xbs

Benvinguts a l’Espanya del PP, no s’han fet esperar ni un dia i a l’endemà de les eleccions,  ens trobem la primera sorpresa després de les eleccions. Sembla que el PP estigui ja conjuntarat amb Ciu. Les rebaixes calien però no cal anar més enllà i per culpa de la crisis retallar-ho tot sense cap tipus de consciència ni ètica. L’educació no potser un negoci.

Segurament sóc un “friky” de l’educació i el primer que miro quan comenta les eleccions és la part que parlen d’ensenyament. Potser com a mestre i com a blocaire fa que ja formi part de mi. A vegades em pregunto, qui assessora els programes electorals dels partits majoritaris. He fet el meu anàlisis i avui és el que vull compartir.

Comencem per aquells a que no volem però que governarà, el PP, quan miro el seu programa un cruixit en tota la meva espina dorsal es va sentir. Descobrir que el volen llençar és que la carrera docent s’ha de supeditar a l’estat nacional, així que prepareu-vos que si abans era mestre d’Espanya i Catalunya. Ara seré mestre d’Espanya exclusivament. Amb les connotacions que comportarà això.

Això no és nou, tenim 33 anys de democràcia i 33 anys que diem que amb l’educació no es juga, que l’ensenyament ha d’avançar. Que l’ensenyament ha de modernitzar-se, que l’educació és l’element més important de la societat de benestar. Però realment ens ho creiem?

Ens ho creiem realment quan els nostres fill i filles aquest any han perdut la majoria d’atenció individualitzada al retallar personal de centres. Ens ho creiem quan ha empitjorat les condicions dels treballadors interins i substituts. Quan ells són la base perquè l’ensenyament de qualitat no perdi mai la qualitat.

Oda als Mestres i Professors que porten més de 25 anys educant.

Quan arribo una centre, sempre m’adono que hi ha molta diversitat de docents. Ha de ser així ja que tots som diferents. Però sempre em crida l’atenció aquelles persones que porten més de 25 anys de serveis als centres educatius.

Em criden l’atenció perquè són formiguetes que com el primer dia segueixen treballant amb il·lusió. Són els mestres i docents que si tens la sort de compartir tutoria tindràs la sort d’enriquir-te d’ells són el centre de l’escola i els instituts..

Encara que no volguem, i malgrat els atacs constant a la nostra llengua. L’ensenyament és una competència compartida amb l’estat espanyol. Té tot sentit que es busqui una mobilització com la del proper dia 22 d’octubre per tal de recordar que l’ensenyament no pot pagar la crisis.

Arribar aquesta anada a Madrid no es tant sols que els professors o mestres treballem més hores del compte, sinó la reducció constant del pressupost que està patint constantment.  Fa molt de temps que els polítics parlen que s’ha d’arribar a que l’educació tingui el 7% del PIB. Sempre Espanya i Catalunya ha estat per sota d’un 5% i sempre per sota de la mitjana europea.

Benvinguts tots plegats a l’any 2111 per fi els polítics han entès que estan al servei del poble i no al servei d’ells mateixos. Han descobert que no han de d’enviar un taló per correu postal per tal de desemmascarà la societat més debil, ni han d’eliminar el pagament del nadal dels funcionaris pel nadal.

 Temps era temps no fa gaire però ara sembla una eternitat. Ensenyament vetllava pels centres , els seus treballadors i les seves famílies. Però ara mateix aquestes tres parts semblen que no puguin pactar mai. El gran canvi que abans els terços de jornada que el professorat es demanava per cuidar infants passes de cubrir-se a mitja jornada passa a un terç. Així centres tenien més recursos i alhora permetia una major coordinació. Però només es dóna un terç, em pregunto si així realment ensenyament s’ha estalviat diners. Perquè el que comporta la gestió del terços de jornada segurament és més cara que cobrir-ho en mitjes jornades. Però si anem més enllà d’un problema merament econòmic i un augment de recursos de professorat.

Parlar de les hipoteques d’entrada em dóna una rampa a tota l’esquena. Sóc un dels esclaus dels bancs. Quan estava en auge vaig arribar a pagar 1400 euros. La porto pagant des de fa 4 anys i mig. Però no vull parlar, sinó reflexionar sobre el tema.Parlar d’hipoteques avui, m’ha sorgit eçal cap  degut el nou moviment que està pujant a partir de la plataforma d’afectats de la hipoteca.

Hem de ser realistes que amb la crisis hi hagut molts de desnodaments on els bancs i caixes s’estan aprofitant per fer-se més rics. La llei sempre els empara, i malgrat el banc d’espanya estigui subvencionant-les quan la crisis acabi tornaran a forrar-se perquè els bancs i caixes ara són les immobiliàries més grans d’espanya i podria dir fins i tot e tot el món.

Com sabeu en els últims mesos ha aparegut un borrador sobre el nou accés a la funció docent. Em sorprèn que ja hi hagi acadèmies que tinguin el nou temari que no existeix i em sorprèn que la fase de pràctiques ja existeix i que ara es farà d’una altra manera ens comparen amb el Mir dels metges. Anem ordenar un xic la informació que tenim ara i es partint del document base que tenen tots els sindicats i que les acadèmies de preparació d’oposicions ho fan servir per desinformar la gent. Estem davant d’un model que deixa d’afavorir les persones que han treballat, eliminant el famós informe actual i per últim reduint la puntuació de fase de concurs de 0,75 per any treballat a 0,3 punts per any treballat.

Aquest any treballo al ceip Cassià costal de Girona. Col•legi que està al costat de la via. Alhora el meu fill va a la llar d’infants de Coloraines de Fornells de la selva que es troba al costat de la via de tren també. Ara imagineu-vos la situació quan passa el tren, amb el soroll de la locomotora a tot gas!!!!
Com podem demanar als infants concentració quan la construcció de centres ve delimitada pels espais municipals que tenim? La contaminació acústica d’aquestes escoles que estan a les vies són moltes altes. Segurament a Catalunya en hi ha moltes que tenen la mateixa problemàtica o semblants.

La nostra estimada llengua atacada constantment ha fet que es dilueixi altres temes educatius importants. Un d’ells l’horari escolar, portem anys que parlem molt d’autonomia de centre, on cada centre es gestiona per ell mateix per intentar ser autosuficient. Però la veritat és que els interessos dels pares, mestres o profesors i ajuntaments poden ser molt diferent. Els consensos són realment molt difícils. Cada u tira pel seu costat ja que tenen necessitats molts diferents. El cas dels pares intentar aconseguir el màxim d’hores possibles als centres vigilats pels mestres i professors, perquè d’aquesta forma s’estalvien diners.

Ja porto molts anys treballant per l’educació i aquest any no serà diferent. Però començo una nova etapa que inicio amb molta il·lusió i ganes. Penso que tothom hi hauria de passar. Aquest any faré mitja jornada com a permanent de la Fete-UGT. Quan algú em pregunta perquè existeixen els sindicats els hi dic el mateix. Es provocat perquè l’administració no sap transmetre la informació als seus treballadors i s’han d’enterar per la premsa les seves decisions sense  parlar amb els seus treballadors i conèixer la seva problemàtica. Sembla que la Fete-UGt comenci un canvi ja que canviem de domini ara ens podrem trobar a

El Català com a llengua vehicular #somescola