xbs

Simpatitzants de Ciutadans entre els ultres que van atacar Catalunya Ràdio

http://www.directe.cat/noticia/49276/simpatitzants-de-ciutadans-entre-els-ultres-que-van-atacar-catalunya-radio

En Curón era un home fort com un roure. Feia curses del poble a l'estació competint amb un cavall.

En Curón feia apostes per veure qui menjava més. Segons explica la meva mare ningú no l'igualava.

En Curón era un hèrcules de Castonuño.

Un mal dia els falangistes van venir a buscar-lo.

Ma mare assegura que si li haguéssin deixat se'ls hauria "menjat" a tots.

Quan van detenir a en Curón la repressió feixista havia canviat. S'havia fet més ferotge i despietada.

Els primers dies de la Guerra es detenia els sospitosos i se'ls enviava a Valladolid. Allà eren jutats, per simular que s'actuava sota l'imperi de la llei.

Després els feixistes van perdre les manies.

En començar la Guerra tres joves d'Alaejos van anar a refugiar-se a Castronuño.

Es van allotjar a casa de mon avi.

Un d'ells era mestre i els altres també tenien carreres universitàries.

Uns dies després, creient que el perill que havien intuït havia passat van tornar a Alaejos.

Els van detenir i van afusellar tots tres.

Al meu avi li podria haver costat molt car el fet d'haver hostatjat aquells joves.

Va tenir sort.

Els falangistes vallisoletans, cara al sol, braç en alt, no van anar a buscar-lo.

L'any 36 la mort cavalcava desvocada per les planures de Castella.

Els primers dies de la Guerra del 36 van venir els falangistes i es van emportar uns quants veïns.

Ma mare recorda el Sr. Delfín, diputat provincial per Izquierda Republicana.

També el Sr. Reverte, el tío Agapito i l'espardenyer del poble.

A tots aquests els van jutjar a Valladolid. En un primer moment els militars i els falangistes volien fer veure que hi havia una "legalitat" en la repressió.

Alguns dels que es van emportar a Valladolid, com el "tío" Agapito van ser condemnats a mort.

El "tío" Agapito era família dels Maya, que criaven bestiar a la devesa.

Ma mare recorda que un dia va venir la "tía" Angela cridant "Hoy van a matar a Agapito".

"El Purica" era un noi una mica bebedor (alguns fins i tot afirmen que era una mica massa bebedor)

Un dia "el Purica" havia fet una feina per a donya Vitorina.

Donya Vitorina era una de les més riques del poble. Es diu que tenia no pas poques terres a Carabanchel, a tocar de Madrid.

La senyora va treure uns gots per posar vi i oferir-lo als treballadors (costum força usual antigament)...

"El Purica", veient les intencions de la donya va exclamar:

"Jarralmente, doña Vitorina".

[que traduïnt vol dir: deixi els gots, que veurem directament de la gerra... ]

"Jarralmente, doña Vitorina"

[...que així no controlarà el que bevem]

La festa del Primer de Maig es va celebrar a Castronuño durant uns anys.

La gent d'esquerres de Castronuño fèia un aplec a "las alamedas", al costat del Duero, anant cap a l'Estació del tren. En concret, entre el camí i el riu.

La celebració era una sortida al camp on es feia un àpat. Ignoro si es fèien discursos. L'àpàt consistia en menjar transportable i fàcilment digerible: truita de patates, embotits, potser alguna pasta.

Ma mare recorda que gairebé sempre plovia. Aleshores els elements progressius de Castronuño tornaven apressats cap al poble.

El 14 d'abril de 1931 el secretari de l'Ajuntament corria pel poble anunciant la bona nova:

- Sr. Benito, Sr. Benito, se ha proclamado la República...

o bé:

-Benito, Benito se ha proclamado la República

El secretari, a més, duia una bandera republicana al damunt...

Aquest record, amb 8 anys, és l'únic que té la meva mare de la proclamació de la República a Castronuño.

Ara, recorda cançons republicanes, sobre tot les que feien referència a Galán i García Hernández, els dos militar, màrtirs republicans, que van proclamar la República a Jaca i que van ser afussellats...