Ja som 912 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços |
en Joan de Sa Bardissa (de l'Empordà estant)Comiat d'estiu amb un gran gropMentre l'estiu acaba d'estirar els fulls del calendari, les primeres pertorbacions d'origen atlàntic comencen a treure el nas a casa nostra.
Ahir va ser un dia en què hi va haver de tot. Vàrem tenir calor, xafogor, nuvolades i més nuvolades, i finalment, grans ràfegues de vent, pluja a dojo, algun gra de calamarsa i sobretot, moltes, moltíssimes descàrregues elèctriques. De fet bona part de l'interior de Catalunya va ser tot el dia una autèntica passarel·la de tempestes que, si bé passaven molt ràpid, anaven fent pujar els reculls pluviomètrics. National Hurricane CenterSalut mainada!
Mentre l'ex-huracà Earl llangueix passant per les costes fredes de Nova Escòcia i Terranova, al Canadà, diversos nuclis d'inestabilitat s'estan covent en diferents punts de l'oceà Atlàntic per esdevenir, potser, noves depressions tropicals que, alhora, poden desembocar en tempestes tropicals i, en alguns casos, en huracans. I és que l'agost, el setembre i l'octubre són els mesos forts en la creació d'aquestes pertorbacions de diàmetre més aviat reduït, però d'una activitat sorprenent: els huracans. Records d'un gran indret!Vés-te'n a passar un parell de dies amb un col·lega dels que paguen la pena (gràcies, Funti! :P) Sent-te acollit de gust per tothom qui l'envolta.
Gaudeix d'un entorn privilegiat de la mà d'un guia excel·lent ;) Relaxa't, mou-te i aprèn a contemplar allò que tens a tot voltant teu. Buida't el cap de cabòries i deixa-hi entrar els sons de l'indret. Comiat d'agost ple de xafogorDesprés d'un estiu que, per sort dels nostres entorns, no ha estat dels més càlids dels darrers anys, aquest comiat del mes d'agost ens està portant una bona calorada que s'està allargant una colla de dies. Abans-d'ahir, semblava que la cosa ja afluixava, però avui dijous hi ha tornat de valent, i déu n'hi do.
Bona part de Catalunya ha fregat els 40ºC si bé hi ha llocs concrets que els han superat lleugerament, tant a punts de l'interior de l'Alt Empordà, punts de la Selva i indrets de la Depressió Central. Pols del desert a les Illes CanàriesUn cop més m'he estat una colla de dies a Lanzarote, una illa que té ple de racons i de gent que fa que cada cop que en marxo, tingui més ganes de tornar-hi.
Enguany ha estat el 1r cop que hi he estat a ple estiu, i el cert és que tenia moltes ganes de veure i viure en directe el fenomen conegut allà com la calima. Aquest fenomen té lloc cada cop que, per proximitat al Sàhara, les illes Canàries reben la influència de vents que provenen directament del continent africà. Normalment sol ser vent de llevant, que, per latitud, és el que hi correspon. Un estiu molt verd. Que sigui sempre així!Després d'un 2009 que va ser terriblement eixut i càlid, i després que les conseqüències d'això quedessin impreses en tota la vegetació, si més no del litoral, en què ple de suros, brucs i arboços es morien a grapats; enguany les nombroses pluges que hi ha hagut fins a mitjan maig i ara, les darreres tempestes d'estiu, han propiciat que al bell mig de l'estiu com som ara, els boscos facin un goig que feia anys que no es veia.
AbsurditatL'Estat espanyol porta tres segles donant-nos pel sac tant com ha sabut fer i tant com el braç ha pogut estirar-se més enllà de la màniga.
Si rumiem en els molts temes en què ens ha estat donant pel sac -i ens segueix donant pel sac-, potser un nombre prou gran de persones conclouríem que la llengua catalana és un dels punts calents. I és que la política lingüicida de l'Estat espanyol en què sempre ha bandejat la nostra llengua (això quan no l'ha prohibida directament) és un dels plats estrella del menyspreu i la repressió de les espanyes vers la nostra nació. El(s) poble(s) de la vergonyaQuè era abans el nostre poble i què s'ha tornat ara? Què o qui n'és el responsable? Permeteu-me que us en faci cinc cèntims:
Calonge va estar governat, durant vuit anys per un personatge i un equip que l'envoltava que varen capgirar aquest poble, de dalt a baix. I no pas per bé. Si hi ha una cosa que l'antic govern del nostre poble va desenvolupar extraordinàriament malament durant els seus vuit tristos i llastimosos anys sota l'il·lustríssim kamikaze i terrorista mediambiental que encara que avui té els nassos de presentar-se de batlle al nostre ajuntament, va ser la política, -o més ben dit la no-política- d'urbanisme. Per als addictes al temps (com jo :P)Hola a tothom! Avui deixo, encara que sigui per una estona, la política i la llengua de costat, perquè pugueu delir-vos amb la que crec que és la meva fal·lera més gran: la meteorologia. Si aneu cap al final del bloc veureu que hi ha enllaços a estacions meteorològiques connectades a internet, així com pàgines del radar de precipitacions, el detector de llamps, etc. L'estació que porto jo mateix també hi és i porta per nom "Calonge-Mas Pallí". Si cliqueu a sobre del nom, us hi conduirà immediatament. El decandiment de Sa BardissaSa Bardissa (altrament conegut com, Calonge): un poble amb centenars d'anys d'història a l'esquena. Paisatges idíl·lics. Gent que hi viu que tot sovint no s'entenen els uns amb els altres (allò de "pocs i mal avinguts"), i ara, per postres, una part del govern municipal que sembla voler acabar de convertir definitivament el nostre estimat poble en una ciutat dormitori de palamosins, platja-d'aroencs i un mar de segones residències, per recordar-nos que la gent que som d'allà i que ens estimem el poble, no els hi fem ni fred ni calor.
Tip de tot això...Després de la gran, grandíssima, multitudinària i més que històrica manifestació d'aquest proppassat dissabte, 10 de juliol, en què més evident que mai, es demanava la independència del nostre petit país (i no pas la defensa de l'Estatut, com deien els sociates), estem envoltats i immersos en la vergonya, en la mediocritat, en la hipocresia.
N'estic tip del nacionalisme espanyol i totes les figures, icones i gestos que proclama dia rere dia: banderes penjades als balcons a tort i a dret, una suposada imatge de virililtat endegada per un brau, i fins i tot, símbols al·legòrics de l'encara present i incipient franquisme, com ara les àligues... |