xbs

Els del rotllo ( paraula eufemística que van incorporar a l’argot uns joves independentistes ) tenim l’inconvenient que fem servir un llenguatge molt senzill però aspre per les persones que ens escolten o llegeixen. És un llenguatge ple d’arestes cantelludes ( molt argot, sovint massa ). Expressions simples, que resumeixen moltes hores de discusions ( a vegades anys de discusions ) en una espècie d’eslògans que, als ulls i orelles dels oients o lectors enlluernen i eixorden com si fossin bombes.

Fa de President En Montilla? Ens representa a tots? Diu el que hauria de dir talment fos la suma de les nostres boques?

Qui sap si alguna de les seves paraules complau de veritat a més de la meitat de nosaltres?

casualment estic pensant en coses eternes

Welcome to Catosferics.cat. This is your first post. Edit or delete it, then start blogging!

Ara sí que em trec el barret.

Un dia d’aquests ens farem vells. Mentre això no arribi alguns dels de la nostra generació tenen moltes responsabilitats ( a més de pujar la canalla ) en els afers comunitaris. Un d’ells, en Joan Puigcercós, té la sort i la responsabilitat de comandar els propers anys Esquerra, el partit dels independentistes catalans.

Cal que un dels nostres es faci responsable de dirigir-nos. No interessen ara direccions col·legiades ni voluntats col·lectives. La bicefàlia o multicefàlia només ens ha servit per amagar els responsables de les decisions, i això ens ha anat malament.

Enganxo en el cos del missatge un escrit d’un dels fòrums del la www.sempre.cat on en Lluís ens explica perquè la crema de símbols ( en aquest cas banderes) no és delicte als USA sinó un dret.

Avui he dinat amb un amic. He trobat en els nostres diàlegs espais de coneixement que em mancaven.

Hem parlat de la maduresa com a societat, no de la de la via ridiculista de la qual sóc ferm partidari, sino de la de la via formal. Ens calen persones madures, adultes, ex-adolescents, grans, formades com a persones, amb personalitat, ens calen persones que ho siguin per si mateixes, que es vegin i es reconeixin a si mateixes com el que són.

Em deia en Lluís que cal que no ens analitzem com abans de deixar les nostres colles ( de joventut ) cal que ens mirem com ho vam fer quan vam deixar la colla. No pot ser la colla la qui ens digui si els nostres drets són nostres, o quins són els nostres drets.

Un dia moll, humit com feia mesos que no gaudíem. Esquitxar-te les vores dels pantalons amb les gotes fines que aixequen les sabates quan avances asfalt enllà et fa recordar que tens panxells i que són molt aprop del terra. Ara que no tot el cap es cobert de cabells algunes gotes arriben directes a la pell tibant i petits calfreds deixondeixen l’ànim.

No és la olor sinó el gust xop sense pols de l’aire el que dilata els pulmons. El camí no es fa estrident ans flonjo, a voltes estrany, com córrer per centenars de rierols jogassers. Recorda vagament els prats d’alçada dels cims més alts del Pirineu resseguits de corriols bellugadissos. Grisos però vius.

http://www.llibertatfranki.org/