xbs

Crida:

En aquest moment, a Iraq, està en curs un procès-farsa que, molt probablement, durà a la condemna a mort de Tareq Aziz, número 2 del règim criminal guiat durant decenis per Saddam Hussein.

A Tareq Aziz, cristià caldeu, se li ha negat tota garantia de procediment. S'ha quedat sense defensa, després que el seu advocat hagi abandonat el país per por d'ésser assassinat, cosa que succeí amb l'advocat defensor de Saddam Hussein. Fins i tot se li ha prohibit a Tareq Aziz d'ésser defensat per advocats estrangers que havien demanat d'assistir-lo.

Ara feia temps que no escrivia res al blog, no tenia ganes d’escriure, avui ho faig per reflexionar sobre alguns e-mails rebuts per part d’amics referents a la victòria espanyola a l’Europeu, em sembla que no cal mortificar-se molt per les mostres d’espanyolisme que ha sortit per Catalunya, primer de tot perque sabem que existeixen, PP i Ciutadans mostren el gruix electoral, a més hi ha part de l’emigració extracomunitaria que pensà que cridant viva espanya tindrà papers, i aquí tenim un problema real d’assimilació d’aquesta nova onada migratòria d’inicis del segle XXI.

El fet de votar és una conquesta de la societat contemporània, cert que hi ha un desencís general, un cansament de la politica que puc constatar tant a Catalunya com a Sardenya, però el fet poder escollir, de poder decidir amb el vot és un fet transcendental en el nostre tipus d’organització social.

Els discursos d'en Salvador Marinaro, en Luca Nurra i d'en Jordi Homs durant el lliurament de regals al tercer temps del partit del Quatre Barres Enginyers&l'Alguer són un bon resum del clima i la voluntat del torneig.

Ja fa anys vaig escoltar per primera vegada en Joan Clos parlant en viu i en directe durant els lliuraments de premis de la Fundació Jaume I, va ser sense dubtes una de les intervencions més patètiques i sense cap ni peus que he sentit mai, vaig pensar que l’Alcalde Barcelona tenia un problema aquell dia, després una vegada i l’altre ha anat demostrant que no hi ha personatge més nefast i inútil dins l’univers polític del PSC, l’han tret de l’Ajuntament de Barcelona i l’han fet ministre, senyor que creu!

Aquest és el fantàstic eslògan electoral de Barack Obama, que podem traduir per Si, podem o Si, es pot fer, el qual sintetitza una certa voluntat de canvi intern dels USA, és un personatge que em cau simpàtic, malgrat que si jo fos ciutadà americà votaria la Clinton, malgrat el que és digui els dos són part de l’aparell polític americà, els dos fan part del sistema de partits i Obama no és cap franctirador, malgrat la seva imatge fresca i nova.

Ara feia dies que no actualitzava el meu bloc, però la crida d’en Vicent Partal a retre homenatge al bon rei en Jaume em fa tornar a escriure quatre lletres i tornar a l’activitat blocaire, el bon rei va ser el primer dels blocaries com diu en Vicent, però el meu i el nostre record és perque ell fou el pare de la patria i sense ell i aquells que amb ell visqueren avui nosaltres no fórem un poble, llegiu aquest fragment del Llibre dels Feits com a homenatge al bon rei Jaume, pare de la nació catalana.

En Zapatero és un simpàtic mediocre espanyol, en Bono és un antipàtic mediocre espanyol, per això a la fi són capaços d’arribar a compromisos, i el primer proposa el segon com a President del pròxim parlament espanyol, segurament tindrà els vots del PP per ser antipàtic i espanyol.

La llunyania comporta no poder assistir personalment a molts dels esdeveniments importants que succeeixen al país, és un preu a pagar.
Gaudeixo, malgrat tot, de la possibilitat de viure al segon els esdeveniments i de llegir i escoltar els comentaris de tots els protagonistes.

Catosfera 2008 és la primera gran trobada de blocaires, bloggers, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0. Mai s’ha organitzat cap esdeveniment amb un caràcter tant global i ambiciós a casa nostra al voltant del fenomen blog. Catosfera ha de ser un punt de reflexió i aprenentatge de tres jornades de duració al voltant de la blogosfera catalana, però amb la mirada posada de manera objectiva sobre el que es fa en altres indrets. Les jornades seran obertes i gratuïtes al públic en general, tot i que qui estigui interessat haurà de registrar-se en aquest blog obert a l'efecte i vinculat des de la majoria de blogs i webs catalanes..

PROGRAMA PROVISIONAL

Divendres 25

Quan era petit sentia a la iaia que deia: aquest és un pocavergonya! És una expressió que m’ha agradat sempre, i ara em sembla la més suau per qualificar els Savoia actuals, per ser més concret el net i el bisnet de Víctor Manuel III, l'últim rei d'Itàlia que va regnar entre el 1900 i el 1946.

El líder convergent ha realitzat finalment l'esperada conferència sobre la refundació del catalanisme, el nou món de les comunicacions ens permet saber el que ha dit paraula per paraula sense ser-hi presents, és una gran cosa per aquells que són repartits arreu del món, la diàspora catalana és gran, molt més gran del que alguns imaginen, malgrat això la nostra vinculació amb el país continua sent fonamental per nosaltres.
He llegit la seva conferencia amb atenció, dir que he trobat coincidències, algunes coses són part del discurs dels independentistes des de fa 30 anys, la novetat és que ara les diu un home des de les files del regionalisme convergent, malgrat que continua a jugar amb l’ambigüitat com sempre ha fet CiU.

En Mariano Rajoy que sembla vol ser president d’espanya inicià la seva campanya amenaçant-nos lingüisticament amb la imposició per llei del castellà a totes les etapes de l’educació, el qual vol dir simplement continuar en la politica d’eliminació del català de qualsevol context que no sigui residual i/o familiar.
Per al nacionalisme espanyol l’únic marc lingüístic possible és aquell bilingüe castellà-espanyol, i això provoca que s’alcin de la cadira a ovacionar a en Mariano a qualsevol conclave d’espanyolisme ranci, que de fet és l’únic espanyolisme possible. Segurament la politica lingüística del PP l’haurà consultat amb algun cosí seu filoleg, espanyol clar.

La musica sarda normalment està vinculada al cant tradicional sard, té per a la gent normalment un sentit folkloristic, del passat, si voleu carrincló per dir-ho de catalana manera. Però sense dubte és una visió imposada per part dels medis de comunicació de masses italians que deixen i marginalitzen qualsevol expressió musical que no sigui feta en llengua italiana o aquella anglesa.

Dins el panorama musical sard destaca un grup amb una sonoritat i un carisma propi, són els Tazenda, grup format i liderat pel gran cantant sard Andrea Parodi l’any 1988 fins l’any 1997, desgraciadament Andrea Parodi ens va deixar després d’una desgraciada malaltia.

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.
L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon en aquest bloc és el següent:

"Quan vam salpar, cap dels mariners podia imaginar-se un tros de mar així: sense sirenes."

El Borbó ha anat a fer un tour per les colònies africanes, el fet sembla que molesta al seu amic del sud, el monarca del Marroc, el qual en contrapartida a la manifestació espanyolista organitzada a la colònia espanyola ha organitzat una manifestació “espontània” on els convocats cantaven l'himne nacional marroquí i cridaven lemes com "Ceuta, Melilla i el Sàhara són marroquins" i "No volem fronteres, volem la terra dels nostres avis".
Les dues colònies espanyoles i l’illa del “julivert” se les poden confitar tots dos, però no hi ha molta diferencia entre la “marroquinitat” d’aquells que criden dient que el Sàhara és marroquí i la “espanyolitat” d’aquells que diuen que Ceuta i Melilla són espanyoles, tots dos són uns colonialistes de manual.

Que el Hoquei patins català és una primera potència mundial és cosa sabuda, i ara amb la participació a la Copa Amèrica encara més.

Aquest cartell oficial de la Copa Amèrica d'Hoquei Patins és una peça de conservar, la selecció continua competint i portant el nom de Catalunya peti qui peti. El reconeixement simbòlic de Catalunya que implica la presència esportiva dels catalans porta a la histèria als nacionalistes espanyols. Ells com nosaltres saben que l’inici és jugar en nom de la nació i després arriben també els reconeixements polítics internacionals, una vegada iniciat el procés no hi ha manera d’aturar-ho.