xbs

Què és l'Assemblea Nacional Catalana?

Pren cos la proposta de fer un referèndum oficial i vinculant a Escòcia sobre la independència del país o sobre mantenir l'adscripció dins del Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord. El Partit Nacionalista Escocès (SNP) ha sapigut resistir l'envit del govern britànic de Cameron-Clegg, com indica l'augment de les xifres de sol·licitud de militància.

La independència d'Escòcia tindria conseqüències en el Regne Unit. Des de Cornualla es fa pressió ja per esdevindre un país constitucionalment reconegut, al nivell d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Des de Gal·les, hom veu l'impacte que tindria la separació d'Escòcia, en un Regne Unit encara més anglès.

Després de les mobilitzacions contra les retallades socials de la Generalitat a Alacant i a València, o les protestes contra el Govern Balear a Felanitx, ahir es convocaven manifestacions a Barcelona i d'altres ciutats "contra la dictadura financera".

Ahir arrencava la campanya de l'esquerra independentista del Baix Llobregat amb motiu de l'ofensiva capitalista que es manifesta en les privatitzacions, en la desocupació i en la precarietat de les condicions laborals i d'habitatge. Les classes populars de la comarca del Baix Llobregat hi són particularment castigades.

Curta i ras, aquesta és la qüestió que el primer ministre escocès Alex Salmond (i el govern britànic de Cameron-Clegg) formularan als escocesos. Segons Salmond, el referèndum es faria en el 2014, mentre que el govern britànic vol que se celebri abans de l'estiu del 2013.

Amb aquesta qüestió, Salmond es desdiu de la idea de convocar un referèndum amb tres respostes, a l'estil que acostuma a defensar, en les nostres latituds, ICV. L'independentisme escocès sap que això comporta un risc, però que no pas menys perillosa era la via de semblar als ulls del public escocès i europeu que es feia un independentisme especulatiu (un independentisme anti-independència).

Ahir es presentava a Barcelona la campanya "Diem Prou", que proposa als contribuents del Principat de deixar de pagar a l'estat una sèrie d'impostos. Els pagaments s'haurien de fer a l'Agència Tributària Catalana. Actualment, tan sols un 5% dels ingressos fiscals són recaptats per l'Agència Tributària Catalana. La campanya s'adreça als estrats mitjans de la població, els que paguen IVA i impost de societats. Alguns dels participants començaran a fer aquesta insubmissió el mes d'abril, amb motiu de l'abonament del primer trimestre de l'IVA.

Déu n'hi do la que s'ha format aquesta setmana amb el debat de les lleis "contra la pirateria informàtica" (SOPA i PIPA, els backònims dels quals són Stop Online Piracy Act i Protect Intellectual Property Act, respectivament) al Congrés nord-americà. L'Administració Obama es veu pressionada pels grans lobbies interessats en la protecció de la "IP" (Intellectual Property, entesa fonamentalment com a propietat corporativa) i pels no pas menys grans lobbies que es basen en el maneig indiscriminat d'informació. Obama podria veure afectats els seus donatius si queda malament amb els primers.

A mesura que cauen candidats com Rick Perry, queda cada vegada més configurades les primàries presidencials republicanes als Estats Units entre Mitt Romney i Newt Gingrich. La dreta religiosa i l'ultraconservadorisme fiscal del Tea Party Movement poden sentir-se un xic orfes en aquesta elecció. Romney, ex-governador de Massachussetts, és vist com un "moderat" per als conservadors, i cal recordar que el mormonisme encara no ha estat digerit (com sí ho ha estat el catolicisme, en part) per part de la dreta religiosa clàssica. És cert que la dreta religiosa clàssica sap fer la vista grossa quan toca i, per exemple, en el 1980 va estimar-se més el divorciat recasat Ronald Reagan al new-born Christian Jimmy Carter.

En el marc de les activitats que tenen lloc en diverses comarques per difondre el projecte de l'Assemblea Nacional Catalana, ahir es feia al Maresme una Caravana per la Independència. Després de setmanes d'esforços i dels darrers dies d'encartellades arreu de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat, i des de Teià fins a Palafolls, cal dir que la Caravana per la Independència ha tornat a demostrar com és sentida en els segments més actius de la població de la reivindicació de posar fi a la dependència nacional. Especial protagonisme tingueren en la jornada d'ahir els tractors, com a símbol de la castigada i combativa pagesia de la comarca.

Qui pujava avui a la Penya del Moro (Sant Just Desvern) es trobava un enquestador de l’Ajuntament del dit municipi que us demanava de quin poble éreu i us informava de les restes del poblat ibèric que hi ha al cim, i de la placa trobada que ara es troba en el Museu Arqueològic de Catalunya. No us deia res de les restes mitjavals del mateix indret, molt més pregones, i que expliquen el topònim. Es veu que aquesta enquesta es fa mensualment.

La CUP de Reus ha aconseguit una victòria moral en forçar la dimissió de Josep Prat al consorci municipal Innova i al holding sanitari USP Hospitals. Caldrà anar amb cura que no sigui una victòria pírrica i que, Prat, concentrat ara en l'ICS, no faci la feina que té en el cap amb més llibertat que no pas abans.

La CUP de l'Hospitalet de Llobregat encara no té regidor, però el mig miler de persones que van optar per aquesta opció en les passades eleccions del mes de maig no tenen raons per sentir-se decebudes. A través d'un comunicat recent de la CUPL'H, podem veure l'impacte de la política d'austeritat sobre les esquenes dels veïns i veïnes dels barris de l'Hospitalet de Llobregat:

Vint-i-un municipis han presentat al·legacions o protestes contra els projectes de contrareforma lingüística del govern Bauçà. En alguns d'aquests municipis no ha estat obstacle, ans al contrari, el fet que el consistori tingui una majoria absoluta per al Partit Popular. És el cas de sa Pobla i de Manacor. També el PP de Pollença o el de Sineu, que governen en coalició amb altres formacions polítiques, se sumen a la llista. Val a dir que en casos com el de Manacor es manifesta l'existència d'una minoria de regidors del Partit Popular que sí comparteixen el programa lingüístic de Bauça.

L'Scottish National Party (SNP) ha repost ja oficialment les declaracions de Cameron sobre el referèndum sobre la independència d'Escòcia. Tal com s'havia avançat, hi ha una doble idea: 1) el temps no el pot imposar el govern britànic i 2) la forma del referèndum l'ha de decidir el Parlament escocès. La intenció ara del govern Salmond és obrir negociacions amb el govern Cameron per tal de celebrar un referèndum vinculant.

Quin sentit o utilitat pot tindre aquesta moció de la CUP que, originada a Viladamat (Empordà), ara s’estén a diversos municipis amb presència de regidors de l’esquerra independentista? Aquesta moció demana que els municipis es declarin “moralment exclosos dels dominis de la Monarquia espanyola”. Entre les raons es diu que la dita monarquia 1) prové de l’herència de la dictadura franquista, 2) és una imposició antidemocràtica; 3) és un càrrec hereditari i vitalici, i no accessible a la ciutadania ni sotmès a la sobirania popular. Bé, d’acord. Però quina utilitat té?

El govern de Cameron ha llençat un envit a l'independentisme escocès. Proposa Cameron que es faci un referèndum en els propers 18 mesos amb una qüestió senzilla i clara: "Voleu la Independència d'Escòcia?". Una qüestió que es respon amb un SÍ o amb un NO.

Cameron la sap llarga. Fins a cert punt, l'independentisme de l'Scottish National Party (SNP) és un independentisme retòric. Si aquest independentisme no pren l'envit de Cameron i convoca el referèndum en aquests termes i en aquests terminis, la causa de la independència d'Escòcia patirà un sever retrocés. Això, és clar, no perjudicaria l'hegemonia política de l'SNP a Escòcia, però sí l'hegemonia de l'independentisme a l'SNP.

El 'cas Urdangarin' esclata ara en un moment on tothom qüestiona el balafiament de diners públics. L'atenció s'ha centrat en els diners rebuts de part del Govern Balear en temps de Jaume Matas. També hi interès en els diners rebuts des de la Generalitat Valenciana. Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, malgrat que el conseller-vicepresident Bargalló se'l va treure del damunt, la Fundación Nóos va poder trobar algunes altres vies més comprensives. Jaume Matas sembla que ha declarat que li semblava fora de to fer passar la "fundació del gendre del rei" per un concurs públic. Joan Baptista Soler, llavors president del València C.F., ens ha demanat, retòricament, de com podia negar una col·laboració al "gendre del rei". Excuses públiques i privades s'assemblen força.

Quin enrenou s'ha generat per la possibilitat que la Generalitat Valenciana no arribés a complir amb el venciment d'un crèdit de 123 milions d'€ del Deutsche Bank! I, tanmateix, des de l'actual president Albert Fabra, fins a la premsa de València, Barcelona, Madrid o Londres, tot s'atribueix a la "política de grans esdeveniments" dels governs de Zaplana, Olivas i Camps. Certament que aquesta "política de grans esdeveniments" va ocasionar un endeutament públic ben odiós. La qüestió és perquè ningú no protestava cada vegada que una entitat financera com el Deutsche Bank engreixava la maquinària d'aquests "grans esdeveniments".

Arenys de Munt no s'estalviarà únicament un 50% de la despesa municipal en enllumenat, amb les mesures que entraran en vigor a partir del proper 7 de gener. A més, els arenyencs guanyaran en un cel menys contaminat. La contaminació lumínica no tan sols afecta un element cultural central com és el coneixement dels estels i del nostre entorn planetari, sinó que també té un impacte en els ritmes biològics de plantes i animals.

Des de la International Dark Sky Association es mena una lluita incansable per a la preservació i recuperació del cel nocturn.

En el Consell de Ministres, el primer ordinari del Govern Rajoy, s'esgrimia tota una bateria de propostes d'austeritat. Per primera vegada des del 1967, per exemple, no pujarà el salari mínim interprofessional. L'augment dels trams més baixos de l'IRPF, alhora, amenaça amb revertir la migrada pujada de les pensions.

En la llarga llista de mesures també hi havia aquesta:
- eliminació del finançament previst en els Estatuts d'Autonomia d'Andalusia, Castella i Lleó, Illes Balears i Catalunya.

En el cas balear i principatí, el finançament esmentat hauria de paliar parcialment els efectes del dèficit fiscal, és a dir el fet que bona part de la contribució que passa a arques de l'estat no retorna ni en forma de despesa ni d'inversions.

Jules Verne i Umberto Eco han jugat literàriament amb la línia internacional de canvi de data. L'eurocentrisme, que fixa el temps universal en el meridià de Greenwich, es reflecteix en aquesta línia, que ha de passar, doncs, per l'antimeridià de Greenwich. Aquest meridià creua l'illa de Wrangel i el Districte Autònoma dels Txukotka, i segueix després sense creuar cap més terra fins arribar a l'Antàrtida. Ja és ben convenient que creuï l'Oceà Pacífic. Així no divideix, fora dels casos esmentats, cap territori contingu. És clar, que sí que divideix un espai, el d'Oceania, o dels "Mars del Sud". En la immensitat de l'oceà, conquerit per les cultures melanèsies i polinèsies, la línia Internacional del Canvi de Data sí produeix algunes molèsties.