xbs

Immoralitat i irresponsabilitat embruten les nostres diàries rutines. Amb la societat del benestar han fet que traiem les nostres mans de la nostra terra i les emmerdem en un fangar empudegat per les misèries alienes. Qui no arrossega una o més esclavituds tampoc pot fer gaire més per veure que col·labora de grat per força d'un o més imperialismes. La ignorància construïda des dels mitjans!

Brrr-brrr...(mòbil silenciat a la feina)


Jo - Si?
Operadora - "Hola".
Jo - Hola.
Operadora - "Pau Capdevila?".
Jo - Digui.
Operadora - "Con el senyor Pau Capdevila?".
Jo - Si, jo mateix.

La operadora penja.

Un altre dia els antecedents.

Nosaltres patim mal d'Almansa. Altres pateixen mals pitjors:

'La guerra al Congo és una guerra de multinacionals'

I nosaltres en som còmplices...Com deia la cançó:

"Amb l’estat del benestar ens han fet copartícips
de l’expoliació del tercer món."

Diu la dita persa que:

Plorava perquè no tenia sabates

Avui m'he adonat que després de més d'un any i un quart vivint al nou pis encara no m'havia assegut al balancí de l'habitació de convidades a llegir el Presència un diumenge.

Aprofitant la mica de pau que gaudeixo aquest cap de setmana (s'acosten dies difícils a la feina) torno a omplir algunes línies al blog per desencusar-me de la deixadesa a que l'he tingut abandonat durant aquest temps.

Notícies llampec:
Maig - Oferta de feina per treballar en outourcing al monopoli encobert de telecomunicacions de l'Estat ecspanyol.

• Juny - Oferta acceptada. Risc però necessitat de canvi. Vacances negociades. Cagada pastoreta.

Feu com l'Iceta i abans de marxar de vacances doneu a la premsa (sic) tots els titulars que volgueu publicar amb la data ben clara, perquè no hi hagi equívocs.

NOTA.- Anulación de la noticia sobre Iceta (PSC) y la financiación autonómicaCopio l'extracte per si ho esborren:

Rogamos anulen la noticia tituada "Iceta (PSC) advierte que si fracasa la financiación habrá radicalización y se abrirá la demanda del concierto económico", pues se ha transmitido por error en nuestro servicio de hoy cuando es una información embargada hasta el próximo domingo.

Es todo, disculpen las molestias.

De la destrucció de la biblioteca de Pompeu Fabra

Qui se'n recorda dels papers espoliats, avui? Quina nova pastanaga posaran davant nostre? Ara toca partit de la selecció catalunyesa. Què serà demà?...

Si esperem gaire ja no tot serà possible, em temo.

Salut

Un grup de joves antisistema causen danys a l'accés de la seu central del PSC a Barcelona

Com pot ser?! Vàndals!

...
...

...

Vosaltres creieu que la notícia és que hagin tret les portes automàtiques de les guies?...

A vegades miro els titulars d'aquest diari perquè el meu pare era el que comprava a casa. És el que passa: comences parlant castellà als seus companys de feina sindicalistes per integrar-t'hi i acabes llegint aquesta "premsa" infecta...(m'estalvio més qualificatius)

En fi. Que el pengin ben amunt, per despenjar banderes que en Montilla vol ben altes.

He trigat 22 dies en publicar aquest "post"...ja em perdonareu però tinc una mà de feina...En fi. Ara tot el que explicava està força clar. Però per aquell llavors era força encertada l'anàlisi (modèstia a part).

A les passades eleccions a les cambres executiva i legislativa de la capital de la metròpoli no s'han votat els diputats i senadors. S'ha simplificat l'elecció a triar el mal menor -un de bord o un de menys bord-, perquè l'ecspanyol mitjà pugui sentir-se partícep del joc i s'animi a vestir-se el xandall Decathlon i aixequi el cul del sofà IKEA per anar fins la mesa electoral.

The End of the Spanish EmpireAdéu Ecspanya, Adéu!

Ah!...i un altre:
Spain's choiceCom deia aquella cançó: "De centre, no cal deixar de ser gaire fatxa per ser de centre si l'esquerra és el PSOE..."

Realment és lamentable aquesta campanya...Anuncis electorals amb contingut polític nul, anuncis electorals de la ultradreta (Falange, Ecspanya 2000, Democracia Nacional...). L'espectable està sent lamentable. Qui vol participar d'aquesta farsa esperpèntica?...

Siguem optimistes? Bah!...

Agafem les maletes i fotem el camp. Collons!

La sequera que va afectar aquest blog no va durar tant com la que pateix el país i part de l'estranger; però per que no sigui dit faré un repàs de les cosetes que no us he explicat, potser algunes ja les sabreu, si hem parlat.

• Vaig deixar la feina a la "gran" consultora fastiguejat, avorrit i cabrejat. Em van quedar a deure diners, els madrilenys de merda -Com si no ens robèssin prou!-. Però em vaig tirar quasi 3 mesos de vacances.
  
• M'he emancipat i visc en parella amb 2 gats nous, la Mel i en Mató, els meus "ninos" els van adoptar els meus pares i viuen amb ells. Aprofitant les llargues vacances vam fer el trasllat i part de les reformes.

No sé perquè no s'ha fet gaire difusió d'aquest gag de fa un parell de Polònies...La segona part no és molt graciosa, però la primera fa èmfasi en el caràcter sectari d'algunes organitzacions, especialment els partits polítics, especialment el PSOE.



Salutacions.

I visca Kosova lliure!

Montilla no desperta gaires passions. I, al contrari que altres presidents de la CAC, ningú li ha dedicat cap cançó. Suposo que des del Pujol, que s'hi va estar tants anys, cap altre honorable ha tingut temps d'inspirar cap artista...

Aquella cançó, a crit de "Jordi Pujol, sexe droga i rock'n'roll", em va acompanyar en molts moments de la meva adolescència. Fins i tot fa poc l'escoltava al radiocasset del cotxe fins que me'l van obrir, se'n van emportar el frontal i va quedar la cinta encastada allà dins.

El grup en qüestió era Brams i la cançó era una irreverent però entranyable paròdia del que suposadament feia el llavors president portes endins de Palau. Així que he volgut imaginar-me com quedaria la cançó adaptada als nous temps.

Què més voldriem!...

Després de veure 300 em vaig quedar amb el mal gust de boca de veure com d'evidents són les salvaguardes per resistir les pugnes entre nacions. I com fallem els catalans en practicar les més bàsiques.

Si tinguèssim alguna cosa d'espartans, avui no estariem sentint com se li diu, per exemple, català a un xarnego inadaptat que pega nouvingudes al metro i, en canvi, se li diu marroquina a una noia capaç de guanyar un premi literari de primera magnitud.

Ecspanyols! doneu-nos ben dats pel cul, que ens deixem!

VERGONYA!...VERGONYA!!!...VERGONYAAAAHHHHH!!!!!!!!

...

Faig honor a la nova etiqueta del blog...almenys.

Hi ha qui diria que es transformen...El Pirineu es transforma en un munt de pobles-segones-residència fantasmes. La costa en un munt d'apartamanets d'estiueig temporal o perpetu, però la vida de poble se'ns mor...Quina mena de renegats som els que no l'hem viscut i l'enyorem?

Adéu, Barceloneta, adéu

L'altre dia vaig anar a comprar pernil del bo per convidar a sopar els meus pares i el venedor em va dir que anés amb compte amb el pambtomàquet quan es tractés d'acompanyar-hi productes ibèrics.

Resultarà que amb aixó també som incompatibles!...

La qüestió és que l'acidesa de certs tomàquets pot desvirtuar els productes de porc espanyol. Garrí ibèric, vull dir...Ara entenc perquè no li diuen espanyols a aquest productes...Lomo de cerdo espanyol, paletilla de cerdo espanyol...Sona malament...clar.

Volen himne?

Teniu!

Fins que Catalunya i la resta dels Països Catalans no siguin independents:

• Deixo la feina per no cotitzar més a la seguretat social ecspanyola.
• Deixo la novia per no tenir cap relliscada i portar un ecspanyol més al món.
• Deixo la família i renego del seu patrimoni i herència.
• Deixo els amics i la pretensió de trobar-ne de nous.
  
• Deixo els diners dels meus comptes d'estalvi al contenidor d'obres de davant de casa meva sota una llosa.

L'hegemonia
Fan vomitar tots. Puta xusma. Tots els polítics a la foguera. Tant de bo s'haguessin encallat al cony de sa puta mare en néixer i no haguessin trepitjat la nostra malaurada terra.

Puta Ecspanya i la merda de sistema en que ens reclou.

El drac de Sant Llorenç del Munt
venia de l'eixut ponent,
vestit de crestes i de fum
i armat d'espines en el vent.

Fa ja cinc segles que retruny
en un llenguatge foraster
per la cinglera i per la vall,
per dins les cases i el carrer...

...que ens roba vinya, oliva i blat
i ens rapta els fills al rierol;
que ens crema els llibres i els flautins
i ens fa gruar la llum del sol.

Però la cresta és de paper
i les escates de cartró;
la carcanada és un fustot
i la mirada és de llautó.

El drac de Sant Llorenç del Munt
s'escolarà pel fosc ponent,
amb l'ala dreta arrossegant
i el cor negat en un torrent.

Miquel Desclot

No són capaços de revolucionar el país, com voldrien, però almenys la regeneració que suposen per la música tradicional és innegable.



En concertpresentació del nou disc (Cròniques colonials) el divendres dia 2 de novembre a la Plaça major de Manresa a Mediterrània, Fira d'espectacles d'arrel tradicional.

Yo no me llamo Sergi Xavier, ni aquí ni en el Ecuador, "nen". Y en confianza, tampoco iba borracho (sólo el grado etílico normal para un día entre semana), ni soy racista. Pero estos sudacas que vienen y trabajan más barato y tienen acceso más fácil a las ayudas del Gobierno deberían volverse pa su tierra. O tendría que venir Franco un par de años para hacer limpieza.

Y es que en Espan^a la gente joven lo tenemos muy chungo. La vivienda está im posible (en dos palabras) y los que no tenemos muchos estudios porqué dejamos la escuela, más. Suerte que hay gente buena como mi abogado gratis que me defenderá ante los que me intentan joder.