xbs

Avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar el nostre poeta Josep Vicenç Foix, un dels més reeixits de la nostra literatura. Hi ha una commemoració blogaire a la qual m'hi vull adherir.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel


És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt

El Nadal sempre és propici per a la rebosteria. Enguany, a més, tenia la possibilitat de provar un dolç nou que havia vist a la web francesa "Marmiton". Ací vaig trobar la recepta de la "Galette des rois poires, amandes, chocolat", l'equivalent al nostre "tortell de reis" o a la més tradicional encara "casca". La recepta original em va cridar de seguida l'atenció, no de bades duu xocolate, i vaig pensar que podria quedar bé per a un sopar d'amics. La veritat és que va quedar molt bona, però és un dolç que no en pots menjar a cada dia, perquè és molt i molt "contundent".

El temps de Nadal dóna per a molt, sobretot per a retrobar els amics que no pots veure tant com voldries. Un dia d'aquells que ja no pots més de torrons i menges diverses, teníem previst anar a ca uns amics (el Rafa i l'Àngels). Val a dir que feia no-sé-quant-de-temps que havíem d'anar-hi i no hi havia manera!!! Total que, finalment, va poder ser. Ens van fer un dinar boníssim amb una picadeta d'aquelles d'antologia. Com és natural, vaig menjar de tot i molt... Sort que són amics, que si no. Però qui pot dir "No!" a unes menges tan bones?

Aquest mes, els amics de "Els fogons de la Bordeta" i de "Xocolata desfeta" han proposat les carxofes com a ingredient de la recepta del 15. Justament són un dels vegetals que més m'agraden. Sobretot bullides o al forn. Però també de moltes altres maneres. M'he estat calfant el cap durant uns quants dies pensant quina recepta faria, que fóra, a més, poc calòrica... No sé si ho he aconseguit, però segur que li n'he llevat moltes de sobreres. De tot plegat m'ha eixit aquesta recepta.

PAÍS DE NEU. Títol original: Yukiguni, Yasunari Kawabata. Traducció d'Albert Nolla. Núm. 12. Editorial "El cercle de VIENA". Shimamura, un home benestant, casat i amb fills, torna de vacances al País de Neu. Viu sense problemes econòmics i, per això, es dedica a publicar estudis i crítiques sobre la dansa japonesa tradicional tot contraposant-la o comparant-la amb la dansa occidental. Una dansa que només coneix a través de llibres i articles de diari. El País de Neu és una regió del Japó on els hiverns suposen el fred més terrible i l'aïllament durant mesos.

Avui, primer dia de l'any, "tocava" començar-lo amb una bona recepta. Feia temps que havia vist al blog dels amics de "El cafè de nit" una recepta ben abellidora preparada per la Glòria. Si no el coneixeu, no perdeu l'ocasió de passejar-vos-hi. Hi trobareu de tot!! Tant ella com el Josep són dos artistes en els seus camps. La Glòria a la cuina i el Josep a la fotografia. Ambdós comparteixen una passió: la música, i tenen un munt de fotos amb els millors intèrprets d'òpera. 

Feia molt de temps que esperava el moment que el llibre arribara a Beneixama i, finalment, ha pogut ser. El passat dia 22, vaig poder presentar el llibre "Rondalles de Beneixama" al poble. A l'Auditori de Beneixama ens vam aplegar una bona colla de gent vinguda de moltes bandes. A l'escenari: Manel Alonso, Francesc Sarrió, Antonio Valdés (batle de Beneixama), jo mateix i Ma Ángeles Rivas (regidora de cultura). Tots quatre van dir coses molt boniques del llibre i de mi. Va iniciar els parlaments la regidora, que va parlar de la meua vinculació amb el poble.

Bé, supose que el nom no fa la cosa, o sí? Li he posat, per això, mig en broma, mig seriosament, el nom de "cubista" perquè el cas és que aquest bescuit, cada vegada que el faig, no hi ha manera que isca uniforme. Sempre cou a la seua i s'infla més o menys segons li ve de gust. Per unes bandes ix molt alt i per altres es queda a la meitat. Misteris de la rebosteria o que sóc més maldestre encara del que em pense. A més, com que també l'he fet pensant en la meua neboda Leonor Sanchis (xocolatera fidel com jo), i ella és molt artista, doncs, supose que li farà gràcia quan en llegirà la recepta.

La d'avui és una recepta molt senzilla de preparar i, sobretot, molt econòmica. El motiu és que demà divendres 25 i dissabte 26 de novembre es farà el Gran Recapte d'Aliments per part del Banc dels Aliments de Catalunya.

Preparar una mousse de xocolate i que siga "light" pot fer pensar que no fa massa lliga un concepte amb l'altre. Doncs bé, aquesta llepolia es pot fer llevant-li un munt de calories sense haver de renunciar, per a res, a passar un gust. He de dir que l'original la trobareu ací. La primera vegada la vaig fer d'eixa manera i, la veritat, resultava molt contundent. Ara, boníssima, això sí. Tanmateix, pensant pensant, se'm va ocórrer que, si no volia engreixar-me més del compte, l'havia d'alleugerir d'alguna manera. I, heus ací la meua proposta.
 MOUSSE DE XOCOLATE NEGRE

Avui fa vint anys de la mort de Montserrat Roig. Va ser una escriptora excepcional, amb una mort que, no per esperada, va causar menys impacte. Hi ha malalties que no es curen, i la seua n'era una.

De tant en tant ens sol abellir menjar alguna cosa bona de xocolate. Sobretot a mi, que en sóc addicte total!!! Bé, doncs, quan ens passa això, sempre és bo tindre present les receptes de la nostra "rebostera especialista", que no és una altra que la Gemma Clofent. Bé, doncs recercant pel seu blog, vam trobar aquesta recepta, i la vam preparar. Una mica modificada, això sí.
PASTÍS DE PERES I XOCOLATE

INGREDIENTS:1 base de massa brisa

El llobarro és un peix gustós que sempre hem menjat a casa. No cada dia, però sí sempre que ens en portaven de l'estany de Cullera. De fet, una vegada, quan era molt jovenet, me'n va passar una de grossa. Resulta que els meus pares tenien uns amics madrilenys que, sempre que parlaven del Nadal, lloaven molt "la lubina". Torna i volta a la mateixa, se'm va ocórrer que, si això era tan bo, potser estaria bé preparar-lo per a un dia de festa. Així que, tot decidit, me'n vaig anar a ca la pescatera a encomanar-li'n una de ben grossa per al diumenge... Arribe a la parada i li ho dic i em fa la dona: "Però si això és més corrent que pixar i cagar!!!