xbs

deteriorats (si bé no pas alterats) pel vici dels anys







la casa on fins ara hi era l’ase dels cops

i objecte de gras ludibri

fa massa dies que és buida

i me n’enyor: enyor els insults i els ultratges



per això m’he vestit i he davallat al carrer

i sense fer cas dels qui a la cantonada

hi donen debades diaris

(muntanyes de diaris que ningú no vol

il·legibles per llur constant no-res d’insípida xerrameca)

amb incerts trepigs m’adreç al parc



els qui adés tant se me’n reien i, sense gaire corruix

i pus tost de per riure i prou, sovint em colpien

3 aprenents






als Magatzems Imperials

3 aprenents d’investigador policíac

endevinen pastosament regirant-me les butxaques

que sóc al capdavall l'assassí



3 aprenents de metge

estatueixen en acabat que m’han tocat i retocat

que sóc ausades l’assassinat



als Magatzems Imperials

3 aprenents de fuster

m’han mès a un sarcòfag casolà

les estretors del qual no em lleixen ni respirar



3 aprenents de florista

m’han introduïts vulguis no vulguis garçons

a cada forat – boca oronells ulls

que m’hi cresquessin més tard arbres decoratius

Aristarc Verdura, mort (32)

sarcòfags sou amb gana rai (amb massa gana)








aprenent secs algoritmes d’agressió

avesats a règims unívocs de formidables mastegots

ara doncs amb tanta de bioètica injectada

una mica més subtilment apliqueu amb fula saviesa

l’estratègia del cuc sarcòfag qui es vesteix menys com qui pertany a cap gènere

que com a neutre fregaire (robòtic) de les viroses femtes

enrere jaquides pels genuïns autors

de tota la història



poseu un pam de greix esguardant com els torturadors d’ofici

espellen de viu en viu els qui naquis (amb no prou sort) feren cap

com la contesa s’estroncava