xbs
Jo també vull un Estat Propi - Xarxa de Blocs Sobiranistes
Ja som 956 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços   |
amicsarbres
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
Updated: fa 3 hores 19 minuts La veu dels arbresApropar-se a la veu dels arbres
La veu dels arbres és el títol d’una nova activitat de divulgació centrada en el món de la dendrocronologia, la ciència que estudia els anells de creixement dels arbres i de les plantes llenyoses. L’activitat, que tindrà lloc el proper mes de març a la Finca Pedro Pons de la UB, consisteix en un espectacle de clown i un muntatge audiovisual, i inclou una visita botànica guiada pel professor Ramon M. Masalles, catedràtic de Botànica de la Facultat de Biologia de la UB. Per als interessats a participar-hi, el termini d’inscripció ja és obert i es pot formalitzar a l’enllaç . Rere cada freixeAquest freixe de fulla gran,
encerclat de matolls de boix i grèvol, fa quaranta anys era un plançó emmurriat, sense ombra. Sota una branca que jugava amb el vent, llançàvem minuts escadussers d’una tarda de llavis delejants quan encara no havíem après a assaborir la fruita de l’amor. Aquest freixe ha menjat primaveres, ha comptat les estrelles de l’hivern i ha begut la claror clandestina de la lluna. Aquest freixe és ara una mà invisible sobre el meu front. Joan Mercader i Sunyer (Tortellà - Olot, 1932) Paisatge de ventall La plaça Riquer d'Eivissa sense arbresVolem la plaça Riquer amb arbres, amb ocells, espai ciutadà amb zones verdes i d'ús públic
L'ajuntament d'Eivissa ha talat els 13 arbres d'una plaça emblemàtica i molt popular del nostre barri, la plaça Riquer. Ignorant que som una illa mediterrània, part del centre històric, un lloc on a l'estiu es donen temperatures altes i una ciutat protegida per la UNESCO, ha tret la serra mecànica i ens ha deixat sense aquests 13 bells arbres, en un barri en el que les zones verdes brillen per la seva absència. Plantada de plançons del xop d'ElxInici d'un projecte per a reproduir
A l'ombra de les alzinesDespertar
De sol a sol brancada De la saba al desig la clatellada Alzina al nord -manyoc badoc- de brosta llum s'hi amara alhora Amb dits de pop l'albada molla Hora i olla Lluís Calvo (Saragossa, 1963) Esporles Alzines esporlerines, alzines de bona arrel, que alçau les branques al cel per haver les pluges fines: jo us salud de pas, alzines d'aglans dolços com la mel. (Llepolies i joguines, 1946) Maria Antònia Salvà Li'n diuen Aulina o AlzinaAlzines de bona arrel i de gran resistència
Il·lustració : Jordi Casamajor 'Quercus ilex' El primer cop que la vaig veure, no vaig saber què era, arbust o arbre, roure o boix. Li'n diuen Aulina, o Alzina: ambdues variants del nom provenen de la mateixa paraula llatina: ilex. Quant a la primera part de la seva denominació llatina Quercus, ve de l'expressió celta kaër quez que significa «bell arbre». Els russos la coneixen amb el nom de Roure de Pedra. Els francesos li han posat Roure Verd de Dolços Glans. Art prehistòric escolítid o petroglifs escarabèids sobre fustaUn xilo-llenguatge encriptat
El creixement de les larves d’escolítids i barrinadors, que progressaren baix la pell d’aquests cimals d’ullastre, deixaren unes estètiques empremtes semblants a art rupestre o a complicats petroglifs amb enrevessades i espesses escenes de vida. Entra dins el bosc, entra dins el TotEntra dins el bosc
Entra dins el bosc seré i acollidor. Entra dins el bosc seré i acollidor. Entra dins el Tot seré i acollidor. Entra dins el Tot seré i acollidor. [del disc Sagrat cor] Eduard Canimas Escoltau-la a goear : •Salut Jack i Elena! Una bella invasora amb males intencionsBroussonetia papyrifera
Mor el cinquè arbre més vell del mónL’arbre "El Senador" es va incendiar
El becut fa estralls a ValènciaLa plaga de becut roig obliga a talar un centenar de palmeres en un any a València
Els tècnics han augmentat el tractament en els 16.000 exemplars, però la propagació dels insectes és veloç Una de les palmeres afectades dels jardins de Vivers.: : Irene Marsilla Dades : 400 ous pot fer cada femella de picudo roig i es poden trobar en qualsevol mes. 2009 va ser l'any en el qual l'Ajuntament va iniciar un tractament per a evitar les plagues. Dia de l'Arbre a Aielo de MalferitJocs i plantació d’arbres a Aielo de Malferit
El proper cap de setmana, el dissabte dia 28 i el diumenge dia 29 de gener, a Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida, es celebrarà el Dia de l'Arbre. El dissabte dia 28 de 12'30 a 13'30, a les escoles noves, es farà un joc amb els xiquets i les xiquetes de primer cicle escolar (entre 7 i 13 anys). Dades etnobotàniques de Formentera i Mallorca«Abans que es pins facin magranes i ses figueres melons»
Primeres dades de dues recerques etnobotàniques a Formentera i Mallorca per Esperança Carrió, Marina Mayans, Joan Vallès © Marina Mayans. Formentera és una illa pràcticament plana, tal i com s'observa en les imatges. «La fascinació científica per les illes va començar amb els interessos evolutius de Darwin a les Galápagos i des de llavors les illes han estat investigades en profunditat» © Marina Mayans Oh pi dels déusEls nostres pins
¡Salut, oh pi de terra eixuta, oh llaç damunt la nostra ruta, d’un aspre món i un cel serè! !Oh cos vermell, oh barba hirsuta, fort, encirat com una fe! Salut, oh pi de la carena, dolç monument de l’horitzó; salut, marina visió oh pi dels déus, fill de l’arena; pi vigilant de les ermites, entre una font i un vell pedrís; pi suïcida que t’excites tort, esglaiat sobre un abís; pi que ets conhort per a les passes, a mitjan rost, bell travesser; pi que en el sol t’estiregasses cap a la llum, com un xiprer; pi casolà vora una eixida que sents el cant dels reguerols; pi dins la selva atapeïda, Pitis va ser transformada en un piEl pi, bellesa resplendent
Il·lustració : Jordi Casamajor Just davant nostre, vet aquí una nimfa de corbes suggeridores i luxuriosos cabells de color verd. Tenim el plaer de contemplar-la al mig de tres arbres del gènere Pinus, al bell dibuix de Jordi Casamajor que emmiralla, fidelment, l'antiga llegenda grega. La nimfa Pitis – aquest és el seu nom - té un problema que el nostre segle desconeix. ¿De què pateixen, amb freqüència, els fills del món global? |
