliol, el dia de la manifestació (independentista) més gran que ha viscut mai Barcelona. La notícia és tal com la van donar i no, no és un gag del Polònia

Ja s'ha acabat el Mundial de Sudàfrica. Aquest mundial a posat varies coses de manifest.

La primera és molt bona, un país africa està preparat per organitzar un esdeveniment de les dimensions d'un Mundial, segurament desprès de l'èxit organitzatiu la ciutat de Durban (també a Sudàfrica) presentarà candidatura per organitzar el Jocs Olímpics del 2020.

La segona cosa que ha posat de manifest és aquesta insuportable barreja de política i esport per part de tothom. Un exemple clar és l'eliminació de França a les primeres de canvi. Alguns jugadors van demanar entrevistar-se amb el President de la República Francesa per donar la seva explicació dels fets (?). I que hi pot fer un President d'un país si un equip de futbol no juga be?

Hem parlat en aquest bloc del curiós fenomen musical (?) i freak, que s'ha desenvolupat a sudàmerica. Hem comentat els seus vídeos (per cutres), que reben milions de visites a Youtube,  i s'omplen de comentaris divertits.

El 30 de setembre de 2005 (fa ja casi 5 anys), El Parlament de Catalunya va aprovar, per amplíssima majoria el nou Estatut d’Autonomia. Aquell text,  va patir severes retallades en el seu tràmit al Congrés de diputats de Madrid (Espanya), recordeu a Alfonso Guerra dient que hi havia passat el ribot, per que el text era infumable (per ell)

La cadena de televisió Intereconomia Televisión, coneguda per la seva tendència, ultra catòlica, profranaquista i anticatalana, en definitiva la tele dels fatxes, s'ha tornat a superar a sí mateixa.
Ja no són les seves tertúlies apocalíptiques de "El Gato al Agua", ni aquesta barreja constant d'esport i política en que s'ha convertit el programa de mitjanit "Punto Pelota", qui ha posat el llistó més alt del deliri, han sigut els serveis informatius de la cadena.

En un intent de desprestigiar l'us del preservatiu a l'africa, com a eina de prevenció de la sida, van donar aquest vídeo com a notícia.

Joan Lajoie, és un còmic Canadenc, nascut a Montreal (Quebec), fill de mare francòfona i pare angloparlant.
Lajoie ha participat en diferents shows de la televisió canadenca. Però  el motiu pel qual avui el portem al nostre bloc, és per la seva faceta musical.

La seva primera producció musical va ser el rap, que el va fer popular, "Everyday Normal Guy", en la qual, parodiava irònic als típics rapers, explicant les activitats quotidianes i la seva naturalesa pacífica.

L'onze de maig de 2010 ha passat serà un dia històric per als catalans de la Catalunya Nord. L’Ajuntament de Perpinyà ha aprovat, per unanimitat, una resolució on demana que el català sigui, juntament amb el francès, la llengua oficial de tot el Rosselló. De moment ja ha iniciat el camí i s’ha convertit en el primer consistori de la zona que aprova la Carta municipal per a la llengua catalana, on es demana aquesta cooficialitat.

Wendy Sulca és una jove cantant nascuda el 1996 a Sant Juan de Miraflores, Perú.
Als cinc anys ja cantava a l'escola; als sis, va tenir el seu primer concert; i als set, la seva primera gira a l'interior del país. Als vuit anys va guanyar un concurs nacional de nous talents; i als nou va aconseguir els seus primers CD i DVD, amb les seves pròpies cançons.

Android (el sistema operatiu per mòbils de google) guanya terreny a Apple i el seu iPhone.
A poc a poc, li està menjant terreny demostrant que en molt aspectes ho pot fer millor. La revista Maximum PC ha recollit alguns d'aquests aspectes en :10 Things Android Does Better Than iPhone US 

En l'anterior post parlàvem de Jimmy Jump, reventador professional d'actes multitudinaris, la seva última aparició al festival d'Eurovision ha causat furor a la xarxa.
Però ni molt menys aconseguirà el seguiment que te el personatge del qual avui parlarem. Segur que molts el coneixeu sense saber-ho.
Remi Gaillard,  és un humorista francès (de Montpellier), que es va donar a conèixer mundialment a través d'Internet. Te milions de seguidors, i la suma de visites als seus vídeos a Youtube y daylimotion sobrepassen, de llarg, els cent milions.

Ahir desprès de veure la final del Top 14 (lliga francesa de rugbi), On l'USAP de Perpinyà va perdre contra el Clermont per 6 a 22, al fer zàping ens varem topar amb el Festival de Eurovision.

Resulta que aquest any l'inefable Jimmy Jump, va aconseguir colar-se en mig de l'actuació espanyola de Daniel Diges mentre cantava l'horrorosa cançó, "Algo Pequeñito". Anèctoda divertida per uns i que ha enfurismat a d'altres. Aquí els seus trenta segons de glòria.



Hem cregut oportú crear un nou sub-grup de la música freak dedicat a Eurovision
Aquest festival ens donarà molt de joc.