xbs
Jo també vull un Estat Propi - Xarxa de Blocs Sobiranistes
Ja som 888 catosfèrics
AnuncisSuggerimentsDarrers blogs adheritsEnllaços   |
Guillem Carol
guillemcarol@ guillemcarol.cat -> Dos es barallen si un tercer ho vol
Updated: fa 5 hores 8 minuts La primera vegadaM’aixeco tard. Ahir vaig estar fins a altes hores de la nit fent feina. Crec que em vaig adormir a les cinc. O potser a les sis, no ho sé. Sempre llegeixo i escric dins del llit fins que m’adormo. A la nit és quan millor treballo: tot està en silenci, ningú et truca, els diaris baixen la intensitat de les publicacions i la xarxa es tranquil·litza. Sens dubte és el millor moment. L’únic problema de la nocturnitat és el decalatge que forçosament pateixo amb la resta de mortals. Bé, també hi ha la son. Cada dia la suporto millor, però. Amb quatre o cinc hores en tinc suficient. Vaja, els cafès sempre hi ajuden, és veritat, però amb el pas de temps el cos es va emmotllant a les rutines com una petita arruga invisible.
L’objectiu de les polítiques públiques“No cal que hi creguin, actuïn com si hi creguessin i, finalment, hi acabaran creient.” Goebbels Quan l’experiència és capital (Crònica)Jordi Pujol, tot i la seva edat (79 anys), presenta una agilitat mental i física envejable. De fet, així ho van poder constatar totes les persones (empresaris, polítics i funcionaris) que van assistir al dinar del Tribuna Oberta Vilafranca del passat dijous. Fora feixistes de la universitatLa imbecil·litat d’una part del jovent universitari sembla no tenir límits ni fronteres. Encara que sovint aparentin que ja no es poden superar, no saps ben bé com, però ho acaben fent. Si fa unes setmanes un petit grup d’estudiants… [CLICA PER CONTINUAR...] Corro sota la plujaCorro sota la pluja - Anna Roig i l’ombre de Ton Chien Timbalers sense muntanyesL’autocrítica és necessària. De fet, m’atreviria a dir que és imprescindible. Ja vaig dir en el seu dia que això de les consultes, en funció del vent que bufés, podia acabar sent un trist foc d’encenalls. I és que la gran virtut de les consultes –que és estar organitzat des de la base- pot ser el mateix temps la seva gran debilitat. No hi ha cap organització sòlida, cap lideratge concret, ni cap mena de planificació. Petites batalles (Roger Melcior)Molts dels nostres líders polítics, empresarials o associatius no estan a l’alçada del país, del moment que els ha tocat viure. Alguns estan xops de cofoisme i simple vanitat. D’altres s’han abandonat les a petites accions individuals on el no fracassar ja s’equipara a una victòria. El progressisme que callaDesprés de 86 dies en vaga de fam va morir el dissident cubà Orlando Zapata. Gran part de la premsa catalana ho va relegar a una simple notícia breu. Les declaracions polítiques van brillar per la seva absència. Els defensors dels drets humans, els activistes pro-palestins i tots els progressistes que ens tenen habituats a fer grans marxes, concentracions i tota mena de manifestacions per causes llunyanes i remotes van callar. Un cop més –i cada cop amb menys motius- gran part de l’esquerranisme caspós va fer el joc el règim dictatorial cubà.
L’home que treballa fent de gosGenial. Per cert, com introdueix avui el Toni Aira: Manel o Amics de les Arts? Correspondència singular (Segona part)La rèplica de Melcior Comes. Sí, cert, d’acord, però… GeperutsArrencada de cavall i parada de burro és possiblement la frase que millor definiria la curta trajectòria política de l’associació de Joan Carretero. Reagrupament, que va néixer com l’enèsima esperança blanca de l’independentsime, s’ha acabant convertint en un autèntic vodevil que, lluny de transmetre rigor i seriositat, sembla voler imitar les inestables pautes de les telenovel·les sud-americanes.
El futur de l’artNou CD de la Brigada: “Les paraules justes” Correspondència singularL’Agustí Colomines fa referència (respon i complementa) al meu article del cap de setmana. Nous temps, nous idealsPrimer article al SingularDigital Sanjosex, de nouDesprés del magnífic concert a l’Heliogàbal avui toca al Forat del Pany. El vídeo no és qualsevol: és un Pelevídeo. La nuesa del GovernLa crisi del PSC i, de retruc del Govern català, ha aportat una xifra al debat polític que, fins ara , desconeixíem completament. Fins el passat dilluns era impossible saber si el govern de Montilla tenia un projecte global de país i, si en tenien, en què consistia. Doncs bé, es veu que sí: que tenen un projecte i es pot explicar en menys de cinquanta minuts –que és l’estona que va durar la reunió entre del president Montilla i Ernest Maragall. |