xbs

El pròxim 4 d'agost és l'aniversari de Barack Obama. 49 anys. Des d'Organising for America, la seva plataforma electoral que després de l'accés a la casa blanca d'Obama s'ha convertit en una plataforma de iberactivistes, s'ha creat un formulari amb què felicitar Obama pel seu aniversari, indicant que és la seva dona, Michelle, la que vol que tots participem firmant la postal, al costat de les seves filles i Bo, el seu gos.

Imatges d'arxiu de la reina Isabel II, els últims esdeveniments reals, el príncep de Gal·les... En definitiva, els millors moments de la família real britànica ja tenen el seu espai a Internet a través de Flickr, on la casa reial ha penjat més de 600 fotos.

Primer va ser Youtube, després Twitter, entre mitges la pàgina web i ara li ha arribat el moment a Flickr, un servei de fotografia de publicació on line. La publicació permet veure des d'imatges inèdites de la reina Victòria fins a fotos d'Isabel II quan era petita.

La Fundació Josep Irla va presentar ahir a la tarda un nou número de la revista monogràfica "Eines", en la qual han inclòs un article meu. La presentació va ser a càrrec del president del Parlament, Ernest Benach, el director de Vilaweb, Vicent Partal, i el director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall.

Yuri Morejón va escriure fa uns mesos el llibre "De tu a tu. La bona comunicació de govern", on es parla sobre comunicació política, tal com Yuri indica "pensat, escrit i dirigit per a polítics. Per als que governen i per als que aspiren a governar, amb l'ànim d'aportar les claus comunicatives que ajudin a millorar la malparada relació entre polítics i ciutadans." Yuri exposa els passos per projectar una bona comunicació amb els ciutadans.

Jean-Pierre Chevènement és un polític francès, fundador del Moviment Republicà i Ciutadà (Mouvement Républicain et Citoyen en francès), antic membre del Partit Socialista i diverses vegades ministre del govern de França. Aquest mes de juliol de 2010 s'ha nomenat com a presidenciable per a les eleccions de 2012, a poder ser, tal com va suggerir fa uns anys, en una gran coalició d'esquerres, al costat del partit socialista i el partit comunista, per treure del poder Nicolas Sarkozy.

Confuci deia als seus deixebles: "Fills meus, Per què no apreneu les cançons?

En el bloc d'Orlando Jorge Mera he vist aquest post i em permeto compartir-lo aquí. Tots coneixem aquesta foto, però molt pocs coneixíem (jo tampoc) la història que porta darrere:

En un gran debat en el Congrés, quan un polític sap que l'estan enfocant centenars de càmeres, quan a sobre s'és el cap de l'oposició i saps que ets el segon objectiu més enfocat, no s'ha de fer absolutament res que pugui malinterpretar-se, especialment a través d'imatges.

Una de les imatges que no s'han de donar mai és la que dóna Mariano Rajoy en destrossar un munt de papers en el seu escó just després de parlar en públic. La raó és simple, es pot interpretar que el que estàs trencant és el discurs, i per tant: 1. Ha estat un fracàs, 2. No t'ha agradat el que has dit, i 3. Et sents perdedor.

La web dels partits és la principal font d'informació per a molts periodistes i simpatitzants. És el lloc on trobar informació sobre el debat i sempre el primer lloc on trobar els discursos dels diferents candidats.

Una vegada finalitzats els debats d'ahir he fet un cop d'ull a com han informat dels diferents discursos de José Rodríguez Zapatero i de Mariano Rajoy.

A qualsevol campanya, tenir presència al carrer és necessari, així com informar a la major quantitat de gent possible de les teves idees. Per tant, qualsevol manera de tenir més visibilitat que un adversari ens pot fer guanyar uns vots i apropar-nos més a la ciutadania.

Els fons d'escriptori poden ser un bon símbol del partit, una cosa que és senzilla de fer i que molts partits ja tenen a disposició dels visitants en les seves webs per poder ser descarregats. Però tot i així, no sempre aquests fons d'escriptori són adequats, ja que, com en tot, preval la bellesa, la discrección, l'originalitat o que cridin l'atenció més que el simple logo del partit col·locat en un escriptori, que és el que més abunda.

La Fundació Rafael Campalans va presentar dilluns 28 de juny el paper “La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama”, de Michele Falci. Malgrat que cinc dies tard des que hi vaig anar, m’agradaria parlar del llibre.

Núria Vega parlava ahir en un excel·lent post sobre la transformació que la xarxa ha significat envers les nostres relacions amb els altres. Podem seguir la petjada d'una persona a través del que escriu a Facebook o a Twitter, sense que importi si el coneixem personalment o tan sols a través de la xarxa: "El camp virtual ha guanyat espai en el nostre dia a dia i amb això la informació al nostre abast s'ha incrementat exponencialment. Coincidim, llegim, interactuem amb persones que no coneixem però sí seguim.

El 13 de setembre de 2003, un conjunt de persones es van congregar al voltant d'una font, a la porta de l'edifici Space Needle de Seattle. Aquest centenar de persones donaven voltes a la font i feien sonar xiulets, per a la sorpresa dels que passejaven per allà (vídeo). En realitat, eren simpatitzants de Howard Dean, candidat demòcrata a les presidencials. Va ser el primer flashmob polític (que jo sàpiga) que va utilitzar la xarxa per fer coincidir en un lloc i hora determinada un munt de gent, que havia d'anar vestida i actuar a l'uníson. Van sortir en tots els mitjans de comunicació.

Les campanyes electorals del segle XXI són molt complexes i es lliuren en diferents fronts i durant molt temps. S'escenifiquen a través dels mitjans de comunicació, però això és només una petita part, la visible, d'un engranatge d'estratègia electoral dissenyat al mil·límetre. Al llibre de Pau Canaleta, "L'estratègia electoral", s'analitzen de manera pràctica i senzilla com es construeixen les campanyes electorals actuals, per aconseguir una estratègia electoral guanyadora.

Jimmy Schulz, diputat alemany del FDP ha estat el primer membre d'una cambra parlamentària que s'ha presentat en una intervenció davant del ple amb el seu iPad sota el braç, l'ha situat al faristol i s'ha servit d'ell per llegir i documentar el seu discurs.

Divendres passat vam realitzar un Beers&Politics a Bilbao, als peus del museu Guggenheim, on vam comptar amb la participació de David Redolí, expert en comunicació política, que ha estat assessor i escriptor de discursos de la Vicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega, i que és professor en diversos postgraus i masters sobre aquest tema.

Alberto Apicella ens va parlar del neurobiomarketing. És a dir, mesurar les reaccions del cervell en escoltar o veure un polític per veure les reaccions de la gent i per tant, saber què pensen del candidat.

Segons George Lakoff, el partit republicà nord-americà treballa amb desenes d'estratègies, coordinació de missatges, llistes de distribució... perquè el seu missatge i el significat que volen donar a les seves paraules calin en la població. A més, el 80% dels que parlen en televisió són republicans. Els conservadors han inoculat el seu llenguatge als mitjans i així estan reforçant el seu sistema moral. Aquestes paraules o frases generen marcs, i han invertit molt temps (30 anys) i diners a fabricar marcs (frames) amb frases del tipus «alleujament fiscal» o «guerra al terrorisme».

Demà divendres, aprofitant que Juan Víctor Izquierdo i jo estem a la trobada de l'ACOP a Bilbao, hem organitzat un nou Beers&Politics. En aquesta ocasió el títol de la jornada és "Com s'escriu un bon discurs polític", a càrrec de David Redolí, expert en comunicació política i que ha estat assessor de la Vicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega, i que és professor en diversos postgraus i masters sobre aquest tema.

Ens trobarem a les 20.15 h a la porta del palau Euskalduna, Avda.Abandoibarra, 4, de Bilbao.