xbs

Molt endarrerit, aniré de pressa.


Acabat, 15 juliol, 2011. The Zanzibar Cat (16 contes del 1962-1972), 1984, de na Joanna Russ.


Llibret molt dolent, escruixidorament pueril. Només dos contes se salven, el primer (When it Changed, 1972, amb un planeta on les dones manen i hi són pràcticament úniques i funciona naturalment) i el darrer (The Zanzibar Cat, 1971, on tot existeix... a l’ànima de l’autor).

Pel que fa al planeta femella, m’ha fet recordar en Faulkner a Sound and Fury, on un diu: Why couldn’t it have been me and not her who is unvirgin? i l’altre respon, amb tota la raó: That’s why that’s sad too; nothing is even worth the changing of it.

Bon recapte darrerement







20-XI-2010



Acabat, d’en Octave Mirbeau, La 628-E8 (1907)



Fent abstracció del constant i ridícul peà a l’automòbil — mecanisme repugnant en tots els sentits — llibre molt llegívol, i didàctic (pel que fa al pensament corrent de l’època).



Racisme a doll i ben pensant, és clar.



Remarcant la religiositat estúpida, el cretinisme, dels belgues; hi troba una bona explicació...

p. 86 :



La Belgique ne peut pas éliminer le sang espagnol qui coule dans ses veines… (Hà!)

Afegeix-hi això








Recents si fa no fa... Hi aniré una mica ràpid... apunts i subratllats... sense estendre-m’hi gaire, car vaig molt endarrerit...




~0~0~





Acabat 6-març-2010. D’en Glenway Wescott, Apartment in Athens (1945)




Durant l’ocupació nazi, un oficial alemany viu a la força en un pis d’una família grega — pare, mare, fill, filla.

Bufa el xaloc, temps de mareig, la mort té el llum verd







Acabat... un llibre que cal assaborir sovint... South Wind, d’en Norman Douglas (1917)

Llegit avui, 6 agost 2010, d’en James Hadley Chase, One Bright Summer Morning (1963)

30 juliol 2010

Llegit, de n’Ernle Bradford, Ulysses Found (1963)



Identificació geogràfica dels indrets percebuts o tocats i els trajectes presos per n’Ulisses o n’Odisseu en l’Odissea — l’Odissea, com qui diu el viatge de n’Oudeis, el viatge de No-ningú (exactament, car és la vida de molts de mariners i no pas de cap) — per part d’un mariner afeccionat a la Mediterrània i amb nocions pus tost clares. Com diu: “A great many things which have baffled eminent scholars might have seemed more comprehensible if they had spent a year or two as sailors on this sea.”

29 juliol 2010

Llegit per a entreteniment d’estiu (i per a més entreteniment, l’he llegit en italià: L’assicurazione è chiamata a pagare, amb tr. d’en Bruno Just Lazzari), d’en James Hadley Chase, Double Shuffle (1952)



Un investigador a compte d’una agència d’assegurances s’encarrega de descobrir què hi ha darrere una pòlissa no pas gaire com cal.

La cosa és molt embolicada... amb dues bessones... i una actriu (amb una altra pòlissa gens intel·ligentment feta signar pel mateix agent d’assegurances)...

24 de juliol 2010. Acabat El jardí dels suplicis (1899), del normand Octave Mirbeau.



Un autor fastiguejat i doncs fascinat per la putrefacció del cos; tanta de façana en la vida quotidiana...! La gent fotent creure que ni caguen ni es podreixen... ni devoren cadàvers... ni són garants de tots els assassinats de clergats, buròcrates, bòfies i militars. Hà!

Alguns “crítics” dient que és “impaïble”, mes cal comprendre que (com tot el que és païble) tot text païble es converteix prou tost en merda, i que només els texts “impaïbles” valen la pena de rosegar.

Avui (20-VI-2010). Llegit, d’en Henry Kane (tot i que signa aquesta novel·la amb el nom corporatiu d’Ellery Queen), Kill as Directed (1963).





Llibre trobat fa una pila d’anys (rere un paravent de construcció dins un museu de Washington). Sempre he tingut sort amb els llibres trobats. I aquest també és força bonet.



Un metge capdecony (i molt avariciós) (i, damunt, envejós: he had grown up swallowing daily doses of envy as others swallowed vitamin pills) embolicat per una àvol dona (és clar) en la teranyina de molt de crim. Al capdavall se’n desix per una casualitat, i aprèn a no ésser tan llefec de l’ham mortífer dels calers.

Llegit (10-juny-2010), d’en Robert Finnegan, The Bandaged Nude (1947).




Tres cadàvers enverinats amb verí abstrús (leunatina).



El primer, descobert per casualitat en caixa de fideus dolents recuperats de vaixell enfonsat i portats a cremar (i sense aquesta descoberta accidental, els altres assassinats no haurien seguit, i doncs ningú no hauria sabut mai què se n’havia fet del mort, un pintor qui tornava de la guerra i s’estranyava que totes les seues pintures d’abans havien desaparegudes comprades per anònims qui eren impossibles d’atraçar).

Llegit (4 de juny 2010) un altre cas d'en Perry Mason. The Case of the Lucky Loser (1957), escrit per Erle Stanley Gardner, és clar.

La cugucia imposada per l'amant al cuguç considerada invasió de propietat... o en tot cas "invasió" de domicili... a tots ops, de potestat... hum... I, també: the irate husband was about to invoke the unwritten law... quina és aqueixa llei d'estranquis que permetria al cuguç de cometre cap... merdós crim passional o altre...? Tot això s'ha de basar en la idea capdecony que la dona pertany al marit.

23 juliol 2009



Llegit d’en Philip Gooden, Sleep of Death (2000)





Divertiment dels bons – teca intel·ligent, text ben escrit.



Un actoret de poble vingut a Londres en viu de fortes, amb en Xècspia de mentor. Hom endevina l’assassí (les pudors que hi atracen són massa fortes) (hom ens recorda ara i adés: “before the climax of a play the hero shall withdraw from the action”, per tal d’aparèixer amb més esclat) (i ja sabem qui hi manca cap al capdarrer entre els principals), mes no hi fa re; hom continua llegint perquè hom hi aprèn un munt.

21 de juliol – 2009



Llegit d’una tirada de n’Oakley M. Hall, Murder City (1949).

Xagrins i segrinys (d’estranys i de pollins)







17 abril 2009




Llegit, d’en Balzac, La pell de xagrí (1831).

Tres de na Pym llegits recentment








Darrerement llegia de na Barbara Pym, l’u de març de 2008. The Sweet Dove Died, 1978.



Novel·leta insubstancial sobre una altra conca qui bé vol el seu marieta. El llibre gairebé la relació d’una competició de conques qui vetllen cadascuna pel “seu” marieta. La protagonista una dona de “classe” (segons parer d’elleixa).

Odiar és un plaer [1826] d’en William Hazlitt





[Traslladat i comentat per l’immens erudit en Pete Netherhaunts, de les excelses universitats de Pamfilònia i Tothosaua.]

William Hazlitt: Por a la mort (1822)









Por de morir




[article d’en William Hazlitt, anostrat i comentat, part dessobre, pel tit]

[entre claudàtors doncs els meus comentaris]










(“...el son ens arrodoneix la minsa vida...”)







Potser el millor remei contra la por a morir fóra el de consirar que la vida té tant un començament com una fi. [Podríem dir una sortida i una arribada, ara que els esports pinten tant].

20 de juliol de 2008.






Llegit, d’en Howard Browne, Halo in Brass (1949).



On l’assassí era assassina disfressada d’assassí.