xbs

Durant la seva etapa d'expansió i arrelament ocorreguda entre els temps finals de l'Imperi Romà i els primers temps de l'Edat Mitjana, la religió cristiana va anant imposants-se a moltes altres religions. I tot i que el seu primer objectiu era eliminar velles creences i esborrar antics Déus no va dubtar en utilitzar de forma molt sovint la tècnica d'assimilar i cristianitzar determinades festivitats i pràctiques paganes amb l'objectiu d'atraure creients i desplaçar altres religions.

Seguim parlant de jutges i de jutjats, però des d'una altra vessant. El ministre Gallardón va anunciar fa dies reformes en el sistema judicial espanyol i una d'aquestes reformes ens anava dirigit expressament als catalanoparlats :

El món on vivim

(Encetem un micaco jurat...)

Sovint es diu que als poder fàctics no els interessa que el poble en general tingui un nivell cultural mitjà-alt, de fet fa temps ja vaig comentar el fet que quan més nivell cultural té una persona més criteri sòl tenir i, per tant, són més difícilment manipulables. Doncs bé, aquests darrers dies hem tingut un clar exemple d'això veient la resolució del tribunal popular del cas Camps i, sobretot, la seva redacció...

Fa temps llegia a la web de Meneame, pàgina comunitaria de compartició de noticies en espanyol, que el Govern Balear havia aprovat acabar amb el model escolar d'immersió lingüística a primaria i infantil a partir del curs vinent ( a secundaria ho farà més endavant). A partir d'aleshores cada família podrà triar la llengua principal d'escolarització dels seus fills.

Llegia l'altre dia no recordo a on que els intèrprets fugen de fer cançó social i de protesta per por a perdre mercat i els favors de les discogràfiques. De fet, avui dia qui fa aquesta tipus de música són gent que rara vegada surt als mitjans generalistes. Per sort, en altres àmbits aquest tipus de crítica encara és viva i fàcilment visible. Sense anar més lluny, en el top de les aplicacions gratuïtes de la App Store per a iPhone/iPad/iPod apareixia l'altre dia l'aplicació Mariano Ninja ...

Encara que sembli el contrari, allò que és habitual no té perquè ser el normal. Així, per exemple, és habitual llegir a la porta del que havia estat el meu col·legi de primària rètols que recorden als pares l'obligatorietat legal que tenen de portar els nens al col·legi. Com deia, és habitual però no és el normal, o almenys no ho hauria de ser. El problema és que hi ha un barri a Badalona on les coses ja fa temps que disten molt de ser normals, i lamentablement sembla que ningú fa res per a que ho siguin. De fet, més aviat fan el contrari.

Tot això ve al cas d'una notícia que llegia no fa pas gaire ...

De tant en tant consulto a Flickr (lloc on penjo les fotografies que publico al bloc amb llicència CC) l'ús que altres persones n'han fet d'elles. Algunes d'elles són utilitzades a entrades de diferents Viquipèdies en diferents idiomes, unes altres apareixen en publicacions digitals i diferents blocs i algunes inclús han fet el salt al paper. Fa gràcia veure on poden arribar les fotografies fetes amb la meva petita càmera de butxaca.

Diaris en paper,telenotícies, blocs, emissores de ràdio, twitter, teletext, diaris digitals,... vivim en l'època en la que les persones tenim a la nostra disposició el major número de mitjans de comunicació de la història de la humanitat. Vol dir això que som la generació de persones millor informades de la història fins ara ?

Ha estat aquesta setmana que avui acaba una setmana en que recuperar el ritme habitual ha sigut força complicat. Com encara no estic del tot situat, aprofito per compartir amb tots vosaltres unes fotografies de les passades festes de Nadal que em ve de gust publicar.

La primera és un detall de com lluïa la Plaça de l'Ajuntament de València durant aquestes festes ...

… la segona és de la Plaça de la Vila de Badalona amb l'edifici de l'Ajuntament al fons i el 'famós' arbre nadalenc de color blau PP en primer pla…

No fa res que he tornat de les vacances de Nadal i encara no estic jo gaire adaptat a la quotidianitat del dia a dia. Tot i això, no puc deixar d'escriure quatre lletres per celebrar el 6è aniversari d'aquesta petita pàgina que, misteris misteriosos, no sé pas com encara tinc ganes d'escriure de tant en tant mirant el poc temps que disposo per a fer-ho.

Voldria desitjar-vos un molt bon i feliç any 2012. Com aquest apunt és automàtic i està programat, aprofito per a desitjar-vos també unes molt bones falles, diada de Sant Jordi i revetlla de Sant Joan no fos cas que no acabés de funcionar prou bé i es publiqués ves a saber quan !

Estem enmig d'una època de tradicions: el tradicional pessebre, les tradicionals llums nadalenques, els tradicionals dècims de loteria... I és clar, aquest bloc no podria ser menys i tenir les seves pròpies tradicions nadalenques: afegir guarniments a la plantilla i parlar de tradicions nadalenques diferents a les habituals. Així, aquest any toca parlar de castells encantats.

Una de les malalties cròniques de la casta política que ens toca patir, ja sigui a nivell nacional o estatal, és la corrupció. D'aquesta pràctica es parla de tant en tant als diferents mitjans de comunicació, sense anar més lluny l'altre dia mateix es parlava de l'escandalós cas Emarsa al País Valencià, tot i que encara s'hauria de parlar més i s'haurien de realitzar controls més exhaustius per combatre-la.

L'altra dia parlava de l'olla d'or del final de l'arc de Sant Martí i del follet que la guarda. Prop del lloc on vaig fer aquella fotografia vaig fer aquesta altra...

... qui sap si aquesta és la morada del follet guardià !

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

Una popular llegenda irlandesa assegura que al final de l'arc de Sant Marti hi ha una olla plena de monedes d'or custodiada per un follet, concretament un leprechaun. Aquesta mena de follets solen treballar de sabaters però també es dediquen a custodiar tresors. Sigui cert o no, aqui teniu un lloc on podeu començar a cercar aquesta meravellosa olla del tresor ...

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

El Parlament és un lloc on es va a parlar. Bé, en teoria a parlar i a escolar el que diuen els altres, però la part d'escoltar la deixarem de banda que està per demostrar. En fi, continuem, al Parlament s'hi va a parlar, i per a fer-ho s'han de respectar unes normes de convivència i respecte per evitar que allò es convertís en un programa de Telecinco (tot i que hi ha gent als que els agradaria que fos així). El problema ve quan es volen definir aquestes normes de forma massa exhaustiva i partidista.

L'altra dia llegiem el següent titular ..