xbs

He de reconèixer que m’agrada discutir, del que sigui mentre es mantinguin les formes d’una discussió pacífica i entre persones educades i raonables. M’encanta contraposar les meves idees a les dels altres, i veure si algun dels seus arguments tomba el que jo penso i la meva opinió respecte un tema canvia o s’enriqueix.

Mai deixo passar una oportunitat de discutir, m’apassiona, i si és de política encara més. Això a excepció de quan estic al lloc de treball, on les jerarquies laborals, la manca de confiança o comprensió i l’estabilitat laboral són factors que converteixen la feina en el lloc on més has de cuidar el que dius a no ser, és clar, que siguis l’amo. En aquest cas pots dir el que et roti.

L’avi Siset de Cals Ous, s’ha emprenyat de veritat…

De la maleïda guerra i dels 40 anys que el aquell dictador covard, feixista i genocida va estar dant pel sac perquè ningú va tenir els pebrots de fer-lo caure, no me’n vull ni recordar Antonio. Però només de pensar en els trenta i pico anys que portem de lo que en diuen democràcia, em bull la sang fins a fer-me mal el cor.

Ahir mateix es va obrir una via més cap a la independència, la mesa del Parlament va admetre la proposta de consulta popular sobre la independència de Catalunya. Però mentre no assolim la secessió, i això depèn en gran part únicament de naltros mateixos, pertanyem a l’estat espanyol. Mentrestant això no canviï, hem de tenir un ull ben posats als balafiaments del govern espanyol.

Nazisme

• Primacia de l’Estat sobre l’individu i sobre qualsevol altra entitat.
• Creença en el racisme i la seva aplicació pràctica en forma de segregació racial, exclusió, eugenèsia i violència: la raça nòrdica alemanya era considerada la “raça ària”, mentre que la resta formava una jerarquia de “races inferiors”, amb els jueus rebent la pitjor consideració.
• Exaltació d’un guia o Führer.
• Defensa de l’imperialisme: Alemanya tenia el dret a envair els territoris que creia seus.
• Militarisme i violència. Com en d’altres ideologies totalitàries, la violència i la guerra eren exaltades.

Sionisme

Jo havia vist moltes vegades la representació de tres simis, o individus, o algun tipus de ninot fent com aquestes tres mones: una es tapa els ulls, l’altre la boca i la tercera l’orella. Jo coneixia una interpretació, probablement errònia, que interpreta aquesta imatge com el símbol de la censura. És a dir, no pots parlar lliurement, no pots escoltar lliurement i no pots observar lliurement.

Guaita si en són de nets a Japó, que escombren les pedres i tot! Justament això vaig pensar en veure aquests tres pencaires escombrant aquests pedrots que hi havia entre uns temples, suposo que les poques fulles seques que hi havien. Una mica exagerat i tot.

Abans ser el president del COI, potenciar i anunciar que les olimpíades de 1992 es celebrarien a Barcelona, aquest personatge ja havia destacat en alguns aspectes. Reccordem-los:

Falangista de ben jovenet: