xbs

Aquests dies, o les diferents decisions de l’Estat, sempre tenen el mateix objectiu, que es anar contra Catalunya, amb la retallada estatutària, retallada d’infraestructures, la marginació del català, i un llarg reguitzell de temes, on com a novetat la visualització de la diferència de tarannà amb les corrides de toros ha tornat a aixecar el monstre espanyol, en forma d’agressions dels protaurins, de crides de boicot als productes catalans, o d’un Partit Popular amb la col·laboració segura del PSOE, que vol humiliar encara més el Parlament de fireta que tenim, avortant la decisió presa a Madrid.  Davant d’això ens dediquem a crear cada dia una plataforma independentista amb el

La Cort Internacional de Justícia, màxim organisme de les Nacions Unides a la Haia, ha avalat la proclamació de la independència realitzada per Kosovë el 2008, i que no viola cap llei internacional, cosa que segurament farà canviar d’opinió a molts estats mundials, que encara no l’havien reconegut, com naturalment l’Estat espanyol, sempre al·lèrgic a qualsevol procediment democràtic, i un aval més de l’objectiu de Reagrupament per les properes eleccions, i ara també avalat per la Solidaritat Catalana de Laporta, desprès dels intents de dos dels seus promotors de buscar forats legals, per arribar a l’Estat propi, que no existeixen.

Els partits del nostre arc parlamentari, es caracteritzen principalment per la seva mentalitat de curta volada, i sense grans aspiracions nacionals, i sobretot cap ambició estatal, evidentment amb això els partits espanyols porten una gran avantatge, primer per gaudir d’un estat des de fa anys, i segon per saber aparcar les diferències quan es necessari per guardar la causa comuna, i trobem l’exemple clar del govern basc, o les retallades estatutàries provocades per uns i avalades pels altres, per no perdre ni un gram de poder central.

Avui, Joan Laporta ha tret el cap, i ha etzibat la seva proposta acompanyat de Lopez Tena i Uriel Bertran, en forma d’una gran coalició per la declaració unilateral d’independència, amb el nom de Solidaritat Catalana, tal com va passar al voltant de Francesc Macià el 1906, a convidat a tots els partits parlamentaris catalans, plataformes sobiranistes, associacions i partits extraparlamentaris, a unir-se al projecte com una única forma de donar el cop definitiu en les properes eleccions, i deixant de banda ideologies per centrar-te en la qüestió nacional.

La Presidenta del Partit Popular Català, Alícia Sanchez Camacho, ha reclamat un homenatge als jugadors catalans de la selecció espanyola al Parlament, com orgull d’unió  i germanor.  Per altra banda en un estudi sobre canvis estructurals del comerç exterior de mercaderies de Catalunya, conclou que l’estat espanyol deixarà al llarg dels propers cinc anys de ser el mercat primordial de vendes dels productes catalans.  Son dos conceptes antagònics com colonialisme o globalització.

Desprès d’una setmana molt trista pel que fa als nostres partits polítics, i la seva resposta final a la sentència del TC, i a la manifestació del 10 de juliol, no volia deixar de parlar sobre un tema que ha quedat amagat, i que em sembla d’una gravetat i presa de pel extrema amb tot el respecte pels creients, que es l’església catòlica, i els seus caps pensants, amb unes noves normes que son un atemptat als drets humans, i a les normes més elementals de convivència i llibertat.

Com deia en Salvador Cardús en un dels seus magnífics articles, els partits catalans viuen amb el que ell anomena la Ratera, una gàbia on les claus evidentment estan en mans de l’estat espanyol, i on els que hi viuen dins es conformen amb els trossets de formatge que de tant en tant cauen, i parlen de pacte amb els seus superiors, quan simplement son uns dependents, i uns presoners dels seus amos.

Les reaccions en el temut dia 11  en endavant, després de la manifestació d’Omnium, es comencen a veure, i no aporten cap novetat, ja que les posicions politiques segueixen fent tombarelles per no escoltar el clam de la ciutadania, i seguir com si res hagués passat. L’acte de dissabte a la tarda va estar molt be per netejar consciències, però el vertader acte serà el dia de les eleccions catalanes, on l’objectiu dels 68 diputats disposats a donar el pas serà la victòria definitiva.  Tota la resta ajuda evidentment, però sense el suport parlamentari queda amb un foc d’encenalls.

Realment el dia 10 de juliol passarà en els llibres de la historia de Catalunya, com un dia clau per la recuperació de les nostres llibertats, primer pel matí, Reagrupament dona un pas més amb l’aprovació de les llistes, i deixa els deures fets, esperant que altres actors del sector facin el mateix, recordo que es el primer cop que es presentarà una llista amb l’objectiu de la declaració unilateral d’independència des del nostre Parlament.

El dia de la famosa manifestació d’Omnium, amb un lema que respon a diferents  perspectives, i que pels mitjans i partits majoritaris es per protesta sobre l’Estatut, i que tanta incomoditat genera amb aquests últims, què han demostrat que el seu únic pla per fer front a la sentencia del TC es organitzar una Manifestació, ha succeït un fet crec més transcendental, i es que Reagrupament ha escollit les seves llistes per les properes eleccions, i ha donat un pas més cap a l’objectiu de la declaració unilateral d’independència, amb una feina seriosa i il·lusionant.

Aquest lema davant la humiliació de l’estatut d’anar per casa que defensen els partits del Parlament Català, crec seria el primer pas per passar d’una manifestació segons tots els mitjans oficials en defensa de l’Estatut, a una que aporta l’única solució que hores d’ara te Catalunya si vol seguir endavant, el demes es pura demagògia dels Montilla, Mas, Puigcercos i companyia, per intentar frenar l’independentisme desacomplexat, i fer creure que encara es possible recuperar tot el que s’ha perdut aquestes ultimes setmanes, que ha estat el de la mort definitiva de l’Estatut, i el de la virulència extrema que pot arribar l’estat espanyol amb tots nosaltres.