xbs

Cada dia que passa tinc més i més clar que a Espanya prefereixen que a Catalunya governi un sol partit amb majoria absoluta, un partit al que ja tenen les mesures agafades i que saben que governant en solitari difícilment donarà sorpreses desagradables com ha fet en Pasqual Maragall i en José Montilla -suposats amics i vassalls fidels-.

Us sona aquesta imatge? doncs en ple segle XXI en un lloc anomenat Andorra -magnífic país on visc- es repetirà aquesta imatge. Això si, en francès, en color i amb roba de marca. O això és el que sembla que pretenen uns quants si ens atenem a les mesures que ha aprovat Govern pel proper dia 29 de Juliol amb motiu de la visita del President de la República de França, Nicolas Sarkozy.

Pixar ens torna a sorprendre amb una nova seqüela (per dir-ho així) de l’obra per excel·lència del ja famós i prestigiós estudi d’animació que tot just fa quinze anys va revolucionar el cinema d’animació amb Toy Story. Si, si, Toy Story aquella pel·lícula de la que molts en tenim un bon record va ser estrenada en una data tant llunyana com l’any 1995! Com passa el temps tu!

Sota aquest títol nefast poc a veure amb l’original “Knight and Day” s’amaga una pel·lícula distreta, que fa riure i que fa gaudir els espectadors -homes i dones per igual- d’una bona estona d’entreteniment i relax.

Aquest migdia el TC, finalment, ha donat a conèixer les 1.000 pàgines de sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, entre d’altres coses, ataca els símbols nacionals de Catalunya, un article que segons els espanyols només és constitucional si aquests símbols són considerats símbols d’una nacionalitat i no símbols d’una nació (recordem que el TC i Espanya neguen que Catalunya sigui una nació).

Al sentir la notícia m’ha assaltat un dubte, una pregunta existencial: Quina diferència hi ha entre nació i nacionalitat? Repassem uns quants diccionaris.

Avui m’he llevat amb un creixent sentiment d’indignació, però d’una indignació diferent de l’habitual, una indignació provocada per la covardia d’en Montilla i la seva patuleia de seguidors. Mentre sentia les noticies i escoltava astorat la negativa del PSC de donar suport a un lema que la setmana passada no havia generat cap controvèrsia, m’he fet la pregunta que avui s’està fent tothom: per què?

Quatre freaks amb toga, que amb prou feines han exercit de juristes i que només “han demostrat” les seves capacitats escrivint molts llibres i no exercint a peu de carrer, van decidir ahir laminar la sobirania del poble, de la ciutadania de Catalunya.
Quatre talibans espanyolistes van decidir que el que vota la gent en referèndum no val ni un ral, si aquests són catalans.

Títol: Las Naves del Destino
Títol Original: Ship of Destiny
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 3r volum
Autor: Robin Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Excel·lent

Títol: Las Naves de la Locura
Títol Original: The Mad Ship
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 2n volum
Autor: Ribon Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Notable

El super-mega-famós, prestigiós i internacionalment conegut arquitecte Norman Foster es retrata per si sol fent un projecte un dia i venent fum i còpies com quelcom exclusiu i super-mega-guay arreu del món. Norman Foster és el rei del copy & paste, i sinó mireu aquests dos treballs seus:

FC Barceona Stadium Project

Soccer City in South Africa

Avui comença aquest gran esdeveniment esportiu i empresarial. Avui és el primer dia d’una sèrie de dies en els que es parlarà més de si una pilota acaba al fons d’una porteria que no pas de la crisi econòmica, política i institucional que afecta el país.

Un vídeo fet per VilawebTV el dia de la consulta per la independència el passat 30 de Maig a Sabadell.

Us deixo un parell de vinyetes que no necessiten cap explicació! Ja ho diuen tot!

1.- Pobre Madoff…. només va copiar el que ja fan els governs actuals i li va sortir malament.

2.- A vosaltres el govern us ha regalat  diners quan heu tingut problemes econòmics?

Aquests dies de crisi, de paranoia financera i d’apocalipsi econòmic, tothom es duu les mans al cap veient com els governs d’Europa retallen despeses i intenten controlar la fallida, com Alemanya i la UE es preparen per aguantar la fallida d’estats com Espanya, Portugal o Itàlia. Podem veure com arreu hi ha una consciència d’emergència i com tothom està fent el possible per sortir més o menys ben parat de la batacada que s’acosta inevitablement. Tothom? no, tothom no. A l’estat espanyol no hi ha aquesta consciència, ni a nivell polític, ni a nivell empresarial ni evidentment a nivell sindical.

Us poso el vídeo del Sense Ficció d’avui dijous. Segur que durà cua! sobretot a la caverna mediàtica.

Avui recupero un escrit que fa temps que vaig fer (Gener del 2009) però que crec que segueix essent actual després dels fets d’aquesta setmana i que per desgràcia no ha canviat pas massa.

Títol: Las Naves de la Magia
Títol Original: Ship of Magic
Saga/Núm.: Las Leyes del Mar. 1r volum
Autor: Robin Hobb
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Fantasia
Nota: Bé Alt

Aquests dies anem tots els que vivim a Andorra una mica esverats. I només perquè el Departament de (ironia on) l’estimadíssim (ironia off) Joan Saura ha donat instruccions als Mossos d’Esquadra de parar tot cotxe andorrà que no dugui l’identificador de país correctament visible i homologat. I què és això? doncs no és res més que aquella enganxina en forma d’ou de fons blanc i lletres negres que antigament duien tots els cotxes, si, si, aquella enganxina que recorda els anys vuitanta i el post-franquisme.