xbs

Fonts fidedignes m’informen d’un nou joc als patis d’escola. Després que algunes associacions d’espectadors es queixessin de l’emulació, per part d’alguns nens, d’espectacles de lluita lliure, altres activitats, amb tanta violència simbòlica, sembla ocupar el temps d’esbarjo de les nenes.

Nota: Article aparegut avui a El Punt
Els Rossell són una família de classe mitjana alta. Ell, arquitecte, fa anys que dirigeix un estudi. Ella, pediatra, compaginava la plaça a la Seguretat Social amb una consulta privada. En els últims temps, les coses els han anat bé. Les reiterades rebaixes impositives, tant per reduir i simplificar els trams com per fer recular els impostos patrimonials i empresarials, els han permès estalviar-se entre vuit i deu mil euros anuals.

El meu besavi es va instal·lar a Barcelona la tardor de 1898. Tornava de l’espantós ridícul amb què ens obsequià el nacionalisme colonialista espanyol a Filipines, i calien noves perspectives.

La directiva aprovada ahir amb nocturnitat per la Comissió Europea, permet els diferents governs incrementar la jornada laboral fins a les 65 hores. Tot i que aquesta encara ha d’ésser aprovada pel Parlament i que això implica que cada govern tindrà la llibertat d’aplicar-la o no segons la seva conveniència, la mesura és ben simptomàtica del grau de democràcia d’una Unió que actua de corretja de transmissió dels diversos lobbies.

Només cal recordar alguns exemples. L’escola rural, vaixell insígna de la qualitat educativa, la nostra particular escola finlandesa i model que hauria d’ésser de referència per al sistema educatiu, va veient minvar els seus recursos i qüestionada la seva existència. Algun responsable la va titllar, amb un cert to despectiu “la limusina del sistema” per justificar la desinversió materialitzada en una constant retallada dels criteris de plantilla. Els centres de persones adultes, amb una admirable feina social de capacitació laboral i humanística, han vist com el seu necessari creixement ha estat sabotejat. El batxillerat nocturn, espai de segones oportunitats que ha donat, fins i tot, un president al país, és ferotgement atacat.

Nota: Article publicat al Setmanari La Directa, el 21 de maig

Antropòlegs com Manuel Delgado o Gerard Horta ens alerten, fa temps, sobre l’obsessió del poder per controlar l’espai públic. La criminalització de l’oci descontrolat, les “ordenances cíviques”, els”Fòrums de pagament”, la repressió creixent al carrer i la progressiva privatització dels espais responen a l’objectiu de controlar una ciutadania de la qual sempre es recela, tot reconduint-la vers àmbits privats, vigilats i d’incitació al consum com els grans centres comercials a les perifèries de la ciutat.

Avui m’ha arribat un correu d’un dels amics del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Atesa la visita dels prínceps a les comarques de Girona -concretament a Platja d’Aro-, el SEPC havia intentat que el claustre es pronunciés sobre aquesta qüestió, sobretot tenint en consideració les circumstàncies que van acompanyar la darrera visita del Borbó pare, fa alguns mesos, i que ha comportat la histèria de l’Audiència Nacional i una vintena de ciutadans processats per la seva dissidència republicana, i per cremar unes fotocòpies.

El pasat 8 de maig vaig ser convidat a la UAB a participar al col·loqui internacional L’(a)frontera. Història pensament i paisatge, coordinades pel Dr. Òscar Jané. La jornada a la qual vaig assistir va resultar de gran interès i representa una mostra que el país va unes quantes passes endavant respecte als seus polítics, especialment quant a la voluntat de dissoldre les fronteres interiors, molt especialment la de les Alberes. Vaig presentar una comunicació sobre els efectes del tancament la frontera en la dissolució del potent moviment anarquista, un dels meus principals temes d’investigació. Us la passo a continuació.

El meu col·lega Just Casas Soriano, historiador i professor de la UAB transcrivia feia poc a la revista “Orto” comentaris sentits al seu bar de tota la vida, a Terrassa, on cada matí esmorça, els comentaris que havia aplegat les setmanes prèvies a les eleccions del 9 de març.

Nota: Article publicat a “El Punt“, ahir divendres.

Ara, quan sembla que la crisi comença a afectar també l’estadística, faríem bé d’examinar un període recent que no sembla que hagi servit per a altra cosa que permetre l’acumulació a uns pocs. Realment ha estat un temps de prosperitat?

tribuna
Historiador

Nota: Article publicat al Diari de Girona avui

Entre una de les darreres activitats que més em van impactar darrerament va ser ara farà un mes, quan vaig fer de traductor anglès català /català anglès, per a la representació d’un sindicat d’ensenyants kurds de Turquia. Ens visitaven perquè volien conèixer l’experiència de la immersió lingüística per disposar d’un model a proposar des de la seva entitat. Els dies posteriors també anirien al País Basc per cercar una mica d’inspiració.

La retòrica de la sisena hora s’amarava d’un llenguatge políticament correcte i unes consignes que, el temps, ha anat configurant com una burla cruel. Es parlava de’”igualtat d’oportunitats” quan el que hem acabat creant ha estat una pesada hipoteca col·lectiva que ha saquejat inútilment els ja migrats recursos que la Generalitat dedica a un ensenyament públic cada vegada més assetjat. En nom d’aquesta “igualtat d’oportunitats”, sense docents disponibles ni diners, els centres de formació de persones adultes han vist frustrar l’expansió que requereix el país i es redueix l’assignació econòmica ordinària als centres.