xbs

La bombolla immobiliària i la crisi posterior foren el resultat de la incompetència extrema dels màxims responsables econòmics del país. D’alguna manera, aquesta gent no se n’adonà, o no es va preocupar, dels perills dels 8 bilions de dòlars de la dita bombolla immobiliària (...)

Tots juren i perjuren pel creixement. Tot se’n fia. Qualsevol increment estadístic -0,3%, si fa no fa- se celebra com un gran triomf. Xina, Índia, els EEUU tornen per ara a mostrar taxes de creixement, els borses pugen; només Europa hi va al darrera. No hi ha cap govern que es pugui permetre renunciar a la promoció del creixement (...)

Algun cop li vaig sentir queixar-se de què havia arribat tard a la literatura: que el periodisme, la sortida ràpida amb la qual es guanyaven la vida els que somiaven amb ella el segle passat, li havia devorat molts anys i molta força. Havia escrit el seu primer conte durant la infantesa, quan li van prohibir d’anar al cinema i llegir llibres perquè s’havia escapat a veure una funció de circ (...)

Bolívia està duent a terme tres revolucions simultànies: una, democràtica, descolonitzadora, modernitzadora; una altra, cultural, eliminadora del retard i la barbàrie imposada pel passat d’explotació i submissió, i la tercera, social, de contingut anticapitalista objectivament enraonant. Evo Morales i el seu govern menen les dues primeres amb gran vigoria i decisió, però les formes i el contingut de la tercera estan, encara, indefinits (...)

“Obra gràfica i activitat política segueixen una mateixa evolució en l’obra d’Helios Gómez; de l’anarquisme al comunisme, passant pel trotskisme, les ideologies no aconsegueixen amagar del tot la naturalesa singular del seu compromís; de la mateixa manera, el pas d’un estil avantguardista –fortament influït pel cubisme i el futurisme- a la seva adaptació a les convencions de la propaganda soviètica no aconsegueix d’esborrar una força expressiva que “Helios Gómez: la Revolución gráfica” m’ha permès recuperar” (...)

Aquest llibre és en el fons un diàleg entre el sindicalisme i el Dret del Treball, la gran parella de fet del segle XX; un llibre –acabat de traduïr al català- que, a més, reapareix en un moment –després del Congrés del sindicat- de fecunda relació entre els sindicalistes i el mon acadèmic a través de la Fundació Primero de Mayo, un exemple que caldria imitar. A més, l’autor, Antonio Baylos, aplega tot el cabal d’eines i drets (béns democràtics, en realitat) que compta el sindicalisme espanyol. La qual cosa representa un curs de formació per a nous i vells sindicalistes  (...)

“El lema d’enguany, vol resumir la miscel·lània del programa: ciència perquè és racionalitat; llengua perquè és l’element definidor com a nació; i independència perquè és el programa polític que va fer néixer el PSAN i que, 42 anys després, ha esdevingut la reivindicació majoritària del poble català” (...)

En la nostra opinió, el document de l’antiga Batasuna, que hem llegit amb atenció, conforma l’aposta decidida dels polítics de Batasuna, i d’ETA?, per les vies polítiques. Exclusivament. És un document interessant, amb expressions ambigües, fruit d’un compromís entre diferents, que no aclareix, entre altres coses, que passarà si ETA realitza una acció (callaran, la criticaran públicament, partiran peres) (...)

Irradiador d’idees, guru o dimoni, en Foucault va afavorir el debat intel·lectual del seu temps. Com una mena de savi grec, guiant els seus deixebles, va ser una estrella fastuosa de la filosofia en un moment marcat per les provatures, la curiositat i les revolucions de vellut a Occident. Dos llibres ens aproximen a la seva obra (...)

"Quan bona part dels mitjans anomenats “seriosos” s’hi lliuren a efímeres trivialitats i a reciclar comunicats de premsa i xafarderies de portes endins; i quan el món acadèmic lluita per mitigar els pitjors efectes d’una sobreproducció adreçada a aconseguir fons i a la moda de fer carrera; i quan la política sembla consistir a inclinar-se davant dels imperatius del “mercat”, mentre s’esquiven les patinades de relacions públiques, llavors es quan ens cal, més que mai, un “fòrum” com ara NLR (...)

El maestro chaman africano, gran medium espiritual mágico, con poderes naturales. 20 años de experiencia en todos los campos de la alta magia africana. Ayuda a resolver todo tipo de problemas y dificultades por dificiles que sean. AYUDA A RESOLVER DIVERSOS PROBLEMAS CON RAPIDEZ Y GARANTÍA (...)

“Els tancaments d’empresa i els ERO es multipliquen, davant la passivitat del govern tripartit. Les polítiques de sortida de la crisi busquen que la paguem tots i totes i aprofundeixen l’actual model econòmic, i les seves bases de destrucció social i ecològica. El model de creixement basat en l’especulació immobiliària, la destrucció ambiental, els baixos salaris i l’endeutament, s’ha ensorrat irremeiablement. Ens deixa un panorama de desolació, esquitxat d’escàndols de corrupció, que estan estretament lligats amb la lògica del neoliberalisme” (...)

Ja el juny, el PS va rebre un toc d’atenció sever a les eleccions europees, collint a penes un 26% dels vots mentre el Partit Comunista i el Bloc d’Esquerres n’obtenien el 29 per cent (...)

El nou pla pressupostari del president Obama no acabarà amb la plutocràcia als Estats Units. Però, cas d’aprovar-se aquest nou pressupost, se li crearan alguns neguits (...)

“Un cert desencís, o més aviat una decepció, que implica la ruïna de certes utopies i esperances, pot ser la condició per percebre altres forces que demanen pas, segurament les més vives, que no pogueren expressar-se perquè romanien subordinades a imatges obligatòries d’evolució, a projectes preformatejats o a il·lusions a les quals no s’acostuma a renunciar-hi” (...)

“Lamentés o no les seves associacions amb l’esquerra radical, jo encara recordo les seves creences –i la seva veu- amb afecte” (...)

Ens estarà ensenyant alguna cosa Itàlia? La pregunta la provoquen les celebracions –la veritat és que no hi ha una altra paraula per denominar-les- del desè aniversari de la mort de Bettino Craxi –el de la foto- el mes passat. El dirigent socialista, que va ser primer ministre d’Itàlia al llarg de quatre anys a la dècada de 1980, va morí a l’exili, fugitiu de la justícia. Havia estat condemnat per corrupció i finançament il·legal del partit a penes que pujaven a un total d’onze anys de presó (...)

El Washington Post és un periòdic amb un honorable llegat. Ha realitzat una important tasca informativa al llarg d'anys i panys. Especialment, amb la seva cobertura de l'escàndol Watergate que va acabar amb la dimissió, i la carrera política, del president Richard Nixon. Dissortadament, sembla haver deixat enrere les seves qualitats periodístiques (...)

“Si hi ha un canvi en el nostre ‘statu quo’ serà perquè el poble ho aprova en referèndum. Només els Estats Units de Nord-amèrica ens garanteixen el seu suport en cas d’un atac xinès” (...)