xbs

Sóc nascut a Barcelona tot i que ara visc al Maresme i molt feliç. Avui el batlle de la meva ciutat, el Sr Hereu, m’ha humiliat, i em calia dir-vos-ho.

Portem tres anys suportant l’intent del govern espanyol d’imposar-nos la bandera espanyola al castell de Montjuïc, quant la realitat era que la qüestió ja estava legislada per llei i no calia tanta parafernàlia.

Setmanes enrrera, vaig enviar mitjançant el web Gencat.cat, una carta al president de la Generalitat de Catalunya, al respecte de la problemàtica del possible tancament d'emisions de TV3 al País Valencià. Aquí teniu l'esmentada carta, i la pertinen resposta.

Sr. President:

Tenim Catalunya mal ferida des de fa temps.... espoliada, arrasada, i amb diversos intents d'aniquilació com a poble, sent els objectius, nosaltres les persones i minant a través d'aquest objectiu el nostre sentiment.

L’altre dia veia un reportatge per TVC on parlaven de les darreres manifestacions promogudes pel PP a Madrid al voltant del ja famós tema “De Juan Achaos”, i on explicaven la darrera estratègia d’aquests partit polític, que consisteix en apropiar-se de nombrosos símbols aliens a ells. Concretament parlaven de la bandera espanyola, de l’himne estatal, del llaç blau promogut en el seu moment per un moviment cívic per la pau, i també d’una cançó (Libertad libertad), cantada en l’època de la transició pel grup Jarcha, i que es va convertir en un himne per a aquella suposada transició, pel seu missatge de llibertat.

Ja estem acostumats a que segons com bufa el mestral, o segons si a algú a la 'capital del estado' li agrada poc o gens alguna paraula provenint del Principat, ens llencin com aquell que no vol la cosa, una campanya contra els productes catalans. I es queden tan amples!!!

Això que per a nosaltres ja comença a ser normal, i que hi ha constància que al primer terç del segle XX ja es duia a terme com a mesura disuasoria, en qualsevol país mínimament, educat, evolucionat, democràtic, o busqueu vosaltres mateixos l'adjectiu que vulgueu, seria un escàndol d’envergadura colossal. Però llavors, i aquí? Aquí res home, aquí tot si val, i nosaltres empassant-nos-ho com si res.

(Opinió enviada des de l'Empordà)

"M'he quedat impactada en llegir aquestes línees ... Quina meravella veure per fí reflectides en unes línies tota la veritat en essència, de manera entenedora, clara i sintetitzada sobre la nostra situació, o millor dit, sobre la situació del nostre pobre país.

I per què pobre... ?

Aquestes darreres setmanes, estem veien perplexos la deriva que pren la política espanyola envers Catalunya, una deriva que no per coneguda, deixa de superar totes les previsions més negatives.

La catalana ha estat en els darrers segles una societat pessimista, falta d’energia, poc o gens convençuda de les seves possibilitats i totalment desconcertada i perduda. Tot i així, el miracle és un fet i a dia d’avui, ja segle XXI, podem dir que encara som aquí, i això, us ben asseguro que no és poc.

Un bon dia, durant una tertúlia en la que la història era el tema central, el meu bon amic i mestre en Jordi Bilbeny, em va dir una frase que m'ha colpit durant aquests darrers anys: "Érem una potència mundial de 1er ordre, i ara som una comunitat d'un país de segona fila".

Ara que comencem a retrobar-nos amb la nostra història tant temps furtada i que comencem a saber qui som i d'on venim, i que comencem a conèixer tot el que aquest país ha aportat a la humanitat, i també tot el que ha patit, siguem valents i orgullosos diguem-ho ben alt i clar, i mai, mai mes tornem a trair a aquells que ho van donar tot per aquesta nació.