xbs

No serà aquesta la retallada que tanta por els fa?

Un dels valors indiscutibles de l'alcalde Hereu és la seva determinació. Encertat o no el camí que hagi pres, mai no defalleix en el seu convenciment. Tant és així que poques vegades l'haureu sentit sense pronunciar en algun moment "jo estic convençut que..." fins al punt que aquesta expressió s'ha convertit en la seva crossa preferida. No és estrany doncs que els responsables de la campanya socialista hagin volgut aprofitar aquest tic distintiu del seu candidat en el nou video de campanya, donant-li un suposat valor positiu.

Els ocellaires de la Rambla -avui convertits en paradistes de la Rambla- ja en tenen el pap ple de les indecisions de l'alcalde Hereu i han empaperat les parades al crit de 'Prou disbarats!'. Reclamen la fi de les mentides, el compliment d'allò signat i un nou disseny, que a part de nou sigui digne.
No seria gens extrany que, si l'Hereu continués a l'alcaldia, aquesta vegada s'optés per un disseny de 'quita i pon', per poder cagar dubtes amb tota tranquilitat.

La primera dècada del segle XXI, que ara s’escola, serà recordada com una de les més grises i nefastes de la Història del catalanisme polític. Una etapa en que la qualitat del discurs ha baixat fins al nivell del reposa-peus del cotxe oficial i les declaracions més transcendents es podien fer en mig d’una calçotada. Una dècada en la que el sucursalisme espanyolista ha aconseguit, amb el suport irreflexiu de l’independentisme, ocupar tots els estrats del poder convertint a cada català en súbdit d’una corrua inacabable de regidors, caps, directors, consellers i presidents, mancats d’altre mèrit que no sigui el carnet del partit socialista.

El seu Periòdic d’Andorra està publicant unes enquestes que donen uns 9 escons de diferència entre CiU i el tripartit. Que ningú no s’enganyi, amb aquestes dades el Tripartit encara és possible!

Just quan el país necessita passar plana i mirar endavant, els candidats que opten per el discurs més caducat són els mateixos que fan la seva campanya en blanc i negre. Deu ser per ajudar als més despistats a entendre que representen el passat.

Des del naixement del primer triparit Esquerra s’ha anat allunyant emocionalment dels seus electors i n’ha perdut desenes cada dia. Diuen les enquestes que més de meitat dels que han estat votants d’Esquerra no ho tornaran a ser i encara em sembla poc. Deixar-se enredar per tercera vegada amb promeses d’independència a preu fet és senyal de ser molt poc viu. Tot i així encara hi ha gent que va lenta.

Els estrategs d’Esquerra van tan fluixos d’idees que no tenen més remei que beure de les fonts del passat. Revisant els vells èxits és fàcil recordar el rendiment que va treure Carod de convertir-se en objectiu de les ires espanyoles després del viatge a Perpinyà. Puigcercós intenta enguany el mateix atiant la caverna per captar suports a Catalunya. Sortosament ja no som els que érem.

Quatre monges de Sant Pere de les Puel·les van untar i vestir l’altar de la Sagrada Família, fet que va ser celebrat a les notícies com a demostració del paper secundari de la dona a l’Església Catòlica. Ingenu de mi vaig pensar que, a la secció d’esports, també trobarien a faltar més dones en la seva directiva i organigrama Blaugrana, o que a la informació política també posarien el crit al cel per el paper “secundari” de la dona a la política catalana.

Les campanyes de CiU no han estat mai gaire trempadores i més aviat han destacat sempre per una carrincloneria que no han aconseguit abandonar sense acostar-se al mal gust. L’avantatge és que, com diuen els grans publicistes, un bon producte és mitja campanya. Amb un candidat com en Mas la campanya es fa sola. Busqui, compari, i si troba un candidat millor, voti’l.

L’amic Herrera ha de fer el difícil exercici de defensar en solitari un tripartit encara que sigui a preu de tractar de mentider al seu propi president. És sorprenent que els únics avaladors de la fracassada fòrmula siguin precisament els que han fet, encara que inútilment, la oposició des de dins. S’han oposat a la MAT i es farà, s’han oposat a la retallada de pensions i s’han retallat, s’han oposat a Bracons,…

Qualsevol diria que qui més esperava en candeletes la visita del Papa són els companys d’Iniciativa per poder treure a passejar per enèssima vegada la seva parròquia del NO.No a la guerra, No al trasvassament, No a Bracons, No al quart cinturó, No al cementiri nuclear… Pura demagògia per tenir la gent escalfada, doncs s’hi posin com s’hi posin, es fa Bracons, el quart cinturó i ha vingut el Papa.

El mestre Zapatero s’ha tret del barret una nova cortina de fum per desplaçar el debat cap a l’eix progre-carca. Ara deixarem de parlar de la incompetència dels múltiples governs socialistes i ens posarem a discutir de si els fills han de portar el cognom del pare o el de la mare. A partir d’ara, per no discriminar el sexe de cap dels progenitors, registrarem els cognoms per ordre alfabètic. Vostés ja em perdonaran, però això no és progre, això és d’imbècils. Si això va endavant en poques generacions el llistat telefònic s’acabarà a la P per pura selecció natural.

Amb la legislatura exhaurida Montilla ha aprovat la licitació de la Ciutat de la Justicia de Tarragona (69 MEUR), el nou hospital Trueta de Girona(250 MEUR), salaris ni-ni (20 MEUR), rebaixes en el peatge de la C-32 al Maresme, la Ronda de Mataró (59,5 MEUR), la concessió per a la construcció, manteniment i explotació de les 15 estacions de l’L9/L10 (1.435 MEUR), la remodelació de l’estació d’FGC de Gràcia (29,3 MEUR), l’institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès (8,8 MEUR), l’institut Montserrat Miró de Montcada i Reixac (6,8 MEUR), l’institut de Segur de Calafell (6 MEUR), l’institut de Pineda de Mar (4,6 MEUR), les de l’escola Bufalà II de

Amb motiu del seu comiat del Congrés dels Diputats, l’amic Herrera ha concedit una entrevista a El País. Aquesta consta només de 6 preguntes i respostes però això no és obstacle per que hi pronunciï fins a set vegades la paraula ‘esquerra/es’ , tres vegades ‘dreta’ i cinc vegades el terme ‘social/s’.