xbs

Per Pep Famadas

Cal pedalar, és necessari. El 2012 comença com estava anunciat i ja som a final de mes... quina penitència. Tot i la prescripció mèdica de fer repòs per mirar de curar danys físics em cal una dosi de bici per tal d’evitar majors danys psíquics. Què millor que una bona suada i les dolces paraules dels poetes per amorosir tan lamentable estat d’ànim.

Per Adrià Triquell

Donada l’evidència que en Mamalló, un dels destacats de la sortida, passa olímpicament de l’encàrrec de fer la crònica, un servidor s’engresca  a fer-la, això si, a l’estil concís i esquemàtic  que la meva professió, que no devoció, em té acostumat.

Per Joan LLadó

Dissabte, en la 4a. edició del Rogaine The Wild Boar de l'Espluga Calba a les Garrigues, prova que enceta la Copa Catalana d'enguany, l'equip d'homes veterans format per en Martí Montserrat i un servidor vam pujar al podi en la segona posició amb un total de 150 punts aconseguits. Els primers, navarresos, van fer-ne 164, quedant en la primera posició, també, de la classificació general.

L'èxit de la nostra cursa s'esdevingué per haver triat un recorregut amb molt poc desnivell (35 km. i 735 m. de desnivell positiu) i amb controls d'alta puntuació.

Per Adrià Triquell

Esteu a punt de llegir el primer conte mai publicat en la història del bloc de bicicorriols, espero que us agradi.

Això era un home, d’aquells ociosos que no tenen res més a fer a la vida que xafardejar el què fan els demés, segur que sabeu què vull dir, que caminava pel passeig marítim de Mataró. En aquelles,  que va veure unes llums estranyes que es movien a la platja i s’hi va apropar. Va resultar que hi havia un homenot ben plantat, vestit de negre, que estava fent uns gestos estranys amb una potent llum a la mà, davant d’una càmara sobre un trípode.

Per Adrià Triquell

Un que porta sabates noves, l’ altra que es presenta amb un para-vents Salomon, observo també un parell de manillars amb GPS,  també una nova 29 d’ un color blau cel de gust dubtós, un frontal nou per les sortides nocturnes de dimecres, guants i mitxons llustrosos, un que comenta les virtuts del nou IPAD... caram caram, o bé aquesta colla d’ eixelebrats s’ han portat millor del que creia, o cosa més probable, els reis d’ orient son una colla d’ indocumentats.

Per Joan Lladó

Passo a recollir l'Andreu pels Burots. Fa fred i al Vallès encara més, però a l'Andreu no li manca virtut: du calces curtes. Bé, bé. Quan som a la part baixa del Coll de Parpers a la vessant vallesana, sembla com si entressim al congelador. Les orelles s'esquerden. Cal abrigar-se.

Pugem a Font de Cera, baixem a Alella i el Masnou. Després des de Montgat enfilem per la vila de Tiana fins la Conreria i baixem a Sant Fost de Campsentelles. Allí esmorzem i ens traiem el fred del damunt. Tinc els peus glaçats. No duc peücs perquè no els trobo. Si algú en té uns de perduts en el seu cotxe que m'avisi.

Per Joan Lladó

Per Sant Esteve la colla també surt. Però jo no. Aquest dia m'agrada entaular-me amb els amics d'Argentona per fer-la petar. Durant l'any no tenim gairebé ocasió, si és que no fem caragolada, per explicar batalletes i també, com és inevitable, de comentar l'omnipresent crisi... Alguna vegada, poques, arribem a adobar el món. Què en seria d'aquest sense nosaltres...

Salut i bon any!

Les fotos durant i havent esmorzat: cliqueu aquí.

Per Joan Lladó

El dia de Nadal també sortim. Només faltaria. Un parell d'hores bén matineres i cap a ca La Rosita a prendre xocolata amb xurros. Enguany se'ns hi ha afegit uns senyor corpulent i rialler que ha estat abandonat per la seva colla: en Xevi Beltran. Em sembla que s'ho passà prou bé. L'esperem en properes ocasions.

A manca de fotos, us enllaço aquestes d'un parell d'exemplars de salamandra que vam trobar a la Font del Castanyer el dimecres al vespre. Cliqueu aquí.

Per Alba Calvó

Hola,

Sóc l’Alba. Per segon cop faig un escrit pel bloc. Ara us explicaré una cosa molt divertida que vaig fer aquesta setmana amb el meu pare, el meu germà, en Guillem, en Joan, en Lluís i l’Aïda.

El dimarts 27 vam anar a fer la via ferrada Baumes Corcades a Centelles. Vam passar pel Pont del mico i molts més llocs des d'on es veien unes vistes precioses. Hi havia alguns troços que costaven, però com que ens esforçàvem ens acabaven sortint. La veritat és que convido a totes les persones a fer aquesta meravellosa via ferrada, perquè és molt xula i perfecte per fer-la amb família.

ALBA CALVÓ LINARES

Per Joan Lladó

Diumenge 11

Diumenge passat variàrem l'entorn i anàrem cap a ponent. Cap aquells verals ens hi presentem poques vegades i aquell dia en va ser un. L'Anscari feia dies que volia baixar el camí de les aigües de Premià de Dalt i aprofitant que jo hi era, doncs pocs sabem on s'inicia, cap allà desfilàrem.

Per Joan Lladó

Dimarts de la santíssima, maleïda, sagrada, enverinada, espanyolíssima, nacional, no nacionalista, intocable (per les rodalies), aliena, fratricida, imposada i desconeguda constitució, em trobava a Euskadi. Vés per on! I el millor que se'm va ocórrer després d'un dilluns migranyós, va ser acostar-me fins a Estella. O a Lizarra, com vulgueu. Us sona? Si home, el Pacte d'Estella, intent de pau, etc., acord que signaren vint-i-quatre institucions entre partits, sindicats i altres organitzacions i que com us podeu imaginar, no hi eren presents aquells que s'autoanomenen solemnement demòcrates (?) i de tant suar aquesta paraula que li han tret el seu significat.

Per Pep Famadas

Cleptòmans, iconoclastes, capsigranys, gamarussos, iconòfors, acaparadors, PASSARELLS!!! Llamp de llamp de rellamp!! Quatre gotes i les nenes es queden a casa que no es volen enfangar. I ca!

En fi, la colla de 9 del dijous al Casal va quedar reduïda a 3. La nova distracció del whatsapp va servir per retransmetre en directe el dissabte a la tarda com el personal anava causant baixa. El millor de tots, el Gallet Ploramiques, “si no fem TOTA la ruta jo no vinc”. Sense comentaris.

Per Martí Montserrat

Dijous al vespre sona el telèfon i quant sento la veu d’en Xarli, tinc una agradable sorpresa, doncs fa temps que no ens parlàvem. El motiu de la trucada és per proposar-me d’anar a esquiar????? Quedo al•lucinat.
Vols dir que ja hi ha prou neu?

Sense tenir-les totes en Santi, en Xarli i jo fem cap a Vallter. Amb tots els estris per practicar el nostre esport preferit, arribem al pàrquing superior de l’estació i el panorama es immillorable, tot esta curull de neu! L’alegria és gran i la sorpresa enorme!

Us presentem la iniciativa empresarial dels companys i amics, en Marcel i en Joan, que han engegat amb molt d'entusiasme aprofitant els seus coneixements de l'entorn, la seva experiència amb la bicicleta i en la muntanya en general i que esperem, desitgem i estem totalment convençuts que els serà del tot profitós, perquè, sense cap mena de dubte, donen i donaran tot el que és al seu abast per satisfer qualitativament el que els seus clients esperen d'ells.

Per Joan LLadó

Després de 9 anys -tret dels que he estat fora per força major- col·laborant en l'organització de la nostrada prova, enguany els companys m'han deixat que participés corrent a la cursa i dono les gràcies a l'Andreu i a l'Editorial Alpina per la inscripció en aquesta.
 

Per Joan LLadó

Diumenge uns quants vam quedar per fer carretera el dia de Tots Sants. Vam proposar d'anar cap el Montseny i per fer-ho extensiu a tota la colla, en Manel va escriure un mail. En fer-ho, li va mancar un xic de cura, ja que hi va posar que calia dur entrepà. No us podeu ni imaginar què va escriure! Però que no sabíeu que hi anava el pastor, com diu en Llenya? El Pastor, entre d'altres, també ha de fer content tot el ramat. I a més, què us pensàveu, que per dur entrepà no es pararia a esmorzar? Ai senyor... El dia de difunts perdem la personalitat, potser?

Per Marcel Torrus

Va costar però al final vam trobar el dia en el que una mínima majoria de la colla ens anava bé per fer la ruta per Mieres i el seu entorn, acabant dinant a Can Met.
Ens vam reunir, aquest cop en dissabte, 9 bicicorriolaires més la incorporació del meu germà, que especialment em va fer molta il·lusió que vingués a pedalar amb nosaltres.

Per Joan Lladó

L'Anscari tenia una setmana de festa. Jo, de moment, continuant les vacances d'agost. Em va dir que volia fer flaca i li vaig proposar si li anava bé dimarts. Així quedàrem. Li vaig preparar una ruta amb el Toaster d'uns cent-vint quilòmetres i uns dos-mil quatre-cents metres de desnivell positiu totalment turística i així ens la vàrem prendre: badant.

Després del cafè amb llet al bar Sport de Sant Quirze de Besora, l'emprenguérem per la carretera de Berga en direcció a Sant Agustí de LLuçanès. El matí era molt clar però frescot. Sort que dúiem maneguets i paravents, les mans patíren.

Per Manel Trenchs

El passat dimecres es va celebrar a l’Espluga Calba (Les Garrigues) el primer rogaine de BTT-0 de Catalunya, anomenat “6 pedals”. Consisteix en trobar i marcar el màxim nombre de fites de les 45 que hi ha en el mapa que et donen en 6 hores. La prova es fa per equips de 2 a 5 corredors i cada equip decideix l’ordre de les fites que buscarà.

De la colla vam anar-hi 3 equips: la Flor i en Logístic (Editorial Alpina), en Raaampes i el Mamalló (Bicicorriols) i en Formiga i la Pantera Rosa (re-batejats com Trencapins i Mossèn Tronxo).