xbs

Casualment estava rellegint l'últim post que vaig escriure ja fa uns mesos i .... res no ha canviat!!

El PP continua escorat dient que són uns angelets, el debat de política general del País Valencià té menys contingut que un capítol del Gran Hermano, i sols s'accepten investigacions d'uns si els les fan als altres. Depriment.

I amb la que està caient, el PSOE (que per fi deixen clar que el PSPV no existeix) és l'alternativa menys creïble del mon. Encara que es feren eleccions l'endemà de declarar tots els militants del PP culpables d'alguna cosa i el mateix Camps el dimoni emplomat esta tropa no guanya unes eleccions ni a pals.

Front a l'imminent arribada de la imatge del president CAmps a la banqueta dels acusats, als de PP no se'ls occorre res millor que dir "ei, que ells també tenen casos de corrupció!!". De forma que així tots ja poden tindre clar que senzillament no hi ha alternativa. Uns són lladres i cutres, i els altres són cutres i lladres. Què hi farem?

Així doncs, tal volta la millor solució per al ciutadà corrent siga deixar-los fer, que continuen amb la seua vida surrealista manegant els afers públics (?) com qui es fa cada dia el seu esmorzar i anar fent per sobreviure de la forma més digna possible.

Ja fa dies que no paren d'eixir els fabricants d'automòbils dient que l'estat prenga exemple d'Alemanya, França, Itàlia, Navarra i no se qui més i que done ajudes directes per la compra de vehicles.

La qüestió és no reconeixer mai que hi ha canvi. Que tal volta s'ha de canviar el punt de vista. Si no que quan les coses no van tan be com anaven que vinga el "pare" estat i ens salve el cul.

Per què no en lloc de demanar encara més cotxes no demanen que prenga exemple de Finlàndia i s'aplique una tasa impositiva als vehicles privats del 75%. Així es dispose de molt de líquid per a promocionar el transport públic i la construcció de més carrils bici.

Per mi seria fantàstic. Serà per que tinc pinta de nòrdic?

Dia rere dia ens sopem amb el recompte mundial d'afectats per la grip nova. Hui ja superava el miler ... a tot el mon!!! Jo sols de sentir-ho he estat a punt de anar-me'n corrent a amagar-me sota el llit.

Anem a vore, 1.000 afectats /6.500.000.000 habitants ix a ... poc més d'una merda punxada en un pal. I jo em pregunte, per què s'ha muntat este rebombori tan espectacular per una passa de grip, que a més de afectar a poquíssima gent té una taxa de mortalitat ínfima. Perquè s'ha creat tal psicosi amb tot este tema?

No tinc ni idea, però el que em fa la impressió és que la gestió de la sobre-informació que hi ha no s'està duguent de forma adequada. Mirant-ho amb una mica de perspectiva em sembla que s'està fent un ridícul espantós.

Ja fa unes setmanes que no escric per motius profesionals que no em deixen marge, però comence a estar molt preocupat per que reb la sensació que visc en un país on no passa res.

Però res de res!!!

El sistema capitalista global s'enfonsa, el País Valencià bat tots els rècords posibles d'atur, tancaments d'empreses, morositats .... tot amanit amb una classe política que practica el caciquisme i el clientelisme sense cap pudor ni vergonya, sense mirar ni per equivocació pel bon govern que el poble li ha encomanat, i jo no reb cap sensació de cap resposta de cap lloc, col·lectiu o moviment cívic!!

Una cosa així cal buscar-la per trobar-la o deuria apareixer de forma espontània?

Esta setmana hi ha hagut tres notícies que m'han preocupat. I totes foren el mateix dia.

Últimament he estat fent prou broma i conyeta amb l'afer del PP i els seus llepons en la trama de corrupció que està investigant el jutge Garzón, però hui per fi crec que la cosa ja ha tocat fons.

Ja per fi el jutge s'ha inhibit en favor del TSJ del País Valencià per a que continue investigant els aforats implicats. I des del govern valencià i el PP continuen tancant-se en banda sobre la seua innocència.

El que ha passat este cap de setmana a les eleccions gallegues m'ha deixat molt tocat. El PP està implicat en mil afers de corrupció i tràfic d'influències. Tots els implicats estan retratats a les fotos de la filla d'Aznar i Agag, i la gent els vota fins la majoria absoluta. No entenc res.

Encara que puga semblar redundant o poc original, en estos dies tan especials m'agradaria donar la més sinzera felicitació des d'estes línies a tots els meus compatriotes que des de fa anys donen suport electoral al Partit Popular.

És en estos dies on millor i més clar comença a vores quin és el nivell espiritual i la qualitat democrática d'este partit. Quins són els seus interesos en els afers públics i quines han sigut les seues motivacions i preocupacions quan estan al poder.

Ahir vaig estar veien un debat molt interessant al programa Àgora. Discutien, com no podia ser d'altra manera, de què fer amb la que ens ve al damunt. Per mi és prou descoratjador que sols un dels cinc tertulians, el sindicalista per dir-ho d'alguna manera, tingués clar que s'ha de reconèixer que el capitalisme ha petat. Què ja no val com a model d'organització social i que devem buscar una altra forma d'aclarir-nos.

Qui cregui que el creixement econòmic és infinit en un món finit o és un boig... o un economista del FMI. XES (Xarxa d'Economia Solidària) és una associació formada per unes 60 cooperatives, empreses d'inserció, fundacions, associacions, mutualitats, societats laborals i altres xarxes que es coordinen per cooperar entre elles i difondre l'economia solidària, és a dir, una economia basada en el treball emancipador, sense explotació, sostenible, democràtica i participativa. Heus ací el decàleg que han elaborat:

1. A CAL SABATER, SABATES DE PAPER.

Hi ha creadors d'opinió, i d'altres com jo, simples aficcionats que tractem de dir la nostra per vore si aportem el nostre granet de sorra.

L'altre dia un d'estos digué algunes coses amb sentit. Esperem que hi haja més que ho facen i de veres arribe un canvi real i ordenat.

Ja a arribat el nou any, i al menys vull escriure un post mínimament alegre, optimista o que intente mostrar que d'ací uns anys continuarà havent vida (dubte més que siga intel·ligent) en este planeta.

Este matí m'ha tocat tirar tres bosses de residus: el paper, el plàstic i el vidre. A casa meua ja fa molt, crec que des de l'inici, que reciclem. Però hui m'he entretingut mirant què és el que llançava als contenidors, i realment us puc dir que no hi havia quasi res que fora realment necessari d'usar.

El capitalisme ha fet figa. Enguany, el 2008, serà recordat com l'any en el que el sistema capitalista dominant del segle XX s'ha mostrat com un sistema no prou efectiu per a regir la societat. I no ho ha fet per causes externes, sino per les seues pròpies debilitats.

Alguns direu que sóc un catastrofista, però tots els missatges i estímuls que m'arriben del meu entorn sols em fan pensar que la festa s'ha acabat. Ja sols queda vore a qui li toca quedar-se a agranar.

La societat occidental, i per tant este món des del nostre punt de vista, tal i com està muntat està caient-se a trossos un dia darrere de l'altre. El capitalisme ha fet figa per manca de controls, i la indústria per antonomàsia, l'automòbil, s'ha desplomat com mai ningú hagués pogut pensar que passaria. I darrere d'esta tota la resta. Açò a nivell global.

Ja fa dies que no para de pegar-me voltes una idea pel cap: la necessitat de que totes i cadascuna de les persones que conformen una societat tinguen la sensació real de la seua responsabilitat en les decisions del govern d'eixa societat.

Ahir vaig tindre el plaer d'estar a la manifestació que la comunitat educativa va convocar contra la política que duu a terme esta bellíssima persona.

Fou impressionant. Hi havia moltíssima gent. Jo no els vaig contar tal i com ha fet la policia o l'organització. El que si hi ha són dos coses certes: quan els primers acabaren encara hi havia molts que no havien començat, i o bé la policia o bé l'organització no sap contar. Però això tant fa.

Ja fa alguns dies que estic prou desconnectat de l'actualitat política del País. Certament he perdut molt d'interès. De fet crec que l'única cosa que més o menys continue seguint és la reacció social front al desgavell famós d'impartir educació per a la ciutadania en anglès. Què com no podria ser d'una altra manera es torna a demostrar que el percentatge de vida intel·ligent va minvant dia rere dia. Per què no s'equivoquem que els 10.000 manifestants que hi havia segons premsa és un percentatge molt xicotet de la gent que te alguna relació directa amb l'ensenyament. I no diguem del conjunt de la societat ....

Hui és 9 d'Octubre, la diada nacional del País Valencià. Representa que celebrem el naixement del nostre País, la seua constitució política. I per tant tots els i les valencians i valencianes cal que tinguem joia i eixim al carrer a celebrar este dia, rememorant la nostra història i demanant tornar a ser lliures dels llepons castellans.

Això és el que deuria ser. Però res més lluny de la realitat. Quan hui he eixit al carrer m'he trobat un grapat de "valencianos" preparant-se a fer una paella mentre parlen que esta setmana el València C.F. no juga, ho fa la "roja", i continuen discutint detalls de la seua falla. Punt. Ací s'acaba la seua valencianitat.

Ja fa uns dies que em roda una idea pel cap. Mire al meu voltant, veig com avança el meu país, el meu entorn, la meua gent, els seus pensaments, i després llig. I tracte d'imaginar com eren les coses fa uns anys, no massa, sols fa vint o vint-i-cinc anys, és a dir, una generació, i pense que les coses no estan gens clares.