xbs

Dijous passat la Montse Jené ens va entrevistar (a mi i a l'Aubachs...) a la secció l'Entrevista del 3/24 del canal de notícies de TV3. Va ser una experiència molt positiva, tant pel seu tracte com per després poder-ho compartir amb la gent del meu entorn, físic i virtual. Així que gràcies a tothom, i aquí deixo l'enllaç per si m'he deixat d'explicar-ho a algú...

Arrel dels moviments dels darrers dies sobre el referèndum escocès i la posició del govern britànic, i de la pel·lícula sobre Margaret Thatchet, val la pena recuperar aquesta cita que havíem penjat per aquí fa uns anys.


Premonitòria no ho sabem, però en tot cas posa de manifest que més enllà de fílies i -sobretot- fòbies, la dama de ferro és un personatge clau:

Tot i que jutgem la reforma que s'apunta sobre la reforma de la llei de consultes de manera positiva pel que té de benintencionada (i no hi ha aquí cap ironia), és qüestionable la utilitat d'una consulta sobre la demanda del pacte fiscal. Així, jurídicament, la concepció d'una consulta com a referèndum -el que delimita la potestat de permetre o no la seva celebració- recau discrecionalment en el govern espanyol malgrat que la sentència del tribunal constitucional sobre el pla Ibarretxe esmentava alguns elements de concreció que arribat el moment podríem veure fins a quin punt es reinterpreten per acceptar-la o rebutjar-la. Dit això, encara hi ha dos aspectes per qüestionar-se al nostre parer la realització de la consulta.

Un hashtag  (#vacontigo) ha esdevingut aquesta setmana un dels trending topic al Twitter. Més enllà de la seva dimensió de campanya, ha posat de manifest el debat al voltant de la relació entre llengua i nacionalisme. No és un debat nou sinó que es remunta gairebé als propis inicis del nacionalisme català contemporani. Només cal recordar -i recomanar- el clàssic de Paco Candel, Els altres catalans, on  parla no només dels processos migratoris de la segona meitat del segle XX sinó també d'anteriors onades, o tenir present la definició de Catalunya que feia Vicens Vives: homines undercumque venientes.

Aquest nostre bloc té l'audiència que té -poca però de molt nivell...- i això ens permet sovint plantejar raonaments especulatius, assajant raonaments de qüestions diverses. També ens permet de tant en tant utilitzar títols pretensiosos -com el d'avui- i apuntar alguns temes de debat on sostenim posicions marginals -en les múltiples accepcions del terme. Ara que comença la campanya electoral del 20N, sorgeix com sempre de fa un temps la protesta del col·lectiu periodístics sobre l'encotillament dels blocs electorals. Denuncien el fet que els blocs electorals no permeten informar la opinió pública sinó simplement a transmetre el missatge que els fan arribar els partits, fins i tot amb la seva pròpia senyal de televisió.

Les darreres setmanes estan sorgint diverses questions d'actualitat que apunten cap a un dels dèficits democràtics de l'estat espanyol més emblemàtics i de més abast: la regulació constitucional de la secessió. Des de les possibilitats del procés engegat a Euskadi fins, en un plànol diferent, als nous resultats del baròmetre del CEO -amb el suport a la independència situant-se al 45%- o a les declaracions d'Alfredo Pérez Rubalcaba sobre la secessió dins l'ordenament constitucional espanyol -'impossible is nothing' ha dit el candidat. Tots aquests elements tenen en el rerafons la gestió de la multinacionalitat de l'estat en l'ordenament constitucional espanyol, i també de retruc en altres aspectes importants pel perfeccionament democràtic en general.

Recull d'entrades on hem parlat -més des de la reflexió pastoral que no pas acadèmica- sobre la reforma electoral a Catalunya i Espanya.