xbs

Diumenge passat 22 de gener, François Hollande feia el seu primer míting de campanya, iniciant així el seu intent per arribar com a president al palau de l'Elisi, el proper 6 de maig, i ser el segon socialista francès que ho aconsegueix, després de Mitterrand el 10 de maig de 1981. Precisament l'any passat va fer 30 anys d'aquesta efeméride, i va ser molt comentat a França i molt aprofitat pels llavors candidats a les primàries socialistes, entre ells, Hollande.

Divendres passat va tenir lloc un nou Beers&Politics, on vam comptar amb la participació de Jordi Pérez Colomé, periodista i autor del blog Obamaworld, i a qui agraïm la seva presència. Us passo un resum:

Ahir estava veient vídeos electorals de la recent campanya de Taiwan (sí, tothom té els seus vicis!), les eleccions legislatives de la qual van tenir lloc el passat 14 de gener. Els vídeos electorals d'aquesta elecció són molt estranys, vistos des d'aquí, però hi ha un que em va cridar molt l'atenció. En ell, surten persones vestides de fruita fent coses rares, mentre la veu en off crida d'alegria.

Divendres vinent, 20 de gener, a les 20h, celebrem un nou Beers&Politics. En aquesta ocasió el títol de la jornada és “Les primàries republicanes“, a càrrec de Jordi Pérez Colomé, periodista. Es va llicenciar també en filologia italiana i va viure a Xina. Ha escrit tres llibres: Adéu, Gongtan, En la campanya d'Obama i Com escriure clar. És director adjunt de El Ciervo i autor del blog Obamaworld, on parla de Barack Obama, d'Estats Units i de la seva variada influència al món. Precisament l'endemà del B&P, vola cap a Florida per seguir les primàries.

Al 1977, uns mesos després de ser escollit, Adolfo Suárez va viatjar a Paris en el que seria el primer viatge a l’estranger d’un president triat en democràcia en més de 40 anys. Calia normalitzar relacions i apropar-se a Europa i per això es va escollir França, com a símbol d’integració democràtica. Va ser la primera i darrera vegada que es triava a aquest país per ser la primera destinació que visita un president espanyol.

La imatge d'un govern es conforma, en gran mesura, en els seus primers cent dies. Aquest és un període de gràcia que hauria de ser aprofitat pels governants i els seus experts en comunicació per transmetre una imatge del govern que perdurarà al llarg de tota la legislatura.

“Closing Iowa, Opening in New Hampshire‏” és el títol de l'email que Newt Gingrich va enviar als seus simpatitzants la nit del 3 de gener, fins i tot abans que se sabessin els resultats del caucus d'Iowa d'aquella nit. En el seu correu ja diu que la lluita serà llarga i que no importen els resultats d'Iowa, que va a per New Hampshire i, com no, aprofita per fer el que fa en el 90% dels seus enviaments: demanar diners i criticar a Mitt Romney.
L'email de Gingrich va ser el primer que es va enviar per part dels candidats republicans al seu públic.

Els polítics entren a Tumblr i els utilitzen com a diaris de campanya, però de diferent manera.

Amb una amplària de 54 quilòmetres, l'estret d'Ormuz, un estret angost entre el golf d'Oman, localitzat al sud-est, i el golf Pèrsic, al sud-oest, és la clau per al control del petroli mundial. En la costa nord es localitza Iran i en la costa sud l'enclavament omaní de Musandam. Vuit països tenen accés a aigües internacionals a través d'ell. Per Ormuz passa, de mitjana, un buc petrolier gegant cada deu minuts, que és el 40% de la demanda mundial de petroli (18 milions de barrils diaris). Qui controla l'estret controla l'economia mundial.

Antonio María d'Orleans, duc de Montpensier, va néixer prop de Paris i era fill de Lluís Felip d'Orleans, rei de França. El 1830, amb tan sols sis anys, el seu pare va accedir al tron, amb el que es va convertir en príncep francès. Era el cinquè en la successió, per darrere de quatre germans.

El passat 17 de novembre, un grup de vint manifestants ocupaven, amb les seves tendes i sacs de dormir, el centre de la Bank of America Plaza, a Los Angeles (la plaça del City Hall -el campament principal- estava plè feia un mes). Entre els manifestants, Sarah Mason, una noia de 25 anys que treballa en una galeria d'art a Santa Mónica i que portava tres setmanes dormint allí, encara que cada dia anava al treball. Aquest dia de novembre, ja a la tarda, la tensió anava en augment. Mentre els envoltava la policia perfer-los fora, els manifestants van muntar una cadena humana per defensar les seves tendes de campanya.

Barcelona acollirà els dies 23 i 24 de febrer la segona edició del Congrés de Comunicació Política de Catalunya (CCPC). Una trobada que tindrà lloc a l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, i on es tractaran les últimes novetats i tendències en matèria de comunicació política i ciutadania.

El passat 6 de desembre, les llàgrimes de la ministra italiana Elsa Fornero, mentre anunciava les retallades que faria el nou govern del tecnócrata Mario Monti, van conmoure a Italia i van donar la volta al món.

Encara que Javier Arenas porta mesos en campanya per a les eleccions de març de 2012, els passos formals per ser proclamat oficialment com a candidat a president de la junta d'Andalusia pel Partit Popular estan donats. Així que ahir es va realitzar un acte a Granada i avui és la presentació de la candidatura a càrrec del mateix aspirant a la presidència i del sotssecretari de Comunicació, Esteban González Pons.

“No m'avergonyeixo d'admetre que sóc cristià. Però un no necessita estar a un banc de l'Església tots els diumenges per saber que alguna cosa va malament en aquest país quan els gais poden servir obertament a l'exèrcit però els nostres nens no poden celebrar el Nadal o resar a les escoles. Com a President, posaré fi a Guerra d'Obama contra la religió. La fe va fer forta a Amèrica i la farà forta de nou”. Aquest és el text del vídeo de campanya “Strong”, del candidat republicà nord-americà Rick Perry, on se li veu en al mig d'un camp, parlant obertament sobre religió.

La X Legislatura de la democràcia espanyola va arrencar abans d'ahir amb la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats. Coincidint amb l'inici d'aquest nou període, hem realitzat un nou widget, on comptem amb la col·laboració de David Álvarez per a la compilació i el manteniment de les dades.

El widget és un directori online per a l'activisme polític i la comunicació digital, una eina senzilla per a conèixer de primera mà qui són, quines aplicacions utilitzen i quin és l'activitat online dels diputats i diputades del Congrés, així com d'on són i de quin partit, en la línia del widget “Parlament 2.0” que vam realitzar el 2010.

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que va haver-hi a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar començament a la Restauració borbònica a Espanya. El rei Amadeu I va renunciar al tron d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873.

Els darrers mesos estem assistint a una nova manera d'utilitzar Twitter en campanya, si tenim en compte la pre-campanya presidencial nord-americana i francesa, ambdues previstes pel 2012. Es tracta de fer lobby al candidat oposat a través d'spam a Twitter.

Aquest divendres, 25 de novembre, se celebraran al Marroc les eleccions parlamentàries, després d'un referèndum constitucional l'1 de juliol d'aquest any que va donar lloc a una reforma de la Constitució. Aquestes eleccions van ser programades per a setembre de 2012, però per les protestes al món àrab i de les reformes previstes, se celebra finalment amb onze mesos d'anticipació.

Dissabte que ve, 26 de novembre, tindran lloc les eleccions generals de Nova Zelanda, que determinaran qui seran els 120 diputats de la 50ª legislatura. Nova Zelanda utilitza des de 1996 la representació proporcional com a sistema de votació, donant als votants dos vots: un per a un partit polític i l'altre pel seu candidat local.

Després de les eleccions de 2008, el Partit Nacional de John Key, amb 58 escons, governa en minoria, al costat de petits partits com l'ACT i el Partit Maorí. L'opositor Partit Laborista (43 escons), dirigit per Phil Goff, és el principal rival del Partit Nacional. Molt més lluny, amb 9 escons, està el Green Party.