xbs

...aleshores (1995) era horroròs que no es veiés la bestiesa de viure encaixonats, ara és senzillament una presa de pèl i tortura que algú ho vulgui mantenir, vendre o comprar.



Desplegament dels plans, de començar a caminar a la resposta catalana.

Petit parèntesi, vull dir que no penseu que estic recuperada (ho lamento), sinó que ja fa mesos que em reprimia de mostrar la deriva perillosa d'un detall preocupant. Mirava a veure si es tirava enrere el conte de la sonrisita i de voler enganyar el canvi. Però no, veig que no, que més aviat s'agreuja en la pretensió d'alguns de seguir amb la mascarada. Per exemple, després d'abandonar (semblaria) la cagada de la M de quatre peus ajaguda....., el PSC s'hi a punta a l'apropiació indeguda de CiU, i parla de "el canvi real", oh. Ens seguirem deixant cardar? Espero que no.

No podia deixar el darrer apunt sense aquest que estava en marxa sobre el descobriment i el final de l'encaixonament. És recull a partir del dibuix que inicia la sèrie a l'octubre de 2006. El dibuix és del 1995, aleshores era horroròs que no es veiés la bestiesa de viure encaixonats, ara és senzillament una presa de pèl i tortura que algú ho vulgui mantenir, vendre o comprar.

Estem a un moment deliciós, encara que hi ha qui el vulgui embolicar de pors, de crisis en mal sentit, de merda, de disputes sobreres o d'altres variants.

Dolç o bo i que només té una llàstima: que en lloc de poder dedicar-nos-hi més a gaudir-ne de ple, parlar-ne, planejar, fer i desfer tranquil·lament, i a tot el que demana de feines i dedicacions un gir polític i social com el que vivim (no només aquí, em sembla que podem dir que hi ha canvi de consciència a nivell global), anem entrebancats encara en concessions a negacionistes i farsants, o els que maregen el temps, mots, conceptes, projectes.

Sí, que si en diem pinces encara hi haurà qui ho trobi fins i tot natural....
Em feia gràcia situar el primer dibuix d'aquest aguanta-sonrrisita, que em va anar molt bé per a situar i enfrontar uns quants problemes polítics, d'ambient i d'enteniment.
Pensava que no en feia tant de temps, de juliol de 2007 passem a un dels efectes de la consulta d'Arenys de Munt: cauen ja uns aguantadors que eren ben precaris.

Una cosa a celebrar, malgrat hi ha qui ho lamenti.

Editorial a El Punt:

La unitat del 10-J, un mes més lluny

 - maig de 2008: paternalisme i mareig de la sobirania i dels mots dret i decidir.

... perquè recordava que quan en Xavier Mir va iniciar la campanya referèndum és democràcia havia marcat algun moment amb aquest dibuix, i el dibuix havia quedat marcat per aquesta proposta i reflexió. Ara he trobat l'apunt mentre cercava una altra cosa, bé.


Així, al recull del desplegament dels Plans cal afegir de moment un altre apunt, que, a més, és el segon de la sèrie. Del primer (Hem de treballar plegats) de novembre de 2006, passem a:

Que digui clar José Luís Rodríguez que vol dir amb recosir-nos ferides.
Que digui clar Manuel Chaves que vol dir amb cobrir-nos "la esquerda" (o grieta, o no sé com ho va dir).


A parer meu, i en llenguatge planer:

 

 

Notícia:

Nadal confia que la 'fragmentació' de l'independentisme evitarà que capitalitzi la campanya
'La campanya haurà de tractar de temes concrets i de la política tangible'

Notícia:

Uriel Bertran Impulsor de Solidaritat Catalana
“ERC? Ara calia una eina nova”

"Quina part de ressentiment cap a ERC hi ha en la decisió d'anar-se'n a Solidaritat?

Cap ni una. M'estimo ERC, hi milito des dels setze anys. Però ara penso que cal una nova eina per aconseguir la independència de Catalunya.

I perquè no ho feia influint des de dins d'ERC?

Notícia:

Artur Mas inclourà el concert econòmic al programa electoral per acabar amb 'l'abús que pateix Catalunya'


El president de CiU, Artur Mas, ha fixat el concert econòmic com a prioritat del seu programa electoral. Segons ha destacat, Catalunya no pot seguir aportant 'ad eternum' els diners que actualment dóna a l'estat espanyol perquè 'empobreix' el país i perjudica els set milions i mig de catalans.

tiri tirrri tirrrri....

- Digui?

- Està tal i tal i tal?

- No,

- Y cuando la puedo encontrar?

- No ho sé, ha despaparegut, em sembla que s'ha mort de pena,

- Qué dice? no le entiendo,

- No lo sé, ha desaparecido, me parece que se ha muerto de pena,

- Oh! disculpe, dígale que disculpe tantas veces que le hemos dicho que era maleducada, y que nos faltaba al respeto por no darle la gana de hablar en la única lengua de España, o que tal y cual...


- No crec que li ho pugui dir, adèu.

- Què dice? No le entiendo!!

conversant per la xarxa:
Xavier Mir Oliveras Insisteixo: com és que Carretero s'adreça a Puigcercós? Com quedem? ERC és independentista o no ho és? O m'invento la contradicció?

Remenant apunts recordo allò de l'acusació de possessivitis que li faig a l'estat espanyol, espanyolistes i derivats. La imatge dels seus embolics i atacs amb els possessius va bé per a veure que alguns problemes són senzills, fins i tot alguns són ben simples, però es presenten embolicats i complicats perquè la gent ens atabalem, no ho entenguem, i a la fi una majoria ho deixi estar. Fins i tot trobem que hi ha gent que s'espanta.

Això de deixar estar segons què és un problema, i si ho generalitzem i es situem en qüestions bàsiques és un greu problema.

Sobre unitat, agost de 2010, introducció.

Sobre unitat, agost de 2010, un parell d'exercicis.

Desplegament dels plans, de problemes per aplegar a formes de comunicació.

Sobre unitat, agost de 2010, introducció.

Sobre unitat, agost de 2010, un parell d'exercicis.