xbs

Encara que ho sembli, no és el títol de l’última pel•lícula de Peter Greenaway, l’agulla de cosir, el soldador i el perdonavides representen tres soltes de llençar un mateix missatge. Anem per la primera de les soltes: a la Convenció de Quadres de Lloret de Mar, a part del vídeo “Tornarem a vèncer”, hi van haver diferents parlaments. Hi ha una de les intervencions que voldria destacar, és la de Joan Manuel Tresserras. Amb un discurs reposat, amable i entenedor, ens va anar inculcant un missatge clar i diàfan sobre el paper decisiu que havia jugat ERC, des del govern, per la cohesió nacional. Tot plegat, ho va resumir amb la imatge de que Esquerra havia recosit el país.

Fa dies que observo amb estupefacció com a la ciutat veïna el tema de la llei de Vegueries encara és candent i és l’ase dels cops de la lluita intestina pel poder local. Mentre passa això, tots plegats ens allunyem cada cop més del consens necessari que requereix concebre el Camp de Tarragona com una realitat metropolitana. Una aportació, aquesta, que resultaria més edificant i profitosa pel desenvolupament de la supracomarca que l’absurd debat nominalista sobre les capitalitats i el nom de la cosa.

La jornada del diumenge passat serà d’aquelles per recordar. Reus es va posar en moviment per expressar-se, malgrat els intents a front obert de desmobilització de vot. Potser les xifres es van veure afectades per aquesta circumstància, però el que no van aconseguir afeblir va ser l’esperit i la fraternitat que es va viure aquell dia, ni tampoc ho aconseguiran alguns dels titulars dels principals diaris de l’endemà. He estat interventor en altres eleccions i sempre que m’ho pregunten dic que és una experiència a viure, perquè tant pels que hi van “obligats”, com pels que hi van per representar sigles, com pels passavolants interessats amb el procés, es crea un clima molt agradable que fa veritat aquell tòpic de que les eleccions són la festa de la democràcia.

Ara no recordo si va ser Josep Pla o Francesc Pujols qui va dir que els catalans estem molt aficionats a les taxonomies; a les classificacions, vaja. Aquest cap de setmana vaig tenir l’oportunitat d’escoltar a una persona influent d’aquest país que estava atacat d’aquesta “malaltia” de la taxonomitis.

Oficialment encara no s’ha donat el tret de sortida a la campanya de participació a la consulta del dia 25 d’abril, però sembla que n’hi ha que ja l’han començada. Em refereixo a l’alcalde Lluís Miquel Pérez i les seves declaracions del dimecres al programa Tribuna de Canal Reus. A la pregunta de l’entrevistador sobre si aniria a votar el dia 25 d’abril va ser diàfan. El senyor Pérez, sense embuts, va manifestar que ell s’inhibia de la consulta, alhora que en repartia una de freda i una de calenta, referent al tema de les consultes populars i al procés participatiu.

Al llarg de l’any 1932 el diari reusenc Les Circumstàncies es va fer ressò de la polèmica que suscitava en la societat catalana la futura divisió comarcal. Malgrat que la llei no va ser aprovada fins quatre anys més tard, en aquesta data, la intensitat de la controvèrsia coincidia amb el moment de major activitat deliberativa de la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, consell assessor encarregat d’elaborar la proposta de divisió administrativa. I també, amb els mesos en que pel projecte de llei de l’Estatut era a les Corts espanyoles i s’estava debatent la seva aprovació, article per article, el qual n’avivava l’interès mediàtic pels seus continguts.

Jaume Vicenç Vives, al seu dia, quan va escriure Notícia de Catalunya, en uns dels seus paràgrafs va deixar escrit que pels catalans el primer ressort de la psicologia pròpia era la voluntat de ser, a diferència dels alemanys que era la metafísica, la raó pels francesos o pels espanyols la mística.

Jaume Vicenç Vives, al seu dia, quan va escriure Notícia de Catalunya, en uns dels seus paràgrafs va deixar escrit que pels catalans el primer ressort de la psicologia pròpia era la voluntat de ser, a diferència dels alemanys que era la metafísica, la raó pels francesos o pels espanyols la mística.

La participació d’Esquerra al govern de la Generalitat ha significat poder posar en pràctica i testar la idoneïtat de les seves propostes polítiques per a servir a la gent. Ara, davant l’electorat, Esquerra ja no és una mera expectativa. S’ha passat de l’abstracció teòrica a la praxis de l’exercici de govern. Els ciutadans tenen elements basats en l’experiència per valorar el partit com a gestor de la cosa pública.