Ja som 955 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços |
ALBERT CORTES MONSERRATARA RESULTA QUE ESPANYA SON ELS NOSTRES PARESEncara que sembli increïble, aquesta es la idea que el president Mas ha transmès en una entrevista a una publicació alemanya, on ha aclarit que sobirania no vol dir independència, i que l’objectiu es una confederació, que ja ratlla la paranoia o la vergonya aliena. Per altra banda aquesta figura paternal ara entrarà amb força per eliminar l’immersió lingüística, un dels objectius de la legislatura, per aquests fills dolents que som nosaltres. PROPOSTES ABSURDES I PARANOIES SENSE LÍMITEsquerra ha proposat al president Mas, crear una comissió mixta entre els governs català i escocès per tal de copiar i planificar el procés pel referèndum d’independència, que esta seguint Escòcia, una proposta que deixa ben clar la nostra adolescència, i falta de credibilitat per engegar aquest pas tant important. Mentrestant, segons un estudi del CCN, un 40% del que paga un català no torna al país, i dona idea del nostre drama que ha de conviure amb un estat paranoic, que fins hi tot fa substituir una senyera per una “rojigualda” en una web de l’equip NBA de Ricky Rubio. CONTRA EL FET DE LES RETALLADES I NO CONTRA LA CAUSAAquest cap de setmana es van tornar a convocar manifestacions per tot el país contra les retallades del Govern de la Generalitat, amb la participació dels dos sindicats majoritaris CCOO i UGT, i també el suport del PSOE-C amb dirigents destacats com Pere Navarro, ICV, ERC, SI i Ciudadanos. La convocatòria ha estat fluixa, però curiosament, i a excepció dels republicans i els solidaris, la vertadera causa de la nostra retallada a l’estat del benestar era oblidada, i l’espoli fiscal quedava amagat sota l’estora, amb un tripartit amb una gran part de responsabilitat de les finances catalanes, aprofitant l’ocasió per criticar les mesures emprades per l’actual govern. LA MARCA ESPANYA I ELS PROJECTES INVIABLESDes del govern espanyol, es convida a abandonar les marques pròpies de totes les comunitats per potenciar la marca Espanya a l’exterior, en un pas més cap aquesta homogeneïtzació imparable de l’Estat. Aquest cap de setmana hem tingut un gran exemple del que pot fer una nació convertida amb regió dins de l’Estat espanyol, i hem vist com el projecte Spanair s’ha condemnat al fracàs, principalment per condemnar al seu aeroport a ser un aeroport de segona per sempre, sense veu ni vot. Es un nou greuge per afegir a una llarga llista que anem assumint sense pausa.
ESTA D’ACORD QUE CATALUNYA HAURIA DE SER UN PAÍS INDEPENDENT?Aquesta simple pregunta, que canviant Catalunya per Escòcia serà una gran realitat el 2014, sembla, i no entenc perquè, que no la podem fer aquí. Avui mateix a l’enquesta del Periodico, un diari gens sospitós de ser sobiranista, segueix insistint en els resultats cada cop més favorables a la independència, presentant uns resultats de 53% favorables a 32 % contraris. Al mateix temps, l’estat pretén ofegar les autonomies que no compleixin amb l’objectiu del dèficit, encara que ells siguin els primers en no complir els compromisos establerts, veure per creure.
ESCÒCIA POSA LES BASES I NOSALTRES SEGUIM BUSCANT L’ENCAIX IMPOSSIBLEEl dia que el primer ministre escocés Alex Salmond donava el tret de sortida al referèndum per la independència, i on explicava detalladament el full de ruta, sortia una enquesta que deixa igualades les opcions del SI i del NO, cosa que es un gran avenç per l’opció sobiranista, i que coincideix amb les valoracions del Conseller Puig,que enveja les reaccions d’Anglaterra, i curiosament no d’Escòcia, se’ns dubte tot un símptoma de les diferencies entre els dos casos, i les seves actituds.
CHACON I VIDAL QUADRAS: DIFERENTS CARES, MATEIX OBJECTIUAquests dies, els dos personatges esmentats mostren sense fissures el seu odi a Catalunya i el seu menyspreu a la seva població, el popular ens diu que no necessitem més recursos, el que passa es que hem de gastar menys, i exhorta a l’Estat a recuperar competències cedides a les Comunitats autònomes, i per suposat s’oposa totalment a cap regim especial fiscalment per Catalunya. Curiosament, la socialista renunciant el que defensava en la seva campanya electoral catalana, i responent a un diari andalús que li deia que volia un pacte fiscal per Catalunya, el qual ara renega amb tota la seva energia, i mostra la seva actitud contraria a qualsevol cosa que sortí del finançament autonòmic.
LA LLIBERTAT TAMBÉ ES PROHIBEIX PER L’AIRELa farsa muntada pel govern de Zapatero per crear una nova gestió aeroportuària, que en realitat seguia deixant la part catalana en una part testimonial, però que amb les nostres misèries habituals havien començat a vendre com un gran acord, ara els Populars ho han deixat en res, per la via directa, i sense embuts, avisant que AENA seguirà sent la peça clau del sistema espanyol, i on com sempre el Prat te la missió de ser el comparsa de l’Aeroport de Barajas com fins ara, i on els catalans no hi tindrem ni veu ni vot. De tant en tant s’agraeix una mica de sinceritat.
LES ACTITUDS DE LA VERGONYACom era d’esperar, tant per l’interes propi, com per la baixa qualitat democràtica espanyola, el probable referèndum per la independència a Escòcia no agrada, i segons la premsa britànica, des de la diplomàcia ja es pressiona en contra de la seva celebració, i s’avisa que cas de celebrar-ne amb victòria per un nou estat propi, no el reconeixerà, tal com va fer, i encara fa amb Kosovo. Per la seva banda, en Duran amb la seva actitud indigne habitual, s’atreveix a dir que el govern escocès tant sols vol un pacte fiscal com Catalunya, i no cap pas per la sobirania. Veure per creure.
EL CAS DELS CATALANSEn Joaquim Nadal pel PSOE-C ens diu que Escòcia no es cap mirall per Catalunya, perquè tenen petroli, i apart, tots els nous estats venen de l'orbita comunista. Realment tristes aquestes argumentacions del nacionalisme espanyol al Parlament. En un altra historia, adjunto el vídeo editat del Cas dels Catalans que dona suport als 14 diputats que el 14 de juliol del 2010 en el parlament britànic va presentar una moció de suport, perquè Catalunya te tot el dret a decidir el seu futur, i arrel d'això han estat convidats a les nostres terres per expressar el nostre agraïment pel seu granet de sorra a la internacionalització del nostre conflicte.
LA LLENGUA INEXISTENT I LES VERGONYES D’EN DURANSegons ens informa la Plataforma per la Llengua, nomes una empresa compleix la llei sobre el codi de consum per fer l’etiquetatge dels productes com a mínim en català, tot això quan la propera setmana compleix el termini per adaptar-se a la nova normativa, que un cop més serà invisible, i una nova prova del nostre poder per imposar o legislar res. Per altra banda en Duran, ara ens diu que el pagament ajornat del 2008 sobre la disposició addicional tercera de l’Estatut de 759 milions depèn de les Eleccions andaluses, i que fins desprès no creu que hi hagi novetats. N’hi ha per llogar-hi cadires.
LA CARTA BLANCA DE LES ENTITATS FINANCERESAquest matí llegia la notícia que Bancs i Caixes bloquegen els estalvis de centenars de famílies catalanes, tots víctimes de practiques poc honestes de les mateixes entitats amb la complicitat del Banc d’Espanya, i amb les famoses participacions preferents com esquer miserable com a coartada. Al mateix temps, veig que el conseller executiu del Banc Santander Francisco Luzon, de 64 anys ho deixa amb un pensió de prop de 56 milions d’euros per diversos conceptes, i que demostra clarament que el sistema que hem establert te en aquestes entitats la pedra angular que fa i desfà sense cap control de la mateixa societat.
EXPULSIÓ PER LA PORTA DEL DARREREEl conseller Mas Collell en la seva intervenció en el Parlament pels pressupostos, ens diu que si Catalunya forma part voluntàriament o no d’Espanya, ha de reclamar el que li pertoca, i si no ho rep que sigui expulsada. Per altra banda a la Unió Europea, i amb la renovació del President i vicepresidents, s’obre una porta per intentar posar el català en el lloc que es mereix, això si, sempre amb el seu teòric estat en contra, i per la porta del darrere. Tot plegat força lamentable.
LES MALES COMPANYIES I ELS ATACS SENSE TREVALa retirada de l’esmena a la totalitat dels Populars catalans, l’ha titllada el portaveu del govern de la Generalitat de generositat i responsabilitat, al mateix temps des de Madrid ens diuen que dels deutes amb Catalunya se’n podem anar oblidant, i que si superem el dèficit ens intervindran, alhora preparen el cop definitiu contra el sistema financer català amb la fusió de Bankia i La Caixa, i a Europa el PSOE-C vota a favor de Vidal Quadras, com a vicepresident de la cambra europea sense cap vergonya.
EL DOBLE LLENGUATGE DE MAS O COM INTENTAR NO ANAR ENLLOCEl president català Artur Mas en una entrevista al diari Financial Times, parla d’un divorci entre Catalunya i Espanya, si el govern de Mariano Rajoy rebutja el pacte fiscal, posant com a data a finals de 2012 o principis del 2013, i que la negativa donarà un impuls a l’independentisme, i que no veu cap raó per no esdevenir un estat com Finlàndia o Holanda posat el cas, per altra banda a casa nostra ja hi ha data per la trobada de Rajoy i Mas, i tant sols es tocarà el pacte fiscal de refilo, ja que diuen primer s’ha de fer els deures a casa, i mentrestant Mas Collell amb el ministre espanyol del ram se sent satisfet per anar en la mateixa línia.
AIXÍ MOREN ELS ASSASSINS A L’ESTAT ESPANYOLUn altre feixista reconegut, i responsable de moltes morts a la sagnant dictadura franquista, on va ser ministre que ha mort al llit amb una edat avançada, igual que el dictador Franco, parlo de Manuel Fraga Iribarne, que un cop penjats els hàbits de botxí, va seguir ostentant càrrecs públics, i sent president d’honor d’un partit que ara governa l’Estat espanyol sense cap acusació, ni vergonya. El més al·lucinant son les reaccions de tot tipus que s’han succeït, tant a l’Estat com en el nostre propi territori, això et fa entendre la fragilitat d’aquesta democràcia que vivim, i les seves singularitats. LA DIGNITAT INEXISTENTLa petició de Jordi Portabella a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona per atorgar la Medalla d’Or de la ciutat, i el nom d’un carrer a l’expresident del Parlament Heribert Barrera, mort recentment , ha topat amb un reglament, i un dictamen presentat pels Populars per impedir la petició, i voler demostrar que no es viable. De moment sembla que el govern de Trias continua amb el seu idil·li amb els Populars, i no ha fet gaires escarafalls per solucionar aquest tema que crec de país, i per damunt de qualsevol partit polític. Es una qüestió de normalitat, i amb això ja sabem que no anem sobrats.
LA PROTESTA MISERABLE I XENOFÒBARealment, ho he llegit i no m’ho podia creure, els sindicats dels Mossos d’esquadra davant les seves reivindicacions, i protestes per les retallades al cos sense negociació per part del govern decideixen deixar d’utilitzar la llengua catalana amb els ciutadans, els seus comunicats interns i mitjans en general. Una nova barbaritat en un país miserable, que sembla li agrada agredir-se a ell mateix, i senzillament no fer res. No em puc imaginar posem el cas la policia alemanya en una protesta deixant d’utilitzar l’alemany, es una vergonya de grans dimensions. EL CIRC DE LA CORRUPCIÓ DEL SISTEMAAquests dies veiem els judicis a Camps i Matas, i les imatges i esdeveniments son molt depriments i donen idea de com es pot arribar a podrir un sistema, i fins on pot arribar la falta d’ètica i l’aprofitament dels càrrecs per un benefici personal amb total impunitat. Volia adjuntar un escrit de Salvador Cardús, que ens parla d’això, i que descriu perfectament aquests comportaments, i sobretot deixar clar que poc te a veure amb una Catalunya independent o no, més aviat amb l’exigència i control ètic d’una societat i les seves institucions.
COHERÈNCIA I CORATGE POLÍTIC, QUINA BARRA!Coherència, responsabilitat, valentia i rigor, han estat algunes de les raons que des de CIU s’han fet servir per valorar, i argumentar els seu vot positiu al decret de retallades populars a Madrid, amb un nou gest de suport cap aquest partit, i contradient al conseller Mas Collell, que aquesta setmana mateix les qualificava d’asfíxia per Catalunya, però asclar els catalans som tant lleials que ho assumim amb naturalitat, dins la mentalitat regionalista del partit que la majoria de catalans ha posat al capdavant del nostre país. |