xbs

No deixo d'escriure, però segurament escriuré menys sovint. O no, ja veurem, ja fa temps que ho dic.

20 aniversari de la UPF, la meva universitat i a la qual ara tinc l'honor de fer de Professor Associat.
Un suggeriment que he descobert fa poc: la lliçó inaugural, feta pel Professor Mas-Colell.
"Consells a un estudiant que comença"
Si tens un amc, germà, fill, fill d'un amic... que ara comença la universitat, passa-li l'enllaç, val la pena. Diu moltes idees interessants: que no es preocupin excessivament de que faran quan acabin la carrera, que aprenguin dels companys, que valorin fer classes que tinguin poc a veure amb el que estudien... i el deute que tenen els estudiants amb la societat.

Avui Kosovo (amb aval internacional), demà Catalunya? Bé, només si els catalans volem: està a les nostres mans.
Declaració unilateral d'independència, està clar que aquest és el camí (fins i tot els gran valedors de les consultes i els referèndums ho defensen!). Ah, qui va ser que va fer aquesta proposta per primera vegada a Catalunya? Un gran patriota i amic, Josep Pinyol (amb el que no sempre estic d'acord, però que admiro i aprecio profundament; i sobretot un amic al qui sempre escolto).
Visca la llibertat! I enhorabona Josep Pinyol.

Malaurat aniversari de l'incendi d'Horta de Sant Joan, homenatge als nostres herois: Jaume Arpa, David Duaigües, Ramon Espinet, Jordi Moré, Pau Costa, i a tots els que cada dia arrisquen la seva vida per protegir la nostra.

Demana Solidaritat Catalana:

1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014)

2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea

I proposava Joan Carretero fa més d'un any ("Patriotisme i dignitat") i molta gent treballa amb aquest objectiu des de llavors:

Ha trobat feina: gràcies als que l'heu ajudat.

Gran dia (grans dies!)

Majoria a favor de la independència, segons enquesta de La Vanguardia: guanyaria el sí 47% a 36%. Gran notícia.
Queda poc per a les eleccions. Reflexió interessant del professor Julián Santamaria, el director de l'enquesta:

Fan més 68 que 1 milió, més ben dit, poden fer més 68 diputats que +1 milió de manifestants: 1 milió de manifestants poden reclamar el dret a decidir i 68 diputats poden decidir. I si els 68 diputats no decideixen cal seguir pressionant, però pel +1 milió de manifestants pot ser més pràctic elegir uns altres 68 diputats: més fàcil (i menys cansat i més pràctic) votar que manifestar-nos.

Un amic molt savi diu sovint que "quan un problema no té solució, és un problema resolt". L'encaix de Catalunya a Espanya amb un autogovern que satisfagui als catalanistes més tebis no pot ser i apart és impossible: problema resolt, dediquem-nos a altres coses.
Aquesta màxima la podem aplicar a altres qüestions referides a Catalunya dins Espanya: tenir concert econòmic, seleccions nacionals, que el català es parli al Parlament Europeu, presència de Consellers catalans en les reunions de ministres de la Unió Europea, infrastructures competitives... Res d'això té solució dins d'Espanya, (i solució automàtica si som un estat). Per tant problema resolt.

Xavier Roig ho té clar, i no podria estar-hi més d'acord ("Pla B: treballar"):

Vídeo "inspiracional" que recomano (obtingut via El Bloc del Bitxo). En la vida, back to basics! M'ha agradat, i em sembla que l'aniré a mirant de tan en tant.

Proposta de mínims del Professor Carles Boix ("I ara, què?") per a què ho signin tots els parlamentaris catalans a Catalunya i especialment els que estan a Madrid:

Duran Lleida la va clavar: la mani va ser un akelarre independentista.
Em vaig trobar molts indepedendentistes, i molts que mai han estat del tot independentistes però els darrers anys i mesos, i en especial les darreres setmanes, s'hi han tornat. I n'hi devia haver molts també que no ho eren, que pensen que Catalunya té dret a un nivell molt més gran d'autogovern però que no és necessari la independència: han de saber que això no és possible.

Confirmat, s'ho han pulit tot (veure explicació a Vilaweb): el problema no són només els articles anulats sinó sobretot la interpretació que es fa de la resta dels articles. I algunes interpretacions, i per tant retallades, qüestionen elements tan crítics com la normalització lingüística a les escoles, apart de confirmar que el finançament de l'Estatut (ja de per sí insuficient) no serveix o que no existeix l'obilgació de conèixer el català a Catalunya.

La vida és 10% el que ens passa i 90% com hi reaccionem (Dennis P. Kimbro)

En los contratiempos, sobre todo, es en donde conocemos todos nuestros recursos, para hacer uso de ellos (Quinto Horacio Flaco)

Dos excessos: excloure la raó, no admetre més que la raó (Blaise Pascal)

Tenim molta pressa i ho volem tot (part del gran anunci “Somniem”)


Proposades per Joan Verdura:

La conversación enriquece la comprensión, pero la soledad es la escuela del genio (Edward Gibbon)

... o no.

"The Paradox of Parenting", publicat al sempre interessant blog Freakonomics:
New York magazine reports on one of the great puzzles of parenting: “Most people assume that having children will make them happier. Yet a wide variety of academic research shows that parents are not happier than their childless peers, and in many cases are less so.”