xbs
Jo també vull un Estat Propi - Xarxa de Blocs Sobiranistes
Ja som 956 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços   |
xuts a palsCatalanistes, socialistes i federalistes.Cada dos mesos el Consell Comarcal del Bages cel.lebra una sessió plenària on els representants de les forces polítiques que han tret representació als diferents ajuntaments de la comarca ens barallem per les quatre cadires de l’organisme i s’aproven, quasi sempre per unanimitat, subvencions i convenis amb administracions superiors. Aprofitant que ens hem reunit, mirem de conèixer-nos una mica i debatem sobre qüestions polítiques d’interès general. En el darrer ple, per exemple, vam votar l’adhesió a l’Associació Catalana de Municipis, amb el vot en contra del PSC, la portaveu dels qual ho justificava dient que ells són catalanistes, socialistes i federalistes.
Cas Casino, desenllaç a la vista.El senyor Eduard Bosch va comprar barat i va vendre car i això, malauradament, és legal. No ha fet res que no permetin les regles de joc sobre transaccions immobiliàries que cap govern espanyol -sí, en això també depenem d’ells- ha volgut modificar significativament.
El solar de davant del BaixadorDefinitivament, el solar de davant del Baixador dels FGC, a sobre l’Insitiut Lluís de Peguera està de pega. El Pla d’Odenació Urbana Municipal (el POUM) de Manresa, el Pla General, tal i com és anomenat sovint, que fou redactat als anys 80 amb els primers ajuntaments post-franquistes i revisat l’any 1997, indica clarament que aquest espai s’ha de destinar a zona verda, a parc urbà. Inicialment l’obstacle per tirar endavant allò que indica el Pla (per això són els plans, no?, per executar-los) era la titularitat, privada evidentment. Per això durant alguns anys en aquest espai s’hi van ubicar diferents activitats provisionals, entre elles un mini-golf (i no és broma).
Cal? (Desdoblar la C55)No, no cal. S’han de fer, això sí, les actuacions necessàries per millorar la seguretat en determinats punts negres del tram Manersa-Abrera i disminuir-ne la sinistralitat, sense oblidar, però, que la millor manera de reduir morts a la carretera és traspassan viatgers al transport públic, al ferrocarril sobretot, el mitjà de transport més segur, i que això només s’aconsegueix millorant-ne el servei dedicant-hi els recursos necessaris. Tourist go homeTourist go home, això és el què es pot llegir en algunes parets de Berlin, i en alguns racons de Barcelona, i és que per a ciutats com aquestes, que fa 20 anys tenien un espai marginal a les guies turístiques, esdevenir de cop destins de moda per a milions de visitants d’arreu del planeta és un xoc de conseqüències no sempre positives. En el cas Barceloní, és evident que la massificació d’espais emblemàtics de la ciutat, com la Rambla i el Gòtic, n’ha desvirtuat la funció, i els preus, i n’ha allunyat als barcelonins i catalans en general. Liberalisme d'esquerresNo, no és una antilogia, el liberalisme d’esquerres existeix. Si el de dretes diu que d’estat just el necessari per garantir l’ordre públic i la propietat privada, el d’esquerres diu una cosa semblant, però molt diferent, que d’estat l’imprescindible per garantir la igualtat d’oprotunitats i la universalitat de determinats drets socials. Evidentment, aquest mínim necessari pot ser ampli, molt ampli, tant que a més d’un li semblarà socialisme, però s’hi arriba des de la prevenció contra l’estat i des de la convicció que la la llibertat individual i la lliure iniciativa tenen un potencial extraordinari, també en el camp de l’economia.
Alienar patrimoniEl llenguatge administratiu està ple d’eufeminsmes més o menys divertits, d’eliminar un lloc de treball, per exemple, se’n diu amortitzar una plaça i de vendre’s terrenys, alienar patrimoni. En el pressupost de l’Ajuntament de Manresa per aquest any 2012 es pretén fer front a les retallades en les anomenades transferències de capital –diners provinents d’altres administracions-, que han passat de 27 milions a poc més de 20, reduint despeses, augmentant considerablement els ingressos per l’IBI i les sancions administratives –multes- i posant a la venda terrenys de propietat municipal per valor, suposadament, de 3 milions d’euros.
Nacions líquidesHem d’admetre que ser ciutadà forcós del Regne d’Espanya l’any 2012 és força menys enutjós del què ho era ara fa trenta anys, no perquè juridícament l’estat hagi canviat massa, gens, de fet, sinó perquè el món i el país, per sort i per desgràcia, sí que han canviat, i bastant.
De multes, dissabtes i acomiadamentsNo sé si heu tingut la paciència de seguir el conflicte laboral que enfronta des de fa anys als membres de la policia local de Manresa amb l’Ajuntament. Us en faig un breu resum: Més i millor bus, menys dèficit.L’Ajuntament de Manresa dedica al servei de bus urbà pels volts d’un milió d’euros anuals, un dos per cent del seu pressupost. Amb aquesta aportació i amb el què paguen els dos milions de viatgers es cobreixen els tres milions aproximats que costa aquest servei públic indispensable. Serien xifres ben raonables si els Ajuntaments tinguessin el finançament adequat (cosa que seria possible sense l’espoli fiscal i/o amb un sistema impositiu molt més progressiu), però en l’actual situació d’ofec, de pressupostos a la baixa i de retallades generalitzades, sembla inevitable mirar d’eixugar el dèficit del servei de bus urbà de Manresa. PublifikazioaAl llarg dels darrers 80 anys l’estat espanyol ha utilitzat molts i diversos mètodes per impedir que el poble basc es consolidés com a nació moderna i pugués dotar-se d’estructura política pròpia.
Subvencionant la Plataforma Logística de SaragossaDes que Hannibal va travessar el Pirineu dalt d’un elefant per anar des del nord d’Africa fins al cor d’Europa, que aleshores estava força més avall que ara, a Roma, sabem que Catalunya és un territori cruïlla, per on passen bona part de les persones i les mercaderies que des del continent es dirigeixen a la península i a l’Estret de Gibraltar, i a l’inrevés. Les nostres autopistes estan plenes d’automòbils i camions que ni surten ni tenen el seu destí al mateix país sinó que venen, i van, de més enllà.
PCDurant 70 anys, abans que signifiquessin Personal Computer, aquestes sigles, PC, designaven una de les institucions més influents i decisives del segle XX, el Partit Comunista, dividit en unitats d’àmbit estatal o nacional, però formant part, fins que tot plegat va començar a anar de baixa, d’una mateixa estructura ideològica i, amb totes les limitacions que vulgueu, organitzativa. La seva influència, el seu abast i la seva extensió geogràfica el convertiren en l’únic projecte polític capaç de representar una alternativa als grans poders sorgits de la modernitat, l’Imperi Britànic, la República Francesa o els mateixos Estats Units d’Amèrica, i als que
Als partits els calen dinersPer mirar d’assolir les transformacions socials i polítiques preteses (o per mirar d’impedir-les) els partits necessiten gent que hi dediqui hores i esforços, i com que sovint la feina costa cobrir-la només amb el treball a hores lliures dels (i les) militants, cal alliberar a algú de la seva ocupació habitual, se suposa que de forma temporal, per tal que pugui dedicar més temps a tirar endavant el projecte. D’aquí neix, si més no en la tradició d’esquerres, la justificació de l’existència de gent que cobra per fer política (o sindicalisme).
Ve de molt llunySempre havia sentit a dir que fou el descobriment de l’agricultura (i la possibilitat d’acumular reserves de cereals i lleguminoses) el què va permetre als primers col.lectius humans establir-se de manera permanent en un determinat territori.
Comença el compte enrera.Ja està, els espanyols han anat a votar i tornen a tenir un govern que pretèn sortir e la crisi de la mateixa manera que ho va fer a mitjans dels noranta, tornant posar en marxa la ruleta de l’economia especulativa. Un govern obsessionat amb la unitat del Regne i que es resigna a fer de peó dels interessos de les grans potències d’una banda i altre de l’Atlàntic. Tot això ja ho teníem ara, direu. Efectivament, però els nous, almenys, no es prendran la molèstia de dissimular, d’amagar-se rera iniciatives més efectistes que reals i d’una cortina ideològica socialitzant i vagament pluralista. Música gratisÉs molt possible que si algú es posés a regalar moniatos a la Plaça Sant Domènec, per exemple, tingués un bon èxit i en fes via a gran velocitat. Passa el mateix amb la programació musical a bars, sales i places de la ciutat, que, quan l’entrada és gratuïta, s’omplen però quan fan pagar, ni que sigui poc, l’assistència, moltes vegades, disminueix radicalment. Les coses gratis ens agraden, no hi podem fer més. Ara bé, el què no hauríem de fer és auto-enganyar-nos i arribar a conclusions errònies a partir de dades esbiaixades.
Aquell 14 de marçSegurament el recordareu, aquell
14 de març del 2004, hi havia eleccions al Parlament del Regne i tres dies
abans havien esclatat unes bombes a l’estació d’Atocha de Madrid. El govern
espanyol d’aleshores, presidit pel ja mític José Maria Aznar, va fer una gestió
desgraciada de la resposta a l’atemptat i això va permetre el què només unes
setmanes abans semblava impossible, que el PSOE guanyés les eleccions. Veníem
de 8 anys d’un govern del PP que havia generat grans dosis d’emprenyamenta a
Catalunya i vam ser molts els que aquell dia vam anar a votar bàsicament a la
contra, optant pel candidat que més semblava molestar al conservadurisme
Termes municipals obsoletsSant Mateu de Bages té un terme
municipal que arriba fins a les portes de Callús i ha decidit situar un abocador
de residus especials precisament allà, a tocar del poble veí. Uns quants carrers de Navàs, del núcli
urbà de Navàs, depenen administrativament de Balsareny. Com les cases del Raval
de Manresa, que pertanyen a la ciutat que els dona el nom però estan enganxades
al Pont de Vilomara. Les escoles de La Parada o el Xup s’han de pagar el bus quan
volen anar al Kursaal, les de Sant Joan, en canvi, reben una subvenció perquè
canvien de municipi. Pineda de Bages és una urbanització de manresans que no
Més informació, més discussió, més políticaEn el darrer Ple de l’Ajuntament
de Manresa es van demanar explicacions sobre dues qüestions ben concretes: una,
l’estat d’execució del projecte d’habitatges, aparcament i espai públic de les
Escodines, segurament el de més volum econòmic de tots els que estan (estaven)
en marxa a la ciutat (tampoc
costa gaire, és cert). Ho vam preguntar tot i sabent-ne una part de la
resposta: està completament aturat, però esperant sentir aclariments i
solucions. La resposta del regidor del tema va ser sorprenent, va tirar pilotes
fora i no va reconèixer la gravetat de la situació. Finalment, la pressió dels
|
