xbs

El Punt ha publicat la segona part de l'article que vaig escriure sobre l'endeutament preocupant del Govern de Catalunya. En efecte, la Generalitat està tenallada d'una banda per la crisi econòmica i, de l'altra, pel dèficit fiscal. Com a prova de la mala situació, el Govern de Catalunya ha de demanar prestat gairebé un de cada tres euros que gasta.

Podeu llegir l'article sencer a El Punt.

Encara que, en general, menyspreava els premis literaris (fins i tot havia rebutjat el Premi Pulitzer que li havia estat concedit el 1926 per la seva novel•la El doctor Arrowsmith), el cert és que, el 5 de novembre de 1930, Sinclair Lewis va rebre i va acceptar el premi Nobel de literatura. I, de fet, és el primer nord-americà a obtenir aquest guardó.

Podríem dir que avui ha entrat en vigor, simbòlicament, el Tractat de Lisboa. El Parlament Europeu ha refusat un acord de cooperació antiterrorista entre el Consell Europeu i el Govern dels Estats Units, l'anomenat acord SWIFT, perquè considera que vulnera llibertats civils innecessàriament (vegeu el post i la nota de premsa que vaig escriure ahir).

Aquesta tarda hem debatut al Parlament Europeu l'acord SWIFT, un conveni entre la Unió Europea i els Estats Units pel qual les autoritats nord-americanes tenen accés a les dades de les transferències bancàries amb origen o destí a la Unió Europea. Washington vol aquesta informació per lluitar contra el finançament d'activitats terroristes. Tanmateix, l'acord a què han arribat la Comissió Europea i el Consell Europeu amb el Govern dels Estats Units està fet pel boc gros, i vulnera diverses lliberats civils. Entre altres coses perquè l'ús de les dades privades dels ciutadans està molt poc definit i, per tant, es poden utilitzar d'una manera molt frívola.

El director del diari Egunkaria fins el 2003, en Martxelo Otamendi, ha vingut avui a Estrasburg a presentar un manifest que han signat 22 eurodiputats a favor de la llibertat d'expressió i, per tant, a favor de la suspensió del tancament del diari basc. He de dir que tota la classe política de l'Estat espanyol sap que el tancament d'Egunkaria és un escàndol democràtic. El rotatiu roman tancat com a mesura cautelar, i sense cap prova. De fet, el fiscal fa 4 anys que demana la suspensió del tancament, perquè considera que no hi ha cap ni una prova de vincle financer entre el diari basc i ETA. És més, la legislació espanyola només permet tancar un diari, com a mesura cautelar, en un estat d'excepció. I clarament en el cas d'Egunkaria s'ha fet una excepció...

El Periódico de Catalunya va publicar fa uns dies una carta d'un lector que carregava contra el paper dels sindicats en la crisi econòmica. Per argumentar la seva tesi, va fer servir una declaració meva en què, suposadament, jo havia dit que calia rebaixar les indemnitzacions per acomiadament, per afavorir les inversions. La veritat és que no sóc conscient d'haver-ho dit mai això. És cert que, al final del dia, acabo dient moltes coses, en mitjans de comunicació, en conferències, en reunions del Parlament... Però posaria la mà al foc que concretament això, ni tret fora de context, ho havia dit. Donant-hi voltes vaig pensar que el lector possiblement s'havia confós d'eurodiputat. Perquè és cert que molt sovint em cofonen...

Segurament recordareu que fa bastants anys va sortir a la premsa el vessament de residus tòxics de l'empresa Ercros al riu Ebre. Bé, ja fa molts anys d'allò, i tot just el gener van començar les obres per construir l'embarcador que ha de servir per extreure els residus químics acumulats a l'embassament de Flix. Tot i això, el Govern espanyol, a través de l'empresa pública Acuamed, encara no ha arribat a un acord amb Ercros per utilitzar un terreny de l'empresa química per dipositar-hi els residus i per construir-hi la planta de tractament. És a dir, que si no arriben a un acord ben aviat, podria ser que les obres s'haguessin de tornar a paralitzar. Un cop més...

El 6 de febrer de 1813, amb només 21 anys, Gioacchino Rossini va estrenar la seva gran òpera dramàtica Tancredi, a La Fenice de Venècia. Un dels teatres d’òpera més prestigiosos d’Europa, on s’han estrenat moltes de les òperes italianes més conegudes. Rossini, doncs, va assolir l’èxit encara molt jove; i, al llarg de la seva carrera, va compondre més de trenta òperes de diferents gèneres.

Aquesta setmana he anat a les Illes Balears per reunir-me amb entitats com l'Obra Cultural Balear, o partits com Esquerra, Entesa i el PSM, amb l'objectiu de defensar els interessos de les illes al Parlament Europeu. El Diari de Baleras m'ha fet una entrevista que han publicat avui. La podeu llegir en aquest enllaç.

Un dels problemes amb què em trobo sovint és que la Unió Europea no té competències sobre problemes que afecten Catalunya. I això moltes vegades és frustrant, perquè em trobo que sóc eurodiputat i que, malgrat que molta gent confia en la meva tasca, poca cosa hi puc fer. Per això, molt sovint la meva feina és trobar la relació entre els temes catalans amb la legislació comunitària, per tal de poder fer pressió també des d'Europa. Això és el que hem intentat fer amb el cementiri nuclear que el Govern espanyol vol imposar a Ascó, obviant l'opinió de la Generalitat. I crec que hi ha un punt que és inacceptable: el procés no ha permès la participació del territori, un dels requisits del Conveni d'Aarhus, que també ha signat la Unió Europea.

Avui la senyora Cristina Garmendia, Ministra de Ciència i Innovació espanyola, ha comparegut davant el Comitè d'ITRE (Indústria, Tecnologia, Recerca i Energia) per explicar-nos les prioritats del seu ministeri durant la presidència Espanyola de la Unió Europea. En el torn d'intervencions dels portaveus de grup, he remarcat el fet que el seu ministeri ha reduït el pressupost destinat a investigació pel 2010, justament en un moment en què existeix un ampli consens en admetre que el coneixement i la seva transferència i socialització han de ser un dels motors de la recuperació econòmica.

Uns antics alumnes de Periodisme de la UAB han fet un reportatge històric sobre les execucions en públic, en el marc del màster de TV3. Es titula 'Al patíbul per 2 rals', i dura sis minuts (a partir del minut 17'30''). La veritat és que una de les coses més gratificants de ser professor és veure com evolucionen i creixen els estudiants. I saber que ells construiran a sobre del que hem construït...

Per cert, avui m'han fet una entrevista a Catalunya Ràdio, al programa de L'Oracle, del Xavier Grasset. Hem parlat de política catalana, òbviament, de política europea, de política energètica, de política d'immigració (també, òbviament)... En fi, de molts temes. Aquí la podeu escoltar. Ja em direu què us sembla!

Avui hem presentat el programa d'Esquerra per a la presidència espanyola del Consell europeu, juntament amb els socis de la coalició Europa dels Pobles-Verds (BNG, Aralar, Els Verds, CHA, etc.). A Europa, us ho asseguro, es prenen moltes i moltes decisions que ens afecten. Ho veig cada dia al Parlament Europeu. I nosaltres hem de participar en els debats, fer sentir la nostra veu i, alhora, captar les iniciatives polítiques que poden ser interessants per a Catalunya.

El Parlament Europeu ha fet avui un escrutini a l'actual president del Consell europeu, en José Luis Rodríguez Zapatero, en un moment molt difícil per a ell, atès que es qüestiona la seva capacitat per exercir el càrrec des de moltes bandes, i des de molts països.

Com a eurodiputat dels Verds-ALE he fet una intervenció al ple. Segons el meu punt de vista, Zapatero no té credibilitat com a president del Consell. Com podem confiar els europeus amb un president d'un país que lidera l'índex de la misèria de la UE, segons afirmen diverses agències de qualificació? Com podem estar tranquils amb un president del Consell europeu que ha portat el seu estat a un 20% d'atur i a 78.000 milions d'euros de dèficit públic?

Una part de l'equip del programa del Josep Cuní, Els matins de TV3, s'ha desplaçat avui a Estrasburg per entrevistar els representants polítics catalans i abordar el tema de la presidència espanyola del Consell de la UE. Una presidència que, cal dir-ho, cada cop tindrà menys rellevància per l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa que ja preveu un president permanent del Consell europeu, actualment el flamenc Van Rompuy. Vegeu l'animada tertúlia que hem tingut els eurodiputats catalans.

El Punt publica avui un article meu sobre el greu endeutament del Govern de Catalunya mentre que, al mateix temps, el dèficit fiscal no afluixa. Llegiu-lo, que penso que les dades són esfereïdores.

Ahir la candidata a Comissària a la cartera d'Agenda Digital de la Unió Europea, l'holandesa Nelly Kroes, va presentar les seves propostes i prioritats davant del Comitè d'ITRE (Indústria, Tecnologia, Recerca i Energia) del qual sóc membre. Vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li sobre dues qüestions que seran molt rellevants en els propers anys, tan a nivell europeu com a nivell estrictament català.

Encara que sembli difícil de creure, és ben veritat: al Parlament Europeu hi ha una Constitució espanyola exposada permanentment amb l'àguila franquista, amb el jou i les fletxes, i amb el lema 'Una, grande y libre'. Me'n vaig adonar al cap d'unes setmanes d'arribar al Parlament Europeu, perquè està ben visible, a la tercera planta de l'edifici Altiero Spinelli de la Cambra a Brussel·les. Resulta que cada parlament europeu fa un obsequi a la Cambra comunitària, i les Corts espanyoles van oferir un exemplar de la Constitució amb un signe feixista ben visible.