xbs

Com que Blogspot no acaba de ser una plataforma prou flexible ni té la més mínima intenció de dotar-se d'unes estadístiques decents, he decidit moure el bloc cap a Wordpress. S'hi han traslladat tots els articles que he escrit durant aquests 3 anys. El bloc de blogspot però, romandrà obert per no perdre els enllaços que existeixen a altres webs. L'enllaç al nou bloc és aquí:

BARCELONA ÉS BONA SI LA BOSSA SONA



Fins aviat blogspot!

No sé si us hi heu fixat mai, però els anuncis d’institucions educatives o d’assegurances, si hi apareix un menor d’edat, gairebé sempre mostren a una nena. És que les nenes porten a prendre decisions més sàvies per al futur? Doncs resulta que si tens una filla augmentarà la teva aversió al risc, per exemple en termes de consum d’alcohol, drogues o tabac.

No seré jo el que doni la crisi per acabada o el que parli de la recuperació de l'economia espanyola... Però avui m'han sorprès tres gràfics. Són aquests (cliqueu a la imatge per augmentar):

Definició de "tòpic": és un tema o motiu comú ja prefixat (a causa del seu ús reiterat). És a dir, allò de "una veritat repetida mil vegades esdevé una realitat" que deia Goebbels. I una de les més escoltades d'ençà uns anys és la de que "tenim molts funcionaris". Aprofitant aquests tòpics, molts polítics tracten de sumar vots en temps de crisi apel·lant a l'austeritat, concretament Artur Mas va afirmar fa uns dies que si surt escollit President "reduirà un 25% l'Administració Pública".

S'acosten les eleccions catalanes i això vol dir que comencen a ser més comuns les discussions entre amics i coneguts sobre qui votarem i en què ens basem per emetre aquest vot. I cada cop que sorgeixen aquests temes recordo les dues raons per les que no milito a cap partit: el fanatisme (de debò el partit en el que milites SEMPRE ho fa tot bé?) i els tòpics (hi ha temes recurrents que haurien de deixar de repetir-se com si fos un dogma).

A la 13ena Exposició Internacional d'Alta Tecnologia de Pekin s'ha presentat un invent d'allò més interessant: els autobusos del futur. Els embotellaments a la Xina, com a gairebé tota gran ciutat europea, són un problema. Per reduir el trànsit s'han provat moltes solucions, des d'incentius al transport públic fins a la imposició de taxes per circular. Si bé alguns d'ells han tingut resultats positius -altres no- no han acabat de solucionar el problema totalment. Aquest cop però, sembla que han trobat la solució.

Diu Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, que "la forma de la candidatura crea els llaços entre els votants i els candidats i entre els candidats i els partits". Aquesta, al seu torn, pot ser unipersonal o de llista. Les candidatures unipersonals les trobem a sistemes majoritaris com el nord-americà, mentre que les candidatures amb vot de llista són aquelles on hi ha un seguit de candidats ordenats per llistes de partits. I perquè parlo de candidatures, llistes i representativitat?

Fa uns quants dies em trobava a Pamplona celebrant les festes de San Fermín. És una festa que no em perdo mai des de fa 5 anys. Aquesta però, té una part que no m'agrada. Aquest any però, una escena em va quedar gravada. De bar en bar i de festa en festa vàrem anar a parar a un local que a priori era semblant a la resta: poca llum, música comercial, cervesa i algun personatge en un estat etílic bastant elevat. Tot això a les 6 de la tarda (si, allí la festa és non-stop, 24 hores). A aquella mateixa hora i a la mateixa Pamplona però uns centenars de metres més endavant s'hi produïa un fet que es retransmetia per les televisions del local.

Una de les discussions que més es donaven a classe durant la carrera de polítiques (i que s'han continuat donant durant el màster) era la poca fiabilitat dels indicadors agregats. Com mesurem la felicitat? I la pobresa? Hi ha tantes variables que hi influeixen que el càlcul es fa complicat.

Un dels malsons més grans dels pares de joves adolescents és que s’emborratxin i tinguin relacions sexuals “inesperades”. Si ets pare i has pensat que la teva filla s’emborratxa amb aquest objectiu en ment t’equivoques, l’alchol no l’afecta.

Fa uns dies que la gent em comenta que Barcelona és bona si la bossa sona està prenent un caire molt "familiar" amb la publicació d'articles de temes molt planers. No ho negaré i tot té una explicació. Fa un parell de setmanes que he descobert una mina d'or.

No, no és un article sobre la indústria del vàter (per molt interessant que us pugui semblar aquesta indústria), sinó més aviat sobre l’hàbit dels homes de deixar la tapa de l’urinari aixecada. Però, quina és la forma més eficient per deixar la tapa? Tenim raó els homes o la tenen les dones? Tenen raó les vostres parelles quan us renyen per no deixar la tapa baixada? Vegem-ho.

Interessant:

Entrevista a ATTAC en CNN+ from AttacTV on Vimeo.

Aquesta matinada l'exèrcit israelià ha atacat un comboi en aigües internacionals. El comboi estava format per sis vaixells carregats amb 10.000 tones d'ajuda humanitària (medicines, material hospitalari, educatiu, esportiu i de construcció). S'hi trobaven a bord dos catalans de Vic i membres de la ONG "Cultura, Pau i Solidaritat", un periodista espanyol de TeleSur, 12 parlamentaris d'Alemanya, Bulgària, Irlanda, Noruega i Suècia, un premi Nobel de la Pau, supervivents jueus de l'holocaust nazi a favor de la pau amb Palestina, i així fins a un nombre de 700 persones entre cooperants i periodistes. Destí del comboi? La zona bloquejada de Gaza. Resultat de l'assalt?

Per una d'aquelles coses de l'observació natural (la que es dóna amb els ulls, no l'empírica basada en dades) tothom confirmaria la hipòtesi de que les persones casades tendeixen a tenir un pes més elevat que les solteres. Però les dades (aquest cop si, observació empírica) confirmen la hipòtesi? Ahir a la nit, tot veient Buenafuente, xafardejava els estudis publicats sobre aquest tema. La conclusió era semblant a tots els que vaig consultar.

Ahir jugava una mica amb la polèmica i les trampes lògiques per defensar l'adulteri de forma científica, fent servir l'òptim de Pareto. Però no patiu, era un article escrit en to d'humor, de fet, aquest segon article l'escric tot just acabar d'escriure l'anterior i serà publicat de forma automàtica per Blogspot a la mateixa hora que la primera part. Així doncs, quins son els errors de l'argumentació que vaig fer servir ahir? Els següents:

Per aquells que no hagin estudiat ciències socials cal que, abans d'entendre per quina raó l'adulteri és desitjable, sàpiguen què és l'òptim (o eficiència) de Pareto. Es tracta d'un sistema per medir situacions òptimes on el resultat és Pareto-eficient quan no és possible que algú obtingui un benefici major sense que hi perdi algú altre. És a dir, si tothom prefereix la opció A a la B, llavors la situació A és preferible a nivell col·lectiu que la situació B. Aquest és el model simplificat ja que, com veurem, no podem oblidar els casos on els individus són indiferents entre dues opcions.

Hi havia un temps en que sortir de casa lleuger de roba i amb ganes de córrer no era gaire habitual. Però ara som legió. Som més d'un milió de corredors en actiu els que fem servir la cursa a peu per solucionar els nostres deutes amb l'exercici aeròbic, desembussar el cos i la ment desprès d'una jornada laboral o per posar a prova els límits de la nostra capacitat com a éssers humans.

Per a tots aquells interessats en el tema de l'emprenedoria teniu una cita a la que no podeu faltar:


Més informació a la web de HiT Barcelona 2010.