xbs

Benvolgut conciutadà,

Tingui a bé d’expressar el seu criteri respecte del següent qüestionari:

□ d’acord  □ més aviat d’acord  □ no sabria què dir  □ més aviat en desacord  □ en desacord

□ d’acord  □ més aviat d’acord  □ no sabria què dir  □ més aviat en desacord  □ en desacord

□ d’acord  □ més aviat d’acord  □ no sabria què dir  □ més aviat en desacord  □ en desacord

La redacció de les lleis incideix explícitament en els Drets i en els Deures dels individus envers qui van dirigides. La interpretació simplista d’aquesta característica genèrica de les lleis  vindria a dir que si per una part garanteixen els drets dels ciutadans també li suposen responsabilitats, obligacions i restriccions. En rigor, però, els Deures deriven dels Drets, és a dir que en certa manera és un Deure exercir els Drets. Si el Deure d’exercir el Dret aporta un bé indiscutible, la universalitat de la llei queda provada, altrament haurà de rebaixar pretensions i establir-se com a mera normativa per a no resultar pretensiosa.

Els partits dependentistes acusen Reagrupament i Solidaritat de no tenir un projecte clar per a Catalunya més enllà de la independència mentre s’atribueixen motivacions presumptament més valuoses, però resulta que els seus projectes venen subordinats a afavorir l’interès de la Cort de Madrid a imperar sobre Catalunya…

Em sabran disculpar però com que em sembla obvi que ningú pot afirmar que el millor reeixir d’un Poble s’aconsegueix en un règim de dependència, em venen algunes preguntes…

En la mesura que alguns partits encara no son o no es mostren obertament independentistes,

Celebro la determinació del Dr. Enric I. Canela, president de Suma Independència. →→

Si el sentit profund de les coses i la precisió en identificar-les son qüestions crucials, també és crucial copsar el significat de les formes. En els dilemes promoguts maquiavèl·licament, forces que de natural sumarien s’anul·len entre elles sense resoldre acords perquè la zitzània fomenta l’enroc de posicions ara antagòniques i negligeix les porositats que necessitem els humans per a comprendre els altres humans.

Hi ha dues tendències amb les quals transitar per la vida, una més aviat triomfadora i un altre més aviat perdedora.

El caràcter perdedor creu en resultats electorals sotmesos a les limitacions de la llei d’Hondt, a les proporcionalitats i als percentatges mínims. Està clar, molt enraonadament en la lògica d’estadístiques mil i tan fonamentadament en romanços assenyats de tota mena que acaben convertint tals perdedors en els millors alfils de l’status quo.

Atrament, allà on el perdedor veu divisions, la visió triomfadora hi percep opcions polítiques normals com hi ha a tots els països democràtics.

El Partit Popular de Catalunya ha anunciat que aquest any no farà ofrena en honor de Rafael de Casanovas, una decisió conseqüent amb el bàndol amb el qual el Partit Popular més s’identifica i que en rigor no és el de l’aleshores conseller en cap de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat i cap militar contra el setge madrileny.