xbs

Bé, per despedirme temporalment degut a moviments de feina, m'agradaria dedicar-vos la meva cançó. Es tracta d'una composició d'un cantauror napolità anomenat Pino Daniele que aquí no és gens conegut (injustament, encara que sí ho són grans cantants com el Eros Ramalazzo i la Laura Cansini, jeje). Aquí us fico una col.laboració que fa d'una de les cançons més famoses d'Italia de tots els temps junt amb el gran Pavarotti.

Salut i endavant Catalunya Lliure !!!

Aquest cop m'agradaria fer meves les declaracions de Gorka Knorr, exvicepresident del Parlament Basc, a RAC1 sobre la il.legalització d'ANV:

1. És una il.legalització que no la fa d'ofici el Tribunal Suprem, sinó que es fa a requeriment del Govern del PSOE i de la Fiscalia.

2. El govern espanyol tria, doncs, la mateixa via que en el seu moment va triar el gover d'Aznar, és a dir, la via judicial contra la via política.

Al 1765, un personatge anomenat Dossier Boulanger va obrir a París una casa de menjars i a la porta va penjar el següent rètol:

"Veniu a la meva casa, homes d'estómacs cansats, i jo us restauraré"
(veinte ad me omnes qui stomacho laboratis et ego restaurabo vos)

La frase va tenir tant d'èxit que, de llavors, totes les cases de menjars s'anomenen restaurants. A més a més, degut a la fama de la seva reposteria, Boulager també és el "culpable" de que a França a les pastisseries se les anomeni boulangeries.

Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap Traïdor,
fins perdent nostres Banderes,
serà l'Urna de l'Honor

Frederic Soler (1839-1895)

Em perdonareu l'impàs que estic sofrint en la meva vida, potser un dels moments claus d'aquesta... He fet el pas, trenco amb el present i em preparo pel futur, però sense oblidar certes parts del passat que convé conservar... la resta, per a mi, ja és història. Potser encara falta una mica, però tot arrivarà a bon port i això, sens dubte, ho agrairà la gent que m'estima, i ho repudiarà la que m'odïi.

Émile Zola escriu el 1953 sobre Les flors del mal de Charles Baudelaire:

Dins de cent anys, els llibres de història de la literatura francesa tan sols parlaran d'aquesta obra com una mera curiositat.
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}

Esplèndida la imatge d'uns esportistes d'èlit, mirall de milions de nens d'aquest país, amb una cervesa a una mà (patrocinada per Cruzcampo, per cert, tot i les campanyes per erradicar l'alcohol desde el Govern) i amb un whisky a l'altra.

Veure als jugadors embriagats em va fer llàstima (a part de veure els jugadors catalans cridant el Viva Espanya). Donar aquesta imatge davant de tots els nens d'aquest país és el que ens faltava; desprès ens lamentarem perque els nostres fills nomès pensen en passar-s'ho bé i que no són conscients de la duresa de la vida.

Ara que, per primera vegada de fa molt temps, la selecció espanyola guanya més de dos partits seguits, de ben segur veurem pel carrer, amb banderes roji-gualdes, tots els no-nacionalistes entonant himnes patriòtics. I no ens enganyem. Al final ha resultat que no són pas tants. Si Catalunya volia que guanyés Espanya com es diu avui per tot arreu, com és que a Barcelona només vàren sortir 10.000 persones? D'aquí a 30 anys, amb els fills dels inmigrants actuals, quan guanyi Bulgaria, Argentina o el Marroc, també sortiran 10.000 persones a celebrar-ho, o potser més i tot...

Efectivament, el diari El Mundo i una sèrie d'intel.lectuals tornen a carregar contra tot allò que no soni espanyol firmant i demanant la defensa de la llengua castellana a Catalunya i al País Basc.

Torne'm-hi amb la xenofòbia d'aquesta colla de fascistes neo-nazis que l'únic que saben fer és continuar ficant el dit a la nafra una i altra vegada. Aquesta colla sí que haurien d'èsser condemnats per terroristes i no als que cremen fotografies o banderes (que en el fons és el que es mereixen per tot el que diuen i fan).

Un grup de científics israelites vàren aconseguir germinar l'any 2005 una llavor de palmera que va ser trovada a la regió de Masada ara fa 40 anys. Fins aquí tot normal, però no ha estat fins ara quan han descobert, gràcies al carboni, que la llavor en qüestió té ni més ni menys que 2.000 anys d'edat.

Per a que us feu una idea, el rècord fins ara estava en una llavor de loto que havia germinat després de 1.300 anys d'espera.

Fins l'any 2010 no es podrà concretar el gènere de la planta, i asseguren els científics que si produeix fruits, li ficaran el nom de senyora Matusalén.

Us feu una idea del que podria suposar recuperar espècies vegetals desaparegudes en els temps dels temps? Apassionant...

LA CANÇÓ DEL CANSAT

A Joan Fuster

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Sr. Joachim Hunold (Director general d’Air Berlin)

Benvolgut senyor,

No cal dir de qui es deu envoltar el senyor Joachim Hunold, director general d'Air Berlin. Les seves paraules el delaten:

¿Les tengo que dar cursos de catalán por decreto a mis empleados? ¿Y los que vuelan a Galicia o al País Vasco querrán que nos dirijamos en gallego o en vasco? ¿Es que ya no hablan en castellano?, se pregunta Hunold. La partición de España en nacionalismos regionales es de hecho un retorno a los mini estados medievales. Hasta ahora me pensaba que vivíamos en una Europa sin fronteras, remata. El editorial va acompañado con una viñeta que reza en un alemán castizo: Si vinieran a Baviera los catalanes estos, tendrían que hablar el bávaro. ¡Maldita sea!.

Montpeller és una de les poques ciutats de la part occitana de l'estat francès que no té un origen romà. A l'alta Edat Mitjana, la veïna ciutat episcopal de Magalona era la població principal de la zona, però els atacs dels pirates probablement van afavorir un assentament més cap a l'interior. La ciutat es va fundar al segle VIII, però no fou fins al segle X que va adquirir una certa importància com a centre comercial en poder dels comtes de Tolosa). Va esdevenir una possessió dels reis catalans mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb Pere el Cerimoniós.

El rei Gustau III de Suècia estava convençut que el cafè era verinós. Per demostrar-ho va condenar a un assassí a beure cafè tots els dies fins que es morís i a un altre delinqüent el va indultar amb la condició de que hauria de beure te cada dia de l'any. L'experiment va ésser seguit per una comissió de metges i, evidentment, va resultar un fracàs. Els primers en morir vàren ser els metges, després el rei i molts anys després el bebedor de te i, per últim, el bebedor de cafè.

Us fico una fotografia del il.luminat del rei per a que us en feu una idea del personatge.

- Allí ens veure'm, sens dubte -

Llegué a Gernika el 26 de abril, a las cuatro cuarenta de la tarde. Apenas había bajado del coche cuando comenzó el bombardeo. La gente estaba aterrorizada. Los campesinos huyeron, abandonando sus animales en el mercado. El bombardeo duró hasta las siete cuarenta y cinco. Durante ese tiempo no pasaban cinco minutos sin que el espacio se viera ennegrecido por los aviones alemanes. El método de ataque fue siempre el mismo. Primeramente hacía fuego de ametralladora; después lanzaban las bombas explosivas y, finalmente, las incendiarias.

L'ordinador d'aquesta fotografia és el primer servidor web de la història anomenat NeXT i utilitzat per Tim Berners-Lee, creador d'Internet. Avui en dia està dipositat al Microcosm, un museu dins del CERN, a Ginebra (Suïssa).

El nacionalisme espanyol ho impregna tot, a Catalunya, fins al punt que som un país tan subordinat a un altre país que gairebé no reaccionem davant d'actuacions judicials i policíaques més pròpies de règims dictatorials que no pas democràtics. Res d'això, però, no seria possible sense la col.laboració abrandada de molts catalans situats en llocs de poder, especialment a la Conselleria d'Interior. El cas de l'empresonament, sense proves, de Núria Pòrtulas, l'any passat, és prou conegut, però ara se n'ha produït un altre de característiques similars. Es tracta de l'empresonament del jove terrassenc Francesc Argemí Franki, condemnat a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d'una bandera espanyola a l'Ajuntament de Terrassa.