xbs

UNA LECTORA POC CORRENT. Alan Bennett. Tit. Or: The Uncommon Reader. Traducció: Ernest Riera. Ed. La Butxaca. Barcelona.

EL GATTOPARDO. Tomasi di Lampedusa. Títol original: “Il Gattopardo”. Traducció de Pau Vidal. Ed. Proa. Barcelona.

L’altre dia estava d’oferta en un supermercat la llaminera de porc. En vaig comprar unes quantes i em vaig idear una recepta que ha resultat molt gustosa. Com que n’he fet molta quantitat (la feina és quasi la mateixa i sempre es pot congelar el que en sobre), algunes quantitats són merament orientatives.

LLAMINERA DE PORC GUISADA

INGREDIENTS:
1500 g de llaminera de porc en peces
1 kg de xampinyons
300 de pastanagues
2 cebes mitjanes
1 tomata mitjana
1 gotet de vi blanc sec
½ gotet de mistela
Oli d’oliva de Beneixama
1 puntada de ganivet de canella

Feia temps que tenia ganes de preparar aquest dolç, però hi havia un problema: no tenia un lleva-pinyols de cirera. Gràcies a la bona amiga Queti, del “Blog al forn”, em vaig assabentar que hi havia a València una botiga d’estris de cuina que es deia Montesa i què allà hi havia de tot. Es va quedar curta: hi ha de tot... i més. Allà vaig poder trobar l’estri que em calia i la resta ja va ser més fàcil.

ELS MÈDICI. LA NOSTRA HISTÒRIA. Lorenzo de'Medici. Ed. Belacqua/Carroggio. Traducció: Mercè Ubach. Barcelona. 2002.

La família Mèdici evoca tot de referències de la història europea. Si Florència i la Toscana són els seus espais paradigmàtics, no podem deixar de banda que aquesta família va ajudar a configurar l'Europa que ara vivim en moments crucials de la seua gestació.

L’altre dia vaig poder veure a l’OCCC una exposició ben interessant. Es tractava d’una sèrie de fotografies que abasten des de l’any 1973 fins el 2008 de l’artista mallorquí Joan Ramon Bonet. Aquesta exposició s’hi podrà veure fins el 29 d’agost del 2010.
Joan Ramon Bonet era fill de Joan Bonet i de Mercè Verdaguer. Ha exercit feines diverses durant la seua vida: llibreter, mariner, cantant... no de bades va ser membre dels Setze Jutges, junt amb la seua germana, Maria del Mar Bonet.

La titaina és un plat típic de la comarca de l’Horta de València, sobretot de la ciutat, que es prepara de molt diverses maneres i amb ingredients variats. Bàsicament els que us presente ací. La recepta és “original” de la meua cosina Carmen Laborda. Ella mateixa me la va enviar i és la que jo he seguit, si fa no fa, amb algunes variacions que esmentaré després:

TITAINA


INGREDIENTS:

L’estiu convida a preparar-se begudes fresques i una de les millors és sens dubte la famosa “orxata de xufa”. La millor. Hi ha, però altres begudes refrescants que ajuden a passar la calor estiuenca amb més o menys fortuna. Aquesta que us propose ara té un “èxit relatiu”. Hi ha qui li agrada molt i hi ha que només a pensar-hi li vénen ois. Potser siga perquè molts associem l’aigua d’arròs com a medecina per a guarir el mal de panxa quan ets petit. Per no parlar de l’arròs blanc bullit... això sí que pot fer-nos vindre basques, o no. A mi, personalment, l’arròs amb llet no m’agrada gens. No suporte l’arròs esclatat, encara que li posen sucre i canella.

Ahir era festa grossa a Beneixama (i hui també). Sant Joan és un dels patrons del poble (l'altra és la Mare de Déu de la Divina Aurora). Hi ha el costum de fer fogueres als carrers perquè la gent hi torre carn i embotits que, com no pot ser d'una altra manera, si són fets a Beneixama, són boníssims!!!

ELS DOLÇOS I ELS SALATS DE VINARÒS. Ca Farga, Ca Massita, J.A. Guimerà i J.J. Roda. Fotos M. Andreu i A. Rot. Ed. Onada Edicions. Col·lecció La Teca, 03. Benicarló.

El món dels blogs m'ha fet conèixer gent encantadora i amb la qual arribes a tindre unes afinitats que, altrament, desconeixeries. La gastrosfera catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) és plena de blogs interessantíssims. Si, a més, arribes a ser amic dels qui regeixen algun dels blogs, la cosa encara és més engrescadora. Un dels blogs d'amics que més m'agraden (i que considere dels de referència, pel disseny, les receptes, la manera d'exposar-hi tota una filosofia del "bon viure") és el dels amics Txell i Quique, els "amics vermells", com els anomene de vegades. El seu blog, "LA CUINA VERMELLA", sempre ofereix propostes bones i divertides que engresquen.

Darrerament pot semblar que a casa només mengem focaccies, però no és cert. Si fóra així, ja no cabríem per la porta!!!

Jesús Moncada era (i és) un dels meus autors catalans preferits. Avui fa cinc anys que va faltar. Aquest és un modest homenatge. Es tracta d'un fragment del llibre "Calaveres atònites". Si tot el llibre és boníssim, encara recorde com vaig riure després de llegir aquest fragment, amb una situació tan surrealista:

L'acabament de la Trobada d'Escoles Valencianes a Beneixama ha estat a càrrec de la "Colla de Dimonis Emplomats" del nostre poble. Ha estat fantàstic el correfoc. Ací teniu un mosaic de fotos perquè us en feu una idea.

La focaccia dóna molt de joc. Aquesta vegada he pensat a alleugerir-la una mica (ai el règim!!), tot canviant alguns dels elements del recapte.

FOCACCIA DE GAMBES I CEBA


INGREDIENTS:
400 g de farina
25 g de rent fresc
1 got d'aigua tèbia
1 pessiguet de sucre
1/2 got (dels de vi) d'orenga seca
3 cebes grosses
720 g de cuetes de gamba congelades pelades
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
100g de formatge baix en calories (268 Kcal/100g)
Pebre blanc
Oli per a les mans (per poder escampar la massa millor)

PREPARACIÓ:

El "salmorejo" és un plat fresquet, adequat per a l'època de les calors, propi d'Andalusia, de la zona de Còrdova. La recepta bàsica duu: tomata, pa, all, oli i sal. Pot dur our dur, encenalls de cuixot o de bacallà. La recepta que us propose no és exactament la mateixa, sinó la que em va proporcionar Enric Casassús. L'Enric és el magnífic cuiner que té l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Fa uns arrossos, uns dolços i de tot boníssim. Temps enrere vam dinar allà i hi havia "salmorejo" a la carta del dia. Mai no l'havia tastat i m'hi vaig decidir. El vaig trobar boníssim i li'n vaig demanar la recepta.

Ara deu fer quasi dues setmanes, es va produir un fenomen atmosfèric a Beneixama molt bonic: enmig d'una tempesta sobtada, entre llums i pluja, va aparèixer-hi un preciós arc de Sant Martí. La forma "ratlla de Sant Martí" és una denominació ben valenciana, com demostra l'Eugeni S. Reig. Amb aquesta denominació l'he sentida a Tavernes de la Valldigna i menys a Beneixama. Va ser qüestió de minuts anar a casa, agafar la màquina i posar-me a fer fotos mentre continuava plovent.

Aquest plat ha resultat boníssim. Ha estat novament per tal d'aporfitar verdures que estaven oblidades al calaix i amb risc de caducar, i alguna que altra cosa del "fons de rebost". És un plat més calòric de l'habitual i s'hauria de compensar amb la ingesta de calories de la resta del dia. Aquest ha resultat entre unes 450-500 Kcal per ració.

POLLASTRE EN SALSA DE TOMATA


INGREDIENTS:
(Per a 4 persones)
4 besanques (=recuixes) de pollastre menudes
4 cuixes de pollastre mitjanes
6 tomates de ramellet (ben madures)
2 porros
1 l de brou de Nadal "Aneto"
1/2 l d'aigua

La massa de la "focaccia" em va semblar que podia anar bé per a fer altra classe de coques. Per això, tot modificant la recepta original, em vaig idear aquesta altra mena de coca. No és precisament de règim, (dividida en 4 parts ve a tindre unes 540 Kcal per ració), però també es pot compensar amb les altres menjades del dia.

FOCACCIA DE VERDURES


INGREDIENTS:
500 g de farina de blat
1 pastilla de rent de 25g
1 got i mig d'aigua
1 pessiguet de sucre
2 carabassetes (=carbassons)
2 cebes grosses
2 pebres vermells (=pebrots)
Sal
2 cullerades d'oli de Beneixama