xbs

Certament, una revolució musical. El nou programari permet escoltar tota l’esfera musical que tu desitgis, quasi tots els grups, totes les cançons, amb una navegació increïblement senzilla. Un luxe. L’únic inconvenient: no pots descarregar-te aquesta música al teu reproductor mp3 ni pots fer cd’s per el cotxe. Bé, vaticino que en breu llançaran un reproductor spotify.

Com ho fan? Doncs entremig de les cançons, escoltes uns 20 o 30 segons d’un anunci, la veritat és que no és cap molèstia amb totes la música que tens a un click. Alhora Spotify amb els diners que guanya en publicitat paga els drets d’autors als cantants. Increïble. Sense cap dubte: el rei dels reproductors a la feina.

Ahir, després d’un partit decepcionanment vibrant, tornava a casa escoltant els resums de les ràdios de les eleccions. Tant a Euskadi com a Galícia sortien a parlar els guanyadors, o segons-guanyadors, o tercers-guanyadors. Escoltant les seves intervencions i sobretot: escoltant els seus seguidors cridant, cantant i saltant com seguidors d’un partit de fútbol, no em va semblar el final d’una campanya, em va semblar més un derbi que unes eleccions.

Quan ets autónom, ets un, i comences a crèixer. Tens masses dubtes al teu cap, i t’hi capfiques fins que el teu cap t’ajuda a trobar de quina manera has de crèixer millor. En fi, estic realment content, i aquesta entrada no té cap objectiu. Salut, en breu nou artifecs.com, i nous projectes com estol.cat

Ja fa uns mesos que em vaig ficar en contacte amb la XBS ( Xarxa Sobiranista de Blocs ). Al enllaçar els meus blocs a aquesta xarxa va néixer un contacte. Aquest contacte va esdevenir en una proposta per el nou re-disseny tant de la pàgina com del logotip. De manera que li donàvem una mica més de força a la imatge global.

Desprès d’unes inicials propostes, vam arribar al logotip final, i a partir d’aquí al disseny final de la pàgina, realitzada amb CSS i DIV’s. Finalment, fa una setmana vam tirar endavant el nou disseny. Que ha estat enllaçat a varis medis informatius:

http://www.llibertat.cat/content/view/4687/1/

La veritat que cada cop em sorprèn més la xarxa:

Em truca la meva mare, i em diu que té a veure la meva xicota: Anna Ibern amb Radio Arenys. M’explica que buscant a google a trobat no se què.
Faig una cerca.
Trobo el bloc del Xavier Mir, amb un post dedicat al bloc de la meva xicota, que vaig ja fa 3 mesos. Explica que Xavier Mir que en un programa de Radio Arenys, la placeta, van fer un anàlisis, força positiu, del bloc que li vaig crear.
L’escoltem i realment un programa molt bo, detallat i ben explicat sobre noves tecnologies.

Fa dies que es parla de les xarxes socials, un terme que es veu que s’ha inventat ara (ironia). Es comenta sobretot de Facebook, pel motiu que tothom té Facebook. És més, experts socials surten a televisió i ràdio sense experiència a Internet parlen de Facebook sense ús de raó i definint-lo com un mal.

Un projecte ja fa temps que em ronda pel cap. Estan naixent moltes empreses integrament dedicades al món del bloc. Empreses que creen i desenvolupen blocs temàtics, a partir del contingut que realitzen els experts reben una quantitat diària per publicitat. Se suposa, que si aquestes empreses segueixen en peu deu ésser que el negoci és rentable. Encara que desconec si els redactors cobren per article, o un tant per cent dels guanys, deuen tindre la sensació que guanyen per informar del seu hobbie o quelcom que els hi interessa.

Una gran definició d’aquesta gran aplicació:

Feisbuc en El Jueves Publish at Scribd or explore others: Illustrations jueves facebook feis

El nostre govern ha proposta 10 mètodes per aturar la nostre crisis:

És un comú sentir dels nostres pares: “Quan jo era jove ja treballava, als vint ja tenia casa…”. Bé, ells sempre ens diuen que a la seva edat eren molt més espavilats que nosaltres, sobretot ecònomicament. L’altre dia passejant per Internet vaig trobar un enllaç on analitzava el valor dels preus fa 30 anys i ara. O sigui, el que es podia fer amb 100 monedes “x” fa 30 anys.

Aquí la taula que vaig trobar. Aquest taula calcula els preus que haurien d’estar actualment apujant l’IPC cada any a partir de 1978. Mireu els canvis:

Mirad la siguiente tabla:

L’escena catalana: No entenc com algú pot airejar que la música catalana no és bona. O pot dir que és antiquada. La música catalana no és Sau, ni Els Pets ni Sopa de Cabra. L’escena catalana és Indie, és moderna, és genial. És Mazoni, Sanjosex, Mishima, Manel…

Aquí el vídeoclip de Dona Estrangera, de Manel. Només porten un any i ja són increïbles.

Bons, molts bons

Nou bloc a l’Escola de Tennis! Allà posarem tota la informació.

Molts diuen que els joves tardem a emancipar-se. Últimament parlo amb molts joves que han fet, fan o faran el pas. Sembla idíl·lic·lic marxar del cau dels pares i viure a la teva manera, sense ordres ni restriccions. Però no tot és tan fàcil, els pares paguen més del que ens sembla, i a la llarga trobarem a faltar la seva protecció, però viure la vida a la teva manera no té preu, ni marxa enrera. Per tant, aquí 10 consells per emancipar-te de lloguer:

Ho reconec, i tu, ho has de reconèixer també. És un vici, i no pots fer-hi res. Estàs tranquil·lament visitant les fotografies i comentaris dels teus amics al Facebook, i veus allà la petita icona de Word Challenge i Geo Challenge, realment adictius. I és més, quan veiem que el nostre amic, veí, o el teu company de classes de d’alemany et supera en puntuació, no podem fer res més que jugar-hi i intentar avançar-los deixant feina i temps per una estona d’oci.

De tranquil·litat absoluta:

Encara que, a la tornada, una hora de cua per pagar el peatge d’un Túnel, que aleshores estàs mitja hora per travessar-lo. I escoltant com les empreses grans quan tenen beneficis no pugen els sous, en canvi, quan tenen pèrdues, tots al carrer. Capitalisme en estat pur. Què hi farem.

Gràfic explicatiu del perquè no anem bé:

Segons el país la Cúpula de Barceló ha costat 20,35 millions d’€

La generalitat dona 1000 € per família i 300 € cada mes. Durant 3 mesos.

Quan aquests greuges comparatius són ocasionats per un “capritxet” del Rei. Es pot olorar que no anem bé.

Acaba de vindre un agent del Círculo de Lectores i hem tingut la següent conversa:

- T’agrada yegir en català?

- Si, m’agrada.

- Doncs, la revista de Círculo et fa que t’ahorris un 40 per cent.

- Ah.

Quins agents.

Quan ens parlem sobre les empreses de telefonia mòbil, tendim a tenir una malastrugrança, al pensar en la elevada factura que ens arriba cada mes. Jo, sense anar més enllà, he tingut experiències amb Orange o Movistar. Movistar perquè cada cop que feies una trucada a una operadora que no fos Movistar, et cobraven “l’oro i el moro”. I Orange, per no tindre programes de punts, i voler-me cobrar 150 € per voler canviar de companyia. Ens imaginem que la carnissera ens cobri 50 € per anar a la carnisseria del cantó? Impossible, però no discutirem en com les operadores ens extorsionen i el govern ho permet.

Esport oficial a Venècia aquests dies:

Arran d’aquest mail enviat a la llista de Cardedeu, hi ha forces respostes, totes amb diferents opinions, altres més acord amb un món sense cotxes. Us ensenyo el que vaig enviar:

No acostumo a escriure a la llista, ni a queixar-me de l’ajuntament. És el primer cop que faig, amb això vull explicar que no sóc una persona polèmica que es queixi del consistori per sistemàtica. Crec que quan un cotxe fa una infracció s’ha de multar i cap problema, però ultimàment veig que aquest
poble l’augment de multes ha estat considerable i l’absurditat d’elles, encara més.