xbs

Una de les primeres novetats destacades de l’any és el quàdruple disc d’homenatge a Bob Dylan Chimes of Freedom: The Songs of Bob Dylan Honoring 50 Years of Amnesty International. L’album inclou 70 versions de cançons de Dylan –enregistrades a l’estudi o en directe- interpretades per 80 artistes. Hi són, entre molts alters, per Patti Smith, Adele, Queens of the Stone Age, My Morning Jacket , Pete Townshend, Seal, Jeff Beck, Elvis Costello, Mark Knopfler, Eric Burdon o Sting.

El dia 3 de febrer comencen dos cicles de jazz habituals a la programació de concerts hivernals, el 36è Cicle de Jazz al Casino de Granollers i el 13è Cafè Jazz a Calella.
Tost els concerts de les dues propostes es celebren les nits de divendres de febrer i març i presenten una interessant programació amb jazzmen i jazzwomen molt majoritàriament de l’escena musical catalana.

Neil Young i la seva dona, Pegi, amb dos fills amb paràlisi cerebral, organitzen cada any el Bridge School Benefit Concert  a Califòrnia. L’octubre de 2011 ha estat el 25è any que es celebra concert benèfic a favor de Bridge School, una organització sense ànim de lucre que treballa per nens discapacitats.

The Little Willies – For the good times


Norah Jones torna amb el grup amb el que des de 2003 versiona temes country al marge de la seva carrera en solitari. Cançons sense pretensions però ben interpretades que agradaran tant als fans de Norah com els que els interessa la música americana. 

Hem estrenat 4 espais a la plataforma de continguts Scoop.it amb propostes i actualitat musical temàtica. Hi trobareu una selecció d'enllaços permanentment actualitzada a articles dels 3 sites de Melomania Blocs i a altres web-blogs musicals destacats. També hi compartim  vídeos i llistes de cançons. 


 Els continguts estan agrupats en aquests 4 topics: 




Novetats discogràfiques  Nous discos recomanables de recent publicació o que són a punt de sortir.

Va ser l’any 2003 quan la llavors desconeguda Joss Stone  ens va sorprendre amb un esplèndid disc anomenat “The Soul Sessions”. Una veu jove i potent que transmetia bon feeling, entrava a l’escena musical internacional amb un grapat de temes interpretats amb molt bones maneres. L’esperat segon treball, tal com es podia intuir donats els capricis de la industria musical, va decebre en el seu conjunt als que ens havíem enamorat del so d’aquell primer disc.

L’any 2011 ha estat un bon any per la música catalana i, en general, al costat de noves propostes i nous valors tan nacionals com internacionals, hem vist consolidar-se artistes de divers registre musical. La música en streaming amb Youtube i Spotify al capdavant en seguit creixent, com també ho ha fet tot el que es belluga en torn de les xarxes socials.
A Melomania.cat els post més llegits són en part representatius del comentat a dalt. Durant aquests 12 mesos han estat aquests 4 apunts:

Els últims dies de l’any apareixen per tot arreu resums, llistes i recopilacions amb el més destacat o el millor de l’any. La música no és una excepció i aquest any 2011 tampoc.

Thurston Moore – Demolished Thoughts

Disc en solitari del nord-americà ex membre de Sonic Youth. Un treball bonic, amb cançons de caire acústic i cuidats arrengaments. El periodista musical J. Turtós l’ha qualificat com un dels discs més bells de l’any, una valoració per mi excessiva, però si que es tracte d’un bon àlbum ideal per acompanyar-te de melodies i serena harmonia.

A Melomania recomanem Spotify com el millor programa, o almenys el més complert, per escoltar música en streaming. També és cert, però, que hi ha món més enllà d’Spotify o Youtube. Internet te centenars portals i programes interessants per descobrir i escoltar música en un univers musical tan brutal com l’actual. Algunes d’aquestes webs, com sabeu, permeten descarregar gratuïta i legalment la música que t’agradi, altres són de pagament o es limiten a permetre la reproducció.
Hem escollit 6 alternatives diferents:

Darrera el nom de Nikki Yanofsky hi ha una jove cantant canadenca bde només 17 anys, Nicole Yanofsky, incorporada fa pocs anys a l’escenari de noves veus femenines que prometen satisfaccions. Nikki canta temes de jazz vocal amb un tractament actual que, segons el treball, rep un tractament més o menys genuí, acostant-se en alguna ocasió al pop, però sempre des de la influència i el interès per les grans dives del gènere.

Aquest post vol ser un al•legat a favor de la compra de música, una reivindicació que pot semblar inoportuna perquè, és evident, en els temps que corren de música i de cultura se’n troba sense gastar-se un euro. El cas és que escoltar música gratis i comprar-ne o regalar-ne no són opcions excloents.

M’atreveixo a intentar defensar amb 8 bons motius que compreu i regaleu música, s’ho val !

La música ni caduca ni és fa malbé, i algunes cançons són immortals. 

És una teràpia amb beneficis demostrats i sense efectes secundaris. 

A l’actualitat de la música catalana s’incorporen sovint nous grups i formacions que enriqueixen un escenari cada cop més ric i divers. Fa uns mesos a Melomania apostàvem per dos grups  en l’escenari del 2011: La Iaia i 4t 1ª. Acostant-nos ja a cap d’any, cal afegir altres noms a aquella primera selecció Els que segueixen, però, són una tria personal amb criteris subjectius i no una llista exhaustiva.

Jimmy Barnatan – After the blues times Tot un descobriment musical de la ma de l’actor de Los Serrano. Si, ho heu llegit bé, és el seu primer disc i el que hi escoltareu té poc o res a veure amb la série de tv. Això és rythm & blues actual i cantat en anglès amb algunes incursions de croner jazzie. La veu de Barnatan no és negre però es fa escoltar. Ja voldriem tenir més debutants com ell  en l’oferta musical del país.

Les pàgines i grups de Facebook dedicades a la música són un dels continguts més nombrosos d’aquesta xarxa social. Per un costat, comunitats musicals públiques o privades més o menys generalistes o tan particulars i específiques com un es pugui imaginar. En recomano algunes a la segona part d’aquest post. Per un altre, també hi trobem els espais de músics i grups que, en el cas d’artistes amb ressò mediàtic important, cal diferenciar les oficials d’altres que no ho són.

Remenant vells discs de jazz de la discoteca particular és inevitable aturar-se en veure petites joies que formen part d’una història musical –la del jazz i la meva- on hi ha alguns jazzmen en majúscules. En són molts, i fer-ne una tria reduïda és gairebé impossible, però si ens centrem en grans guitarristes la cosa ja és una mica, només una mica, més factible.
En aquesta petita selecció d’imprescindibles evidentment no estan tots els que ho són, però ho són tots els que estan.

Suècia és un país amb una població de només 9 milions i escaig d’habitants i viu un present musical efervescent que el situa en els primers llocs de l’escena musical internacional. L’aportació de nous talents de diferents gèneres que traspassen fronteres és un fet que no pot passar-se per alt. Possiblement la major riquesa de  l’escenari musical suec és, a més d’incloure força propostes de qualitat, la varietat de registres que hi tenen cabuda. La música indie i pop, però també el rock o fins i tot el jazz tenen destacables representants de talla internacional.