xbs

Fa uns dies, a la seu d'ERC, vam celebrar una trobada amb els secretaris generals de CCOO i d’UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez. La reunió havia estat sol·licitada per les centrals sindicals per traslladar-nos la seva oposició a les retallades i informar-nos de la consulta que promouen sobre aquesta qüestió.

Sovint havíem trobat a faltar un posicionament clar dels agents econòmics i socials sobre el dèficit fiscal que pateix el nostre país. De fet, fins no fa pas tant, el dèficit fiscal era un discurs assumit només per una part de la ciutadania. I sovint, Esquerra Republicana s’havia trobat sola proposant-lo.

Us reprodueixo l'article publicat al setmanari El Temps el proppassat 17 de gener del 2012

El Govern escocès de l’SNP, liderat pel carismàtic Alex Salmond, va aconseguir la majoria absoluta en les darreres eleccions escoceses amb la promesa que celebraria un referèndum vinculant sobre la independència d’Escòcia durant la segona part de la legislatura, és a dir, abans d’acabar el 2014. Segons la majoria d’enquestes, els escocesos favorables a la independència encara són minoria, però totes en mostren un clar creixement.
 

Ahir a la tarda, vam mantenir una fructífera trobada amb els secretaris generals d'UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego. Els líders sindicals volien plantejar-nos la seva proposta de consulta a la ciutadania sobre la política pressupostària que s'està duent a terme al país. Teníem interès a conèixer la proposta al detall i també a posar sobre la taula punts que considerem essencials, com el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que penalitza severament la classe treballadora del país.

 

Malauradament, la posició de fermesa a Madrid a la qual apuntava CiU amb l'oposició a la investidura de Rajoy només ha durat un ple. Duran i Lleida va beneir ahir al Congrés espanyol els comptes públics presentats pel Govern de Rajoy, votant a favor de les mesures d'ajustament proposades pel PP.

Des de fa uns anys, diversos analistes coincideixen a assenyalar que Catalunya es troba en una cruïlla: que hem de triar entre ser una regió més de l’Estat espanyol, o bé dotar-nos d’una eina tan avantatjosa com la d’un estat. Pot ser que aquest moment hagi arribat. Perquè aviat el Govern, el país, s’haurà de plantar davant d’un Estat que l’espolia amb uns 16.000 milions d’euros anuals, que a més a més no li paga la Disposició Addicional Tercera ni el Fons de Competitivitat a què s’havia compromès i que, a sobre, decideix augmentar el dèficit fiscal incrementant l’IRPF (un impost que es paga proporcionalment més a Catalunya que a la resta de l’Estat).

A Consideracions d’un apolític (1918), de manera acurada i original, Thomas Mann es posiciona en una desacomplexada germanofília davant la Primera Guerra Mundial. En finalitzar la contesa, però, evoluciona cap a postulats democràtics. Un viratge que es palesa a La muntanya màgica, en què trasllada bona part dels grans debats politicofilosòfics de la societat del moment. Poc després d’haver rebut el Nobel de Literatura (1929), i com a testimoni de l’ascens del feixisme a l’Europa d’entreguerres, escriu, en forma de relat breu, el seu al·legat més dur contra el nazisme, Màrius i el mag.

El primer paquet de mesures aprovat pel Govern espanyol penalitza novament Catalunya. Resumint, fa pagar a qui no hauria de pagar, retalla on no toca i incrementa l'espoli fiscal que pateix el nostre país. És per aquest mateix motiu que reiterem el nostre compromís d’estar al costat del Govern i plantar cara.

Des del primer moment hem assumit que la situació del país és complexa i que les finances de la Generalitat es troben sota mínims, tant per raons estructurals –un sistema de finançament injust i perniciós- com per raons conjunturals - caiguda dels ingressos amb la recessió econòmica.

ERC entrega a la Comissió Europea l’estudi per un cabal ambiental de l’Ebre

• L’eurodiptuat d’ERC, Oriol Junqueras, considera greu que el Govern espanyol no hagi proporcionat a la Comissió Europea la informació necessària per redactar el nou Pla Hidrològic de Conca d’Ebre

Afortunadament aquest país ha comptat amb exemples notables de compromís incondicional amb la llengua, la cultura i la nació catalanes. És devers aquesta entrega que els Països Catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, continuen tenint sentit avui i que la catalanitat és present arreu de la nació, també al nord dels Pirineus i malgrat els segles d’assimilació lingüística i cultural que hem patit com a poble per part de l’estat francès.

Esquerra Republicana de Catalunya té una gran responsabilitat davant l’hora greu que viu el país. Tenim la missió de conscienciar els nostres conciutadans de la necessitat urgent d’agafar les regnes del futur i d’exercir la nostra sobirania política. Ras i curt, ens hem de governar nosaltres amb l’obligació moral i política d’oferir propostes econòmiques i polítiques per sortir de la crisi. Una part molt important dels ciutadans de Catalunya està patint, en pròpia pell, la duresa de la crisi. I nosaltres, com a republicans, no ens podem limitar a oposar-nos a les retallades, sinó que a més hem d’oferir solucions factibles, responsables i eficaces que protegeixin la cosa pública i l’estat del benestar.

Us reprodueixo un article publicat al desembre del 2010 a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta.

     “[...] Aunque ausente de vosotros, llevo tan gratos recuerdos de vuestro amor y adhesión a mi persona, que siempre estará dispuesto a corresponder a tan señaladas muestras de aprecio vuestro agradecido compatriota, El Duque de la Victoria.”

Acabada la primera carlinada o la guerra dels Set Anys (1833-1840), no passarà gaire temps fins que, del migdia a la mitjanit del 3 de desembre de 1842, l’exèrcit espanyol –sota les ordres d’aquest agraït general Espartero i del capità general Van Halen– bombardegi Barcelona des de Montjuïc.

L'impost a la banca que ha defensat ERC ha estat rebutjat per CiU avui al Parlament, amb el suport significatiu del PP; era d'esperar que els diputats del PP s'hi oposessin però esperàvem major receptivitat per part del Govern Mas. Sobretot quan es tracta d'una proposta vigent a mitja Europa (incloses Alemanya i França) i que en el cas català permetria uns ingressos addicionals, imprescindibles per suavitzar les retallades. Cal tenir present que la reducció severa de la despesa pública dificulta enormement la reactivació de l’economia i, per tant, causa atur, de manera que cal limitar-la al mínim possible.

L’enèsima retallada a Televisió de Catalunya que ha anunciat el Govern de CiU és la culminació d’un guió escrit de fa mesos. El PP ha estat l’única formació política que ha aplaudit amb entusiasme l’anunci.

No és pas casual. El PP no s’estima gaire ni la llengua, ni la cultura catalanes, tampoc cap més nació que no sigui l’espanyola. Fa uns dies, en plena campanya electoral, Jorge Fernández Díaz (el candidat del PP per Barcelona) demanava suprimir dos canals de TVC. El programa marc dels populars en aquestes eleccions ja parlava explícitament de federar les televisions autonòmiques, agrupant-les totes en una, de manera que, a la pràctica, la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, seria una de les persones que tutelaria TV3.

CiU s’ha preguntat públicament i reiterada aquest dies si ERC tindria “alçada de mires” o “deixaria CiU en mans del PP”. Davant la complexa situació econòmica i financera que viu Catalunya, ERC comparteix la necessitat de bastir uns pressupostos per al 2012 assumint que caldrà fer sacrificis, però al mateix temps que compartim l’objectiu d’assolir l’equilibri financer, cal comptabilitzar-ho amb una defensa de l’Estat del Benestar i, alhora, establir les bases de la reactivació de l’economia.

Us reprodueixo l'article aparegut al setmanari El Temps del 8 de novembre de 2011

Us enllaço un article sobre TV3 que m'acaba de publicar Nació Digital.

Fa uns quants dies, la directora de TV3 (Mònica Terribas) es va veure obligada a sortir en defensa de Televisió de Catalunya, després que Duran Lleida hagués anunciat la voluntat de retallar, “i molt” -segons va dir-, Televisió de Catalunya.

Us reprodueixo l'article aparegut al setmanari El Temps el dimarts 25 d'octubre de 2011

L’onada d’indignació i de descontentament davant la situació econòmica cada vegada més preocupant s’està consolidant i mundialitzant. I no hi ha cap dubte que les raons que motiven les protestes són ben raonables. Perquè, a més, són moltes: atur rampant, pèrdua de poder adquisitiu, serveis socials amenaçats, perspectives de futur descoratjadores, etc. De fet, només a casa nostra, gairebé un de cada cinc catalans viu per sota del llindar de la pobresa.