xbs

Reescoltant El cant dels maulets d’Al Tall,  crec que descriu bastant bé el que ahir vaig viure a la manifestació per la defensa de la dignitat de Catalunya.

SOMNIEU. És clar que sí, somniem constantment. ESPEREU MASSA. És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot. VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament. TENIU MASSA PRESSA. Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa. SOMNIEU. Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà. ESPEREU MASSA. És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança. VOLEU MASSA. És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. EXIGIU. És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

Benvolgut soci,

Òmnium Cultural, membre de la comissió organitzadora i convocant de la manifestació ha exposat a la comissió la postura aprovada per unanimitat a la junta de dimarts 6 de juny:

“Òmnium Cultural es referma en la seva decisió inicial de mantenir la convocatòria de la manifestació del proper dissabte 10 de juliol amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.

Karin Deutsch Karlekar, investigadora de l’organització independent Freedom House, ha sigut l’encarregada de la Conferència principal: “L’ombra del núvol: l’estat de les llibertats a la xarxa.” de la segona jornada del VI Congrés Internet, Dret i Política, organitzat per la UOC. Aquesta xerrada l’he seguida en streaming a través de la web de l’IDP.

Karin ha presentat l’informe ‘Freedom of the Press’, que bàsicament està centrat amb les mesures de control sobre els continguts que es publiquen a la Xarxa per part de governs d’arreu del món.

Ahir l’Andreu Barnils de Vilaweb em va convidar a Shtyle.fm [Shtyle.fm : Home].

Tot hagués quedat en una anècdota més o una invitació més de companys de xarxa 2.0, sinó fos que ahir vaig participar en el VI Congrés d’Internet, Dret i Política on el tema que es debatia aquest any era el Cloud Computing.

Gran casualitat que el dia que es debatia sobre la privacitat i la protecció de dades en les apps i arxius allotjats al núvol rebès una invitació a una comunitat 2.0.

La meva paradoxa és la següent: No sé que és Shtyle.fm, suposo que hauré d’entrar i fer-lo servir per arribar a esbrinar-ho.

OPEN CLOUD MANIFESTO

Introducció

Pau Garcia-Milà, cofundador d’EyeOS quan presenta “Mites i realitats sobre el cloud computing” destaca que del cloud computing se’n parla molt però que és realitat.

Els punts dolents segons mitjans de comunicació són que en el núvol les aplicacions són tancades i dificils d’expandir i modificar, així com l’availabity outsourced.

Però la realitat és un altre: On és la nostra privacitat? bàsicament a Google, Microsoft i Amazon.

En Pau destaca la seva preocupació del perills de privacitat que genera fer servir les apps del cloud computing. Principalment perquè la gent no llegeix les condicions d’ús.

Solucions:

Serveixi aquest post per recomenar-vos l’ITClogy el bloc de l’Ismael Peña i més concretament el post que resumeix la primera xerrada del VI Congrés d’Internet, dret i política de la UOC [clica aquí]

En el marc del VI Congrés d’Internet, dret i política organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ronald Leenes, professor de la Universitat de Tilburg presenta la xerrada de “Privacitat al núvol, un concepte difús?

Inicia el seu discurs intentant definir el Cloud Computing.

Dedicat a tots els companys que han fet possible que Cornellà Decideix aconseguís organitzar la consulta sobre la independència el 20 de juny.

CORRANDA DE CORNELLA DECIDEIX

Ens vam conèixer al desembre
pel gener ens vàrem constituí,
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Cornellà Decideix era una realitat
mal li pesés algun partit,
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

La independència de Catalunya
els cornellanencs havíem de decidir,
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

“Vols conèixer la consulta”
preguntàvem als amics,
ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

No estic d’acord amb la declaració institucional que ha fet el President sobre la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. No es pot començar afirmant que “La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.” No senyor Montilla, la voluntat dels catalans no pot ser valorada com a constitucional o no. Tota la voluntat ciutadana dins d’unes regles de joc democràtiques no poden ser acusades d’inconstitucionals! Felicitar-nos perquè no ens han tallat les dues cames sinó només una, no és cap consol! President!!! m’han tallat una cama!

28 punts de votació, 62 meses electorals i més de 500 voluntaris conformen l’èxit organitzatiu de Cornellà Decideix.

Pura Velarde, Presidenta de la FAVCO

La Federació d’Associacions de Veïns de Cornellà ha anunciat que farà campanya a favor del ‘no’ en la consulta sobre la independència que se celebrarà el proper 20 de juny. Una gran notícia cara a la legitimació de la consulta sobre la independència de Catalunya.

Aquestes són les meves primeres reflexions sobre la jornada de vaga en el sector públic:

1. Els treballadors i treballadores del sector públic podran tombar la mesura de reducció dels seus sous que ha aprovat el govern Zapatero?

2. Un argument dels sindicats majoritaris és dir que aquesta aturada és un pulsómetre per saber si una Vaga General seria factible.

3. La credibilitat del President espanyol a l’exterior és nul·la, però com la pot començar a recuperar? Demostrant que és un mandatari dur? I com es demostra? No cedint a les demandes de la ciutadania, resistint una vaga del sector públic i una Vaga General.

Francesc Belso, Coordinador Adjunt i Joan Heras, President de l'ACIC

Aquests dies estem celebrant desè aniversari de la fi del servei militar obligatori a l’Estat espanyol, el proper 15 de maig la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) celebrarà el Congrés Internacional 10 anys sense mili on es preten estudiar els orígens, l’evolució i els resultats del moviment que va fer possible el final del servei militar. També es vol aprofundir en com es va organitzar estratègicament aquest final i quin model de participació política va resultar d’ell.

Ja fa anys que el President Pujol en un acte que organitzava la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ens va renyar, de la manera que fa ell, per tenir una taula en un escenari fent servir la senyera com si fos unes estovalles.

El seu argument, el qual a dia d’avui el subscric totalment, és que els símbols no s’han de banalitzar, la senyera és una bandera no pas unes estovalles. Com volem que el mòn respecti el nostre símbol més preuat si nosaltres no som capaços de enaltir-lo en la mesura que es mereix?

No esteu d’acord? La senyera ha de fer la seva funció la de bandera i no pas altre.