xbs

El xiquet estava nerviós. Es notava que no sabia massa bé que fer. I a mi eixes coses em fan gràcia. No una gràcia en sentit de qualitat que jo valore positivament en un home, però sí gràcia de graciós, com quan veus un monet i et fa gràcia... doncs això. Em dona sensació de poder, de que controle la situació i ell no. I això m'agrada.

Poc a poc se li van anar passant els nervis i va anar convertint-se en persona normal. Va deixar de parlar d'ell... i fins i tot és simpàtic i bon tio :)

Internet és una font inesgotable de sexe fàcil.
Despús ahir vaig contactar amb un tipet que físicament s'asemblava molt al meu ciber-amant i cumplia tots els requisits: més d'1.80, mans grans, horòscop compatible... i vam tindre una conversa agradable.
Hi va haver feeling, així que, abans d'acomiadar-nos, ens vam donar els telèfons i vam quedar ahir per fer-nos una cervesa. La conversa va estar una cosa així:

tipet: a tot això, quin és el teu nom??
Lucre: Lucre, i el teu??
tipet: Policarpio. Encantat. Muak, muak.

Estimada Lucre,
ja que les hormones m'ennuvolen la ment a veure si em pots aclarir tu un poc les idees.
L'homenot que em posa i que estava decidida a matar a polvos o deixar-me matar per ell de la mateixa manera, resulta que te parella. Li he dit que aleshores passe i m'ha dit que el que jo vulga, encara que ell això no ho veu un problema i que ell seguirà follant igual. Com em posa eixe home!!! Què faig??

Ennuvolada per les hormones

Estimada ennuvolada hormonal,

De quan en quan al llegir el correu em trobe amb algun mail amb propostes indecentes. Normalment em fa gràcia llegir-les, però no solc respondre o si ho faig és per dir "gràcies, però no". Solen ser bastant directes i simples. Aquesta vegada el mail-proposta ha estat diferent:

Hola Lucrècia,

He llegit, amb retard, el teu post del regal de reis. I com que fa dies em rondava fer-te una proposta- joc, ho lligaré tot a veure que et sembla.

Tinc ganes de conèixer't, però suposo que tu NO quedaràs, per defecte, amb un lector del teu blog :-P Així que et proposo un joc, podríem dir-li, el joc de les mitges dotzenes...

Açò sempre em passa quan jugue en família a l'Scrabble.

Sí, 30 ja... un canvi de dígit més. Ara sóc un poc més "señora que...". Hauria de començar a posar-me cremes anti-arrugues?? hauria de tindre una feina estable?? una parella?? casa pròpia?? fills?? oh, deessa meua, açò deu ser la crisi dels 30!! noooooo!!

M'agraden els drames. Sempre m'han resultat molt divertits. I això de la crisi sona a drama total. M'encanta. Em fa molt de comboi això de tindre una existencial per fer anys. De veritat. Fa anys que espere els 30 amb ansia només per la famosa crisi... és que li dona un punt "xic", de glamur. Ai, Mari, estic en la crisi dels 30... aleshores tots et diuen això de: calla, xica, si estàs estupenda, en la flor de la vida... i aquestes coses sempre va bé que te les recorden :)

Al num. 1350 de la revista El Temps, que va eixir el 27 d'abril d'enguany, a la pàgina 60 apareix una entrevista que em va fer la Núria Cadenes, pel cicle de post-porno feminista, per saber la meua opinió com a consumidora de porno. Ací la tens:

Hui, 25 de maig de 2010, es celebra el V dia de l'orgull friki, una iniciativa popular que intenta revindicar el dret a ser friki de qualsevol persona.
Es va celebrar per primera vegada el 25 de maig de 2006, en commemoració de l'estrena oficial d'Star Wars: A New Hope, en 1977. Des d'aleshores es celebra cada any i ja anem pel V!!

Ahir em va telefonar l'home del penis perfecte per convidar-me al teatre. Fa temps que vaig decidir no embolicar-me més amb ell perquè té parella, però ell de quan en quan ho intenta de nou, per si de cas... Li vaig dir que no, aleshores em va proposar anar al cinema. També vaig rebutjar aquest pla. Després va proposar un sopar, un concert, anar a veure l'exposició de l'Octubre... I després de tantes negatives es va emprenyar un poc.

Després de 5 anys xatejant ja tocava quedar i coneixer-nos, però se'ns fèia rara la idea de tindre'ns davant, així, sense ordinadors ni res... així que ho vam fer més fàcil.
En arribar a sa casa ens vam saludar donant-nos la mà, d'una manera molt gelada. Em va acompanyar al menjador i se'n va anar al pis de dalt. Allí m'havia deixat alguna cosa per picar, cervesa, vi, ginebra i tònica. Vaig treure el meu portàtil que venia amb mi i vam continuar xatejant.
Després d'1 cervesa i una botella de vi blanc ens vam retrobar de nou a l'habitació del costat. La mescla d'olors de colònia, alcohol i tabac en un home em posa molt calenta. M'agrada molt com besa eixe home, encara que tinga les mans més menudes de jo.

Hola Lucrècia,
T'explique el que em passa: Tinc un follamic des de fa prou de temps, amb el que estic molt a gust, però no vull res més amb ell. Em pareix un tio genial, simpàtic, inteligent i estic molt a gust amb ell, però també estic molt a gust amb altres... a més sóc una tia molt independent i no m'agrada donar explicacions a ningú, així que de moment vull estar com estic. Aquest follamic vol alguna cosa més amb mi i això em talla un poc el rotllo perquè no vull que es faça il·lussions, però per altra banda pense que és un tio ideal per a mi, però no sé si és el moment. A mi m'agradaria estar un temps sola i quan decidisca tindre una parella... que ell estigués ahi esperant-me. Ja sé que no pot ser, però m'agradaria. Què faig??

Xiquets i xiquetes (asfaltadets i asfaltadetes),

Tinc 3 coses a dir.

Cosa a dir num.1:
Feliç diada de Sant Jordi!!
Espere que regales (i et regalen) molts llibres i moltes roses.
Jo m'auto-regalaré algun llibre hui, aprofitant que vaig a fer una ulladeta a la Fira del Llibre que hi ha a Vivers.

M'agradaria regalar-te un llibre. Sé que aquestes coses són un poc personals i potser no t'acaba d'agradar, però... què colllons, no sóc jo qui el regala?? doncs això, qui paga... mana!!

En algun moment de la nostra vida totes ens hem sentit despitades. I no estic parlant de voler més mamelles de les que tenim, sinó de sentir-nos menyspreades, rebutjades, infravalorades... i moltes altres -ades. Com, per exemple, quan ens deixen en una relació. 1, 2, 3, responda otra vez...

I què podem fer per sentir-nos millor?? o, almenys no sentir-nos pitjor?? Seguir aquest protocol:

A l'última sessió del cicle de cinema post-porno de l'OCCC va participar aquesta dona, taiwanesa de naixement, amb nacionalitat americana i resident a París.

A la segona cita del cicle post-porno feminista vam comptar amb l'Emilie Jouvet, una parisina que fa cinema queer (LGBT).

Només començar la xarrada ens va posar un vídeo que em va encantar. Una performance on podem vore altres usos d'un vibrador, que en aquest cas fa de raspall de dents. La protagonista li posta pasta dentífrica a la cabota i s'empolla les dents. I això durant més de 3 minuts, com recomanen els odontòlegs.