xbs

El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 que ha presentat el Govern preveu un dèficit de l’1,3% del PIB que tots sabem que no es complirà com tampoc no es va complir la previsió per al 2011. El que sí sabem és que el deute acumulat arribarà al 20% del PIB. I aquesta xifra ja comença a ser preocupant.

L’Andreu i la Maria són una parella jove que viu a Siurana, un poblet de vint-i-un habitants. Tiren endavant no sense esforços el negoci familiar de ramaderia. També porten un restaurant per a completar els ingressos i, en les seves estones lliures, han tingut temps de portat al món tres criatures. Són uns emprenedors, petits empresaris catalans, com tants n’hi ha a casa nostra, a qui les seves obligacions familiars no els impedeix, però, estar sensibilitzats amb la situació en què es troba Catalunya. I és precisament la seva empempta la que els ha portat a fer alguna cosa útil per ajudar el seu país.

L’honorable conseller Mas-Colell ha fet el conte de la lletera i li ha sortit malament. Ha donat per fet que comptaria amb uns diners de l’Estat que al final no li han donat. No pagar ara el que li toca perquè ell s’ha equivocat en la previsió d’ingressos són excuses de mal pagador. L’amic Barbeta ja ho diu ben clar: ¿per a què serveix, aleshores,la Generalitat? Ja li dóno jo la resposta: per a res de bo.

El Govern de la Generalitat es lamenta ara de l’incompliment de l’Estat a l’hora de transferir els 759 milions d’euros dela Disposició Addcional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Com recordareu, aquesta disposició preveia que l’Estat havia de transferir a Catalunya un import d’inversions en infraestructures, tot i que no es quantificava numèricament.

Es queixa l’Honorable Conseller Mas-Colell en un article del diumenge a La Vanguardia de l’incompliment del traspàs d’aquests fons que l’Estat ja havia recollit en els seus pressupostos i que, de no fer-ho, estaria incorrent en una greu deslleialtat, una més, diu, i que es planteja portar al Govern de l’Estat davant els tribunals. Doncs, benvingut al món real Honorable Conseller!

El Govern de la Generalitat ha presentat als sindicats la seva proposta delirant de mesures de retallades per als empleats públics.

Ens hauríem de preguntar què passa a Catalunya que no passa a altres indrets de l’estat espanyol. Catalunya té la ràtio de funcionaris més baixa amb diferència de tot l’estat. Així, si Catalunya té un funcionari per cada 25 habitants, a Madrid en tenen un per cada 15 i a Extremadura un per cada 11. Si ens comparem amb altres països d’Europa (que, sembla ser, són l’exemple a seguir) veiem com a França hi ha un funcionari per cada 12,5 habitants i a Almenanya un per cada 18, la mateixa xifra que la mitjana espanyola.

No han passat ni 48 hores de les eleccions. Encara no sabem exactament quins diputats aniran al Congrés per Girona i el President de la Generalitat ja s’ha tret la careta. Demostra tenir molta mala fe. Un anunci com el que ha fet avui de retallada de sous de funcionaris, de mesures d’ajust no les pot fer just després de les eleccions. Precisament ell no ho pot fer. Ell ja hi era al Govern la setmana passada. Sap perfectament quines són les condicions financeres de la Generalitat. Un anunci com el que ha fet només es pot fer des de la mala fe i des de l’engany premeditat.

Si parléssim d’un partit de futbol el resultat seria de: Mercat 2, Democràcia 0.

Dos són els gols per tota l’esquadra que el poder financer internacional davantla Democràcia. Elprimer va ser a Grècia. La jugada va començar quan Europa va aprovar el seu pla financer de rescat al país hel·lènic. Aleshores, en jugada individual de l’equip dels Mercats financers, el porter Papandreu ha intentat desviar el xut mitjançant la convocatòria d’un referèndum. La jugada ha estat xiulada per l’àrbitres Merkel i el seu assistent Sarkozy com a penal i expulsió.

La frase que els amics dels meus amics són els meus amics ha fet molt de mal a la humanitat. No m’estic referint a la cançó que va popularitzar “objetivo Birmània”. M’estic referint a la creença de la bondat d’aquesta expressió. Aquest bonisme mal entès ha portat a aberracions en les xarxes socials. Jo puc tenir relació amb una persona en un context determinat i mantenir una molt bona relació. Però això no vol dir que haguem de compartir la resta d’aspectes de les nostres vides. I un d’aquests aspectes són totes les altres relacions respectives.

El nou director del Banc Central Europeu (el senyor Mario Draghi que substitueix a l’ínclit senyor Trichet) s’ha estrenat amb la baixada d’un quart de punt dels tipus d’interès. Es tracta d’una mesura en la bona direcció.

Ja sé que per a gustos estan els colors i cadascú opinarà en funció de com creu que li pot afectar aquesta mesura als interessos a curt termini. Així, els que tinguin hipoteques o estiguin endeutats a tipus variable estaran encantats, mentre que els que tinguin dipòsits estaran emprenyats perquè veuran disminuïdes les remuneracions de les seves imposicions. Ni uns ni altres haurien de ser tant “curt-terministes”.

Hem elevat a la categoria de semidéus les entitats financeres. A l’antiguitat era freqüent oferir sacrificis a les divinitats. Així, a l’època de la Grècia clàssica existia l’hecatombe (paraula d’origen grec) que consistia en el sacrifici de cent caps de bestiar amb la finalitat de conjurar els perills. Ja veieu que els grecs continuen avui dia amb el vell costum de l’hecatombe.