xbs

En una nova mostra del "tarannà democràtic" de l'estat espanyol, avui s'ha sabut que pretén aturar la Iniciativa Popular (IP) per un referèndum oficial declarant inconstitucional la llei de consultes populars.

Per tant, per una banda l'estatutet serà retallat per inconstitucional. A més serà retallat a trocets, l'esquarteraran igual com van fer els anglesos amb el braveheart quan finalment el van atrapar. Això farà el constitucional amb l'estatutet. Tant li fa que sigui una llei aprovada en referèndum popular.

Les consultes per la independència han viscut una nova etapa. Avui podien votar poblacions del Baix Llobregat, del Penedès, del Maresme, del Vallès... El que algun cop s'ha anomenat cinturó roig.

El resultat ha estat, ja es temia això, d'una participació més baixa que en les anteriors onades, però cal dir dues coses:

Primera, que malgrat ser més baixa, ha estat superior a la participació en la consulta oficial que va promoure l'ajuntament de Barcelona per la Diagonal. De nou, gràcies Hereu.

Sempre és interessant escoltar al President Pujol.

Encara més si l'entrevistador és el Miquel Calçada.

Ahir TV3 ens va proporcionar un altre gran moment amb aquesta entrevista.

Vet aquí el vídeo:

El proper diumenge, 20 de juny, tindrem una nova onada de consultes per la Independència. Aquest cop l'onada arriba a l'àrea metropolitana. Hi ha qui opina que, per primera vegada, veurem com el "No" guanya en algun poble.

Bé, si guanya el "No" en alguns pobles, o si guanya a tots, haurà estat la decisió lliure i democràtica dels votants i caldrà assumir-lo amb la mateixa naturalitat amb la que fins ara s'han rebut els "Sí".

Tanmateix, jo sospito que el "Sí" a la independència tornarà a guanyar per golejada arreu.

Doncs això, que avui és la Diada Nacional de la Vall d'Aran. Era Hèsta d'Aran!

Felicitats, doncs, als amics occitans!

El LEAP centra la seva nota pública de juny en la situació dels EUA. Tenint en compte totes les turbulències que s'han anunciat i els mals averanys sobre la supervivència de l'euro resulta sorprenent. Però el LEAP no només centra la nota pública en els EUA sinó que explícitament treu importància als esdeveniments a l'eurozona.

Serà un punt de vista polític interessat o no, però, en tot cas serveix per recordar-nos que la situació als EUA és igual o pitjor que a Europa. Que li preguntin al governador de Califòrnia a veure que n'opina. Fent una metàfora agosarada: Califòrnia és l'"Alemanya" (no tant) de la Unió d'estats nord-americans. Què passaria a Europa si Alemanya estigués en fallida? doncs això.

Doncs no, la vaga general no serà a l'octubre. Serà el 29 de setembre. O sigui, d'aquí a tres mesos.

D'aquí a tres mesos el món pot haver donat tantes voltes que potser ni el coneixem. Que algú m'expliqui com és que encara no li han fet cap vaga al ZP. Que algú m'expliqui com és possible que convoquin una vaga ... per d'aquí tres mesos. Senyors de CCOO/UGT! despertin! la reforma l'estan tramitant avui!!!!

En fi. Suposo que CCOO i UGT no es volen fer mal amb el PSOE. I, a més, sempre és més fàcil fer mal als treballadors. Aquest carreguen amb tot.

Segons els portaveus de CCOO i UGT, hi haurà vaga general, i serà, probablement, a finals de setembre o principis d'octubre.

Aquest mes de juny, al País Basc, també hi ha convocada vaga general, el 29 de juny.

El seguiment irregular de la vaga de funcionaris hauria de fer pensar. On es va seguir més la vaga? a les universitats, als ferrocarrils catalans. Per què més aquí que altres llocs? no he trobat respostes convincents. Potser per la presència en aquests sectors de comitès d'empresa i seccions sindicals més combatius? potser per una especial emprenyamenta dels treballadors i treballadores d'aquests sectors?

En tot cas, els treballadors de la sanitat pública majoritàriament no van fer vaga i no em consta que l'ensenyament no universitari la seguís, com tampoc sembla que va ser seguida pel funcionariat administratiu.

I no deixa de ser sorprenent.

El sempre lúcid Vicent Partal reflexiona en l'editorial del Vilaweb d'avui sobre el pla d'austeritat alemany i el compara amb l'equivalent, per ara, pla d'austeritat de l'estat espanyol. Per pensar.

Alemanys

Si fos alemany, potser em queixaria del pla d'estalvi de la cancellera Merkel, però vist des d'ací impressiona. Alemanya eliminarà una sisena part de l'exèrcit, però mantindrà la solidaritat i augmentarà la inversió en ensenyament i en investigació. Caram.

Notícia de fa un moment: "L'eurogrup demana a Espanya que prepari noves mesures d'ajust per a 2011".

Dit d'una altre forma: la reducció de sou dels funcionaris,la congelació de les pensions dels jubilats, eliminar la retroactivitat dels ajuts a la dependència, l'eliminació del xec-nadó... no són mesures suficients per a la Unió Europea. Tampoc li deu haver semblat suficient a la Unió Europea la reforma laboral que està a punt de perpetrar el Sr. Rodríguez.

Extraordinari. Per veure'l i debatre'l.

Que un documental així l'hagin passat en horari de màxima audiència per TVC ens diu que el camí s'està fent.

Les conclusions del documental: L'estat català independent és viable (algú ho dubtava encara?); l'estat català independent representaria una millora en la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya; la independència depèn, més que cap altra cosa, de la voluntat dels ciutadans d'obtenir-la.

Ens ho poden dir més fort, però no més clar. Depèn de nosaltres.

Enllaç al tres a la carta: Adéu, Espanya

El següent és un article (un pel antic) que signa Alfons López-Tena i que es va publicar a l'Avui el passat 19 de març. Ens explica quin seria el "full de ruta" si més no "legal" per assolir la independència


Full de ruta

No per esperat és menys satisfactori. Inclús es podria dir que millor que l'esperat. Per descomptat, la comparació amb la consulta "oficial" i que va costar prop de tres milions i mig d'euros per decidir sobre la Diagonal resulta extraordinàriament positiva.

Les dades definitives es tindran demà. De moment, però, les dades corresponents al 91% de l'escrutini i que es poden consultar a la web de la "Plataforma per l'Autodeterminació de Sabadell" són aquestes:

Escrutat el 91,90%

vots a favor del SI: 20283 (92.53 %)
vots a favor del NO: 1231 (5.62 %)
vots en blanc: 406 (1.85 %)
vots nuls: 15

total vots (inclou vot anticipat): 24370
percentatge de participació: 14.05%

Aquest article d'opinió es va publicar ahir al "El Periódico". Ens parla d'una altre de les promeses incompletes del Rodríguez: L'aeroport del Prat que, finalment, ha esdevingut una terminal subsidiària de Madrid. Més o menys, com estava previst.

Demà diumenge, Sabadell decideix. Aquest cop, en solitari, només ells, els sabadellencs tindran la seva consulta popular per la Independència.

Sabadell és una ciutat prou gran com per a que sigui lícit fer extrapolacions i obtenir-ne conclusions i experiència que han de ser útils per a la consulta de Barcelona.

En tot cas, com en les ocasions anteriors, felicitar als sabadellencs per aquesta oportunitat d'expressar la seva voluntat, i esperar que la participació sigui bona i el resultat a favor de la independència indiscutible.

Tornava a casa escoltant la ràdio i he sentit la notícia que avui s'han conegut el sumari (des de La Vanguardia diuen que no és legal que estigui penjat a Internet!) del cas Pretòria: el de la trama de corrupció amb centre a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i que s'estenia per diferents punts del país.

El sr. Rodríguez dona per culminada la fase de l'autogovern. I té raó. L'autonomisme és finit. A partir d'ara, o involució, i no ens enganyem: hi ha molta gent al nostra país, alguns auto denominats catalanistes, que estan disposats a tornar a vells temps passats que sens dubte per ells eren millors; o independència.

Involució o independència. No hi ha més. El Rodríguez ja ho ha dit ben clar. El Constitucional, aviat o més tard, retallarà l'estatutet. Aquesta és una porta tancada.

Aquest article de l'AVUI que ens explica com l'estat espanyol s'ha gastat i es gasta els calers en una xarxa de trens d'alta velocitat que a cap dels països civilitzats del nostre entorn voldrien ni regalada. Diners abocats a cabassos per la finestra per cortesia de PSOE i PP. Llavors , com no surten els números, toca fer plans d'austeritat, milions d'aturats i tot anant-se cada cop més de pressa a fer punyetes.

Mentrestant, tants d'anys després d'aquell increïble AVE MAdrid-Sevilla, encara és hora de que es pugui anar de Barcelona a París amb alta velocitat. I si es fa serà pagant-ho els catalans.

Avui un grup d'intel·lectuals catalans han signat un manifest conjunt que crec que té interès. El text "El dilema espanyol" afirma que si Catalunya no troba ja el seu encaix nacional dins Espanya aleshores només resta la disjuntiva entre renunciar a les aspiracions nacionals, o bé optar per la secessió.

No està mal tenint en compte alguns dels signants.