xbs

Ha mort Manuel Fraga. Una persona que va formar part d'un govern feixista contrari a les llibertats democràtiques. Que va ordenar repressions, pallisses i persecucions. Responsable de l'execució i mort de moltes persones. Escoltant a determiants polítics, però, semblava que havia mort un demòcrata convençut. Penós. Fins i tot el mateix govern de la Generalitat s'ha expressat en aquest sentit. Aquest fet no fa altra cosa que demostrar que la transició espanyola no va ser altra cosa, realment, que un simple canvi de jaquetes. Sortosament, no tots els mitjans tenen la línia editorial de La Vanguardia, que fins i tot ha publicat un escrit del Mariano Rajoy de lloança al personatge en qüestió:

Com cada any, a Barcelona s'han guarnit els carrers amb llums de Nadal. El veritable motiu, però, no és el de crear un "esperit nadalenc" sinó el d'aconseguir que la gent consumeixi més. Aquest any, en plena crisi i època de retallades, el govern de la ciutat ha tingut la genial idea de gastar més que l'any anterior en la decoració de torn. Però, a veure, de debò es pensen que som tan rucs? D'una banda, se'ns diu que cal fer esforços i estrènyer el cinturó. De l'altra, se'ns pretén incitar al consum. No és contradictori?

CiU ha encarregat a la Fundació CatDem l'elaboració de les línies claus del que anomenen "pacte fiscal". Primera pregunta: què significa això, que no el tenen ni redactat? Tots aquests darrers anys que han sortit amb el pacte fiscal per aquí i per allà, llavors, no sabien ni a què es referien? Com pot ser que ni tan sols hagin escrit una lletra del que és la seva proposta estrella? Què negociarà el Duran a Madrid? Però això no és tot. Resulta que el termini previst per acabar-lo d'elaborar és... d'un any! Sí, un any! Us imagineu que en una empresa privada es tardés tantíssim temps en elaborar un simple document? Què passaria amb l'encarregat en qüestió?

Aquest cap de setmana es disputa un dels clàssics més complicats dels darrers anys. L’equip es troba a tres punts del Madrid, però amb un partit més. Anys enrere, en una situació similar, tota l’afició estaria pensant el pitjor. L’experiència de les últimes temporades, però, ha canviat l’estat d’ànim i en l’entorn barcelonista es respira un ambient de total confiança. Això, però, no ens ha de fer perdre el nord. En el proper clàssic el Barça hi té molt a perdre i molt poc a guanyar.

El pacte fiscal serà la gran aposta de CiU i el govern català aquesta legislatura. De l'èxit o no d'aquesta fita en dependrà, també, la seva credibilitat i força davant els electors. Per això, el portaveu del Govern ha anunciat que, en cas que el govern espanyol no s'avingui a negociar-lo, convocarà una Consulta a Catalunya perquè nosaltres mostrem el nostre suport a aquesta iniciativa. Per ara, tots els partits menys PP i C's, que s'hi han pronunciat en contra, i els socialistes, que no han dit res en concret (estan ocupats amb els seus congressos) han mostrat el suport a aquest referèndum.

Només dos dies després de les eleccions, el govern català ha anunciat una nova onada de retallades. Aquest cop, els afectats tornen a ser els funcionaris (reducció de part de les dues pagues extres i, fins i tot, de determinats drets adquirits com els dies de lliure disposició), el transport públic (encariment del 10% del bitllet) o la pròpia sanitat, en la qual el President Mas ha anunciat la creació d'un "tiquet moderador". Tot plegat, amb l'objectiu d'estalviar uns 1.000 milions d'euros.

Els resultats d'ahir, des de l'òptica de Catalunya, van ser millors dels esperats. La veu catalana ha passat de 14 a 22 diputats. A destacar l'espectacular enfonsament del Psc-PSOE que, malgrat recollir part del "vot útil" contra el PP, ha marcat els pitjors resultats de la seva història. L'ascens del PP, per sort, finalment no ha estat tan elevat com s'esperava i dels 13 diputats que li donaven les enquestes s'han quedat amb 11.

Un cop més i com en cada contesa electoral, els socialistes, sense arguments, treuen l'espantall del PP. Fins ara els ha funcionat prou bé. Aquest cop, però, la seva gestió ha estat tan nefasta que no podran convèncer a tants. Però sí a alguns. He sentit a gent dir que, per a evitar la majoria absoluta del PP, estan pensant en fer "vot útil" cap al PSOE. El vot a aquest partit, però, és del tot inútil. Primer de tot, perquè el PP aconseguirà majoria absoluta fins i tot si no obtingués cap vot a Catalunya. Per tant, partint d'això, el que hem de fer els catalans és votar en clau catalana i votar aquell partit que millor ens representi i defensi el nostre benestar.

He pogut veure i escoltar l’entrevista que el President Rosell ha concedit a la cadena Al Jazeera Sport News. Era una excel•lent ocasió per a donar a conèixer el Barça i explicar els valors que sempre s’han associat al nostre Club. El públic potencial que s’esperava no era gens menyspreable: 40 milions de persones. Com es pot comprovar, un aparador fantàstic. En general, el to de l’entrevista va ser dins del que s’anomena “políticament correcte” i va dir més o menys el que s’esperava. Ara bé, hi va haver alguns punts de l’entrevista que em van sobtar i d’altres que no em van acabar d'agradar d’agradar.

Ja que en l'apunt passat vaig parlar de Lleida i Tarragona i ja vaig dir a qui votaria a Barcelona, toca parlar de la demarcació electoral que falta: Girona. Els gironins poden fardar de ser l'únic territori de tot l'Estat on el PP no hi té representació. Per desgràcia, aquesta situació pot canviar aquest 20N perquè, pel que sembla, els populars hi poden esgarrapar un diputat.

Aquest cap de setmana ha caigut el Silvio Berlusconi. He llegit moltes mostres d'alegria davant aquest fet. A mi, pel contrari, m'ha provocat un sentiment del tot diferent. D'acord que aquest home és un impresentable. Però és l'impresentable que havien escollit, de forma democràtica, els italians. I resulta que la pressió dels "mercats" l'ha obligat a dimitir. Què significa això? Que cada cop que als quatre poderosos els doni la gana poden forçar altes de primes de risc i amenaces d'esfondraments a la borsa per a fer caure governs democràtics? Hi ha el perill, al final, que el nostre vot no acabi servint per a res.

La llei electoral espanyola beneficia de forma molt important PP i PSOE. Com que a ells ja els hi va bé, no la canviaran pas. És per això que, a l'hora de votar, a vegades no només cal tenir en compte aquella opció que a un més li convenç i pot ser preferible votar a un mal menor. Parlo d'això arran d'una conversa que vaig tenir amb una persona que viu a Lleida. D'una banda, preferiria votar a la llista d'ERC. Ara bé, pel que diuen les enquestes, és quasi impossible (per no dir del tot impossible) que els republicans aconsegueixin representació en aquesta demarcació electoral.

Els socialistes estan totalment desesperats. Ja no saben què fer per aturar la seva espectacular caiguda. A Catalunya, s'han tet de la màniga un vídeo indecent en el qual associen retallades i mort d'usuaris. Té collons. Els mateixos que van deixar la Generalitat sense un cèntim i que han lluitat per a deixar Catalunya sense un finançament just ara culpen els altres que no hi hagi prou recursos. Són fastigosos. Després de comprovar els reaccions que havia causat, l'han retirat. Però això no serveix d'excusa: ja l'han penjat i han aconseguit el que volien: que tothom el mirés.

Des d'alguns sectors de l'independentisme s'està fent campanya perquè a les properes eleccions es voti nul, en blanc o directament no es posi cap papereta a les urnes. Les CUP fan campanya per l'abstenció. Des de SI, oficialment, s'ha dit que hi ha "llibertat de vot", però a la pràctica s'està prenent partit pel que han anomenat "vot nul independentista". Persones conegudes del partit estan passant per les xarxes socials una proposta que consisteix en dibuixar una estelada en una papereta en blanc. Però no només això: els mateixos que van crear la web de SI ara n'han obert una altra on s'intenta desacreditar la figura de l'Alfred Bosch i la candidatura que s'encapçala.

Un diari brasiler va donar a conèixer un nou cas de presumpte corrupció en el qual podria veure’s involucrat el Sandro Rosell. En tots dos casos, se’l relaciona amb assumptes tèrbols al voltant de la figura del Ricardo Teixeira, que està sent investigat al Brasil. En el primer cas, l’explicació del President va ser que es tractava d’un tema administratiu que s’estava arreglant. Sobre la presumpta reiterada compravenda de l’avioneta entre empreses de la seva propietat i del president de la Confederació Brasilera de Futbol, encara no n’ha fet cap comentari. En tot cas, s’ha de reconèixer el principi d’innocència pel qual un és innocent fins que es demostri el contrari.

Després de les declaracions d'ahir, des del PSOE no només no han demanat perdó sinó que encara han tret pit assegurant que era "una broma". Si no l'hem entès, és perquè els catalans som imbècils. Per acabar d'arrodonir-ho, el mateix Peces Barba ha afirmat que no és el mateix parlar de les víctimes de Catalunya que les de Guernika o ETA. És clar que no! Deu ser que els catalans som d'un gènere inferior i que per això els nostres morts són menys importants. Cada cop que obre la boca demostra el seu menyspreu cap a Catalunya. Un menyspreu que, com hem vist, comparteix tot el seu partit. La Carmen Chacón ha qualificat les declaracions, simplement, de "ximpleria"?

El Gregorio Peces Barba (socialista) ha afirmat que a Espanya segurament li hagués anat millor si s'haguessin quedat Portugal i no Catalunya. S'equivoca: a Catalunya segur que ens hagués anat molt millor sense ells. Just el dia després que el govern donés a conèixer l'escandalosa xifra del dèficit fiscal, aquest personatge té la indecència d'escupir aquestes paraules. Però la seva exhibició no ha acabat aquí: ha assegurat que ara es podrà resoldre tot sense necessitat de bombardejar Barcelona. Els catalans presents a la sala, evidentment, han marxat. I encara es preguntava l'expresident del Congrés el motiu!

El Conseller d'Economia ha assegurat que el nou model de finançament pactat pel tripartit no ha servit per a rebaixar el dèficit fiscal. És a dir, que el model acordat amb el PSOE era tan dolent com el que hi havia abans amb el PP. Tots els membres del tripartit sabien que això era així, que el model era una ruïna i l'únic que feia era perpetuar uns quants anys més la situació d'espoli fiscal sobre Catalunya. Però res, sense cap mena de vergonya van enganyar a la gent i ens el van pretendre vendre com el millor que s'havia aconseguit mai. Molts economistes ja van advertir de la mentida, però ells encara tenien la barra d'assegurar que s'equivocaven. Doncs bé, la realitat s'ha acabat imposant.

Una característica que cal destacar del Duran i Lleida és que sempre diu allò que pensa. No s'amaga, és sincer. Fins i tot m'atreviria a dir que és el polític més sincer de tot Catalunya. Altra cosa és que el que digui tingui el més mínim sentit. Si ens fixem en l'evolució de les enquestes sobre les properes eleccions, CiU està patint un important retrocés respecte el que s'esperava en un principi. D'empatar amb el Psc-PSOE ara està lluitant perquè el PP no li prengui la segona posició. A part de les retallades que, evidentment, tenen un efecte negatiu, també hi juguen en contra les declaracions del Duran. Tenia raó quan criticava les ajudes del PER.

Des de l'any 2.000 que a la Diputació de Barcelona s'hi haurien estat pagant sobresous a personal que ja no hi treballava. Aquests "extres", a més, no consten en el Butlletí Oficial pel que, en cas d'existir, s'hauria fet d'amagat. Els que han donat a conèixer aquest cas, un cop més, han estat els diputats de SI. L'Alfons López Tena i l'Uriel Bertran s'han dirigit a la Diputació per a demanar tota la documentació al respecte. Com era d'esperar, els funcionaris presents no els hi van donar res. Tot i aquesta negativa, els diputats no desistiran.