xbs

"En  un estat autoritari es considera lícit alterar la veritat, re-escriure retrospectivament la història, distorsionar les notícies, modificar la veritat, afegir la falsedat: La informació és substituïda per la propaganda. En tal país no s'és ciutadà, dipositari de drets, sinó un súbdit, i com a tal deutor a l'estat (i al dictador que el representa) de lleialtat fanàtica i d'obediència supina."

       Primo Levi.

Feia dies que no la veia la mare. Quan ens hem trobat, amb la seva mirada d'ulls verds, sempre tant fixa i clara, m'ha etzibat.

- Hi anirem!

Ja sabem que d'energumens n'hi ha a tot arreu, i no se'ls ha de fer gaire cas. Però això no vol dir que els haguem d'ignorar i amagar la seva mala educació. Els fets han anat així:

Acabat el partit, tot just xiular l'àrbitre, el veí ha sortit al balcó i ha començat a celebrar la classificació amb les següents paraules:

CATALANES HIJOSDEPUTA, JODEROS TODOS, A LA MIERDA CATALUFOOOOOS!!!

A part del pis d'on provenien aquestes peculiars formes de suport a la selecció espanyola, no s'ha sentit gaire remor. Cap petard.

Al marge de tot, un equip que juga tan bé, se l'ha de felicitar sincerament. Quin parell en Xavi i l'Iniesta!

Trobo que tot això de l'Estatut ens caldria mirar-ho amb una mica més d'empatia, valorar si realment la sentència és una mostra de força o més aviat un senyal de debilitat de l'Estat Espanyol. En general les grans revolucions es fan quan ens trobem amb un estat debilitat i que actua de forma despòtica, i ara mateix, Espanya és una caricatura d'ella mateixa, actuant de forma despòtica cap a una part de la societat.

Es parla poc sobre la població d'origen cristià a Palestina, i el cert és que ha estat la part que més ha rebut en el conflicte, ja que ha rebut per les dues bandes. Es calcula que representen un 30% dels palestins que hi ha repartits pel món -uns tres milions de persones-, però representen menys d'un 5% de la població actual de Palestina. Xifres que donen una bona mostra que quantitativament han estat els que més han patit el conflicte àrabo-israelià. Moltes de les zones que avui en dia identifiquem com a Israel o Palestina, fa poc més de mig segle eren poblades majoritàriament per cristians. Avui en dia s'han convertit en una minoria que tendeix a l'extinció.

Tot sembla que aviat, després de congelar el sou als pensionistes, començarem el debat de la productivitat empreses, i una vegada més veurem sindicats, patronal, i govern, jugant a la puta i la ramoneta sobre les indemnitzacions en l'acomiadament i els horaris laborals. Tot això són temes a tenir en compte, però no ens enganyem, fer l'acomiadament més barat hauria de servir per fer neteja d'un bon grapat de dinosaures aristòcrates que corren per certes empreses, però ni de bon troç s'aconseguirà redreçar el teixit productiu.

Llegint "Els altres catalans" d'en Francesc Candel. Trobo que el seu encert fou explicar la immigració tal com és: Sense exageracions, sense simplificar, sense crear-ne un mite. Mostrant-ne els beneficis i alhora sense tapar-ne les vergonyes i despropòsits. En el fons la immigració és un fet trist i injust, sovint també indigne, i no s'hauria de tractar com una heroïcitat o un fet extraordinari. És un estil agre que en el seu temps no deuria deixar indiferent i més d'un es deuria sentir incòmode i avergonyit. Apunta tant als immigrants, com a aquells catalans de segona generació, com a aquells de soca-rel. Tothom hi surt retratat i no amaga la duresa del llenguatge quan es produeix l'enfrontament.