xbs

q.q. LXXXIV








Si sóc colom fent l’aleta






Si sóc colom qui ala bat

fins, del davant, la vorera

cul-encès i enamorat

o corprès i cul-morat

per l’ocella qui hom esquera

car vull heure’n l’himen cru...



M’embal com el marabú

geperut i malcarat

i passa un autobús negre

i s’enamora ell de mi...!



Ai com corc, o em desintegra

lamentant-me com felí...



Se’n fot, davant, la coloma

se’n foten tots els promesos...!



Si entre els botzineigs emesos

l’autobús me l’encoloma

Esplets i proeses d’en Qarles Qalbet (àlies de n’Emili Cuguç, ço és, d’en Zacaries Mur i Cec)










En Qarles Qalbet només assistia a la fira dels grans ramaders per a veure-hi de sobtar-hi, i admirar-hi si l’hi sobtava, les habilitats seductores de la seua dona.

q.q. vuitanta-dos

Aristarc Verdura, mort (i remort) (37)








N’Aristarc la seua truja repel·lent de fementidota dona sempre el duu de corcoll. Es diu de dona lliure i emprenedora, mes de fet és una mala puta i prou... una bandarra bruta i virosa qui sistemàticament i sense gens de decor, ni recança ni vergonya, prou sovint, i amb animals de tot gènere, son trist espècimen de naquis marit no encuguceix.


Té na Tecla un cotxot de color verd; de verd de merda, de merda de marmanyera, de verdura podrida i de cuc corcat.