xbs

 Lost In Love, de Air Supply, cap allà el 1979. Quin any! Quants anys!

Demà dissabte, dia 4 de febrer, a les 23.00 h., dura lluita contra el fred siberià i el Barça.Acompanyat de la guitarra de David Espinós, llegiré una selecció dels meus contes  a l'espai Enclave de Deltebre, en una nova actuació del nostre espectacle Relats a recer d'una guitarra.

Fa unes setmanes vaig alliberar a Tortosa un exemplar del llibre Bruixes, de Mercè Foradada, i per atzars del bookcrossing el va acollir la cantautora Montse Castellà.Al seu torn, ella l'ha tornat a alliberar, i espero amb ànsies poder tenir notícies del seu nou destí.

Quan el meu vaixell va a la deriva, sóc el primer en saltar; però als teus braços.

Joan Anglas desemmascara una nova Cara del món.

Us animo a participar al I Festival Internacional GOde Poesia que tindrà lloc al poble de Godella (l'Horta Nord). En aquest Festival poden participar autors de tot el món en qualsevol llengua, amb un màxim de dos poemes originals i inèdits, no premiats en uns altres concursos, de temàtica, metre i rima de lliure elecció, que no han de tindre més de 20 versos. Poden ser amb títol o sense, a elecció de l’autor, i també s’admetrà la prosa poètica amb un màxim de vint línies. El termini acaba l'1 de maig.

D'un sol tret esquitxo de roig la meitat de l'ànima on visc. No sabia fins ara que les bales viatgen en dos sentits.
.
Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

-Diuen que vénen temperatures sota 0. M’abraces?

-Però si la calefacció està a 25º!
-Això de la temperatura és tan relatiu.

Tens un racó dalt del món, de Canal 21, rep aquesta setmana a l'incombustible Octavi Serret, el llibreter de Vall-de-roures que sacseja la literatura ebrenca i del Matarranya amb les seves propostes i entusiasme.

Recullo una a una les molletes de pa, encara tendres, i torno a casa, la teva boca.

El joc literari d'avui tindrà d'inspiració els Premis Darwin. Es tracta d'uns premis amb molt sentit de l'humor que s'atorguen a persones que milloren l'espècie humana gràcies al fet de NO haver-se reproduït, a conseqüència d'haver mort, o d'haver perdut la capacitat de tenir fills, a causa d'un accident absurd. Trobareu més informació sobre els premis a la seva pàgina, o a la Viquipèdia, on podreu veure els requisits per a obtenir el premi.
Es tracta de casos verídics, però per al nostre joc us demano que us inventeu una història on el protagonista sigui un candidat/a al Premi Darwin.

Acompanyat de la guitarra d'aquest tros de músic, el David Espinós, llegiré una selecció dels meus contes aquest dissabte a l'espai Enclave de Deltebre, en una nova actuació del nostre espectacle Relats a recer d'una guitarra.

Tens un racó dalt del món, de Canal 21, rep aquesta setmana a Raimond Aguiló, de Falset, un poeta que va escriure algun poemari als anys 70 i 80, i que la vida l'havia apartat provisionalment de la literatura. Quan el vaig conèixer a través d'una primera trucada de telèfon fa uns tres anys, on li vaig preguntar si havia publicat alguna cosa més, em va dir que això de la poesia li venia cada 20 anys.

Davant les teves llàgrimes d'alegria vaig decidir canviar d'estil; ara només pinto aquarel·les.

I és que el futbol, a certs nivells, ha deixat de ser un joc.

- Et miro,
i imito la dansa del teu batec d'ales,
i els colors amb què esquitxes
el tou costat de la finestra on dormo.
Diu la papallona.

Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

ObseCiUnat. Polític ara a l'oposició, només preocupat en criticar el govern.

L'amic Brian em fa descobrir aquest vídeo.

En motiu del 25è aniversari de la mort de Josep Vicenç Foix, la seva Fundació ha organitzat un homenatge avui a les 12.00, al cementiri de Sarrià, durant el qual hi haurà un parlament a càrrec del Sr. Xavier Lloveras. Tot seguit, es farà a una lectura de poemes. La comunitat blocaire també s'ha organitzat per a homenatjar-lo, i la meva humil participació és llegir un fragment del seu llibre Gertrudis:

Igual com els tres mosqueteres eren quatre, aquestes Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes (Onada Edicions, 2010), de fet en són vuit. Es tracta de set (o vuit) contes al més pur estil Pere Calders, on fem un viatge d'anada i tornada al quotidià, passant per aquest trajecte a través d'un argument fantàstic, surrealista o màgic, on els protagonistes es veuen sorpresos o ens sorprenen, però amb naturalitat, com si els passés quelcom rutinari.