xbs

Avui han fet la seva esperada roda de premsa en Jan Laporta, en López Tena i l’Uriel Beltran. M’esperava una altra cosa, francament, perquè hem assistit a un altre estirabot que, ara per ara, només ha servit per a presentar un projecte de personalismes sota una pretesa marca de projecte polític transversal i obert. El nom triat dur el segell d'un moviment catalanista que es remunta a principis del segle XX, Solidaritat Catalana.

No acostumo a fer-ho mai en aquest bloc això de penjar coses sense més comentari, però emmig d'aquests dies de seriositat i transcendència política i social, ens convé a tots una mica de bon humor. Aquesta colla s'ho han currat i el resultat és francament bó. Espero que en gaudiu.

Crònica dels fets segons testimonis directes:

Dimecres al vespre, després de la classificació de la selecció estatal per a la final del mundial de futbol, es van produir uns incidents greus al barri del Carmel.
Darrerament, arran de la iniciativa d’alguns aficionats de la selecció, un grup de persones es reuneixen per a celebrar les victòries del seu equip al carrer Dante amb Rambla del Carmel; un lloc que ells anomenen la “Nueva Fuente de España en el Carmelo”. Fins i tot han creat un grup de Facebook per a comunicar-se. Fins aquí, res a dir. Un pot no compartir els sentiments però alhora toca respectar-los.

Avui podria fer un d’aquells posts que matisen punt per punt perquè els catalans i catalanes ens hem de sentir indignats amb la sentència que ha emès avui el Tribunal Constitucional, però no ho faré pas. I no ho faré perquè crec que discutir punt per punt allò que la ciutadania de Catalunya va aprovar en referèndum és un insult a la seva intel•ligència (quan dic intel•ligència em refereixo a la ciutadania, òbviament).

Dilluns vam fer una trobada amb moltes de les persones que vam conèixer, i amb les quals vam treballar colze amb colze, durant els processos per als MPGM del Carmel i dels Tres Turons.

Diverses ciutats del país han apostat per la prohibició del Burka en els seus carrers. Algunes d’elles ho han fet mitjançant un acord municipal i d’altres, com Barcelona, per decret de l’alcalde.

Més enllà de la simple prohibició, crec que cal preservar els drets de les dones al nostre país independentment del seu origen o religió i, a primera vista, sembla que la prohibició només pot garantir la no presència de dones amb Burka al carrer. Però què passarà si aquestes dones, en no poder dur aquesta peça, s’han de quedar a casa seva perquè els seus marits no les deixen mostrar la seva cara en públic?

L'ample de banda de la freqüència modulada està sobresaturat. A les emissions que es fan sota permís se sumen moltes altres que, sota l’etiqueta de ràdio associació, ho fan aprofitant un buit legal i una certa permissivitat sempre i quan no ho facin en qualitat de ràdio comercial.

La Generalitat de Catalunya està treballant en la definició legal que ha de resoldre el buit que actualment existeix a l’hora de demanar responsabilitats a aquelles emissores que provoquen interferències a la resta.

Si per una cosa serveixen els temps difícils, és precisament per comprovar el nivell de compromís d’un govern envers la ciutadania. Ara, amb una crisi que es fa més evident a cada dia que passa, podem comprovar el grau de compromís del govern de l’estat amb la gent.

El resultat de la consulta sobre la reforma de la Diagonal, en la seva contundència, ha evidenciat que moltes coses no s’han fet bé. Els múltiples errors en la comunicació –molts ja els vaig expressar en el meu post anterior- han provocat que una consulta, que en principi tenia a veure amb la reforma de l’avinguda més important de la ciutat, i que ha desembocat en un examen a l’alcalde i el seu equip de govern. Les conseqüències, de moment, són conegudes per tothom: dimissió forçosa del primer tinent d’alcalde, en Carles Martí, i el conseqüent efecte de moure diverses peces dins de l’equip socialista a l’ajuntament.

La Diagonal de Barcelona és en boca de tothom i, malauradament, no és una grata melodia la que sona al voltant de la consulta ciutadana. Què ha passat?, què s’ha fet malament perquè tot plegat hagi esdevingut una trifurca en què hi ha molta més gent opinant i criticant que no pas votant?

El motiu pot ser que s’ha volgut incentivar molt el vot de les persones sense explicar massa què és allò que havien de decidir; i la poca cosa que s’ha explicat sonava molt igual tant en l’opció A, com en l’opció B.

De tot això hi ha una sèrie de punts clau que passo a enumerar:

Divendres tarda-nit i dissabte al matí he assistit a la III Convenció de Quadres d’Esquerra. No es tracta d’una mostra de pintures ni res per l’estil, sinó d’una trobada de persones del partit amb ànims i opcions de tirar del carro en un moment en què el partit es troba amb una situació que ha generat dubtes interns. La veritat és que he tornat satisfet i content de com ha anat i també de l’ambient que s’hi ha respirat durant aquestes dues jornades. Podríem dir que hem carregat piles per afrontar aquesta recta final fins a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Hem d’allunyar la política de la burocràcia i la participació també. Aquesta és una de les conclusions que he extret darrerament de l’assistència massiva a reunions i reunions on tothom parla de fer anàlisi, projectar, fer els famosos D.A.F.O. i on hi ha molta gent que hi va per voluntat pròpia, però també n’hi ha molta que hi assisteix perquè li toca i, per tant, no s’implica. Simplement hi és per escalfar una cadira.

Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Acollida de Catalunya. Una llei que ha de permetre instaurar les eines apropiades per canalitzar l’arribada de persones immigrades i alhora ser un bon instrument per facilitar la seva adaptació al nou entorn.

Ja tenim data oficial per a la celebració de la consulta ciutadana sobre la independència a Barcelona. Serà el 10 d’abril de l’any vinent. Aquesta va ser la decisió presa en votació a la III Assembla de BCN Decideix, celebrada ahir dissabte a la sala d’actes de la Facultat d’Economia i Empresa. Ara sí, el compte enrere ha començat.