xbs

La única llei que s’aplica per igual a tothom,
és la llei de la gravetat.

Reflexions utòpiques.

Relacionades:

• Tots som iguals davant la llei?
• Tots som iguals davant la llei? II

Les mudances o semi-mudances (que vindria a ser quan trasllades només una habitació o alguna cosa per l’estil) tenen moltes coses negatives: és avorrit de pebrots, perds coses pel camí, te n’adones de la porqueria que pots arribar a acumular…

Però també tenen aspectes positius, com per exemple que trobes vells tresors oblidats. I en una semi-mudança d’aquestes m’he trobat un document que em van fer arribar farà un munt de mesos, una carta que una lectora va enviar a la redacció d’una revista de moda. Qui m’ho va passar hi treballava llavors.

LLegiu-la de cap a peus, perquè de veritat que n’hi ha per a sucar-hi pa.

Jo soc d’aquest tipus de gent que no acostuma a tindre massa present els aniversaris (a excepció del de la parella, per evitar patir l’ús d’armes de destrucció massiva). El meu aniversari és aquest mes de febrer i no m’he mirat ni en que cau, però la qüestió no és aquesta. La qüestió és que el passat dimecres dia 27 de gener de 2010 aquest blog, utupia, feia ni més ni menys que quatre anyets.

Com potser ja haureu sentit, en Cameron va auto-censurar-se en no incloure l’escena completa de la trobada amorosa entre l’avatar del marine i la noia Na’vi a la versió final d’Avatar. Segons diuen, així s’evita que classifiquin la pel·lícula per a majors de 18 i a la vegada, la conseqüent davallada de públic. A més, li assegura un gran interès a la sortida del DVD per veure els aliens blaus i esprimatxats cardant.

Primer va ser el Manifest en Defensa dels Drets Fonamentals a Internet. I ara, els internautes de l’estat continuen, com és lògic i necessari, les mobilitzacions. I avisen de que aquí no acaba la cosa…

Considerem imprescindible la retirada de la disposició final primera de la Llei d’Economia Sostenible del govern espanyol pels següents motius:

No hi ha molt a dir, tenint en compte que tothom, l’hagi vista o no, en deu haver escoltat mil opinions, crítiques amb esbudellaments d’argument inclosos. Així que de la sinopsi no cal ni parlar-ne.

Siset de Cals Ous ataca de nou.

- Padrí, Padrí, que anirem a fer cagar el Tió avui?

- I tant xiquet! Avui és dia de Nadal i per Nadal, cada ovella al seu corral i el Tió no hi pot faltar abans de dinar tots junts. Si t’has portat bé i li has donat de menjar et cagarà moltes marranades dolces i potser algun regalet més.

- Padrí, i com és que el Tió dóna els regals cagant?

Com haureu vist en immensitat de blogs, s’ha publicat un manifest en contra de les intencions de la Sinde, el ZP, l’SGAE i tots els seus amics mafiosos. Que mentre no s’assoleixi l’objectiu o canviï la legislació espanyola, són qui tallen el bacallà pel quen fa a drets d’autor.

Jo no vaig votar pas aquell estatut escapçat i capat que es va aprovar en referèndum, però si el poble de Catalunya el va donar per bo, el considero totalment legítim. És per això que sentir la notícia en despertar-me de que els diaris Avui, Regió7, El Periódico, La Vanguardia, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa, Segre, La Mañana, El Punt i El 9 Nou havien publicat avui una editorial conjunta en defensa de l’Estatut (o Estatutet) m’ha donat una injecció de positivisme de bon dematí.