xbs

Salut a tothom!
Aquests dies he estat a Oulu, amb col·legues del conservatori, ja que s'hi celebrava una competició de piano de primeríssim nivell: un concurs que té lloc cada tres anys. Dos amics de Kuopio hi participaven i varen obtenir-hi molts bons resultats. Moltíssimes felicitats per a ells.

[CATALÀ] "Si estàs d'acord amb la independència de Catalunya, siguis d'on siguis, dóna-hi la cara. Sense pors, sense dubtes, sense vergonyes!"

[ENGLISH] "If you are on the independence of Catalonia, no matter where do you come from, show your face. No fears, no hesitation, no shames!"

[ESPAÑOL] "Si estás de acuerdo con la independencia de Cataluña, seas del sitio que seas, da la cara. Sin miedos, sin dudas, sin vergüenza!"

[SUOMI] "Jos kannatat Katalonian itsenäisyyttän, ei väliä mistä olet, näytä kasvosi. Älä pelkää, älä epäile, älä häpeä!"

Salut a tothom!
Són la 1:11 de la matinada del 16 de gener del 2012. Estem a -9,6ºC al veïnat de Puijonlaakso, a Kuopio, est de Finlàndia.
Tot just m'acabo d'assabentar que el franquista i artífex de múltiples crims i assassinats, Manuel Fraga Iribarne, ha mort, a l'edat de 89 anys. 
Sens dubte una molt bona notícia que moltes persones i jo celebrarem obertament durant molt de temps. 

Després de molts de dies sense escriure (amb motiu), enceto l'any nou per descriure unes festes nadalenques màgiques. Si més no, per a mi ho han estat. Màgiques perquè m'he retrobat amb molta gent que enyorava i feia molt que no veia. Màgiques perquè he passat de climes polars, a temperats i a subtropicals. Màgiques perquè he passat d'estar-me banyant a l'oceà, a banyar-me en el glaç.

Salut a tothom,
Tal com ja deveu estar-ne informats (probablement molt més que jo), Andrés Iniesta, un jugador estimadíssim del Barça, amb una carrera excel·lent i una personalitat més que afable, fa uns dies, ens va sorprendre, tot intervenint en la nostra llengua, en una roda de premsa. 
Sempre és més que agradable de veure com algú que ha vingut de fora, ha pres l'esforç i la dedicació per tal de comunicar-se en la llengua pròpia de la terra que l'ha acollit. Per a qualsevol persona, l'estimació vers ell encara ha de ser molt més gran, després d'un gest tan respectuós i integrador. 

Ahir, 6 de desembre del 2011, Finlàndia celebrava el 94è any de la seva independència. L'any 1917, doncs, el país va decidir posar punt i final a segles de setges i d'invasions: molts anys enrere -i durant molts segles-, per part de Suècia, i, en aquells moments, per part de Rússia. Tot i que la desafecció dels finlandesos vers les cultures ocupants és força alta, val a dir que les relacions són molt més feixugues i tibants amb els russos, que no pas amb els suecs.
El cas és que Finlàndia, aviat farà cent anys que celebra el seu Itsenäisyyspäivä (dia de la Independència), mentre que al nostre estimat país seguim moribunds, malguarint-nos amb escarafalls i engrunes i perdent pistonada dia sí dia també.

Avui us escric per explicar com em sento. Tinc tota una barreja de pensaments, propostes i voluntats que haig d'anar endreçant lentament, per tal de treure'n alguna conclusió i prendre'n decisions oportunes. Es barregen optimisme, futur, fred, neu, foscor, música, experiències, calidesa i potser, fins i tot, una certa melanconia. 

L'hivern es va atansant lentament, també aquí dalt! 
Tot i que han sortit diferents articles en què parlen que ha estat una de les tardors més càlides de les darreres dècades, -si més no a Finlàndia-, la fred està començant a arribar, i amb ella, la neu i el glaç.
Els que em coneixeu ja sabeu que a mi tot això, més que espantar-me, m'agrada i m'emociona, o sigui que collonut.

Acabo de dinar i, mentre em deleixo escoltant la 4a de Sibelius i a fora estem a -1 C, i mentre a la meva terra nadiua aviat hauran d'agafar la barca per a circular, us vull donar a conèixer una molt bona notícia (si més no per a uns quants, entre els quals hi sóc jo).
La primera composició que vaig escriure estant a l'Esmuc va ser la "Deriva Errant", una peça estructurada en 3 moviments i que és per una gralla i un timbal de gralles. Per bé que m'ho vaig passar molt bé escrivint-la i hi vaig aprendre molt, mai no m'hauria pensat que li podria treure tan de suc. O més ben dit, que algú n'hi podria treure tant.

Ara tot just he dinat. Aquest teclat em farà anar lent, perquè és finlandès i haig de fer coses estranyes per escriure correctament, però, no em puc estar de descriure la setmana fantàstica que he viscut, tot aprofitant la visita de la meva família a l'extrem nord d'Europa, concretament a la Lapònia.
Amb tots els de casa, feia temps que planejàvem de trobar-nos aquí dalt, ja que no em cansava de repetir-los que el país s'ho valia, i encara era prou aviat com per no congelar-se anant d'excursió. De fet, està fent una tardor molt "càlida", en comparació de, per exemple, la de l'any passat. 

  Dijous la nit, vaig anar cap a Helsinki i em vaig trobar amb el meu col·lega Albert, que viu allà des de temps llunyans. La sra. Caralt venia d'un llarg i afeixugat viatge Barcelona-Riga-Helsinki, pel que va semblar ser, amb alguns imprevistos.