xbs

Mickey Kaus, un dels degans de la blocosfera nord-americana i un dels bloggers més llegits a Estats Units, es vol presentar contra Barbara Boxer en les primàries demòcrates de Califòrnia, tal com informen a The New York Times. Ross Douthat, que escriu l'article, prediu que Kaus perdrà sense cap mena de dubte, però sí que admet el seu interès en que tingui el major èxit polític possible.

Avui he assistit a la 19a sessió web del CEJFE (Generalitat de Catalunya), que tenia com a ponent a Antoni Gutiérrez-Rubí. Us deixo un resum.

El meu perruquer de tota la vida diu que el govern Zapatero no ens pot treure de la crisi perquè no ha presentat cap idea, i que el PP porta un any presentant coses i demanant acords i que no els fan cas. No fa falta dir a qui vota el meu perruquer, però si pensa això (i no és l'únic, ni molt menys) serà per alguna cosa. Alguna comunicació no arriba al ciutadà des del govern o li arriben totes les del partit popular. I potser això tingui a veure amb els potencials "pactes de Zurbano".

iSilvio és una aplicació de iPhone que converteix el teu telèfon d'Apple en un repositor d'imatges, sons, vídeos i textos en honor del primer ministre italià, Silvio Berlusconi.

La comunicació entre ajuntaments i ciutadans i la seva interacció és una cosa bàsica que les actuals eines de comunicació online faciliten cada vegada més. Aquestes eines permeten als ciutadans mantenir un contacte directe amb l'administració per una part, i rebre ràpidament i eficaçment informació actualitzada, per una altra. No tots els ajuntaments ho fan. Fins i tot es podria dir que la majoria només segueixen tenint la seva pàgina web des d'on emeten missatges, i ja està.

El Partit Popular ha presentat avui la seva xarxa de blocs. Amb el nom ‘Blogosfera Popular’ acull les bitàcoles de dirigents conservadors com Rita Barberá ('A la lluna de València', Miguel Arias Cañete ('La foguera de Cañete'), Alberto Ruiz Gallardón ('De Madrid al centre'), etc. En total són 16 els blogs "destacats", integrats a la web del PP. També hi ha enllaços a uns altres 4 blogs "nacionals" i 10 de "regionals".

Izquierda Unida ha volgut obrir a tots els vallisoletans l'elecció del seu cap de llista per als pròxims comicis municipals. Es tracta d'un sistema nou i pioner per elegir el candidat a l'Alcaldia de Valladolid.

"A les 3:34 AM vaig despertar. Estava tremolant. Em va prendre un segon adonar-se que era fort, molt fort, i em vaig aixecar d'un salt del llit per fer el que a tot nen a Xile li ensenyen en cas de sisme : allunyar-se de les finestres i parar-se sota el marc de la porta. Vaig aguantar allà fins que la terra va deixar de moure's. S'havia tallat la llum, i l'únic que tenia a prop per il·luminar era el meu telèfon".

Ahir vaig assistir com a ponent al programa de postgrau de Govern i gestió pública en la societat del coneixement: e-govern, a la Universitat Pompeu Fabra.

Vaig dividir la sessió en dues parts, en la primera vaig intentar analitzar els canvis (10) produïts en la manera de relacionar-se entre els polítics i la ciutadania a l'hora de fer campanyes, i en la segona presentació, analitzant com les iniciatives ciutadanes de participació estan fent canviar la manera com les administracions entenen aquesta participació ciutadana.

Adjunto les dues presentacions:

La comunicació horitzontal entre els polítics i la ciutadania que ofereix Twitter té a la seva estrella mediàtica: Cory Booker, alcalde de Newark.

Booker - un Twittaire actiu, freqüent i creatiu - argumenta que els mitjans de comunicació socials poden ajudar a la ciutat de Newark, davant els seus considerables "problemes de reputació". A través de Twitter, Facebook, i fins i tot a disputes falses amb Conan O'Brien, Booker ha ofert al món un relat alternatiu de la ciutat que dirigeix.

El secretari de Prensa (portaveu) de la Casa Blanca, Robert Gibbs, va trobar una nova manera per comunicar-se directament amb el poble nord-americà: Twitter.

És summament important la percepció que poden tenir les persones sobre algú, especialment per als polítics, i per aconseguir una bona percepció cal tenir una bona imatge pública. No és l'únic, però és important generar una idea de bona imatge física i personal.
Una bona comunicació verbal, no verbal i la combinació correcta d'ambdues ajuden a obtenir una òptima opinió dels altres sobre alguna cosa o algú.

La recerca de noves fonts de difusió i de noves eines i canals de comunicació política és quelcom consubstancial a la política, especialment en temps d'eleccions.
Un d'aquests canals, el còmic, explorat als Estats Units i França, amb molta tradició i una bona indústria, ja és una cosa habitual, però no ho és tant a la resta de països.

Al gener es va inaugurar la nova xarxa social de la comunitat del Partit Socialista francès, Lacoopol.fr. Aquesta "política de cooperació és la xarxa social de tots aquells i tots aquells que volen discutir i actuar a l'esquerra", anuncia la pàgina d'inici. Tal com indiquen a 01Net, el lloc permetrà que els partidaris i militants del Partit Socialista s'organitzin, comparteixin continguts, discuteixin, i mobilitzin a l'organització sobre el terreny.

Sembla ser que ja ha començat la campanya electoral a les municipals de 2011. Si des de fa unes setmanes es veuen moviments per part del PSC i especialment CiU, ara és ERC qui es comença a moure's. En un principi sembla que ho farà a través de la web "Esquerra t'escolta", que ja els va donar rèdits durant el 2006, en aquell cas buscant propostes electorals per a les autonòmiques.

Ahir es va convocar una reunió amb blocaires i el Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, per a explicar-nos el que fan i per a rebre feedback sobre el que podrien fer. L'excusa era presentar-nos les noves eines que van sortir a la llum el passat 19 de gener, quan el Departament d’Educació va posar en marxa el seu propi bloc, canal a Twitter i canal a YouTube.Ismael Peña ja ha fet un molt bon resum i una molt bona reflexió sobre l'acte.

L'aproximació i la proximitat dels polítics i els ciutadans es veu de vegades com a inaccessible. La possibilitat (o el pensar que és impossible) de parlar amb ells fa que sovint els polítics siguin vistos com persones estranyes, fora de la vida comuna dels "mortals".
Tanmateix això no és així. Un polític és una persona com qualsevol, amb una agenda més complicada normalment, però que sol ser molt més accessible del que creiem.

Divendres passat vam realitzar un Beers&Politics, on Francesca Parodi ens va explicar la campanya xilena i el que ella va observar in situ des d'allà. Us adjunto un breu resum:

En primer lloc, és interessant analitzar el partit de la Concertació. En el procés d'elecció del candidat hi va haver precandidats, com per exemple José Miguel Insulza o Ricardo Lagos, però finalment, sense realització de primàries, va ser Eduardo Frei l'elegit, expresident entre 1994 i 2000. La Concertació estava fracturada, amb corrents crítics interns i amb un candidat poc valorat segons l'opinió pública.

El 2 de gener de 1960, John F. Kennedy va manifestar la seva intenció de competir en les eleccions presidencials d'aquell mateix any amb aquesta frase: "I am today announcing my candidacy for the Presidency of the United States. The Presidency is the most powerful office in the Free World. Through its leadership can come a more vital life for all of our people. In it are centered the hopes of the globe around us for freedom and a more secure life…".

CiU va llançar el passat dilluns una xarxa social pròpia, anomenada Cativistes, que ja té prop de 900 membres i que serà un dels instruments de la campanya electoral d'aquesta coalició. La xarxa social, creada a través NING per l'empresa Cink, ha tingut força èxit els primers dies, amb molts perfils, grups de discussió i campanyes creades, a l'espera de rebre idees i recolzaments. Per la seva banda, l'equip de comunicació de CiU alimentarà la xarxa amb vídeos i altres materials, tot i que qualsevol pot afegir vídeos i imatges a la xarxa.