xbs

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Fets: el dissabte 28 de gener, en el marc de la crema de marges habitual per l'època, al Pla i al costat mateix de la carretera C-14 hi passa això:

Ui, sí, quina por, quin fred que ens espera. Sobretot a tu, que t'estàs tot el puto dia a 25 graus a l'oficina. I tu, sobretot tu, garsa, que t'estàs tot el dia rascant-te-la, quin fred que passaràs.

I tu, mosso, o forestal, o bomber de l'Alt Urgell, que el cacic et fa tornar al cotxe (au, passa, i calladet, que ara parlo amb el teu amo); i després t'esbravaràs amb qualsevol desgraciat. Tu pagaràs les meves frustracions.

m.

Al Diari Gran del Sobiranisme.

El senyor Artur Mas i el seu govern es passen pel folre dels testicles les agressions que cada dia reben compatriotes seus pel sol fet de parlar en català. Em pensava, i penso, que el nostre president no és un Sandro Rosell qualsevol. Si continua aquest això ara no toca, que la crisi és molt dura, agafem les tisores i ens ho fem ara mateix.

Aquest migdia hem tingut ple ordinari, com toca el tercer dimecres de cada tres mesos, i es nota que als que manen no els agraden gaire aquests plens perquè curiosament, tant l'alcalde com el primer tinent d'alcalde avui tenien molta pressa per marxar a dos quarts de tres a dinar. Si fessin reunions informatives abans dels plens s'estalviarien haver d'anar amb tantes presses perquè ja els hauríem fet moltes preguntes, però em sembla que ja els va bé fer aquest paper d'atrafegats, així responen per sobre les preguntes que els volem fer i et deixen clar que no tenen temps per aprofundir-hi com potser caldria. Són les seves maneres.

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Comentari arran d'aquest article de l'Enric Vila: “Sembla que CiU té dues possibles direccions: referèndum sobre el pacte fiscal o tancament de caixes (Oriol Pujol dixit). Jo en triaria una altra: eleccions anticipades i un programa clar, sense embuts ni metàfores. Hauríem de convertir aquestes eleccions en un plebiscit: els que aposten per exercir el dret de decidir amb totes les conseqüències, i els que no. A veure qui guanya. I si guanyem nosaltres podríem començar a tensar la corda decidint que volem un finançament just. Espero que no haguem de passar pel tràngol aquest del referèndum sobre el pacte fiscal. Quina mandra.

Al Diari Gran del Sobiranisme.

m.

Gent, la família de cal Rèflex hem fet un cop de cap d'aquells que hi van, i marxem avui a fer la volta al món. Sense presses ni calendaris, tots quatre, grans i xics. Aquesta nit esperem ja dormir al primer destí, que no podia ser un altre que Madrid, el centre de tot, a veure si podem saquejar la Zarzuela i adquirir-hi alguna cosa perquè a la tornada el nostre país no sigui tan pobre ni desgraciat. Tot i que després de veure ahir la immensa majoria dels nostres diputats a les Corts espanyoles com aplaudien amb emoció un senyor que s'atreveix a dir (ell!) que la justícia és igual per a tothom, una pensa que aquí se'ns diu una cosa, allà se'n fa una altra, ens van ofegant i encara ens demanen esforços, sacrificis i emprenedoria. Va, home, va!

La família de cal Rèflex us desitja unes bones festes i que l'any que ve puguem anar fent, sempre endavant i amb el cap ben alt.
Salut i felicitat!
Marc, Josefina, Josep, Maria i Quico.

Al Diari Gran del Sobiranisme.

m.

Heus aquí un exemple força clar de com es gestiona el diner públic a Ribera d'Urgellet:

El 2009 es va acabar una obra al Pla que ja hi havia gent que la veia amb mals ulls pels molts dubtes que generava. L'alcalde va tindre la gran idea de reformar la plaça Major i de fer-hi un pàrquing a sota, amb entrada per l'era Badia. Deia que així la plaça Major (dita també plaça de Dalt) quedaria buida de cotxes. El pressupost de l'obra va ser d'uns 211.500 euros, finançats de forma important a través del Pla d'obres i serveis del Departament de Governació. Una quantitat gens menyspreable.

Diario Gol: "Ante el asombro y estupefacción de los presentadores, a TVE se le colaron unas declaraciones de Andrés Iniesta hablando en catalán, en el programa especial de Teledeporte, después de la gran victoria del Barça en el Bernabéu. Las imágenes eran cedidas por TV-3, pero no contaban los periodistas Marta Solano y Juan Carlos Rivero que Iniesta se expresara en ellas en catalán con total naturalidad.

Ahir hauria guanyat la porra. Vaig pronosticar l'1-3 amb gols d'Alexis, Cesc i Messi, i Ronaldo per part dels castellans. Era optimista i ja es va veure que el Barça és superior al Madrit. De fet és superior a qualsevol equip. El que passa és que el futbol té aquesta grandesa que permet que el millor, força vegades, no guanyi.

Pessimisme és el títol del meu primer apunt al Diari Gran del Sobiranisme.

Una cosa no treu l'altra. Encara més, ens cau la bava amb el nostre exèrcit al coliseo blanco, i així tot passa i s'empassa més bé.

m.

La mitja hora de pati ha sigut profitosa. Encara hi ha bolets, aquí dalt, tot i que el senyor micòleg digui que no. Una temporada desastrosa, però. Se n'aniran al congelador, em sembla, per a una bona ocasió. Diuen que és el millor bolet per als guisats, però a mi ja em llamen prou a la paella amb una mica de julivert.

m.

Dilluns es posa en marxa el Diari Gran del Sobiranisme, en què col·laboraré de tant en tant. Molta sort i endavant.

m.


Sortim el 7 de desembre de 2011 from Diari Gran del Sobiranisme on Vimeo.

Avui hem tingut ple extraordinari, no perquè hi hagués assumptes d'una gran urgència per debatre, sinó que ja hem comentat alguna vegada que lo habitual a Ribera d'Urgellet és que hi hagi plens extraordinaris i els menys habituals són els ordinaris, que són cada tres mesos. He sortit del ple amb una emprenyamenta de nassos, amb aquella sensació de ràbia i d'impotència que es té quan se senten coses que mai pensaries que es podrien dir o fer en un ambient de democràcia, de diàleg, de participació, i això tan maco que l'equip de CiU va prometre a la seva carta electoral (perquè després encara ens haguem de sentir dir que són gent de paraula!).

Des de la més estricta, exhaustiva i aprofundida visió personal del món:










I que el teu déu t'agafi confessat.