xbs

El temporal de neu que va sofrir el país encara està comportant nefastes conseqüències, principalment a les comarques gironines. La situació és desesperant. Unes 30.000 persones, quasi quatre dies després, encara es troben sense llum. 19.000 alumnes no han pogut anar a classe.

Una ciutadana de Barcelona ha complert un somni. Quan l'alcalde es trobava de visita per Ciutat Vella, s'ha dirigit cap a ell per a recriminar-li la poca presència de la Guàrdia Urbana al districte, els sorolls que han de patir per la nit i l'estat general del barri. En un principi ell li donava llargues: "Estem treballant en això", "Ja ho millorarem"... i feia el gest de marxar. De sobte, la dona l'adverteix de clavar-li una bufetada i, quan tenia l'alcalde ben a prop, succeeix això:

Després de la nevada d'ahir, un dels comentaris més estesos era el següent: "Sort que avui ha fet sol, que si continués fent mal temps, vés a saber com estaríem!". Doncs sí. Si amb un dia de neu ha ocorregut tot això, millor no pensar què hagués passat si el mal temps s'hagués mantingut un dia més. Mica en mica, s'intenta recuperar la normalitat.

Avui ha nevat molt. A Barcelona, no recordo una nevada semblant. Al principi feia il·lusió, sobretot pels que no estem acostumats a veure'n. Ara bé, a mesura que ha passat el dia, tot s'ha complicat.

La Rosa Díez, que encapçala el partit ultra-espanyolista UPyD, va anar la setmana passada a la Universitat Autònoma de Barcelona a impartir una conferència. Com era previsible, estudiants independentistes van provar d'impedir la seva entrada i hi va haver incidents entre persones dels dos bàndols. Fins i tot el mateix degà de la Facultat, el Salvador Cardús, va acabar amb pintura per sobre. La pregunta és: què hem de fer quan personatges com aquest visiten el nostre país?

Emprenyat. Així vaig acabar després del partit Almeria-Barça. Emprenyat, sobretot, per una nova i patètica actuació arbitral.

El desembre de l'any passat, el Parlament va aprovar la tramitació de la ILP per acabar amb les curses de braus a Catalunya. Ara, uns tres mesos després, ens trobem en la fase decisiva. Aquests dies, estan havent-hi al Parlament les comparaixences que els diferents grups parlamentaris van demanar de favorables i contraris a l'abolició d'aquesta tortura.

El dimecres vaig veure la pel·lícula que porta aquest nom. L'argument és el següent: un pare de família duu una vida molt estressant i atrafegada degut a les moltes hores que dedica a la feina. Això provoca les queixes de la seva dona i fills, que li demanen més atenció. Ell contesta que no pot i que si ho fa és per donar-los a ells tot allò que no ha tingut. Va tan cansat que confón constantment el comandament que serveix per cada cosa: quan vol encendre el televisor, per exemple, obre la porta del pàrquing; quan vol obrir la porta, posa en funcionament un avió de joguina...

Un dia més, nova entrega del Catalunya des del terra. Com sempre, ja s'ha publicat la resposta del lloc anterior. Avui, el lloc a encertar és aquest:

Com en ocasions anteriors, un parell de pistes: és capital de comarca i s'hi celebren les Festes de Santa Tecla. Quin lloc és?

Les càmeres digitals han estat un gran invent, sobretot per aquells que no som experts en això de fer fotografies. Quan ens equivoquem o la imatge no queda tal com voldríem, és tan senzill com borrar-la i tornar a prémer el botó. A més, amb l'avantatge que es pot saber al moment de l'èxit o fracàs de la foto. Tot i això, normalment, les millors fotografies són aquelles que es prenen sense pensar-s'ho gaire, quasi per insitint o per casualitat. És així com, en un viatge en tren farà força anys, sense buscar-ho, vaig poder prendre aquesta imatge:

Per molt que la busqués, no crec que la pogués repetir!

Ahir el diari Avui va publicar una entrevista amb el Ramon Muntaner, el director de l'àrea mediterrània de la SGAE. Aquí us deixo alguna de les seves "perles" perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions:

Avui ha entrat en funcionament la pàgina web que ha de servir de plataforma de llançament electoral del Joan Laporta. De fa uns dies que ja tenia oberts comptes al Facebook i al Twitter, a més d'una pàgina al Youtube.

Avui s'han celebrat unes noves Consultes sobre la Independència. Hi ha gent que considerarà millor o pitjor el resultat de participació. Crec que, donades les circumstàncies i tots els impediments contra els que s'ha hagut de lluitar, són un èxit. Igualment, independentment d'això, amb aquestes Consultes s'estan obtenint una sèrie de guanys que val la pena remarcar.

La inesperada presentació de Barcelona com a possible candidata a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022 està permetent a l'alcalde Hereu voltar per tot arreu i sortir molt als mitjans de comunicació (que era, en realitat, el seu vertader objectiu).

Quan falten pocs mesos per a eleccions, acostumen a sortir a la venda llibres que parlen de la vida i miracles dels polítics de torn. Per tant, a l'hora de llegir-los, tot el que s'hi pugui dir cal agafar-ho amb pinces. És així com s'ha de prendre, doncs, el que hi ha escrit a la primera biografia autoritzada del President Montilla. Per ara, el que s'ha publicat a la premsa té prou suc. Destaca que "gent del seu entorn" afirma que el President Maragall sofria la malaltia quan encara era President.

El proper diumenge es celebrarà una nova onada de Consultes sobre la Independència a Catalunya. Milers de persones s'han organitzat arreu del país en uns 80 municipis per a donar l'oportunitat a la gent d'expressar la seva opinió sobre aquest tema. A l'hora d'analitzar el funcionament de les consultes i comparar-les amb les eleccions "oficials", cal analitzar alguns punts. Aquestes Consultes es porten a terme sense cap mena d'ajut públic, ni en el terreny econòmic ni en el propagandístic. Preparar una infraestructura tan brutal com és l'organització d'unes eleccions és molt costós (col·legis electorals, cens...).

El jutjat social de Barcelona ha declarat improcedent l'acomiadament de la Clara Millet, filla del Fèlix Millet. Per tant, el Palau de la Música té ara dues opcions: readmetre-la o abonar-li una indemnització de... 80.000 euros!

Avui toca una nova entrega del Catalunya des del terra. Com cada cop abans de publicar un nou lloc, ja hi ha la resposta a l'indret anterior. La fotografia que penjo avui és la mostra de fins a quin punt l'afany especulatiu ha perpetrat monstruositats sense cap mena de sentit. És això:

Ahir va tenir lloc un judici que en qualsevol estat democràtic hagués estat impensable. Una barcelonina va ser jutjada per "desordres públics" per haver-se negat a dirigir-se en castellà a dos agents de la Guardia Civil. Els fets van tenir lloc a l'aeroport de Girona on, juntament amb dues persones més, la denunciada havia d'emprendre un vol cap a l'Alguer. Després d'una consulta a uns agents del cos esmentat, aquests van exigir a la noia que parlés en castellà. Ella s'hi va negar, emparant-se en el dret que tota persona té d'usar el català al nostre país.

Des del bloc Antaviana es va llençar a la catosfera la idea de recordar la figura de Salvador Espriu. Nascut a Santa Coloma de Farners el 1913, va morir un dia com avui farà 25 anys a Barcelona. Durant la seva vida va tocar diferents gèneres literaris. Va començar escrivint novel·les i va tenir un paper important en la recuperació del teatre català. Amb tot, segurament és l'àmbit de la poesia el que més reconeixements li ha aportat.