xbs

Definitivament, se`n acabat de treure la careta, tant el seu director D. José Antich com el Sr. Comte.
Definitivament s`han posicionat en contra de tota idea de sobiranisme. Clar que tenint un equipo ple de rectificadors, que malden per no fer enfadar la ma, tant la d`aquells que els hi paguen, com la d`aquells que representen els seus amos a la colònia.
Aquest diari representa la vergonya nacional, on de la renúncia nacional se n`ha fet seriositat, de la indignitat nacional se n`ha fet moderació i de la derrota nacional se n`ha fet objectiu polític.

La capacitat de sorpresa que tenim amb el comportament de la nostre classe política, no té límits. Quan pensem que hem arribat els més alts cims de la mediocritat, la inutilitat, la indecència i la indignitat, ens arriben noves sorpreses, que fan que aquest món, sigui cada dia més tancat en si mateix, sense cap contacte amb la societat civil, que s`esglaia veient determinats comportaments, que en empreses serioses comportarien l`acomiadament immediat i sense miraments.
Avui, la musa i portaveu d`ERC parlava de deslleialtat dels impulsors de Reagrupament.CAT per sortir públicament a demanar un Congrés extraordinari per modificar l'estratègia d`ERC i els seus màxims dirigents.

Són una espècie, no diguem-ne abundant, però si amb certs altaveus mediàtics importants que els hi donen certa volada intel.lectual,malgrat nadar en la més absoluta misèria d`un pensament basat en un auto odi enciclopèdic, digne de ser tractat pel més re-nombrats psiquiatres d`aquest país, en lloc de tenir columnes d`opinió a certs mitjans.
Són persones d`una veu engolada, impostada, que volen reflectir una seriositat i una dignitat que nacionalment ja fa temps la van perdre.

L`independentisme és quelcom molt més seriós que les bestieses d`ERC està fent últimament. Deien que havien entés el missatge dels seus electors, i acaben fent un malt terrible a la idea sobiranista.
L`altre dia un periodiste, allunyat tant d`ERC com de qualsevol idea sobiranista, reclacava que cada dia hi han més sobiranistes, però també més gent que refusa el comportament infantil, immadur, inconsistent i incoherent.
No saben el mal que estan fent. Si la sobirania és tenir gent que ens mani com els d`ERC, molts es donaran de baixa molt aviat.
Ja ni ha prou de comèdia.

Diuen que havia a Catalunya una espècie anomenada “ Federalista”, que tenia com a trets principals el creure en la possibilitat que l`estat espanyol esdevingués un Estat Federal, on les nacions fossin reconegudes dintre d`aquest Estat Plurinacional, basant-se en els seus inalienables drets històrics.
Era una espècie que creia que dintre del Estat Espanyol, Catalunya es podria desenvolupar econòmicament i políticament, mantenir i tenir cura de la seva cultura i la seva llengua, que seria protegides per aquest benefactor estat federal.

Avui és un mal dia, per a tots aquells que defensen la via estatutària dintre del Estat Espanyol. Defensaven que aquesta era la millor via per anar obtenint poder polític i econòmic enfront d`un estat que per definició és centralista i és genèticament anticatalà.
Ens van volen vendre la cantarella de sempre, la bondat del sistema autonòmic que permetia el lliure desenvolupament de Catalunya, la relació bilateral amb l`estat, un sistema de finançament just per a Catalunya, el desenvolupament cultural i lingüístic i tantes coses més; però totes dintre del magnific estat de les autonomies, on Catalunya seria tractada com la nació que és.

Molts catalans, al poc de tenir nou govern?, n`estem farts ja. Tenim un govern on el silènci és el preu de la buidor i de la negritut intel.lectual, on la foscor del no res, és l`esperit del mateix, i on l`aberrant separació entre nacional i social ha pres cos definitivament.
Personatges dignes de ser oblidats i enviats al racó més fosc i amagat de la història, tornen a sorgir com a elements inspiradors d`aquest govern nacionalment disgregador.
Personatges com Montilla, Corbacho, Zaragoza, Bustos, i el llepa del Iceta, dignes integrants del espanyolisme més ranci del PSC s`han retrobat amb la possibilitat real de dur a terme el que el franquisme no va poder acabar, foragitar la llengua, la cultura i la consciència nacional catalana.

Molta gent deu haver llegit i vist per TVE3 ( la seva) l`espectacle lamentable on els partits espanyols van ensenyar les seves vergonyes i les seves misèries, reflectint el que molts hem intuït i pensat durant molt de temps, respecta a la cultura democràtica del Estat Espanyol. La putrefacció d`aquest Estat Espanyol està avançant a passes gegantines. Estem lligats a un Estat podrit des de dins, on els cucs avancen inexorablement cap al cor mateix del Estat, on els defensors d`aquest mateix Estat,han assolit el mateix comportament dels cucs, menjant-se la merda que genera aquest Estat, que n`és molta i ve de ben lluny, quasi des del mateix dia de la gran Unitat per collons.

El flamant Conseller d`interior, Sr. Saura es va reunir ahir amb el Ministro d`Interior Sr. Rubalcaba, per entre altres coses, demanar-li que ens ajudi a pagar les hores extres dels Mossos d`Esquadra,que degut a la falta de personal es veuen obligats a fer.
Això ens du un altre cop al mateix tema de sempre: Som una nació espoliada per un estat rapinyaire, i no podem disposar dels nostres diners NI per pagar les hores extres de la nostre policia.
A banda que el Conseller ha sortit ben cofoi de la reunió, ningú s`ha fet ressò de la manca de recursos de la Generalitat, en un tema cabdal com és la nostre policia.

Ja fa dies que es venen sentin declaracions de personatges nacionalment tant admirables com el llepa del Iceta, a rel de la possibilitat que el TC tombi el nyap d`estatut que gent com ell van ajudar a retallar i aprovar posteriorment. La imatge d`aquest personatge negociant al costat del PSOE enfront dels partits catalans, no té pèrdua, i s`hauria d`ensenyar a les escoles sobre la mentalitat de subordinats i d`esclaus d`una part de la classe política catalana, com a reflex de cert síndrome d`Estocolm vigent a la societat catalana.

Se`n parla en alguns àmbits d`opinió d`aquest cop d`estat constitucional. En la meva opinió no van massa errats. L`embogiment de la caverna mediàtica, l`autoritarisme creixent dintre del PP, les proclames des del púlpit, les opinions de les togues en assumptes no jurídics i un silenci inquietant de les armes, ens venen a donar una pista bastant clara d`on som i cap a on anem.
El silenci de les armes, que dintre d`Europa és obligat,encara que no volgut a l`Estat Espanyol, de tant en tant es trenca amb soflames franquistes.
Els últims moviments del lepeniste PP, tant del partit en si, com dels seus àmbits d`influències, ens porten a sospites inquietants.

Ahir va llegir l`article de`n Xavier Bosh al diari Avui, i avui un article d`un periodiste espanyol on es feia referència a l`anterior article.
La suma d`ambdós articles ens dona una visió clara cap a on anem. I anem cap al precipici nacional, allà on tant el PSC com el PP ens han volgut dur els últims anys i no varem poder fer-ho.
Si no ens fem respectar amb dignitat defensant les nostres migrades competències, si no defensem la nostre llengua i la nostre cultura amb valentia, estem nacionalment perduts.

Estic segur que el xoc de trens amb Espanya és inevitable. La irresponsabilitat i buidor intel.lectual de`n ZP i la deriva feixista del PP, utilitzant tots els medis per tumbar el raquític estatut català, ja siguin medis democràtics com utilitzant poders predemocràtics, ens duran a una confrontació inevitable. Si a tot això hi sumem les invasions competencials del amic espanyol, el camp queda ben limitat.
La gran pregunta que ens fem els sobiranistes és fins a quin punt el nacionalisme català deixarà de banda per un cop les seves lleialtats espanyoles per focalitzar-se en les autèntiques lleialtats a Catalunya, a la seva història i a la seva gent.

Hem de felicitar efusivament tant en Carod com en Puig, perquè sembla que comencen a albirar que en aquest Estat Espanyol, on la qualitat de la democràcia és molt minsa, Catalunya és l`ase de tots els cops.
Els felicito perquè sembla ser que finalment s`adiuen en allò que cada dia més gent reclama: S`ha acabat el bròquil. Els hi ha costat a les dues formacions adonar-se de la realitat del Estat on vivim: Només hi som convidats per pagar i callar.

Avui sembla que ERC s`empassarà sencera la llei de la dependència, saltant-se l`opinió del Consell Consoltiu, amb la idea de sempre : No té importància qui caça el conill; el més important és caçar-lo. Amb aquesta idea tan progressiste, si l`apliquem a tots els àmbits de decisió, no ens cal la Generalitat: Ja ens ho faran des de Madrid. Un 70% dels articles són anticonstitucionals, i ERC s`ho menja amb patates. S`ho engoleix sencer. Això se`n diu amics d`ERC: Dimissió i renuncia nacional. La decepció amb ERC ha arribat enciclopèdica. Un altre referent nacional que s`enfonsa en la miseria de la menjadora. D`això en diuen ara " Patriotisme Social". Quina vergonya, quin menysteniment dels catalans.

Catalunya es troba en un atzucac com no ens podiem pensar fa simplement uns mesos, malgrat certs indicadors que ens duien a una preocupació evident pel nostre futur com a poble.
Un govern de la Generalitat presidit per un espanyoliste convençut, recolzat per una irreconeixible ERC, que seguint els criteris de la progresia carrinclona del estat, enfronta el tema social amb el tema nacional, quan tots sabem que en el cas De catalunya, ambdós temes son germans.

Hem sentit últimament moltes declaracions dels nostres dirigents polítics, que o bé ens deixen indiferents o fins i tot ens provoquen reaccions de ràbia i impotència pel cinisme que traspuen. Posem exemples ben clars:
El Conseller Castells anunciant la creació de l`agència tributària Catalana, quan es tracta simplement d`un canvi de nom de l`antiga Direcció General de Tributs. Simplement fum.
El ex-president MH Pujol, parlant de la natalitat a Espanya. Catalunya és Espanya, President??No hauria d`estar més preocupat pel robatori fiscal del estat espanyol, que el seu hereu Sr Mas ha consagrat en el Estatut de la vergonya? No explica que malgrat la situació dels serveis públics a Catalunya, ens foten el 10% del PIB per finançar la nació veina?

Un cop més la justícia d`aquest estat espanyol que passa per democràtic ha tornat a posar una pedra en el camí del la pau. Els críms abominables de De Juana Chaos ja els va pagar a la presó durant 18 anys. Ara el comdemnen per 2 escrits en el diari Gara a 12 anys.És la justicia proporcial i justa? Et poden comdemnar a 12 anys per dos escrits? I si és així, perquè no condemnen en el gran gesticulador del odi, de la sang i de la venjança?
La justícia espanyola des de l`època de`n Franco no ha sigut mai justícia, sempre ha sigut venjança. La tan admirada transcició espanyola va deixar la justícia intocable, un cau on la caverna més troglodita de totes, aniua.

El debat obert tant dintre de CiU i d`ERC com de la societat civil respecte a quin és el cami que el nacionalisme ha de seguir cap endavamt, tenint en compte l`actual situació, tant de moral ensorrada després de la aprovació d`un estatut que serveix tant per a nosaltres com per a Ceuta, comde tenir com a cap de les nostres institucions a un espanyoliste sense complexos.
Què hem de fer? Com ens hem d`articular? Com ens hem d`enfrontar a la voluntat renovada d`encaixar-nos dintre del estat espanyol, de diluir la nostre essència, cultura i llengua?
Catalunya es troba un atzucac molt important, depenent la nostra existència com a nació, de com ens en sortim.

Ja fa temps, un company de Catalunya Acció va fer esment a la mateixa frase que ha publicat en Joan Carretero. Del famos Diputat K ha passat a ser el noi dels encàrrecs del Monty. Deia aquest amic meu, que els espanyols porten 300 anys ocupant-nos i que saben molt bé com tractar-nos, com fer que molt de nosaltres acabem menjant a les seves mans i tornem a cas ben convençuts de la necessitat de seguir sent colonitzats.