xbs

Dues qüestions han estat cabdals les ultimes hores a Catalunya, el temporal de neu, i la ineptitud un cop més de la gestió des de la conselleria de la Generalitat, i avui mateix l’aprovació de la llei de consultes populars amb el vot del tripartit, i en contra de la resta, inclosa CIU, què amb la seva ambigüitat característica, avui ha tocat la careta de sobiranista, amb una llei de pa sucat amb oli que dona idea de l’ambició de l’estatut en quarantena que desenvolupem.

Els últims dies han succeït uns quants fets que confirmen, si es que calia, la democràcia de fireta que ens vol oferir l’estat espanyol, i les similituds amb una època que va acabar fa més de 30 anys, però que algunes actituds la conserven ben actual. Trobem la resposta espanyola a la proposta pacifica de l’esquerra abertzale, l’intent de criminalització de l’Uriel Bertran i de pas la coordinadora de les consultes, la condemna  al propietari de la Llibreria Europa Pedro Varela, per difondre unes idees que altres poden repetir sense rubor, o la prohibició de llibertat de vot als diputats del PSOE-C, en l’afer de prohibició de les corrides de toros.

Encara que ara sembla que per prudència o per por a la resolució els partidaris de la via autonomista no en parlen gaire, ja una llei orgànica retallada, massacrada i adulterada, què es troba segrestada per 12 membres d’un tribunal totalment fraudulent i polititzat, amb una sentència que es fa esperar ja més de dos anys, i què de moment a falta de demanar un rescat, sembla que el segrestat es mante viu, però amb les constants vitals cada cop mes retallades, i amb diferents reaccions depenent de la opinió de cada sector.

La conferència que Rosa Diez, líder d'aquest partit ultra nacionalista espanyol UPyD, va realitzar a la Universitat Autonòma de Barcelona, va gaudir d'uns incidents, com ja hem vist altres cops amb altres personatges, amb grups d'estudiants intentant boicotejar l'acte i escenes de violencia, que finalment van acabar per provocar que l'acte es celebres en un indret de la facultat diferent del previst, i amb forta seguretat per evitar mals majors.

Us dono a conèixer la nota des de Deumil.cat sobre la manifestació propera del 8 de maig a Ginebra davant la seu de l’ONU, i que ha de ser un nou pas cap a l’estat propi i cap a la unitat independentista.  Alhora volia donar 100000 gracies per arribar a aquesta xifra de visites que no imaginava al obrir aquest bloc i que amb l’ajuda dels lectors ha estat una realitat demostrant que res es impossible si es vol amb força.

Aquests dies en el Parlament de Catalunya es segueix el procés per la ILP per prohibir les corrides de toros, amb les compareixences favorables i desfavorables, amb una explicació raonada de cada argument, bé, això de raonada es un formalisme, ja que les essències més hispàniques han posat el crit al cel, i han començat la seva feina de barrejar molts temes alhora, i desvirtuar un debat que en principi era i hauria de ser prou clar. Com sempre han pregonat des de les espanyes de no barrejar política i esport, ara s’hauria de dir no barrejar política i tortura animal.

Aquesta passada nit han succeit dos esdeveniments, què han marcat per un costat el que hauria de ser una normalitat, portar el debat de la independència a traves de les consultes per la televisió catalana, i per un altre  costat l’anomenat acte d’estat a Sabadell, on persones com en Lopez Tena, Oriol Junqueras, Joan Carretero o Joan Laporta, encara que aquest últim en un vídeo enregistrat, han escenificat aquesta unitat de l’independentisme que tant necessaria hauria de ser per portar a bon port la nau de l’estat propi, en les properes eleccions al Parlament.

El que es remoreja com a número dos socialista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, amb una clara mostra de que el sector més PSOE del partit es el que domina la situació, i durant la seva època com alcalde d’Hospitalet, es podria veure involucrat en un cas de frau econòmic relacionat amb la sospitosa adjudicació  del projecte, i les obres del recent inaugurat Hospital “Moisés Broggi” del Baix Llobregat, segons consta a l’informe de la Sindicatura de comptes.

Aquest dissabte abans del partit a l’estadi entre el Barça i el Màlaga, l’entrenador blaugrana Pep Guardiola, va tornar a fer servir els seus mètodes particulars, què l’han portat a l’olimp de la gent blaugrana en forma de vídeo sobre el muntanyenc mort a l’Annapurna, Iñaki Ochoa de Olza i la historia de 14 companys que van arriscar les seves vides per la missió impossible del seu rescat, donant tota una lliçó de companyonia i associació per un objectiu, en aquesta historia colpidora.

Aquest diumenge la segona gran onada de consultes per l’autodeterminació es durà a terme, i com ha marcat la coordinadora es un punt de no retorn cap a un referèndum nacional, 80 municipis de 25 comarques, i prop de 300000 ciutadans podran exercir la seva opció, i en total ja seran uns 250 municipis els que hauran fet la votació, i prop de 13000000 ciutadans consultats, als quals 1000000 més els esperen el 25 d’abril, tot això amb el silenci informatiu de la teòrica televisió nacional catalana, i el boicot dels principals partits.  Es tot un mèrit, i contrasta amb les dades del Centre d’estudis d’opinió on donen a entendre que l’independentisme recula, cosa que  ja no es

Aquest informe elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya, es el primer anàlisi de com els espanyols veuen el posicionament polític de Catalunya, i dues dades son prou significatives per damunt de les altres, ja que vuit de cada deu ciutadans de l’estat, creuen en la capacitat lliure i democràtica de decidir dels poble, menys en el cas de Catalunya, on un 53,6 % esta en contra, i en el  territori català el sí a la independència seria majoritari amb un 50,3 %.  Dades per cert que segur els partits polítics catalans atrinxerats al Parlament obviaran, i miraran cap a altres indrets, enfeinats amb la seva interessada dèria autonòmica.

Ha passat amb més pena que gloria aquest debat amb aire serios i responsable de cara a la galeria, i què tant sols era un foc d’encenalls per acaparar les portades dels mitjans del regim, i fer veure que som un estat normal amb tot el poder que això puposa, i per tant discutim en els nostres organs sobirans sobre les coses que discuteixen els estats de debó, cosa que evidentment no es certa, i l’únic que ha augmentat entre la població es la desafecció total i absoluta d’aquesta farsa llastimosa.

Aquest cap de setmana he vist dos o tres notícies que m’han cridat l’atenció pel fet d’haver de viure sota aquest control identitari, què només han de suportar els territoris que no son estat. Per una banda el cas de l’Àngels Monera, i les vexacions sofertes a l’aeroport de Girona, per un altra costat una entrevista amb els germans Estopa, amb alguna resposta que fa riure per no plorar, i finalment la no renovació del contracte de l’intèrpret de català de l’executiu comunitari, en benefici d’un més de castellà, i en plena presidència espanyola.

He assistit avui a l’acte central a la població del Vendrell, previ a la segona onada de Consultes per l’autodeterminació del proper diumenge, i on 77 municipis amb El Vendrell com el més gran, celebraran aquesta festa de la democràcia, se’ns dubte al sortir he rebut una dosi alta d’autoestima sempre necessària, i un reforçament amb la idea de que aquesta iniciativa que va començar a Arenys, i s’escampa com una taca d’oli, es del tot necessària per aconseguir l’objectiu final, i teixir una xarxa ciutadana que posteriorment s’ha de veure reflectida en les properes eleccions per damunt de partits, i amb un esperit transversal per un objectiu comú.

El parlamentari europeu d’Iniciativa Raul Romeva, en un escrit en el seu bloc ens diu que desprès de molts anys de creure en una Espanya federal, s’ha donat que l’única federació possible es la de Catalunya amb Europa, i més amplia amb els Països Catalans, cosa que avui posarà a debat en una jornada sobre el fet nacional a ICV amb altres dirigents del partit, i on es debatrà com aquest partit s’hauria de posicionar en el futur en temes de país, ja sigui la llengua, les consultes independentistes o la posició de Catalunya a Europa.

L’Estat espanyol, els seus mitjans, els partits catalans amb vocació autonomista, i els seus opinadors a sou, fa dècades que segueixen repetint les mateixes falsedats per justificar la no creació de l’estat propi català, que si som una minoria, que l’exèrcit espanyol portaria els tancs per apagar una revolta ciutadana, que seria la fi de Catalunya econòmicament, i una molt divertida, es què automàticament quedaríem expulsats de la Unió europea.  Aquesta última ha quedat feta un argument sense sentit, amb l’estudi presentat pel Cercle d’estudis sobiranistes.