xbs
Jo també vull un Estat Propi - Xarxa de Blocs Sobiranistes
Ja som 907 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços   |
Els papers d'en TristanyJa tenim full de ruta !:CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIAJa tenim full de ruta ! I mira que tinc bastant avorrit el concepte aquest de "full de ruta" -tant utilitzat per tants i de forma tant banal -, però avui, sense passar vergonya, ja ho podem dir: ja tenim full de ruta ! M'agrada la iniciativa i m'agrada qui la impulsa. Fa dos anys que defenso i escric que aquestes tres persones (+ l'Elisenda Paluzie) eren la clau de volta del procés d'alliberament nacional; que quan es posessin d'acord l'independentisme prendria volada. CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIALa Campana de la Llibertat, a Filadèlfia, Pennsilvània, és un dels símbols més prominents de la Guerra Revolucionària Americana. És un símbol familiar de la independència als Estats Units i ha estat descrit com una icona de la llibertat i la justícia.
CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA Us imagineu una candidatura de Democràcia Catalana amb Jan Laporta, López Tena, Anna Arqué, Alfons Godall, Elisenda Paluzie, Uriel .... ?. Arrasaria !Sempre he pensat que si em féssiu una mica de cas les coses anirien millor. No perquè sigui més intel.ligent, sinó perquè hi veig més clar, que ve a ser el mateix. En aquest joc de cadires en que s'ha convertit la política catalana, en aquesta contumaç lluita d'egos, en aquest festival de fílies i fòbies; cal que algú, des de la seva modèstia, des de la perspectiva visual de la seva talaïa: il.lumini una mica el camí.Una mica com l'àvia que -sense haver estudiat enginyeria aeronàutica a Houston- us pot sentenciar si a la paella hi manca o sobra sal L'estelada és el camí. El 10 tots a Barcelona !!!El dia 10 els catalans tenim dues opcions: quedar-nos a casa com la Chacón, la Sànchez-Camacho, el Rivera i tots aquells que porten el nostre país a la misèria moral, social i econòmica o bé, ni que sigui per una vegada, sortir al carrer i unir-nos a la bona gent que enarbora la bandera de la terra, la justícia social i la llibertat. La "roja" és el Madrid vestit de vermell, no hi ha més. Visca el Santa Eulàlia de Puig-oriolLa "roja" no és altre cosa que el Madrid disfressat de vermell i amb jugadors incautats al Barça (i convenient-ment untats). Quan "la marea roja" es llença al carrer per cel.lebrar la victòria de la selección, celebra també, amb eufòria i insolència, la derrota de Catalunya i del Barça. Ahir, pel centre de Terrassa, desfilava personal provinent dels barris, onejant banderes espanyoles i del Madrid i cantant l'himne feixista "cara al sol". Púrria madridista armada pels jugadors que PAGUEM els barcelonistes. Gràcies Xavi, Puyol i cia !. Quants "sosis" es penedeixen, hores d'ara, d'haver votat Sandro Rosell?Amb tanta campanya mediàtica al seu favor, amb tots els mitjans del grup Godó, PPSOE, de la caverna mediàtica... promocionant-lo, sincerament, esperava una cosa més sòlida. La massa social ha descobert ara -massa tard- que el Sr. Rosell és molt més incapaç, poca cosa, justet, rencorós. tele-dirigit, buit i espanyolista del que om hagués imaginat. Democràcia Catalana i el factor Joan LaportaPermeteu-me, per començar, una breu digressió costumista. Fa anys, entre la societat benestant - integrada per propietaris rurals, fabricants i gent rica en general- era un clàssic el cas de l'hereu solter que, de ben grandet, davant l'estupor de la resta de família, anunciava el seu casament amb la modisteta de la casa, amb alguna noieta menestral sense pedigrí social o bé amb alguna senyora de Barcelona d'antiga vida alegre. En cas que això no fos cert del tot, de ben segur que la resta de la família li atribuïa greus pecats; fruit de la seva presumpta moralitat dubtosa. Tornen els "Boixos nois" ?. Torna el Barçanyol provincià del nunyisme ?.Amb la nova junta impulsada pel conde de Godó, tornen els "Boixos nois". Tornen els insults (ja van ser al mini insultant el president Laporta el dia de les eleccions), les bengales, la violència, l'horterisme xandalitzat.Torna el Barçanyol provincià del nunyisme ?. "Esport i ciutadania" era la divisa que, heretada de Josep Sunyol -el president màrtir-, havia fet realitat la junta dels Laporta, Godall, Ingla i demés companys d'aquests gloriosos anys que han fet del Barça un club solidari, amb prestigi internacional, culte, català i universal, senyor, tot un model a seguir. Haurà estat tot un miratge?. Els temps gloriosos del Barça, com els de la Doris Day, mai més tornaranEls temps gloriosos del Barça, com els de la Doris Day, mai més tornaran. Cada dia som més espanyols, cada dia més covards, cada dia més corruptes i provincians, cada dia fem més pena (per no dir cagar)
On mana Madrid, La Caixa i La Vanguardia no mana català. Vergonya eterna als lectors de La Vanguardia que voten tan malament que sembla que tiren escopinades enlaire. Alguna cosa haurem de fer els pocs que quedem que encara toquem quarts i hores Bing Crosby Grace Kelly 'True Love' Alexandre (Sandro) Rosell, l'home del triangle Madrid-la Caixa-La VanguardiaJa és pega que dels 31.895.000.000 m2 d'extensió que té Catalunya, l'AVE hagi de passar just sota els que ocupa la Sagrada Família. Casualitat, incompetència, mala fe ? Es considera casual tot fet aïllat que esdevé sense cap ordre rector. Quan, com en el cas del Principat de Catalunya, totes les casualitats es decanten pel cantó dolent, haurem d'analitzar el tema des d'una altra vessant. Corpus 2005 o de com vaig estar a punt d'anar a combregarLa processó passant just davant casa meva (amb la catifa no hi tinc res a veure, es cosa dels veïns del tercer)
Diumenge, 8 del vespre. Jo era a casa, avorrit; pensant en què estava pensant i pensant perquè estava pensant en què estava pensant... De cop he sentit música coral al carrer, " panis Angelicus fit panis hominum; Dat panis coelicus figuris terminum. O res mirabilis! Manducat Dominum...". He pensat: caram, avui fan música bona a la Plaça Vella!. M'he posat els mocassins marró fosc de pell girada (toc britànic). He baixat al carrer. Ni una ànima. Si tingués por, si fos poruc de mena, hauria tingut por. La tortura animal a Alhaurín el Grande, segons un "nazi excluyente del condado de Cataluña"Mitjançant la Susanna Llena m'assabento d'un cas de brutal maltractament animal perpetrat a les "fiestas" de Alhaurín el Grande: la gent jove del poble gaudeix de la "fiesta" agredint un becerro, fins dur-lo a la mort. Cops de puny, cosses, fuetades, cops de pal cauen sobre l'indefens animal fins que, sense ja ni força per aguantar-se dret, s'aclofa. Ni això atura els energumens que continuen massacrant l'animal. No cal donar més detalls, només aclarir que si això és la seva Fiesta Nacional, la seva nació no és la meva. Tot allò que La Vanguardia calla i amaga dels afers d'Alexandre (Sandro) Rosell al Brasil.Fa pocs dies el periodista Jordi Badia (bloc) va publicar una informació referent a certs contratemps del senyor Alexandre Rosell amb la justícia del Brasil. Tot seguit van aparèixer unes declaracions del senyor Toni Freixa -membre de l'equip d'en Rosell- afirmant que es tractava d'un afer sense importància. De ben segur aquest deu ser el motiu pel qual La Vanguardia i resta de mitjans espanyols no n'han dit paraula. Perquè, aviam, siguem sincers, qui és que no té una demanda signada per cinc fiscals de Brasilia per frau a l'erari públic?. Ben normal que La Vanguardia no en faci cabal. El "niño predicador" o els estralls del més allà en el més aquíFins a quin punt la creença fanatitzada en el "més allà" pot causar estralls en el "més aquí" ho podem comprovar en aquest vídeo. El protagonista és el "niño predicador " evangelista, Nezareth Casti Rey. A Jesucrist el van matar els jueus, diuen, però a Déu l'ha matat la facció conservadora i sectària del cristianisme. No sé, jo sempre he preferit els politeistes: un Déu per a cada cosa i una cosa per a cada Déu. Ho trobo més pràctic i més dificil de dogmatitzar i, per tant, d'esdevenir agent d'alienació. Religió i alienació són l'exponent màxim de la deshumanització. Els "virtuosos" són el mal en estat pur,el dimoni vestit d'anar a menjar canelons.
La mort de Déu per Friedrich Wilhelm Nietzsche A mi no m'ofen gens que els Lakers defensin la independència dels Estats UnitsA mi no m'ofen gens que els Angeles Lakers defensin la independència dels Estats Units, parlin només anglès i honorin el seu himne i la seva bandera. Trobaria estúpid que per a ser "universals" renunciessin a ser ells mateixos.Per cert: no ser català és ser universal?, l'univers és l'Espanya castellana?. Això, en tot cas, serà minimalisme, provincianisme o deliris de grandesa. + Barça + Catalunya + Universals !!! The Mamas & The Papas: California Dreamin' Cas Rossell...o quan els magnats no ens deixen veure el boscEl bon amic Roger Malló em facilita l' enllaç d'un article publicat a El País, Laporta y la diva uzbeca. Tot seguit em pregunta si "val la pena jugarse-la amb un personatge així ?". Llegeixo l'article. Explica que, a petició de la presidenta del FC Bunyodkor, el president Laporta va signar un acord per jugar dos partits amistosos amb l'equip uzbec, a canvi de 5 mil.lions d'euros. On és el delicte?. |
+-+copia.JPG){kind=link}
