xbs
Jo també vull un Estat Propi - Xarxa de Blocs Sobiranistes
Ja som 888 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços   |
Els papers d'en TristanyTots volen que Déu salvi la reina...Performed by the BBC Symphony Orchestra and Chorus, conducted by Sir Andrew Davis, with the Fanfare Trumpeters of Her Majesty's Royal Marines at the "Prom at the Palace" on June 1, 2002 at Buckingham
...menys ella. Per què la reina és la única que no canta? 1-per falsa modèstia.2-perquè és esquerpa de mena.3-perquè fa galls.4-perquè no creu en Déu i pensa que és perdre el temps.5-perquè està cansada de viure i vol morir. Podeu contestar l'enquesta que hi ha a la barra lateral De com el Papa 115 va tallar tres dits al Papa 113"Concili cadavèric" en el que el Papa 115 va jutjar i condemnar el cadàver del Papa 113
De fet, si voleu llegir literatura on els crims, venjances, traïcions, vexacions, adulteris, perversions, robatoris i tot tipus de malvestats hi apareguin generosament, us recomano, ferventment, la lectura de la Bíblia o d'alguna història del pontificat que tingueu a ma. Jesús Ruiz Marín fa fer el gilipolles al seu fill de set anysUns pares utilitzen el seu fill de set anys per fer-li fer el gilipolles. S'hauria de tipificar aquest comportament esperpèntic com a delicte, castigat amb pena de desterrament a Melilla i retirada de pàtria potestat per incapacitat mental manifesta?. Aznaritis hiper-nacionalista aguda amb l'agreujant de brots cultural-genocides?. La notícia, apareguda en el digital nacional-catòlic d'extrema dreta Libertad Digital, és la següent: Un niño inicia una huelga de clase de música para cantar en castellano Maria, la nena que tenia un peixet vermell penjant d'un cordillIl.lustració cedida per l'Anna Sender
Hi ha moments a la vida de tota nena que, vulgues que no, una necessita estar sola. Retrobar-se amb ella mateixa. Cercar, dins la migradesa del seu bagatge vital, aquelles eines que la puguin ajudar a comprendre certs successos que, quan es tenen pocs anys, esdevenen inexplicables... La Marta, doncs, va sortir de casa amb el seu peixet vermell lligat d'un cordill; va enfilar carrer amunt fins arribar al parc, es va asseure en un banc de fusta verda i es va posar a pensar i pensar i pensar : A l'arribar a casa es va treure la robaIl.lustració cedida per l'Anna Sender
Feia temps que volia deixar la feina, però mira, per una cosa o altre, sempre ho anava ajornant... No és que no li agradés treballar a la floristeria, no era això. Tampoc es podia queixar gens ni mica del tracte que li dispensava la mestressa; més aviat era que, de tant en tant, li donava la sensació que s'estava marcint entre roses i lilàs. Una mena de lànguid esfullament. Petit homenatge als bombers de París i Marsella-Firemen of the Paris brigade, Bastille Day 2008 military parade on the Champs-Élysées, Paris.
-Brigade des sapeurs-pompiers de Paris (BSPP), défilé du 14 juillet 2008 sur les Champs-Élysées, Paris. Hi ha una fase en la vida dels humans, anomenada capolliscència, en que tots els homes han vulgut ser bombers. Tots?. No, tots no. Jo no !... Coses d'un diumenge gris de gener, al Facebook El Quico Ventalló He anat a veure la mitja marató i no hi era, aviam si hauré anat a veure l'altra mitja marató, la que no és?A Quim Torra Pla i a Gustau Perez els agrada.
Gustau Perez Molt bona aquesta ! De la funció de la imatge en el context comunicatiu interpersonal i grupal (1 de 1) معادله درجه دوم در رابطه با چند جملهای درجه دوم و ریشه های آن (به نوبه خود ریشه های یک تابع درجه دوم) ، ما می توانیم معادله را حل کند algebraically و بدست آوردن فرمول از معادله. De vegades em cansa ser jo.De vegades em cansa ser jo; més que res per això d'haver-me de dur sempre a tot arreu, per no poder estar mai sol, per no disposar d'un mínim d'intimitat, per trobar-me sempre a tot arreu (fins i tot al llit)...no sé, per aquesta estranya sensació de pensar que sempre m'estic seguint.
Gran picapedrer aquest Rodin, però lent...El pensador de Rodin exposat a Barcelona
Gran picapedrer aquest Rodin, però lent. No cal sinó veure en quina postura quedaven els seus models, després hores i hores d'estar posant immòbils -com estaquirots- i el Rodin dels collons que no es decidia a clavar cop d'escarpa !. Pensava el pensador?, sí que pensava, sí!; pensava i pensava i pensava: " Rodin demisión!, Rodin demisión!, Rodin demisión!..." Dos o més poemes d'Emily DickinsonSABER PORTAR EL BOCÍ DE NIT, QUAN ENS PERTOCA. Saber portar el bocí de nit, quan ens pertoca, o bé el tros de matí, i omplir-nos la buidor de benaurança o potser de menyspreu saber-la omplir. Ací una estrella i, lluny, una altra estrella: el viarany alguna oblidará. Ací una boira, allà més boira encara: després, el Dia clar! Habitació de la poetessa TEMENT QUE EM VENCI, NO HO HE DIT ENCARA Tement que em venci, no ho he dit encara El dia que la mare moixernó es va desmaiarMentre encenia els fogons per fer arròs amb cebes tendres, bròquils saltejats i pinyons; m'ha vingut al cap la següent qüestió: és possible que els moixernons tinguin ànima?...ho he dit per la finestra i, com sempre, tothom ha callat. "Terrassa x la vida", un viatge a Madrid (17 d'octubre del 2009)El 17 d'octubre del 2009 va tenir lloc a Madrid una manifestació en favor de la vida i contra l'avortament. Un grup de terrassencs, majoritariament feligresos de la basilica-catedral del Sant Esperit, van tenir la pensada de fletar un autocar per tal d'assistir-hi i així poder explicitar la seva fidelitat als principis doctrinals de l'esglèsia catòlica, apostòlica i romana.. Correcte !. Tothom té dret a creure en el que vulgui.
Aquest grup, "Terrassa x la vida", disposa d'una pàgina al FaceBook on intercanvien opinions; al mateix temps que aprofiten l'avinentesa per penjar imatges del viatge de les famílies cristianes a la capital d'allò que hi ha tocant al Marroc. Aquesta nit he somiat que era una senyora ceramista del Pleistocè...Aquesta nit he somiat que era una senyora ceramista del Pleistocè que vivia a la cova Simanya: llogaret situat al vessant est del Montcau a uns 900 m d'altitud, al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Estava asseguda, doncs, a l'entrada de la cova esperant el meu marit. Estava nerviosa. Quan ell ha tornat de caçar conills li he ensenyat que m'havia inventat posar nanses a les tassetes. Ha rigut molt i ha dit que això eren mariconades i m'ha fet un nen...i a la cabra també...i a ma germana... |
