xbs

Ahir, el Parlament de Catalunya va votar a favor d'abolir les curses de braus.

Avui serà un dia mogut des d'un punt de vista polític. Per començar, tindrem la votació al Parlament sobre si s'aboleix o no la tortura de les curses de braus. A diferència de la resta de votacions que hi ha al Parlament, aquesta té un resultat incert perquè en el si de CiU i el Psc-PsoE s'ha donat llibertat de vot. Esquerra i Iniciativa han anunciat que votaran a favor de l'abolició i el PP (amb numeret inclòs al Parlament) que ho farà en contra. Els defensors de la fiesta, com a únic "argument", els queda que és una "tradició" a preservar.

Fa pocs dies, vam haver de lamentar la mort d'una persona després que una atracció del Tibidabo, El Pèndol, sofrís una avaria. Durant els dies següents, vam conèixer que aquesta atracció ha sofert problemes... des del mateix dia que es va inaugurar!

A la reunió que va mantenir amb el ZP, el Montilla li va demanar "fets" amb Catalunya. Doncs bé, el dia següent els va tenir. Concretament, en una brutal reducció de les obres de Fomento a Catalunya.

Els primers dies de presidència del Sandro Rosell estan essent nefastos. Tot allò que va prometre durant la campanya s'ha vist que eren mentides. Recordo que va dir que ell no hauria fitxat el Villa a aquell preu. Doncs ara resulta que valdria el doble.

Nova entrada del Catalunya des del terra. Com cada vegada, ja hi ha la resposta de l'indret anterior. Avui, cal endevinar a quin lloc correspon aquesta fotografia:

És una petita població de la comarca d'Osona (aquí el llistat de municipis). Es pot reconèixer pel pont que surt a la imatge. Quin indret és?

La Cort Internacional de Justícia, el màxim òrgan jurídic de les Nacions Unides, ha estat clar: no hi ha cap llei internacional que impedeixi la independència d'un país. Així doncs, valida la declaració unilateral d'independència de Kosovë. Com van aconseguir aquest nou estatuts?

No és el primer cop que ho fan. Moltes són les vegades que els diputats catalans del PSOE han votat una cosa a Catalunya i l'oposada al Congreso. En totes elles, havien d'escollir entre dues opcions: ser fidels a Catalunya i al benestar de la seva gent o seguir vassallament les ordres de la direcció del PSOE. En tots els casos, escollien el segon punt. I, seguint, la tradició, van fer el mateix. Aquest cop, però, la seva submissió ha arribat a uns extrems espectaculars.

Ahir, el Joan Laporta, l'Alfons López-Tena i l'Uriel Bertran van llençar l'anomenada "Solidaritat Catalana per la Independència". És una crida a totes aquelles organitzacions que estan a favor del dret a l'autodfeterminació per a presentar unes llistes unitàries a les properes eleccions. Un cop allà, s'intentarà assolir la majoria necessària perquè el Parlament declari la independència. Després, tot seguit, hi hauria el referèndum que recolzaria o no aquesta decisió.

Durant anys, s'ha volgut situar als socialistes dins del grup de partits "catalanistes". Els fets estan demostrant que no ho són. És més, els darrers temps, la federació catalana està accentuant encara més la seva submissió al PSOE. La Carmen Chacón demanava una resolució conjunta (sobre l'estatutet) que el PSOE pogués acceptar.

Aquests últims dies, almenys per Barcelona, hi hagut el que es podria anomenar com una "guerra de banderes". Per primer cop, a alguns balcons s'hi han penjat banderes espanyoles. Com a resposta, i esperonats per la manifestació del 10 de juliol, en d'altres vam col·locar estelades o senyeres. La situació varia per barris. Dels llocs per on m'he mogut darrerament, per Gràcia, Sants i el nucli antic del Poblenou, els símbols catalans guanyen. El mateix resultat, però no amb tanta diferència, es pot trobar a barris com la Sagrada Família, el Clot, el Fort Pienc o el Baix Guinardó. En canvi, per La Verneda, el resultat és del tot oposat.

Com cada mes, el Jesús Maria Tibau ens convida a participar en els seus Jocs Literaris. Per aquest juliol, la història a inventar-se és a partir d'aquesta imatge:

"Això m’ha animat a apagar l’ordinador i a estudiar una mica. A tots els mitjans, el titular era el mateix. Doncs em ve al cap la tragèdia d’ahir a Castelldefels. 12 morts i ferits greus i tot per no fer cua i passar pel pas subterrani de l’altra banda... Un d’ells, amb al veu trencada, va dir el següent:
-Vam voler tirar pel dret i travessar els vies... i va passar un tren... s’ha de ser prudent... un fet a lamentar i a comentar... una desgràcia que es podia haver evitat.
Un dels que va creuar i es va salvar pels pèls no va poder evitar:

Avui, la primera entrega del resultat de l'"A comentar (II)!". De les vostres frases, ha resultat una història. Com que ha quedat força llarga, l'he repartit en dos apunts. Així comença:

Nova entrega del Catalunya des del terra. Ja està publicada, com cada cop, la resposta de l'indret anterior. Aquesta setmana, el lloc a endevinar és aquest:

Pista: és una localitat del Vallès Occidental, el gran feu convergent a l'àrea metropolitana de Barcelona. Quin indret és?

La vinculació del Barça amb Catalunya ve de lluny. Des que els feixistes van ordenar la clausura del camp per xiulets a l'himne espanyol fins a totes les accions promugudes durant el mandat del Joan Laporta, la vinculació amb el país era un dels puntals que el feien "Més que un Club". Això, però, incomoda a molta gent. És així com hem viscut, amb l'excusa del Mundial, un descarat intent d'espanyolitzar el Barça. I ho han perpetrat sobretot els mitjans d'aquí, els dels grups Zeta i Godó.

El Francesc Mompó, des del seu bloc, ens proposa elaborar un haikú a partir d'aquesta imatge.

La veritat, no sabia que eren. Per l'enllaç que ell mateix ens facilita, són tres versos amb una estructura 4-6-4 i sense rima en la qual cal relacionar els elements de la imatge que es mostra. El resultat és aquest:Un gat atentreflecteix la seva ombrasobre un sol banc Sí, no és res de l'altre món, però aquest no és el meu fort!

La mesa del Parlament ha reconsiderat la IP que va acceptar el passat 8 de juny, que obria la porta a un referèndum vinculant per a la independència, i hi ha votat en contra. A més dels dos partits nacionalistes espanyols (PSOE i PP), també CiU i Iniciativa (els haurem d'incloure ara en aquest grup?) l'han rebutjada.

La política, molts cops, és un estat d'ànim. Amb la manifestació de dissabte, els independentistes ens vam donar un gran bany d'autoestima. Als unionistes els deuria fer un mal horrible veure els carrers de Barcelona plens d'estelades i proclames a favor de la independència. En cas de no haver-hi hagut res el dia següent, el seu estat d'ànim hagués estat baix durant un temps ben llarg. Hagués estat una estocada de les bones. Però no. Amb la victòria de la selecció espanyola van tenir el seu particular bany d'autoestima.

El futbol és un gran catalitzador de les emocions. Fa aflorar allò que un porta dins. Fins ara, ells no havien guanyat res. Per això no havien sortit. No és que ara en siguin molts més que abans. Senzillament, arrel de la victòria, han tingut l'oportunitat d'esbrabar-se. Recordem que quan van vèncer a l'Eurocopa, va passar una cosa semblant. I resulta que en aquests darrers anys l'independentisme ha augmentat de forma molt important. A l'avinguda Maria Cristina, segons la Guàrdia Urbana, n'eren 75.000. Alguns més van sortir a celebrar-ho.